alma apátrida

L’independentisme interclassista català: un feixisme constret dintre el liberalisme És bastant comú que quan els crítics d’esquerra del Procés, deixant a banda els de dreta que ara no  m’interessen, l’acusen de tenir similituds amb els moviments ultradretans, els independentistes responguin indignats afirmant la falsedat de tals acusacions. Per exemple, quan els primers assenyalen l’etnicisme racista del “Molt Honorable” els segons responen destacant la retractació que ha fet de les seves manifestacions més polèmiques, l’oferiment públic que va fer a acollir als immigrants del vaixell “Aquarius” o, fins i tot, el seu article exhortant als catalans a “aixecar-se com un sol poble” contra el feixisme (referint-se a l’espanyol, és clar). Aquestes declaracions, que no sobrepassen el marc d’allò simbòlic, han ennuvolat inclús als sectors més “esquerrans” de l’independentisme que han arribat al despropòsit de parlar de “burgesia progressista” per referir-se al PDECAT. Aquesta apa...

Sobre las verdaderas intenciones del neolerrouxismo de “Ciudadanos” en Catalunya Las siguientes reflexiones llegan un poco tarde pues estaban pensadas de cara a los resultados de las elecciones autonómicas de diciembre de 2017, donde la formación política naranja arrasó como un tsunami en las áreas metropolitanas de extracción obrera en Catalunya. Des del independentismo catalán (tanto el de derechas como el de izquierdas) se ha colgado la etiqueta de “lerrouxista” al partido de Albert Rivera e Inés Arrimadas y creo que muy acertadamente, ahora bien, en lo que no estoy en absoluto de acuerdo es en la interpretación que, a posteriori, se hace de la naturaleza de este movimiento de principios del siglo XX y por ende del que se considera su heredero ideológico actual: se hace básicamente hincapié en su demagogia anticatalanista y pseudo-obrerista considerando que el principal objetivo de Alejandro Lerroux era la lucha política contra los nacionalistas catalanes del momento; discurso...

“Cria CDRs y te sacarán los ojos”: reflexions, sobre com alguns anarquistes caven la seva pròpia tomba, a través de l’experiència búlgara Els Comités de Defensa de la República (CDR) són l’expressió de masses més radical de l’independentisme transversal i semblen haver robat el protagonisme a l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) en quan a les mobil·litzacions al carrer. El seu caràcter, en principi, més ancorat a l’esquerra respecte la última (tot i que això sigui cert només en algunes de les seves expressions, sobretot metropolitanes) ha entusiasmat a sectors del moviment llibertari que s’han decidit a participar-hi, acusant als crítics de “purisme ideològic”,   d’estar aïllats en una “torre de marfil”, presentant-se com a abanderats de l’anarquisme que “s’embruta les mans” amb les contradiccions reals per tal d’avançar. Tot això només són discursos ideològics per tal de justificar allò injustificable i no deixen de formar part de la cançoneta típica que històricament a utili...

Crónica y reflexiones sobre la charla, acerca del anarquismo peruano y boliviano de principios del siglo XX, en Can Vies (Sants-Barcelona) El pasado martes 7 de agosto se realizó una charla, en el Centro Social Autogestionado “Can Vies” del barrio barcelonés de Sants, por parte de la compañera anarquista argentina Ivanna Margarucci, acerca de la historia del movimiento libertario en Perú y Bolivia a principios del siglo XX. La ponente hizo énfasis en que estudiar nuestro movimiento en estos lares era “pensar lo impensado” ya que el elemento cultural indígena y sus manifestaciones pueden parecer, a simple vista, contradictorios con un anarquismo que se considera “eurocentrado” y “occidentalizante” y que en otros lugares de América Latina como Argentina y Uruguay, por ejemplo, viajó en las maletas de los emigrantes europeos que llegaban al Rio de la Plata (si bien señaló también que varios de ellos tuvieron su conversión al anarquismo en territorio americano, debido a las duras c...

CDR: Sobre la reproducció i continuisme actual d’unes sigles paraestatals i antiproletàries I La filosofia del llenguatge ens diu que aquest, en bona mesura, constitueix la realitat i, al marge de la demagògia d’algunes notícies sensacionalistes de la premsa d’extrema-dreta espanyolista, és evident que el nom escollit pels Comitès de Defensa de la República (CDR) és evocador dels Comités de Defensa de la Revolució (també CDR), que han tingut protagonisme a varis processos sociopolítics encapçalats per l’esquerra anti-imperialista del Tercer Món. Es tracta només d’una coincidència en el nom o realment hi ha similituds, sociològiques i de praxis política, més profundes entre aquestes estructures d’indrets tan dispars com Catalunya, Cuba, Ghana o Burkina Faso? II Frank Fernández a la seva obra “El Anarquismo en Cuba” ens recorda com, en un inici, el Movimiento 26 de Julio (M26J) era totalment alié a la classe treballadora industrial i urbana, amb una presència important...

José Tomás Boves, Amilcar Cabral i el Procès català com a paradoxa de classe I Dins del discurs anti-imperialista tradicional de l’esquerra llatinoamericana, considero que, sovint, s’ha utilitzat una idea “popular” de “nació” (per oposar-la als sectors privilegiats autòctons que s’entenen com a “entreguistes” als interessos, fonamentalment, d’Estats Units) però no ha estat tan freqüent la “deconstrucció” del mateix imaginari nacional, entenent que aquest amb els seus elements mítics, també ha estat funcional a aquesta dominació imperialista. Per exemple, en quan al nacionalisme veneçolà (del qual l’Exèrcit n’és el principal pilar històric) s’ha construït una mitologia al voltant de Simon Bolivar i el seu “Ejército Libertador” com a redentor del poble (fins el punt que l’actual se’n considera hereu quan, en realitat, ho és del dictador germanòfil Juan Vicente Gómez qui el creà als anys 20) obviant el fet que, en un primer moment, esclaus negres, mestissos i indígenes es van ali...

Tombuctú y la destrucción de la Kasbah hispano-marroquí Esta antigua ciudad situada en la República de Malí data sus orígenes en el año 1100 cuando fue fundada por tuaregs, en 1312 fue anexionada pacíficamente por el rey Mansa Musa al Imperio de Malí quien la convirtió en un importante centro comercial y de estudios islámicos, posteriormente pasó a manos del Imperio Songhay en 1468 cuando se produjo su época de mayor esplendor, en 1591 cae bajo dominio del sultán de Marruecos y en 1893 de Francia hasta su independencia junto a Malí (Sudán francés) en 1960. Según José Antonio Doll Pérez, especialista del Centro de Estudios de Africa y Medio Oriente (CEAMO) de Cuba, la conquista francesa hizo desaparecer casi todos los símbolos y objetos que quedaban de los antiguos pobladores hispanos (estos llegaron con las tropas marroquíes y eran moriscos castellanos al mando de Yuder Pachá). Según Rafael López Gurman y José Bigorra,  el primero Catedrático de Historia del Arte de la Un...