Katy Perry i la dictadura del videoclip: sobre Dark Horse i l’ús capitalista de l’Antic Egipte

1) El videoclip: artefacte ideològic del sistema

L’any 2015, el sociòleg marxista i professor de secundària Jon E. Illescas, va publicar “La dictadura del videoclip: industria musical y sueños prefabricados”, un llibre on afirma que:

“Los vídeos musicales no solo forman parte del paisaje cotidiano de los jóvenes, sino que vertebran y ponen rostro a muchas de sus ilusiones y aspiraciones vitales.”

A què es refereix amb això? Entre d’altres coses, a que empreses de qualsevol sector mitjançant la tècnica de mercat de l’emplaçament publicitari (product placement) introdueixen les seves mercaderies en la narrativa dels vídeos per fer-ne publicitat entre aquest suggestionable públic. Jon E. Illescas afirma (basant-se en dades estadístiques) que el videoclip està per davant en visualització inclús que les pel·lícules de cine, videojocs o programes de televisió. No parlem ja de llibres. L’autor també diferència entre el vídeo comercial (amb l’única finalitat d’aconseguir rèdits econòmics) i el vídeo mainstream o dominant (produït per les industries culturals hegemòniques amb l’objectiu de conquerir un públic majoritari dintre d’una o vàries franges d’edat). Així Youtube es converteix, doncs, en la principal televisió mundial des d’on es difon una estructura de valors funcional a la maximització dels beneficis capitalistes.

En el moment d’escriure aquest llibre, Dark Horse (de Katy Perry i Juicy J.) estava en la quarta posició mundial de visualitzacions (només superat per Gangnam Style de PSY, Baby de Justin Bieber i Blank Space de Taylor Swift). El videoclip està ambientat a l’Antic Egipte on Katy Perry (representada com una faraona) amenaça a una sèrie de pretendents d’utilitzar la màgia contra ells si no tenen intencions honestes. De fet, Dark Horse (cavall fosc) és una expressió que significa “malson”. En varis moments del vídeo diu  I'm comin' at you like a dark horse (vinc cap a tu com un malson). Així, doncs, Jon E. Illescas defineix aquest videoclip com:

“oscuro, elitista y polémico”

2) Fosc i elitista: l’esoterisme occidental i l’Antic Egipte

Erik Hornung (1933-2022) fou un egiptòleg helvet-letó, emigrat a Alemanya, que va ser dels primers a prendre’s seriosament l’estudi científic d’algunes creences esotèriques occidentals vinculades a l’Antic Egipte. Com diu ell mateix a Esoterismo egipcio:

“Este Egipto es una idea intemporal que solo guarda una vaga relación con la realidad histórica.”

Erik Hornung afirma que l’esoterisme és una forma de pensar “irracional i intuïtiva” relacionada amb una sèrie de “veritats ocultes” i que escapen a tota verificació experimental. El mateix es pensava de l’escriptura jeroglífica abans de que Jean-François Champollion desxifrés el seu sistema. És a dir, aquestes idees s’alimentaven, en bona part, del desconeixement que es tenia de l’antiga cultura egípcia. Em sembla evident que el videoclip juga amb aquesta idea presentant una sèrie de simbolismes que es fan estranys a l’espectador. Per exemple, per què els soldats surten pintats de blau? Què signifiquen aquests gats gegants? Per què alguns dels que porten ofrenes surten pintats de vermell? Què signifiquen les ales que desplega Katy Perry al final del vídeo? En el primer cas, l’egiptòleg estatunidenc Richard H. Wilkinson a la seva obra Magia y símbolo en el arte egipcio ens fa una exposició del simbolisme cromàtic a l’Antic Egipte.

El color blau (irtiu i khesbedj) podia representar el cel o la inundació primigènia (la que donava lloc a la vida) del riu Nil i tot allò que hi era associat: el gra, les ofrenes i la fertilitat. I, de fet, durant el vídeo apareix una filera de súbdits fent entrega de varis obsequis. Ara bé, si això es desconeix l’escena passa com una excentricitat i, per tant, augmenta la sensació de perplexitat que fa més permeable ideològicament el vídeo. En el segon cas, la figura antropomòrfica amb cap de gat s’associa a la deessa Bastet relacionada, a la seva vegada, amb l’ull solar (udjat) que tenia funcions de protecció. De fet, a la mitologia egípcia protegeix el sol naixent de la serp Apofis. És a dir, que en el context del videoclip farien la funció de protecció de la faraona Katy Perry davant de possibles amenaces dels presents.

En el cas dels rojos portadors d’ofrenes (que al final del vídeo en surt un senyalant la cúspide d’una gran piràmide) aquest color (desher) s’associa a la còlera i la hostilitat si bé també s’utilitzava per pintar el to normal de pell dels éssers humans sense connotació negativa: representant una ambivalència davant la qual s’ha de ser caut alhora de la seva interpretació. Es tracta només de servents fent entrega d’ofrenes? O hi ha una hostilitat continguda cap al despotisme de la faraona Katy Perry que s’expressa en aquest simbolisme cromàtic? Finalment a l’ascendir a la cúspide Katy Perry desplega unes ales que l’associen a la deessa Isis de la qual la majoria de mites fan referència a la seva habilitat màgica i capacitats curatives.

