alma apátrida

La socialdemocracia “libertaria”: sobre cómo usar los movimientos sociales para oxigenar las instituciones capitalistas 1) Arcadio Diaz Tejera: El “ala izquierda” del socioliberalismo no cuela En el año 1994, Arcadio Diaz Tejera, antiguo marxista-leninista e independentista canario, en su juventud, al cual las canas le convirtieron en representante de los socialistas isleños en el aparcadero de momias que es el Senado (aparte de desempeñar otros cargos institucionales como Diputado del Común o Juez de Vigilancia del Centro de Internamiento de Extranjeros de Barrancoseco en Las Palmas) realizó una ponencia, para un simposio de verano de la Universidad de la capital grancanaria, titulada Carencias participativas de la democracia parlamentaria donde propone una suerte de tercera vía entre un Estado omnipresente y el dominio absoluto del libre mercado: Usar, reformar y ensanchar los mecanismos participativos para tratar de que los movimientos sociales se autoarticulen, son m

Saïl Mohamed (1894-1953): un anarcosindicalista amazic de la Cabília algeriana I Fa un temps, arrel de les convocatòries de solidaritat amb la lluita del moviment popular del Rif (hirak), moviment que continua avui dia en una fase de replegament després de les dures sentències de 20 anys de presó als seus principals activistes, i el suport d’alguns companys i companyes llibertàries a aquestes protestes, es va produir, entre nosaltres, un debat informal sobre l’encaix o no de l’anarcosindicalisme i les reivindicacions del nacionalisme amazic. Alguns companys defensaven que la nostra postura havia de ser de recolzament prioritari a les exigències de millora de la situació social (construcció d’hospitals i escoles) passant una mica per sobre de les de tipus cultural (bàsicament l’ensenyament de la llengua al sistema educatiu). Aquesta postura partia, al meu entendre, de certa adhesió a plantejaments anacionalistes abans que internacionalistes (recordem que l’anacionalisme, defen