La necessitat de la teoria revolucionària: reflexions actuals sobre el grup “Los Solidarios” 1) Sobre anti-intel·lectualismes, anarquismes i pluralismes Personalment penso que, sovint, dins de l’anarco-sindicalisme, hi ha certa menysvaloració de la teoria revolucionària. Es tendeix a considerar que les persones que es dediquen a això són intel·lectuals, de sospitosa procedència social, que volen enganyar als treballadors fent ús d’un llenguatge pensat, en exclusiva, per justificar la seva posició social. I aquest posicionament és, de fet, una herència del “sindicalisme revolucionari” anterior a l’anarco-sindicalisme (fins i tot la creació del Sindicat de Professions Liberals no va estar exempt de polèmica “anti-intel·lectualista” en el seu moment). El cert, però, és que no els faltava part de raó, doncs, la intel·lectualitat espanyola de principis del segle XX, per regla general, no es caracteritzarà, precisament, pel seu compromís amb la classe treballadora. Els intents infructu
