alma apátrida

Les organitzacions específiques NO han d’esser mai el tronc del moviment llibertari: en defensa de l’organització político-sindical A l’acte d’homenatge a les lluitadores llibertàries del 36, del 20 de Novembre d’aquest any al Cementiri de Montjuic, un dels ponents va afirmar que Les organitzacions específiques han d’ésser el tronc del moviment llibertari . No puc estar més en desacord amb aquesta afirmació. Em porta a la memòria l’article del sindicalista revolucionari i comunista llibertari holandès Christiaan Cornelissen, publicat a Orto l’any 1933, El Comunismo Libertario y el Régimen de Transición on afirmava el següent: Si los políticos, o las agrupaciones anarquistas como tales, intervienen eficazmente en la producción solo conducirán a una dictadura y a una tiranía social, de las cuales el régimen bolchevique en Rusia y el régimen fascista en Italia ofrecen dos tristes ejemplos. Es podria argumentar aquí que no vaig entendre bé l’expressió i que el company no es referia,

La crisi de l’Etiòpia federal: un Estat contestat pels moviments socials i la insurgència Oromo (reflexions des de Catalunya) 1) L’especificitat d’una via constitucional a l’autodeterminació a l’Àfrica Quan escolto als procesistes clamar al cel perquè l’autoritari Estat Espanyol els hi impedeix l’exercici d’un dret tan democràtic com el d’autodeterminació, em ve, immediatament, a la memòria aquest país de l’Àfrica Oriental, el segon més poblat del continent i que no fou mai directament colonitzat; excepte per un període de cinc anys, 1936-1941, quan fou ocupat per la Itàlia feixista sota les infames estrofes colonialistes del faccetta nera mussolinià. Ja que, més enllà de les bucòliques i descontextualitzades imatges que els hi poden venir al hipisme occidental sobre l’Emperador Haile Selassie i l’espiritualitat rastafari, és un dels tres països del món (junt als micro-estats de Liechtenstein i San Cristòfol i Neus) que reconeix, explícitament, el dret a l’autodeterminació de les