Entradas

Imagen
La metàfora de la torre de marfil anarquista: Teresa Claramunt i el Règim del Solitari  d’Avempace 1) Què entenem per estar tancats a la torre de marfil ? Es tracta d’una metàfora que fa referència a estar separat de la resta del món, en una recerca intel·lectual que porta a estar desconnectat de les preocupacions pràctiques de la vida quotidiana. En ambients polítics, i l’anarquisme no en resulta una excepció, s’ha utilitzat despectivament per referir-se a aquelles individualitats o col·lectius que, suposadament, prioritzen la defensa d’un purisme doctrinari a embrutar-se les mans amb les lluites socials farcides d’unes contradiccions que, precisament, el saber afrontar-les i, malgrat tot, avançar caracteritzaria l’autèntic militant a diferència del bocamoll que se li envà la força per la boca. De totes maneres, és curiós com, normalment, aquesta caricatura ha estat construïda més aviat pels sectors de l’anarquisme que estan a la dreta dels qui pretenen criticar fent èmfasi en e
Imagen
Crítica del terrorismo de masas : una táctica armada contraria al anarquismo proletario 1) Qué entiendo por terrorismo de masas Entiendo por terrorismo de masas una táctica que, a diferencia de otros tipos de acciones armadas, tiene como objetivo atentar en lugares públicos y momentos con gran afluencia del pueblo trabajador ¿Por qué se hace esto? Aunque en numerosas ocasiones los grupos que lo han practicado (ahora me vienen a la memoria dos ejemplos, con diferentes motivaciones ideológicas y resultados en cuanto a la gravedad, pero lógicas similares: el atentado de Euskadi Ta Askatasuna en el Hipercor barcelonés en 1987 o el de la Conspiración de Células de Fuego en el Metro de Santiago de Chile en 2014) avisaron con cierta antelación a las autoridades, el efecto psicosociológico es parecido: el ciudadano de a pie adquiere la terrible conciencia de que puede ser objetivo militar de algún grupo concreto viéndose interrumpida su relativa tranquilidad cotidiana ¿Y con qué objetiv
Imagen
“Yo también tengo mechero”: crónica de la manifestación en Mataró en solidaridad con los pres@s del 27-F El pasado 27 de marzo de 2021 se convocó, en la localidad de Mataró, una manifestación en solidaridad con Sara, María, Alberto, Danilo, Jalienne, Emmanuele, Ermano y Luca: detenidos y encarcelados (la primera ya ha salido en libertad con cargos) tras una operación policial que pretendía relacionarlos con una célula de violentos anarquistas italianos aprovechando toda la leyenda negra que, históricamente, ha construido la prensa burguesa española y catalana en relación al movimiento libertario en ese país. Y todo ello en el marco de las protestas contra el encarcelamiento del rapero Pablo Hásel: lo que nos sitúa a los y las anarquistas, que nos manifestamos el sábado y/o que han solidarizado de otras formas, en un escenario de respuesta frente a la represión con aquell@s que, a su vez, estaban solidarizando por lo mismo. Digo esto porque me parece necesario reflexionar ante esta co
Imagen
L’esperpèntica invenció del monstre anarquista italià : una rereguarda del sistema i un calçador per fer-nos empassar la democratura 1) El demòcrata benpensant : un mercenari que no cobra La recent notícia de l’alliberament d’una de les preses llibertàries del 27-F, acusades de socarrar lleument (a qualsevol cosa li diuen cremar) una furgoneta de la Guàrdia Urbana és un fet que s’ha de rebre amb alegria continguda, doncs, encara queden els demés companys/es a la presó. Sembla ser que s’ha tingut en compte que la prova pericial antropomètrica presentada per l’advocat contradiu l’atestat policial i descarta que sigui ella l’autora. La sinistre conxorxa anarquista italiana comença a fer aigües: em quedo astorat de la mena d’efecte psicosocial que ha provocat en alguns/es el bombardeig mediàtic d’aquests dies. Tots sabem que són autèntica legió els ciutadans demòcrates i benpensants que, sense ni tan sols parar-s’ho a pensar, serien els primers en aplaudir amb les mans, els peus i les
Imagen
El mirall de les ideologies: una reflexió anarquista sobre migració, política i conflicte social I Edmundo Sepa Bonaba, sociòleg equatoguineà, al seu llibre Convergente, conveniente o intruso ens explica els motius que el van portar a militar a Convergència (partit que anys després abandonaria, per criticar-lo durament a l’obra mencionada, acusant-lo de ser una formació estructuralment racista): al ser l’autor de cultura i pertànyer al poble bubi de l’illa de Bioko (antiga Fernando Poo), durament reprimit per les dictadures de Francisco Macias Nguema i Teodoro Obiang, ambdós de cultura fang present a la Guinea Equatorial continental, quan va emigrar a Catalunya durant l’època de la Transició es va sentir de seguida identificat amb la gran mobilització per l’Estatut d’Autonomia de l’onze de setembre de l’any 1977: Per Edmundo era lògic, en aquell context, que el poble català i el bubi compartien una mateixa lluita pel reconeixement dels seus drets nacionals. La Unió Bubi va ser el
Imagen
¿Qué sucede en Senegal? Crónica de la charla-debate sobre los procesos revolucionarios actuales en el Espacio del inmigrante del Raval (Bcn) El pasado martes 9 de marzo de 2021 a las 19:00 horas se realizó en él, recientemente abierto, Espacio del Inmigrante del Raval (c/del carme, 33) una charla-debate a cargo del activista panafricanista Moustapha Ady Touré sobre las fuertes protestas que están ocurriendo actualmente en Senegal a raíz de la detención del opositor populista Ousmane Sonko por la policía del entreguista y represor presidente Macky Sall. Antes de empezar, una miembro del proyecto informó a los asistentes que este Espacio se abrió en motivo de la Ley de Sanidad que excluye a las personas inmigrantes, pasando por diferentes locales donde se ha brindado apoyo social y económico a este colectivo. El ponente empezó contextualizando que la independencia del país en 1960 solo fue un disfraz para el mantenimiento de la dominación neocolonial a través del Franco CFA (moneda que
Imagen
La sociologia d'Ibn Khaldun i el procés independentista català En aquest treball es proposa una anàlisi del procés independentista català a partir de la sociologia d’Ibn Khaldun, historiador i sociòleg àrab del segle XIV autor de la cèlebre Muqaddima. A aquest efecte es fa ús de les nocions d’asabia (solidaritat interna tribal), umran badaui (mode de vida o civilització rural o beduïna) i umran hadari (mode de vida o civilització urbana) a fi de relacionar-les amb la gènesi pujolista del procés i la tensió política entre les zones, més aviat, independentistes de l’interior i les zones metropolitanes que hi són oposades o indiferents. S’hi recull també una anàlisi de les seves posicions respecte a moviments independentistes a les terres de l’islam i del paper dels intel·lectuals a la societat, mirant de relacionar-ho amb la situació social i política a Catalunya. De moment es pot trobar a la Llibreria "La Rosa de Foc" (carrer Joaquin Costa, 34) i al "Lokal" (carr