alma apátrida

Apunts sobre la recent polèmica respecte l’ensenyament islàmic a les aules catalanes I Fa poc ha sorgit una polèmica al voltant de la decisió de la Conselleria d'Educació d’implementar un pla pilot per impartir la religió islàmica en els centres educatius públics. Serà en aquest curs escolar 2020-2021 segons una resolució, publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOCG), del passat dimecres 2 de setembre. Aquesta decisió ha avivat el debat entorn una suposada confrontació entre una esquerra clàssica i escèptica enfront d’una que pecaria d’una mena de relativisme post-laic disposada, en teoria, a renunciar a la crítica secular a la religió en nom de la diversitat cultural o, inclús, del tercermundisme revolucionari. M’explico: mentre la primera faria bandera dels “valors il·lustrats” reaccionant aïradament contra tradicions religioses que considera, en un sentit potser massa genèric, obscurantistes i reaccionàries, la segona cauria en el joc de l’islamisme

Coronavirus i islamofòbia: sobre el cas dels migrants algerians expulsats pels veïns de Los Nietos (Cartagena-Murcia) 1) Introducció   Pablo Santoro, professor de sociologia a la Universidad Complutense de Madrid, ens explica al seu article Coronavirus: La sociedad frente al espejo com un dels efectes immediats de qualsevol brot epidèmic és l’exacerbació de la distància social (tan a nivell material com simbòlic) entre nosaltres i ells : entre sans i malalts, rics i pobres, d’aquí o de fora . El debilitament dels vincles socials que porten les mesures d’aïllament, doncs, fan aflorar els prejudicis, i accentuar uns estigmes, ja presents en la societat anteriorment, però que ara troben un terreny abonat, amb unes interaccions socials quotidianes passades pel sedàs de la falta de confiança: aspecte bàsic de la sociabilitat humana. Aquest és l’aspecte crucial, al meu entendre, de la sociologia del coronavirus que proposa Pablo Santoro: distanciament que ell justifica, temporalment, a