alma apátrida

Polemitzant amb les Joves Llibertàries: Crònica de la xerrada “oberta” amb Batzac a l’Ateneu Popular La Bugadera (Horta-Barcelona) I                                 El passat divendres a les 7 de la tarda es va realitzar a aquest espai independentista hortenc, una xerrada “oberta” (després explicaré el perquè) amb l'organització juvenil llibertària Batzac de recent creació. Després d’excusar la inassistència dels membres d’un sindicat estudiantil llibertari, que havien de compartir l’acte, i de que un company fes una breu presentació de l’activitat, un militant de Batzac va explicar que l’organització es fundà el 2017 i que té nuclis actius a Barcelona, Tarragona i Lleida. La seva creació s’emmarca, ens va comentar, en iniciatives similars (desconec fins a quin punt ho són) com les noves Joventuts Llibertàries de Mallorca. L’activitat de Batzac diu basar-se en idees com compartir el coneixement, la formació ideològica i política i l’ajuda mútua. Afirmen que els seus refere

Crónica de la charla-debate “Movimientos sociales en África – La juventud africana en busca del cambio” en el CSA Can Vies (Sants-Barcelona) El pasado sábado 13 de julio de 2019 a las 19:00 horas se realizó en el Centro Social Autogestionado Can Vies, organizada por Can Migra (espacio de lucha antirracista de Sants) y Cibal (Embajada barcelonesa del movimiento social burkinés “Escoba Ciudadana”), una conferencia sobre la situación de los diferentes movimientos sociales en el África Subsahariana y el impacto que han tenido en los cambios políticos recientes en varios países. Si bien por estos lares no se ha tenido demasiada información, hay que tener en cuenta que las llamadas “Primaveras Árabes” también tuvieron sus homólogas en esta región del continente, aunque no recibieran atención ninguna por parte de los medios de comunicación de masas en España. El ponente nos explicó que una de sus características actuales es el uso de las herramientas tecnológicas como Internet para p

El dilema enverinat d’Ada Colau: El social-feixisme, Brest-Litovsk i l’anarquisme 1) Una difícil decisió que impedeix quedar bé amb tothom Ja fa unes setmanes de la presa de possessió d’Ada Colau i la tensió política s’ha assossegat el suficient, no vol dir que no rebroti, per parar-se a pensar en el què ha passat. Sembla que els resultats electorals indiquen que els comuns barcelonins han mudat part dels seus suports electorals a sectors de les classes mitjanes, acostant-se sociològicament a ERC, mentre el PSC ha recuperat la simpatia dels barris de classe treballadora. Manuel Valls, per altra banda, ha arrasat als barris de classe alta. La lectura que en feia Lluis Rabell a l’article “A Orillas del Rubicón” és que les ambigüitats respecte al Procés han passat factura als comuns. Pot ser que la gent hagi votat més en clau catalana que de Barcelona? Segurament. Les alternatives que es dibuixaven eren les següents: els representants de la classe mitja “progressista” i par

L’independentisme “corporation”: el moviment activista-insurreccionalista més revolucionari de la pista I Ja en començo a estar ben tip de tota aquesta colla de processistes, i dels seus falsos crítics que els hi fan un vergonyós seguidisme, que no només pretenen fer veure que són els més antifeixistes, antifranquistes i anti-règim del 78 sinó que a més a més pretenen donar lliçons a l’esquerra, més o menys radical a la que qualifiquen “d’espanyola”, sobre com s’ha de fer una revolució. Com per art d’encanteri aquells que tota la vida han estat gent d’ordre volen fer-se passar pels enemics número 1 del sistema. Una actitud fatxenda i sermonejadora de la que fa un any i escaig en vam veure un penós exemple al sketch del “Polònia”, “La Revolució Sofà”: en ell un Joan Tardà molt ufà acusava a un ballarí Pablo Iglesias d’apatia contestatària mentre ell, cassola en mà, protestava contra el feixisme. Aquesta és la imatge que tenen d’ells mateixos aquesta gent: d’apòstols incompresos