alma apátrida

Sobre el ‘verdadero’ islam: crítica anarco-averroísta del pensamiento de Abdelmumin Aya …Sobre el islam… Abdelmumin Aya (Vicente Haya) es un filósofo español, uno de los pensadores musulmanes más destacados de Europa y muy activo en el diálogo interreligioso. En una de sus obras El islam no es lo que crees (Kairós, 2010) afirma que lo relevante del islam es la experiencia mística y no la teología y la filosofía (que está en la base de la primera). Así, Abdelmumin Aya, hace una defensa de la ‘intuición elemental’, como vía para acercarse a Allah, en lugar de la ‘retórica vanidosa’ de los mutakallimun : el término que se usa para referirse a los teólogos y cuya traducción literal es ‘los que hablan’ pero que él estirando el concepto (gracias al carácter, pronunciadamente, contextual de la lengua árabe) traduce como ‘los charlatanes’. Esta obra tiene un enfoque intuitivo e intimista del islam definiendo a este como ‘aquella realidad que se ha despertado en ti’ y a la que nombra Alla...

L’Anti-Prometeu: reflexions improvisades sobre el perquè sóc anarco-comunista i no marxista A la mitologia de la Grècia antiga, Prometeu és un tità que expropia el foc als déus de l’Olimp per entregar-lo als éssers humans i és castigat per aquest motiu a ser lligat a una gran roca on una au li devora cada dia les entranyes. En aquest mite el foc és utilitzat com una metàfora del coneixement i la ciència: ara bé, s’ha de tenir en compte, al meu entendre, que el gest d’expropiació és realitzat per un ésser diví i no per la humanitat mateixa. L’anarco-comunisme és una tendència del moviment llibertari (iniciada per Carlo Cafiero i Piotr Kropotkin) que té una gran confiança en la potencialitat de la classe treballadora per emancipar-se a si mateixa. Tant l’anarquista italià com el rus mantingueren, abans de ser anarquistes, relacions amb grups marxistes i, per tant, es podria dir que la idea comunista “de cada un segons les seves possibilitats, a cada un segons les seves necessitats” é...

La deessa de l’anarquia: reflexions àcrates i africanistes sobre el pensament de Lucy Parsons 1) Lucy Parsons: una anarquista afroamericana Lucy Parsons (1851-1942) fou una anarquista, feminista, sindicalista, editora i gran oradora que nasqué a meitat del segle XIX a Estats Units d’Amèrica. Fins fa poc, hi havia moltes informacions inexactes sobre els seus primers anys de vida. El 2017, l’autora Jacqueline Jones publicà la biografia Goddess of Anarchy. The life and Times of Lucy Parsons, American Radical (“La deessa de l’anarquia. La vida i l’època de Lucy parsons, una radical estatunidenca”) que ajuda a omplir molts forats sobre la seva infància i joventut. Encara avui dia és més coneguda per ser la vídua d’Albert Parsons (un del màrtirs de Haymarket el 1886) que per mèrit propi. Probablement, era filla de Charlotte i Thomas J. Taliaferro (una esclava negra i el seu propietari: un cirurgià confederat) tot i que, posteriorment, la mare de Lucy es casà amb un ex-esclau i adoptà el se...

Katy Perry i la dictadura del videoclip: sobre Dark Horse i l’ús capitalista de l’Antic Egipte 1) El videoclip: artefacte ideològic del sistema L’any 2015, el sociòleg marxista i professor de secundària Jon E. Illescas, va publicar “ La dictadura del videoclip: industria musical y sueños prefabricados” , un llibre on afirma que: “Los vídeos musicales no solo forman parte del paisaje cotidiano de los jóvenes, sino que vertebran y ponen rostro a muchas de sus ilusiones y aspiraciones vitales.” A què es refereix amb això? Entre d’altres coses, a que empreses de qualsevol sector mitjançant la tècnica de mercat de l’emplaçament publicitari ( product placement ) introdueixen les seves mercaderies en la narrativa dels vídeos per fer-ne publicitat entre aquest suggestionable públic. Jon E. Illescas afirma (basant-se en dades estadístiques) que el videoclip està per davant en visualització inclús que les pel·lícules de cine, videojocs o programes de televisió. No parlem ja de llibres. L...

La Vida Lliure o el Bon Viure : crònica i reflexions de la taula rodona sobre anarquisme a “La Fusteria” de Vallcarca (Barna) I El passat dissabte, 30 de novembre de 2024 a les 16:30 hores, es va realitzar a l’espai “La Fusteria” (argentera, 24) del barri barceloní de Vallcarca un acte amb diferents col·lectius llibertaris i autònoms ( Embat , CGT , La Saó i La Màquia – Azadi Jin ) a fi d’exposar i reflexionar sobre les diferents propostes organitzatives de l’anarquisme. L’acte va ser presentat per “Heura negra – assemblea llibertària de Vallcarca” tot i que no intervingué com a col·lectiu sinó, més aviat, com a moderador. Seguidament, es presentaren els diferents grups: Embat es definiren com una organització especifista de l’anarquisme i mencionaren la seva participació activa en dos congressos del moviment de l’habitatge; la Màquia – Azadi Jin es presentaren com un col·lectiu trans, no binari i de solidaritat amb el Kurdistan, afirmaren que el seu objectiu és confrontar el s...