Entradas

Imagen
Crònica i reflexions sobre la xerrada “Els orígens neolítics de la desigualtat social” a l’Ateneu Llibertari de Gràcia (Barna) 1) La xerrada del prehistoriador Carles Tornero El passat divendres, 8 de maig de 2026 a les 20:00 hores, s’organitzà a l’Ateneu Llibertari de Gràcia (Alzina, 5) una xerrada-debat sobre “Els orígens neolítics de la desigualtat social” amb el professor, del departament de prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Carles Tornero. L’activitat fou promoguda pel “Grup de Ciència, Memòria i Cultura Comas i Solà” (col·lectiu que funciona dins l’Ateneu i es dedica a la divulgació científica, històrica etc.: porta el nom d’un destacat astrònom català qui fou militant de la CNT). El científic social Carles Tornero es presentà com un arqueòleg i prehistoriador a qui l’apassiona l’estudi de la desigualtat socioeconòmica. Afirmà que la majoria de la gent relaciona aquest fenomen amb el capitalisme però ell ho rastreja fins al neolític. Respecte això ...
Imagen
La voz del Viyil: Annobón y la dictadura “fascio-tribal” en Guinea Ecuatorial  1) Introducción: la dictadura prohíbe la reunión del Viyil El 7 de abril de 2024, el portal de noticias de internet Ambô Legadu informaba que el Gobierno de Teodoro Obiang había prohibido la reunión del “Viyil” (asamblea tradicional de autogobierno de la isla de Annobón) en el contexto del inicio de un movimiento de boicot de la población contra la “Sociedad de Electricidad de Guinea Ecuatorial (SEGESA)” por el deplorable estado del suministro. De hecho, cuando los representantes del Viyil quisieron hablar con la alcaldesa, Teresa Alcántara Catalán, alias “Madadji’a” , (¿De San Antonio de Palé?) fueron remitidos al gobernador Faustno Edu Michá, quien reiteró la prohibición de reunirse al Viyil , alegando su vinculación al partido nacionalista-independentista annobonés Ambô Legadu y que estarían “haciendo planes para atacar a los fang” . 2) Sobre el Viyil y la cuestión de género Pero ¿Qué es el...
Imagen
El pensament ideològic de Deng Xiaoping: exposició i anàlisi llibertària de vàries critiques 1) Deng Xiaoping: desenvolupament de les forces productives i alienació El líder xinès Deng Xiaoping (1904-1997) fou l’artífex de la proposta ideològica del “socialisme amb peculiaritats xineses”. La vertebració teòrica d’aquesta idea es forjà després de la mort de Mao Tse-Tung (1976) en la IIIª Sessió Plenària del XI Comitè Central del Partit Comunista de la Xina - PCX (1978) i inicialment reflectida al voltant del canvi de l'estructura econòmica, apostant per la “reforma i l’obertura”. Fou, en definitiva, l’artífex del pas del socialisme al capitalisme tot i que hi ha qui segueixi qüestionant, a dia d’avui, aquesta darrera denominació. La política es centrà en abandonar l’esquerranisme, defensar la modernització i el desenvolupament de les forces productives. El 30 de juny de 1984, en una trobada xino-japonesa, Deng Xiaoping afirmà el següent: “¿Qué es el socialismo y que es el ma...
Imagen
L’Assemblea Papers per Tothom i la Forma-Comuna a Martorell: algunes reflexions llibertàries 1) Difusió i concentració per estadia i vulnerabilitat el 30/3 Des de fa unes setmanes, es venia preparant al nostre municipi (per part de l’Assemblea Papers per Tothom) una concentració per reclamar, a l’Ajuntament i a Serveis Socials, documentació acreditativa de la residència a la localitat: a fi de que les persones sense papers puguin presentar-se a la regularització extraordinària que ha anunciat el Govern Central. Aquest anunci ha generat moltes expectatives però, com es ve dient a les diferents reunions dels diumenges, els esborranys estan canviant cada dos per tres exigint nous requisits o invalidant proves d’estadia (com les que provenen d’entitats socials). Per aquest motiu, es va decidir convocar una nova mobilització aquest 30 de març: ja que l’1 d’abril es preveia que començaria el procés. Tot i que ara sembla ser que s’allargarà fins a la segona setmana del mes que ve: l’Adminis...
Imagen
Al-Lugha Al-Arabiyya: reflexiones bakuninianas sobre sociolingüística árabe 1) Introducción: Bakunin y la cuestión lingüística En el año 1869, el teórico y revolucionario anarquista ruso Mijaíl Bakunin, publicó una serie de artículos, en el periódico suizo “Le Progrès” , que después se agruparían bajo el nombre “El Patriotismo” . Bakunin exteriorizó aquí sus opiniones sobre el tema de una manera, quizás, bastante áspera. Argumenta que existía, antes de la civilización, un “patriotismo local” (el “patriotismo natural” que es común a todas las especies animales e, incluso, vegetales, afirma) y que dio lugar, posteriormente, a un “patriotismo humano” (el “patriotismo económico, político y religioso”). Así, en relación a esto, Mijaíl Bakunin afirma: “En los comienzos de la historia, como hoy en los pueblos salvajes, no había nación, ni lengua nacional, ni culto nacional; por consiguiente, no había patria, en el sentido político de esta palabra". Y sigue a continuación: ...