alma apátrida

L’Esquerra Independentista i la temptació nacional-boltxevic 1) Catalunya i Albert Memmi Catalunya no és una colònia. No té una estructura econòmica depenent, en relació amb Espanya, que exporti matèries primeres, com productes agrícoles o minerals, a preus irrisoris, i importi manufactures, a preus exorbitants. No està afectada pel deteriorament dels termes d’intercanvi, doncs. Tampoc té, ni ha tingut històricament, una administració pública on els catalans “de soca-rel” n’hi estiguin marginats o en vegin dificultat el seu accés en detriment d’uns “colons espanyols” que exerceixin el seu domini polític. És, pel contrari, una de les regions més riques de l’Estat amb una burgesia consolidada, situació similar a la del Quebec respecte Canadà. Així, doncs, quan Albert Memmi, jueu tunisià qui recolzà la lluita d’alliberament contra l’ocupant francès al seu país, fou interpel·lat per estudiants quebequesos, que buscaven una justificació teòrica de la seva lluita “d’alliberament na

L’apassionant aventura, dels fills precaritzats de les porugues classes mitjanes catalanes, per fer-se un lloc en l’oasi dels que remenen les cireres I Hi havia una vegada, pels voltants de la dècada dels 90, en una Catalunya que no existeix, uns adolescents inflamats de “patriotisme socialista”, adaptació barroera del “tercerisme” que no entrava ni amb calçador a una de les regions més riques d’Europa Occidental, que començaven a agitar els carrers amb la consigna de “Independència i Socialisme”: un atraient eslògan per aquells qui, majoritàriament, experimentaren la socialització primària en entorns on es vanagloriava el caràcter suposadament “independent” de la seva classe, respecte la polarització social en curs i on, per altra banda, començaven a adonar-se que aquell “món encantat” (refregit pre-contemporani d’èpiques llegendes i d’herois de pa sucat amb oli) començava a esmicolar-se per l’ofensiva d’un capitalisme neo-liberal que, com ens recordava Karl Marx, dissol tot

El conflicto de Baluchistan y el confederalismo              1)   ¿Quiénes son los baluchis? Decía Edmundo Fayanas Escuer, en la web Rebelión , que había dos grandes pueblos en el mundo sin Estado: los kurdos y los baluchis. Pero mientras que de los primeros hemos oído hablar recientemente en los medios de comunicación, como resultado del interés coyuntural demostrado por los Estados Unidos en tenerlos como aliados en su lucha contra Daesh, la causa de los segundos ha pasado desapercibida a nuestros ojos. El territorio de Baluchistán está comprendido entre Pakistán, Irán y Afganistán, la mayor parte en el primero, y comprende una población de unos 10.000.000 de habitantes. Los baluchis están organizados en dieciocho tribus de las cuales los Bugtis y los Marris son las principales. El jefe de cada tribu recibe el nombre de Sardar y el de la subtribu es conocido como malik . Esta estructura tiene una importancia fundamental en su sociedad y explica buena parte de las divergen