alma apátrida

El pal del poble: crònica de la presentació del llibre “Argelia en transición hacia una Segunda  República” a la vila de Gràcia I El passat divendres 29 de novembre de 2019 a les 19:00 hores, es va presentar a la Biblioteca de la Vila de Gràcia el llibre Argelia en transición hacia una Segunda República d’Aurèlia Mañé, qui estigué present a l’acte, Laurence Thieux i Miguel Hernando de Larramendi. Una obra que apareix en un moment important per aquest proper país del Magreb, que realitzarà eleccions el proper 12 de desembre on sembla ser que ja no es presentarà Bouteflika, el candidat governamental, com a conseqüència de la pressió exercida al carrer pels manifestants que exigeixen la fi de la corrupció i el nepotisme del Règim. Va començar la presentació un membre de Sodepau qui afirmà que la organització porta treballant amb Algèria des dels anys 80, concretament amb les mares i àvies dels desapareguts, durant el conflicte civil de la dècada dels 90, que s’inspiraven, en bon

Absolució pels 18 de la Macarena! : Crònica de la xerrada sobre la repressió a la lluita per l’habitatge a Sevilla a l’Ateneu Llibertari del Palomar (Barna) El passat divendres 8 de novembre de 2019 a les 19:00 hores, es va realitzar a l’Ateneu Llibertari del Palomar (C/Llenguadoc, 25) una xerrada sobre el cas repressiu dels “18 de la Macarena” que s’enfronten en total a uns 77 anys de presó (5 per a cadascú) per una okupació destinada a habitatge per persones sense sostre. Els dos companys de Sevilla, que ens van informar del cas, ens van situar retrospectivament als anys 2005-2007 quan a aquesta ciutat andalusa hi començava a haver certa agitació: creació de la “Coordinadora Barrios en Lucha” que connectava a diferents veïns i okupes, destacant dos centres socials d’aquests últims: “Casas Viejas” (al barri de la Macarena) i “Sin nombre” (a San Bernardo). Van voler destacar que a Sevilla no es trobaven amb l’existència d’una PAH ja que el conflicte principal era d’inquilins, veï

Kropotkin contra Abascal: Només els rics poden permetre’s el luxe de no tenir pàtria? Doncs, socialitzem aquest luxe! I Al passat debat de candidats a la Presidència del Govern, Santiago Abascal ens va sorprendre amb aquesta cita a una de les consignes insigne de Ramiro Ledesma qui fou, junt a Onésimo Redondo, un dels fundadors de les Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS) : petit grup d’acció feixista, de la línia autoanomenada nacional-revolucionària, que acabà fusionant-se amb la Falange de José Antonio. Amb això queda palès que l’ala dreta del feixisme no té massa problemes en servir-se del llegat de la seva ala “esquerra” a fi d’intentar legitimar-se davant d’una part del seu potencial electorat. Així tot i que el programa de VOX és netament neoliberal, el seu discurs pot adquirir, segons interessi en cada moment, reminiscències d’una matriu nacional-popular per intentar dissimular el seu perfil classista d’escissió del Partit Popular i predicació entre els elec