Per tant, el caràcter “fosc” de la producció audiovisual, que planteja Jon E. Illescas, no seria tal, pròpiament, però si que hi podria haver la voluntat de presentar una sèrie de simbolismes, a simple vista incomprensibles, a fi d’augmentar la sensació de perplexitat amb els efectes que s’han dit abans. Ara bé, el que és més qüestionable són les desqualificacions constants que fa Erik Hornung del corrent de l’afrocentrisme, iniciat per autors com Martin Bernal i el sheik Anta Diop, que presenta l’Antic Egipte com una civilització negroafricana. Erik Hornung afirma que s’emmarca dins d’un projecte polític de construir un referent cultural africà al marge del cristianisme i l’islam. Una “veritat ètnica” construïda, segons ell, sobre bases científiques qüestionables.

Pel contrari, Ferran Iniesta (deixeble del segon) a la seva obra Antiguo Egipto. La Nación Negra nega la Teoria de la Raça Dinàstica segons la qual una aristocràcia, provinent de mesopotàmia, s’hauria establert a Egipte, hauria governat sobre la població local i hauria influenciat, inclús, en l’aparició de l’escriptura jeroglífica. Aquesta crítica s’emmarca en la denúncia de l’egiptologia clàssica com un artefacte ideològic colonialista que tenia l’objectiu de desposseir als pobles negro-africans del seu llegat cultural. Ferran Iniesta cita, pel contrari, autors de la Grècia antiga com Heròdot que afirmen la negritut dels antics egipcis. Al marge dels arguments contraposats d’Erik Hornung (egiptòleg) i Ferran Iniesta (africanista) és evident que el video Dark Horse de Katy Perry se’ns presenta com una versió actual de la Teoria de la Raça Dinàstica doncs la cantant blanca-asiàtica té com a servents als soldats negro-africans.

3) Polèmic: la controvèrsia respecte Allah i Jeffrey Dahmer

La primera polèmica que generà aquest videoclip fou amb la comunitat musulmana que demanà, a través d’una plataforma digital, la seva retirada perquè, en una escena d’aquest, la faraona Katy Perry converteix en pols, amb un raig màgic, un dels portadors d’ofrenes que vestia com a penjoll la inscripció Allah. Per més inri, en una altra escena del videoclip ella porta una creu cristiana. I, en relació a això, alguns egiptòlegs han afirmat que la cosmovisió islàmica i de l’Antic Egipte tenen punts de fricció ja que una seria de caràcter més aviat igualitari i l’altra jeràrquica com a expressió del pensament tradicional africà. De fet, aquesta polèmica entre les religions tradicionals africanes i els moviments de reforma islàmica (da’wa) segueix present en varis països del continent.

La segona polèmica del videoclip fou en relació a la cita que es fa de l’assassí caníbal de Milwaukee, Jeffrey Dahmer, per la qual vàries persones van demanar la seva retirada. La lletra diu, concretament, She eat your heart out like Jeffrey Dahmer (Ella es menja el teu cor com Jeffrey Dahmer). Un punt grotesc que afegeix a Dark Horse aquest punt d’excentricitat amb l’efecte psicològic que s’ha comentat (de fet, pràctiques similars s’han produït, històricament, en contextos limitats i totalment diferents, com a forma d’investir de sacralitat alguns Reis divins africans i no africans). L’objectiu no és altre, en el cas del videoclip, que generar aquesta barreja d’impressió i fascinació que es funcional als objectius dels vídeos mainstream o dominants.

4) Conclusions

Com diu Jon E. Illescas un videoclip mainstream o dominant no és un simple videoclip comercial. Aquest primer adquireix, sempre, un caràcter transfronterer. L’objectiu és mantenir un mercat captiu d’una o unes determinades franges d’edat i a fi d’aconseguir-ho es poden posar en marxa diferents estratègies comunicatives. En el cas de Dark Horse de Katy Perry es fa un gran ús del simbolisme màgic de l’Antic Egipte. És evident que aquesta civilització africana integrava aquest aspecte dins la seva quotidianitat però no amb aquests usos. Una prova més de com el sistema capitalista pot posar en marxa processos d’apropiació cultural amb finalitats que res tenen a veure amb el seu context d’origen.

                                                                                                                                             

                                                                                                                                             Alma apátrida

 

Katy Perry – Dark Horse (videoclip)

https://www.youtube.com/watch?v=0KSOMA3QBU0&list=RD0KSOMA3QBU0&start_radio=1

 

Bibliografia

ILLESCAS, JON E. La dictadura del videoclip: industria musical y sueños prefabricados El Viejo Topo, 2015. Pàgines 37, 38, 42, 43, 44 i 77.

HORNUNG, ERIK Esoterismo egipcio: La sabiduría secreta del antiguo Egipto y su impacto en Occidente Erasmus Ediciones – Colección Nun, mayo de 2024. Pàgines 11, 12, 237 i 240.

WILKINSON, RICHARD H. Magia y símbolo en el arte egipcio Alianza Forma – Alianza Editorial. Madrid, 2003. Pàgines 119 i 120.

WILKINSON, RICHARD H. Cómo leer el arte egipcio: Guía de jeroglíficos del Antiguo Egipto Crítica, 1995. Pàgines 45 i 65.

WILKINSON, RICHARD H. Todos los dioses del Antiguo Egipto Oberon – Grupo Anaya S.A. Madrid, 2003. Pàgina 147.

INIESTA, FERRAN Antiguo Egipto. La Nación Negra Sendai Ediciones, 1989. Pàgina 45.