alma apátrida

Crítica anarquista a l’ala dreta de l’Esquerra Independentista: a propòsit de l’últim comunicat de Poble Lliure 1) Introducció Recentment, el passat 22 de febrer de 2022, l’organització estratègica de l’Esquerra Independentista Poble Lliure (per utilitzar el seu pompós llenguatge) va emetre un comunicat públic on, a grans trets, es lamenten de la davallada del suflé nacionalista a Catalunya (o, com a ells els hi agrada dir, el Principat). Em resulta curiós com acusen als neo-convergents de Junts de fer seguidisme d’ERC, invertint, en el seu discurs, unes relacions de poder que poc tenen a veure amb els formalismes de qui ostenta o no la direcció del Govern: al cap i a la fi tenen a Giró de Junts remenant les cireres a Economia. Aquesta inversió és deguda, al meu entendre, al galdós paper que juga Poble Lliure com a grup de lumpen-intel·lectuals nacional-estalinistes maldant patèticament per recollir les engrunes del tiberi procesista . Com ens expliquem sinó l’esperpèntic espectac...

Llamaradas de Rebelión: crónica y reflexiones de la charla-debate sobre memoria histórica del anarquismo en Chile (Raval-Barna) 1) Presentación de la charla El pasado viernes, 14 de enero de 2022, a las 18:30 horas, se realizó en los locales de la CNT-AIT de Barcelona (Joaquín Costa, 34) una charla, a cargo de los compañeros del Archivo Histórico “La Revuelta” de Chile, acerca de la historia del movimiento libertario en este país latinoamericano, que centró la atención internacional, recientemente, a causa del estallido popular del 18 de octubre de 2019. A mi modo de verlo, desde hace ya un tiempo, el anarquismo en este país (sobre todo en sus vertientes plataformistas e insurreccionalistas) se ha constituido en uno de los referentes para el movimiento libertario en estos lares: así no es extraña, entre ciertos anarquistas españoles, la discusión acerca de la experiencia del Frente de Estudiantes Libertarios o la solidaridad con compañeros anarquistas presos de allí y la identifica...

Faraón, el Profeta y los revolucionarios: El régimen militar de Abdul Fatah al-Sisi y el regreso del nacionalismo faraonista a Egipto 1) Los gacetilleros de la prensa liberal en Europa destacan la “estabilidad” El reciente artículo del periodista Joaquín Luna de La Vanguardia titulado ¿Quién paga la fiesta en Egipto? (13/12/21) destaca el creciente corifeo de palmeros internacionales que está sumando el actual “rais” egipcio, quien en 2013 depuso con un Golpe de Estado al islamista Mohammed Mursi de la Presidencia del Gobierno. Si bien hay que recordar, como nos señalaba el periodista corresponsal, y colaborador habitual de La Directa , Marc Almodóvar, que esta definición depende, en buena medida, del bando desde donde se mire, si es desde el de los Hermanos Musulmanes o el de Tamarod : es decir, la campaña de recogida de firmas, iniciada por cinco jóvenes cairotas, para destituir al anterior presidente y que desembocó en un amplio movimiento social que motivó la entrada en escen...

Les organitzacions específiques NO han d’esser mai el tronc del moviment llibertari: en defensa de l’organització político-sindical A l’acte d’homenatge a les lluitadores llibertàries del 36, del 20 de Novembre d’aquest any al Cementiri de Montjuic, un dels ponents va afirmar que Les organitzacions específiques han d’ésser el tronc del moviment llibertari . No puc estar més en desacord amb aquesta afirmació. Em porta a la memòria l’article del sindicalista revolucionari i comunista llibertari holandès Christiaan Cornelissen, publicat a Orto l’any 1933, El Comunismo Libertario y el Régimen de Transición on afirmava el següent: Si los políticos, o las agrupaciones anarquistas como tales, intervienen eficazmente en la producción solo conducirán a una dictadura y a una tiranía social, de las cuales el régimen bolchevique en Rusia y el régimen fascista en Italia ofrecen dos tristes ejemplos. Es podria argumentar aquí que no vaig entendre bé l’expressió i que el company no es referia,...

La crisi de l’Etiòpia federal: un Estat contestat pels moviments socials i la insurgència Oromo (reflexions des de Catalunya) 1) L’especificitat d’una via constitucional a l’autodeterminació a l’Àfrica Quan escolto als procesistes clamar al cel perquè l’autoritari Estat Espanyol els hi impedeix l’exercici d’un dret tan democràtic com el d’autodeterminació, em ve, immediatament, a la memòria aquest país de l’Àfrica Oriental, el segon més poblat del continent i que no fou mai directament colonitzat; excepte per un període de cinc anys, 1936-1941, quan fou ocupat per la Itàlia feixista sota les infames estrofes colonialistes del faccetta nera mussolinià. Ja que, més enllà de les bucòliques i descontextualitzades imatges que els hi poden venir al hipisme occidental sobre l’Emperador Haile Selassie i l’espiritualitat rastafari, és un dels tres països del món (junt als micro-estats de Liechtenstein i San Cristòfol i Neus) que reconeix, explícitament, el dret a l’autodeterminació de les ...