alma apátrida

El pensament ideològic de Deng Xiaoping: exposició i anàlisi llibertària de vàries critiques 1) Deng Xiaoping: desenvolupament de les forces productives i alienació El líder xinès Deng Xiaoping (1904-1997) fou l’artífex de la proposta ideològica del “socialisme amb peculiaritats xineses”. La vertebració teòrica d’aquesta idea es forjà després de la mort de Mao Tse-Tung (1976) en la IIIª Sessió Plenària del XI Comitè Central del Partit Comunista de la Xina - PCX (1978) i inicialment reflectida al voltant del canvi de l'estructura econòmica, apostant per la “reforma i l’obertura”. Fou, en definitiva, l’artífex del pas del socialisme al capitalisme tot i que hi ha qui segueixi qüestionant, a dia d’avui, aquesta darrera denominació. La política es centrà en abandonar l’esquerranisme, defensar la modernització i el desenvolupament de les forces productives. El 30 de juny de 1984, en una trobada xino-japonesa, Deng Xiaoping afirmà el següent: “¿Qué es el socialismo y que es el ma...

L’Assemblea Papers per Tothom i la Forma-Comuna a Martorell: algunes reflexions llibertàries 1) Difusió i concentració per estadia i vulnerabilitat el 30/3 Des de fa unes setmanes, es venia preparant al nostre municipi (per part de l’Assemblea Papers per Tothom) una concentració per reclamar, a l’Ajuntament i a Serveis Socials, documentació acreditativa de la residència a la localitat: a fi de que les persones sense papers puguin presentar-se a la regularització extraordinària que ha anunciat el Govern Central. Aquest anunci ha generat moltes expectatives però, com es ve dient a les diferents reunions dels diumenges, els esborranys estan canviant cada dos per tres exigint nous requisits o invalidant proves d’estadia (com les que provenen d’entitats socials). Per aquest motiu, es va decidir convocar una nova mobilització aquest 30 de març: ja que l’1 d’abril es preveia que començaria el procés. Tot i que ara sembla ser que s’allargarà fins a la segona setmana del mes que ve: l’Adminis...

Al-Lugha Al-Arabiyya: reflexiones bakuninianas sobre sociolingüística árabe 1) Introducción: Bakunin y la cuestión lingüística En el año 1869, el teórico y revolucionario anarquista ruso Mijaíl Bakunin, publicó una serie de artículos, en el periódico suizo “Le Progrès” , que después se agruparían bajo el nombre “El Patriotismo” . Bakunin exteriorizó aquí sus opiniones sobre el tema de una manera, quizás, bastante áspera. Argumenta que existía, antes de la civilización, un “patriotismo local” (el “patriotismo natural” que es común a todas las especies animales e, incluso, vegetales, afirma) y que dio lugar, posteriormente, a un “patriotismo humano” (el “patriotismo económico, político y religioso”). Así, en relación a esto, Mijaíl Bakunin afirma: “En los comienzos de la historia, como hoy en los pueblos salvajes, no había nación, ni lengua nacional, ni culto nacional; por consiguiente, no había patria, en el sentido político de esta palabra". Y sigue a continuación: ...