alma apátrida

Polemitzant amb les Joves Llibertàries: Crònica de la xerrada “oberta” amb Batzac a l’Ateneu Popular La Bugadera (Horta-Barcelona) I                                 El passat divendres a les 7 de la tarda es va realitzar a aquest espai independentista hortenc, una xerrada “oberta” (després explicaré el perquè) amb l'organització juvenil llibertària Batzac de recent creació. Després d’excusar la inassistència dels membres d’un sindicat estudiantil llibertari, que havien de compartir l’acte, i de que un company fes una breu presentació de l’activitat, un militant de Batzac va explicar que l’organització es fundà el 2017 i que té nuclis actius a Barcelona, Tarragona i Lleida. La seva creació s’emmarca, ens va comentar, en iniciatives similars (desconec fins a quin punt ho són) com les noves Joventuts Llibertàries de Mallorc...

Crónica de la charla-debate “Movimientos sociales en África – La juventud africana en busca del cambio” en el CSA Can Vies (Sants-Barcelona) El pasado sábado 13 de julio de 2019 a las 19:00 horas se realizó en el Centro Social Autogestionado Can Vies, organizada por Can Migra (espacio de lucha antirracista de Sants) y Cibal (Embajada barcelonesa del movimiento social burkinés “Escoba Ciudadana”), una conferencia sobre la situación de los diferentes movimientos sociales en el África Subsahariana y el impacto que han tenido en los cambios políticos recientes en varios países. Si bien por estos lares no se ha tenido demasiada información, hay que tener en cuenta que las llamadas “Primaveras Árabes” también tuvieron sus homólogas en esta región del continente, aunque no recibieran atención ninguna por parte de los medios de comunicación de masas en España. El ponente nos explicó que una de sus características actuales es el uso de las herramientas tecnológicas como Internet para p...

El dilema enverinat d’Ada Colau: El social-feixisme, Brest-Litovsk i l’anarquisme 1) Una difícil decisió que impedeix quedar bé amb tothom Ja fa unes setmanes de la presa de possessió d’Ada Colau i la tensió política s’ha assossegat el suficient, no vol dir que no rebroti, per parar-se a pensar en el què ha passat. Sembla que els resultats electorals indiquen que els comuns barcelonins han mudat part dels seus suports electorals a sectors de les classes mitjanes, acostant-se sociològicament a ERC, mentre el PSC ha recuperat la simpatia dels barris de classe treballadora. Manuel Valls, per altra banda, ha arrasat als barris de classe alta. La lectura que en feia Lluis Rabell a l’article “A Orillas del Rubicón” és que les ambigüitats respecte al Procés han passat factura als comuns. Pot ser que la gent hagi votat més en clau catalana que de Barcelona? Segurament. Les alternatives que es dibuixaven eren les següents: els representants de la classe mitja “progressista” i par...

L’independentisme “corporation”: el moviment activista-insurreccionalista més revolucionari de la pista I Ja en començo a estar ben tip de tota aquesta colla de processistes, i dels seus falsos crítics que els hi fan un vergonyós seguidisme, que no només pretenen fer veure que són els més antifeixistes, antifranquistes i anti-règim del 78 sinó que a més a més pretenen donar lliçons a l’esquerra, més o menys radical a la que qualifiquen “d’espanyola”, sobre com s’ha de fer una revolució. Com per art d’encanteri aquells que tota la vida han estat gent d’ordre volen fer-se passar pels enemics número 1 del sistema. Una actitud fatxenda i sermonejadora de la que fa un any i escaig en vam veure un penós exemple al sketch del “Polònia”, “La Revolució Sofà”: en ell un Joan Tardà molt ufà acusava a un ballarí Pablo Iglesias d’apatia contestatària mentre ell, cassola en mà, protestava contra el feixisme. Aquesta és la imatge que tenen d’ells mateixos aquesta gent: d’apòstols incompresos...

A 25 años del genocidio de Ruanda: Crónica de la presentación del libro “El Buen Dios” en el Ateneu de Fort Pienc El pasado 12 de junio de 2019 a las 19:00 horas, se presentó en este Centro Cívico barcelonés de la Plaza del mismo nombre, la primera novela de Juanjo Tarrés Sanjurjo, trabajador humanitario y administrador del blog “África en colores”, titulada “El Buen Dios” que versa sobre el genocidio que asoló este país africano en el terrible año de 1994. La pequeña sala estaba abarrotada de gente, unas 40 personas, deseosas de conversar con los ponentes: el autor y   Firmin, un politólogo ruandés residente en Barcelona. Deseos que se vieron, en buena parte, truncados por el poco tiempo que se nos concedió por parte de los responsables de las instalaciones. La verdad es que, personalmente, iba con cierto escepticismo pues la genial novela “Murambi: El libro de los huesos” del senegalés Boubacar Boris Diop sobre los mismos hechos, editada también por Wanafrica, me había deja...

Crónica de la charla-presentación del libro “Un Paso al Frente” del Comandante Ramiro del FPMR en el Ateneo Libertario del Palomar I El pasado viernes 17 de mayo a las 19:00 horas se realizó en este espacio anarquista del barrio del Palomar la presentación de las memorias de Mauricio Hernández Norambuena, militante del marxista-leninista Frente Patriótico Manuel Rodríguez (FPMR), actualmente preso en Brasil por el intento de secuestro de un destacado empresario. Primeramente, se proyectó un video donde aparecen varios momentos de la historia de la organización de los que recuerdo la sangrienta “Operación Albania” que acabó con la vida de 12 frentistas a manos del Centro Nacional de Informaciones (CNI), posteriormente empezó la charla donde el ponente se hizo la primera pregunta ¿Por qué como anarquistas estamos reivindicando una guerrilla marxista? A lo que respondió que en la solidaridad de clase creada en las movilizaciones de calle hay un encuentro entre los libertarios y a...

La CUP d’Esparreguera fa electoralisme amb la memòria històrica del moviment llibertari El passat divendres 10 de maig a les set de la tarda es va produir, en aquesta localitat del Baix Llobregat Nord, l’inici dels actes de campanya electoral de l’autoanomenada Esquerra Independentista de cara a les municipals. Fins aquí poc a dir. No m’interessa en absolut el què tinguin a dir els que aspiren a gestionar uns Ajuntaments on no es pot, ni en la majoria de les ocasions es vol, canviar res de substancial degut a la multitud d’impediments burocràtics i legals, al servei del capitalisme i la sacrosanta propietat privada, que atrapen com una teranyina enganxifosa qualsevol voluntat real de canvi. El que ens va crispar però, a mi i a algunes companyes de la CNT, és l’ús de la figura, en aquest acte, de l’anarcosindicalista esparreguerí Dámaso Hinojosa (assassinat per la Guàrdia Civil l’any 1933 quan va intentar acostar-se al local confederal on hi estaven fent un registre policial) d...