alma apátrida

Camillo Berneri i els Simpsons: reflexions anarcocomunistes sobre la tecnocràcia llibertària 1) Introducció: a propòsit de la ressenya publicada per Embat Coincidint amb el 5 de maig, aniversari de l’assassinat a mans estalinistes de l’intel·lectual anarquista italià Camillo Berneri (durant els fets de maig de 1937 a Barcelona), l’organització llibertària Embat va publicar a les seves xarxes socials una breu ressenya que fa l’historiador basc Antonio Rivera del llibre d'Stefano d’Errico   Anarquismo y política. El ‘programa mínimo’ de los libertarios del Tercer Milenio. Relectura antológica y biográfica de Camillo Berneri publicat per varis sindicats de la CGT i la Fundació Salvador Seguí de Madrid, el 2012. En ella es fa referència al caràcter obert i pragmàtic del pensament polític de l’anarquista italià així com se’l defineix com el major crític del forçat col·laboracionisme governamental de la CNT-FAI . Veiem, però, en que consistia aquesta amplitud de mires de Berneri i ...

Lucha armada en Uruguay: reflexiones y apuntes sobre la charla-debate con una compañera del MLN y la OPR en la Cinetika (Palomar-Barna) 1) Introducción El pasado jueves, 9 de junio de 2022, a las 19:00 horas, se realizó en la Cinetika (cine okupado, anticapitalista, autónomo y feminista) de la Rambla Fabra i Puig nº28, del barrio de San Andreu del Palomar, en Barcelona, una charla-debate sobre las experiencias guerrilleras urbanas en el Uruguay de los 60 y principios de los 70 del pasado siglo, a cargo del historiador Rodrigo Vescovi y la compañera América quien participó de estas organizaciones en el socialmente convulso Uruguay de esa época. En un primer momento, Rodrigo contextualizó el período más álgido de lucha entre 1968 y 1973 cuando se produce una efervescencia de las iniciativas de izquierda revolucionaria que habían roto con el reformismo de los Partidos Socialista y Comunista a raíz del empuje que significó en la región latinoamericana la Revolución Cubana de 1959. 2)...

No vamos a inventar la sopa de ajo: Sobre los alquimistas libertarios, la búsqueda de la piedra  filosofal del anarquismo y José Peirats Hace ya bastante tiempo, que oigo a algunos compañeros del movimiento libertario (concretamente a los que adhieren al llamado especifismo) una crítica insistente (para mi hipercrítica más que autocrítica) en lo mal que hacemos las cosas como anarquistas, que somos unos torpes y que así no saldremos nunca del gueto. Y es harto sorprendente, al menos para mí, como se quieren reducir todos los problemas del movimiento libertario a la supuesta falta de una “teoría” o “estrategia” correcta. Esto me parece abstraerse de la relación dialéctica que mantenemos con un tipo de sociedad concreta que, hoy por hoy, si bien no imposibilita, si nos dificulta, en mayor medida que a otros movimientos sociopolíticos, nuestro desarrollo como proyecto revolucionario. Concretamente me refiero a cierta tendencia a querer imitar o a tener como referente la estructura o...

Merda de Treball: Crònica del debat sobre explotació laboral a l’Ateneu Llibertari de Gràcia (Barna) 1) Presentació de l’acte: el treball és una merda El passat dijous 28 d’abril, a les 19:30 hores, es va realitzar a l’Ateneu Llibertari de Gràcia (Alzina, 5) un debat sota el nom Merda de Treball que tenia l’objectiu de reflexionar al voltant de les condicions laborals de la classe treballadora sota el jou del Capital així com explorar diferents vies de resistència en el camí de la construcció d’un nou món sense explotació ni dominació. El company que va presentar l’acte va afirmar sense embuts que la majoria de treballs són una merda i que el concepte d’orgull obrer es fa absurd en aquest context desplaçant-se, en tot cas, a l’ofici. Tot seguit va recordar una important lluita obrera del segle passat, la de la fàbrica Pirelli, on es va imposar una escala salarial diferent (sent aquests capitalistes els pioners en aquesta estratègia de segmentació per categories laborals amb l’obje...

El Show de Truman i l’Esquerra Independentista: a propòsit dels articles de Mònica Chirivella d’Arran i Borja García d’Endavant 1) El Show de Truman : una versió comercial del mite de la caverna El 5 de juny de l’any 1998, es va estrenar a Estats Units, aquesta comèdia dramàtica i de ciència ficció dirigida per Peter Weir i protagonitzada per Jim Carrey en el paper de Truman Burbank: adoptat i criat per una corporació, dins d’un show televisiu de realitat simulada ( Seahaven ), centrat en la seva vida, finalment ho descobreix i decideix escapar. Al fer la seva anàlisi del film , Francisco Lopez Cantos de la Universitat Jaume I, senyala que, si bé en pot tenir l’aparença, no es tracta d’un film independent sinó que, pel contrari, és comú als E.U.A. que pel·lícules d’aparença alternativa siguin acollides per la maquinària capitalista de Hollywood. Al meu entendre, això s’evidencia en el caràcter individualista que supura el film, ja que entén la presa de consciència no com a un feno...