alma apátrida

Relacions i vincles com a motor de canvi social: apunts i reflexions personals de la 9ª sessió del “Grup d’Estudi de Pensament Crític i Llibertari” a l’Ateneu Rosa de Foc (Gràcia-Barna) I El passat dimarts, 26 de maig de 2026, sobre les 19:30 hores, s’organitzà a l’Ateneu Rosa de Foc (Robi, 5) la 9ª sessió del “Grup d’Estudi de Pensament Crític i Llibertari”, a càrrec del col·lectiu Agita’t Gràcia, i que es reuneix una vegada al mes. Aquesta sessió girava al voltant de la manera que tenim de relacionar-nos (socialment, afectivament...) i com aquesta reprodueix el poder. L’animador de la sessió afirmà que es tracta d’una construcció cultural. Avui dia, el treball reproductiu i de cures segueix caient, majoritàriament, sobre les dones: són diners que l’Estat s’estalvia. S’afirmà que s’ha de potenciar les cures i la xarxa d’afectes...les relacions estan canviant? II Jo vaig comentar que és curiós com els anarquistes han criticat, històricament, les institucions, com el matrimoni, ...

El turno del compañero Graña: disquisiciones filosóficas sobre el ideal anarquista I “La Patagonia Rebelde” es una película argentina, un drama histórico producido, en el año 1974, por el director Héctor Olivera. El guion está basado en el libro del historiador anarquista argentino Osvaldo Bayer “Los vengadores de la Patagonia trágica” que relata los hechos de la Patagonia Rebelde de 1921: movimiento huelguístico de los peones rurales que fue, sangrientamente, reprimido por el coronel Héctor Benigno Varela siendo este ejecutado, posteriormente, por el vengador anarquista alemán Kurt Gustav Wilckens. En una de las primeras escenas, en el local de la ‘Sociedad de Resistencia’ de la ‘Federación Obrera Regional Argentina (F.O.R.A.)’, de la localidad patagónica de Rio Gallegos, intervienen varios ponentes y uno de ellos, el compañero español Graña, me atrevería a decir que, seguramente, causó hilaridad entre la mayoría de l@s compañer@s que hemos visto el film ¿Cómo se le ocurrió pone...

Crònica i reflexions sobre la xerrada “Els orígens neolítics de la desigualtat social” a l’Ateneu Llibertari de Gràcia (Barna) 1) La xerrada del prehistoriador Carles Tornero El passat divendres, 8 de maig de 2026 a les 20:00 hores, s’organitzà a l’Ateneu Llibertari de Gràcia (Alzina, 5) una xerrada-debat sobre “Els orígens neolítics de la desigualtat social” amb el professor, del departament de prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Carles Tornero. L’activitat fou promoguda pel “Grup de Ciència, Memòria i Cultura Comas i Solà” (col·lectiu que funciona dins l’Ateneu i es dedica a la divulgació científica, històrica etc.: porta el nom d’un destacat astrònom català qui fou militant de la CNT). El científic social Carles Tornero es presentà com un arqueòleg i prehistoriador a qui l’apassiona l’estudi de la desigualtat socioeconòmica. Afirmà que la majoria de la gent relaciona aquest fenomen amb el capitalisme però ell ho rastreja fins al neolític. Respecte això ...