alma apátrida

“Cria CDRs y te sacarán los ojos”: reflexions, sobre com alguns anarquistes caven la seva pròpia tomba, a través de l’experiència búlgara Els Comités de Defensa de la República (CDR) són l’expressió de masses més radical de l’independentisme transversal i semblen haver robat el protagonisme a l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) en quan a les mobil·litzacions al carrer. El seu caràcter, en principi, més ancorat a l’esquerra respecte la última (tot i que això sigui cert només en algunes de les seves expressions, sobretot metropolitanes) ha entusiasmat a sectors del moviment llibertari que s’han decidit a participar-hi, acusant als crítics de “purisme ideològic”,   d’estar aïllats en una “torre de marfil”, presentant-se com a abanderats de l’anarquisme que “s’embruta les mans” amb les contradiccions reals per tal d’avançar. Tot això només són discursos ideològics per tal de justificar allò injustificable i no deixen de formar part de la cançoneta típica que històricament a utili...

Crónica y reflexiones sobre la charla, acerca del anarquismo peruano y boliviano de principios del siglo XX, en Can Vies (Sants-Barcelona) El pasado martes 7 de agosto se realizó una charla, en el Centro Social Autogestionado “Can Vies” del barrio barcelonés de Sants, por parte de la compañera anarquista argentina Ivanna Margarucci, acerca de la historia del movimiento libertario en Perú y Bolivia a principios del siglo XX. La ponente hizo énfasis en que estudiar nuestro movimiento en estos lares era “pensar lo impensado” ya que el elemento cultural indígena y sus manifestaciones pueden parecer, a simple vista, contradictorios con un anarquismo que se considera “eurocentrado” y “occidentalizante” y que en otros lugares de América Latina como Argentina y Uruguay, por ejemplo, viajó en las maletas de los emigrantes europeos que llegaban al Rio de la Plata (si bien señaló también que varios de ellos tuvieron su conversión al anarquismo en territorio americano, debido a las duras c...

CDR: Sobre la reproducció i continuisme actual d’unes sigles paraestatals i antiproletàries I La filosofia del llenguatge ens diu que aquest, en bona mesura, constitueix la realitat i, al marge de la demagògia d’algunes notícies sensacionalistes de la premsa d’extrema-dreta espanyolista, és evident que el nom escollit pels Comitès de Defensa de la República (CDR) és evocador dels Comités de Defensa de la Revolució (també CDR), que han tingut protagonisme a varis processos sociopolítics encapçalats per l’esquerra anti-imperialista del Tercer Món. Es tracta només d’una coincidència en el nom o realment hi ha similituds, sociològiques i de praxis política, més profundes entre aquestes estructures d’indrets tan dispars com Catalunya, Cuba, Ghana o Burkina Faso? II Frank Fernández a la seva obra “El Anarquismo en Cuba” ens recorda com, en un inici, el Movimiento 26 de Julio (M26J) era totalment alié a la classe treballadora industrial i urbana, amb una presència important...

José Tomás Boves, Amilcar Cabral i el Procès català com a paradoxa de classe I Dins del discurs anti-imperialista tradicional de l’esquerra llatinoamericana, considero que, sovint, s’ha utilitzat una idea “popular” de “nació” (per oposar-la als sectors privilegiats autòctons que s’entenen com a “entreguistes” als interessos, fonamentalment, d’Estats Units) però no ha estat tan freqüent la “deconstrucció” del mateix imaginari nacional, entenent que aquest amb els seus elements mítics, també ha estat funcional a aquesta dominació imperialista. Per exemple, en quan al nacionalisme veneçolà (del qual l’Exèrcit n’és el principal pilar històric) s’ha construït una mitologia al voltant de Simon Bolivar i el seu “Ejército Libertador” com a redentor del poble (fins el punt que l’actual se’n considera hereu quan, en realitat, ho és del dictador germanòfil Juan Vicente Gómez qui el creà als anys 20) obviant el fet que, en un primer moment, esclaus negres, mestissos i indígenes es van ali...

Tombuctú y la destrucción de la Kasbah hispano-marroquí Esta antigua ciudad situada en la República de Malí data sus orígenes en el año 1100 cuando fue fundada por tuaregs, en 1312 fue anexionada pacíficamente por el rey Mansa Musa al Imperio de Malí quien la convirtió en un importante centro comercial y de estudios islámicos, posteriormente pasó a manos del Imperio Songhay en 1468 cuando se produjo su época de mayor esplendor, en 1591 cae bajo dominio del sultán de Marruecos y en 1893 de Francia hasta su independencia junto a Malí (Sudán francés) en 1960. Según José Antonio Doll Pérez, especialista del Centro de Estudios de Africa y Medio Oriente (CEAMO) de Cuba, la conquista francesa hizo desaparecer casi todos los símbolos y objetos que quedaban de los antiguos pobladores hispanos (estos llegaron con las tropas marroquíes y eran moriscos castellanos al mando de Yuder Pachá). Según Rafael López Gurman y José Bigorra,  el primero Catedrático de Historia del Arte de la Un...

Vot a mà alçada versus Vot secret: El moviment de la Cabilia Algeriana, el 15-M a Barcelona i la sorprenent postura de la Federació Anarquista de Catalunya 1) La coincidència entre anarquismes com a excepcionalitat catalana Feia temps que volia escriure alguna cosa sobre el posicionament de la FAC respecte el referéndum de l’1 d’octubre de 2017. El cert, és que a casa nostra tenim dues organitzacions de l’anarquisme (FAC i Embat) que representen dues maneres diferents d’entendre’l: D’una banda, l’anarquisme sintetista (és a dir, que n’accepta la pluralitat de corrents al seu sí) i que s’organitza en els clàssics col·lectius/grups d’afinitat i, de l’altra, l’anarquisme especifista-plataformista que s’organitza en agrupacions territorials i comissions temàtiques i que, com deia l’anarcocomunista ucraïnés Nestor Machno, es basa en la “cohesió ideológica” al seu si. Històricament aquestes dues corrents han estat enfrontades amb acusacions creuades de  “individualisme” i ...

La CUP com a fenomen lumpenintel·lectual Fa cert temps, vaig sentir a dir a l’africanista català Ferran Iniesta que l’origen del conflicte de Casamance (regió de Senegal que lluita per la seva independència, el principal grup guerriller de la qual va firmar un alto el foc el 2014) no s’havia de buscar tant en explicacions de tipus ètnic o religiós sinó en la presència d’un subjecte social determinat, el “lumpenintel·lectual”: al ser aquesta regió la més escolaritzada del país produïa un excedent de mà d’obra qualificada que no trobava on poder posar en pràctica els coneixements adquirits i, per tant, la seva frustració el portava a engreixar les files de la guerrilla independentista. Aquest concepte vé a ampliar la utilització del terme “lumpen” que el marxisme havia associat al proletariat (quan  parlava de les seves capes més baixes i desorganitzades) o quan els autors llatinoamericans de la “Teoria de la Dependència” parlaven de “lumpenburguesía” per referir-se a que els se...