La metàfora de la torre de marfil anarquista: Teresa Claramunt i el Règim del Solitari d’Avempace 1) Què entenem per estar tancats a la torre de marfil ? Es tracta d’una metàfora que fa referència a estar separat de la resta del món, en una recerca intel·lectual que porta a estar desconnectat de les preocupacions pràctiques de la vida quotidiana. En ambients polítics, i l’anarquisme no en resulta una excepció, s’ha utilitzat despectivament per referir-se a aquelles individualitats o col·lectius que, suposadament, prioritzen la defensa d’un purisme doctrinari a embrutar-se les mans amb les lluites socials farcides d’unes contradiccions que, precisament, el saber afrontar-les i, malgrat tot, avançar caracteritzaria l’autèntic militant a diferència del bocamoll que se li envà la força per la boca. De totes maneres, és curiós com, normalment, aquesta caricatura ha estat construïda més aviat pels sectors de l’anarquisme que estan a la dreta dels qui pretenen criticar fent èmfasi en e
