Entradas

Imagen
Economia llibertària: apunts i reflexions personals de la 5ª sessió del “Grup d’Estudi de Pensament Crític i Llibertari” a l’Ateneu Rosa de Foc (Gràcia-Barna) I El passat dimarts, 27 de gener de 2026, sobre les 19:30 hores, s’organitzà a l’Ateneu Rosa de Foc (Robi, 5) la 5ª sessió del “Grup d’Estudi de Pensament Crític i Llibertari”, a càrrec del col·lectiu Agita’t Gràcia, i que es reuneix una vegada al mes. Aquesta sessió girava al voltant de l’Economia Llibertària. L’animador de l’acte començà mencionant el llibre “Bullshit Jobs” (“Feines de merda”) de l’antropòleg anarquista David Graeber (que estava entre la bibliografia recomanada de les sessions). L’obra analitza la inutilitat d’algunes feines actuals que no tenen un propòsit social definit, el que va associat a idees com que “si no treballes, no et mereixes res”, a una separació entre el treball i la vida, l’alienació, la insatisfacció i problemes de salut mental que es volen compensar amb l’oferta d’oci. David Graeber es ...
Imagen
Com el Regne Unit va sub-desenvolupar Nigèria: Auge i declivi del Califat de Sokoto 1) Introducció: La teoria marxista i anti-colonialista de Walter Rodney Walter Rodney (1942-1980) fou un historiador, marxista i anti-colonialista, guaianès qui fou professor 7 anys a Tanzània per després tornar a la seva terra natal on milità al partit “Aliança Popular dels Treballadors”, empresonat i posteriorment alliberat quan cau la dictadura neo-colonial de Forbes Burham. El 13 de juny de 1980, però, fou assassinat, junt al seu germà Donald, per un sergent de les Forces Armades. El fet que Forbes Burham defensés un socialisme cooperatiu, nacionalista autoritari i autàrquic que rebé, en un inici, el suport d’Estats Units i el Regne Unit, feu que l’alternativa de Walter Rodney i el seu partit fos un anti-estalinista “socialisme des de baix” que preconitzava la unió dels treballadors independentment del seu origen ètnic. El fet que el socialisme nacionalista autoritari de Burham rebés el suport d...
Imagen
Annobón y Guinea Ecuatorial: lucha y represión en la excolonia española del África Negra 1) Introducción: represión del régimen ecuatoguineano en Annobón El 8 de enero de 2026, el Gobierno de la República de Annobón; territorio isleño ecuatoguineano autoproclamado independiente, en 2022, y que pidió auxilio, frente a la represión del régimen dictatorial de Teodoro Obiang, a la República Argentina, debido al hecho que, hasta el siglo XVIII, perteneció al Virreinato del Rio de la Plata, declaraba a través de su portal de internet que sus presiones habían conseguido que la dictadura liberara a dos annoboneses secuestrados por sus fuerzas militares. Se trata del último episodio de represión que se suma al de los 37 isleños secuestrados y torturados por el régimen en 2024 que, después de varias movilizaciones frente a delegaciones diplomáticas ecuatoguineanas en el extranjero y de una resolución del Consejo de Derechos Humanos de las Naciones Unidas, decidió liberarlos, en junio del año...
Imagen
La democracia insurreccional: una lectura libertaria del Partido Demócrata español (s. XIX) 1) Aclaraciones iniciales: la idea democrática en los siglos XVIII y XIX en España El historiador Javier Fernández Sebastián señala que en el siglo XVIII se entendía, en este país, por “democracia” un régimen político obsoleto que, des de la Grecia Antigua, había demostrado su “inviabilidad” y su tendencia a derivar en anarquía. Hay, pero, una excepción: la obra de Ibañez de la Renteria “Reflexiones sobre las formas de gobierno” (1783) donde apuesta por una “democracia representativa de base municipal” compatible con la Monarquía (nótese la fuerte raigambre histórica del municipalismo español que luego recogerían los libertarios). Durante la Revolución Francesa, y concretamente durante el período jacobino de Robespierre, la “democracia” se asoció al “terror revolucionario” y a la “dictadura” lo que provocó que los aristócratas ilustrados españoles, más moderados, como Jovellanos, tuvieran un...
Imagen
Democràcia i/o anarquisme: apunts teòrics i tàctics per reprendre un vell debat 1) Què podem entendre per “democràcia”? El politòleg Miquel Caminal Badia, al seu “Manual de Ciència Política” (1998), ens deia que al Món de l’Antiguitat, “Democràcia”, volia dir “Governs dels molts” o “Govern popular” però que, sovint, no tenia unes connotacions positives. Pel filòsof Aristòtil, es tractava d’una “degeneració” de la “República” (el “Govern dels molts” en benefici de la comunitat) que consistia, pel contrari, en el “Govern dels molts” en interès d’ells mateixos. Per Aristòtil, el millor era un sistema “mixt” entre el “Govern dels millors” (Aristocràcia), el “Govern dels molts” (República) i el “Govern d’un de sol” (Monarquia) establint un sistema de frens mutus i cossos col·legiats. Ara bé, Miquel Caminal, també senyala que, quan aquesta idea passà de la teoria filosòfica a la pràctica política, a algunes “polis” gregues entre els segles VI i IV aC., fou un sistema, a la vegada, partic...