alma apátrida

El que Disney ensenya als nens sobre el món àrab i islàmic: Sobre el recent film Aladdín de Guy Ritchie 1) L’orientalisme i l’ambivalència dels dhimmiyyún El 24 de maig de 2019 es va estrenar a Estats Units l’adaptació en imatge real del famós film d’animació de 1992 que, a la seva vegada, és una adaptació orientalista del conte que, de fet, no apareixia a la història original àrab de “Les mil i una nits”, sinó que fou introduït pel francès Antoine Galland que l’havia escoltat relatar al cristià maronita (catòlics de ritus oriental) Antun Yusuf Hanna Diyab. És, per tant, una història que en el seu origen no prové de la tradició pròpiament islàmica sinó “islamicada”: és a dir, aquella que es desenvolupa en un entorn islàmic i, per tant, influenciada per ell però sense ser-ho pròpiament. Aquesta situació podia donar-se pel principi islàmic de protecció de les minories religioses monoteistes ( dhimmiyyún ) considerades com a “Gent del Llibre” ( Ahlu l-Kitab ). [1] Tot i aix

La desatenció sanitària a les presons: crònica de la xerrada, organitzada pel col·lectiu “Fuig”, a l’Espai la Fontana de Gràcia (Barna) El passat divendres 24 de gener a les 18:30 hores es va realitzar una xerrada a l’Espai Fontana de Gràcia sobre la desatenció sanitària a les presons, organitzada pel col·lectiu anticarcerari “Fuig”. Qui va presentar l’acte el va emmarcar en una lluita que porten vàries persones preses des de fa uns 2 o 3 anys per 14 punts mínims a fi de dignificar la seva vida sense oblidar, però, l’objectiu últim de l’abolició de les presons. També va senyalar que País Basc i Catalunya són les dues úniques autonomies que tenen traslladada la competència d’Institucions Penitenciàries. Va indicar també que quan es produeix una mort dins d’un centre de reclusió des de l’autoritat penitenciària es sol parlar de morts naturals quan no és així, doncs, a la presó és normal que s’empitjori la teva salut agreujant-se malalties que puguis tenir o agafant-ne de noves. Fin

El Pueblo armado jamás será aplastado: Crónica de la concentración-manifestación frente al Consulado Chileno en Barcelona El pasado jueves 16 de enero, unos 60 solidarios con la revuelta del pueblo chileno nos concentramos frente al Consulado de Chile en Consell de Cent nº 357-359. En las inmediaciones del sitio se encontraba una dotación de la BRIMO dispuesta a proteger la legación del Estado fascista chileno, al ser ellos también el aparato armado de otro semi-estado fascista como es la Generalitat de Quim Torra. En la concentración se desplegaron varias pancartas, así como se vio alguna bandera de Chile y de la CNT. También se repartieron dos octavillas: una de un grupo llamado 27 millones – para que la Humanidad viva el 1% debe morir que apuesta por la auto-organización en las empresas y los barrios y carga contra Piñera y la izquierda reformista de la “Unidad Social” que le hace el juego al Presidente Piñera con la llamada a una Constituyente (recordar que ya el anarquista i

“Seré Millones”: El passat dimecres 15 de gener es va passar a la Cinétika aquesta pel·licula sobre una expropiació de l’ERP a l’Argentina de 1972 El passat dimecres, es va passar a la Cinétika una pel·licula-documental sobre l’expropiació bancària que protagonitzaren guerrillers del Ejército Revolucionario del Pueblo-ERP (braç armat del Partido Revolucionario de los Trabajadores-PRT ) al Banco Nacional de Desarrollo (antic Banco de Crédito Industrial creat per Juan Domingo Perón per finançar la industrialització del país dins de la política de substitució d’importacions) l’any 1972 durant la dictadura de Lanusse. Després del film hi va haver una conversa amb un dels realitzadors, que ens va explicar que es trobava a Barcelona realitzant un projecte solidari amb la lluita del poble xilè, on se l’hi van fer vàries preguntes: una d’elles era sobre la ideologia del PRT-ERP ja que semblaven beure de fons dispars com Trotski o Mao. Respecte d’això va afirmar que, a l’igual que altres g

Són compatibles l’anarquisme revolucionari i el patriotisme anti-imperialista? Reflexions de cara a un debat entre les llibertàries I Sovint quan observem les recents manifestacions contra l’austeritat capitalista a països de la perifèria del sistema-món, que diria Immanuel Wallernstein, ens hi trobem una gran proliferació de consignes i símbols patriòtics. Així ha estat a Algèria, Iraq i Líban però també a Xile, en part, i a Equador. Aquest fet, relativament normal a aquestes latituds, xoca amb certa visió (potser estereotipada) que tenim de l’anarquisme composta de consignes corrents com “un patriota, un idiota” etc. Com explicar això? El cert és que acostuma a passar que en societats de capitalisme desenvolupat, el patriotisme es pot veure com quelcom regressiu, mentre que a les que componen ¾ de la humanitat és més aviat el contrari. Albert Memmi, intel·lectual jueu tunisià, afirmava taxativament que l’internacionalisme estricte era una prerrogativa i un privilegi que nom