alma apátrida

Crònica i reflexions al voltant de la presentació del periòdic “Fragua Social” de la CNT-AIT de Llevant I El passat divendres 29 de març es va presentar, al local que la CNT de Catalunya té al número 34 del carrer Joaquin Costa del popular barri del Raval, la nova època de l’òrgan d’expressió dels companys confederals llevantins. Després d’unes paraules introductòries d’un company de Vilanova, que va aprofitar per informar de la realització del mateix acte, el dia després, a la seu del seu sindicat, es va donar pas a la intervenció del secretari d’administració i redacció del “Fragua Social” qui ens va fer un breu resum de la història de la capçalera: va senyalar la seva primera aparició, quan feia pocs mesos de l’esclat de la Guerra Civil Espanyola i la Revolució Social conseqüent (amb col·laboradors de prestigi intel·lectual com Federica Montseny o Gaston Leval), així com la seva aparició clandestina, entre 1944 i 1946, amb una tirada d’uns 6.000 exemplars. El ponent va

Crónica sobre la charla “Brasil en l’actualitat: lluites populars, extrema dreta i anarquisme social” en el Ateneu Popular la Bugadera del barrio de Horta (Barcelona) I El pasado viernes 22 de marzo a las 19:30, en un local regentado por jóvenes de la “izquierda independentista”, la organización libertaria “Embat” organizó una charla a cargo de una correligionaria brasileña que estuvo vinculada a la Coordenaçao Anarquista Brasileira (CAB), representación en esta nación latinoamericana de la autodenominada corriente “especifista” del anarquismo, sobre la situación sociopolítica actual con el ascenso al poder del ultraderechista Jair Bolsonaro. El militante encargado de presentar a la conferenciante hizo una pequeña disertación trufada de las falsas dicotomías a las que nos tienen acostumbrados esta corriente: anarquismo teórico versus anarquismo político y práctico, en la que ellos se sitúan, y se consideran para más inri como los únicos que lo hacen, en la segunda posición.

L’estereotip del musulmà i l’Islam a través de la noció d’estigma d’Erving Goffman 1) La sociologia de Goffman com a marc teòric El nord-americà Erving Goffman (1922-1982) està considerat el pare de la “microsociologia”, disciplina que estudia les unitats mínimes d’interacció social (família, amistats etc.) que es produeixen “cara a cara”. Aquest autor va estudiar com les nostres relacions quotidianes estan mediatitzades per símbols i significats arrelats, dins d’una perspectiva que en sociologia s’anomena “interaccionisme simbòlic”. A la seva obra Estigma: La identidad deteriorada (1963) senyala que un atribut particular d’un individu (ja sigui corporal, caracterològic, racial o religiós) pot imposar-se a la força a la nostra atenció anul·lant-ne la resta que conformen les vàries dimensions d’un individu. És a dir, a una persona que identifiquem com a “àrab-musulmà” en base a una sèrie de clixés (llengua, vestimenta etc) tendirem a pensar que aquest fet n’és el principal de

Salvador Puig Antich i Berta Cáceres: dues tristes efemèrides que tot i així ens encoratgen a seguir endavant amb la lluita El passat divendres, que donà inici al mes de març, començà amb un acte a l’Ateneu 9 Barris de Barcelona, en memòria de l’activista anticapitalista i llibertari català del qui ara fa just 45 anys del seu assassinat a mans del criminal règim franquista. En una sala plena de gom a gom s’hi van sentir varis parlaments dels que recordo el d’en Ricard de Vargas Golarons amb un encès discurs on s’hi fonien un anarquisme proletari i unes sinceres pinzellades de catalanisme: síntesis que personalment, en un primer moment, em va estorar (i, suposo, que a algun company més també) però que fou representativa de la barreja existent present al públic entre activistes del moviment anarquista i persones afins al procés independentista que està vivint Catalunya. Realment a en Ricard se l’hi notava cert timbre d’orgull quan parlava d’un país que “sempre ha lluitat per la llib