Jornades de mobilització contra el classisme i la xenofòbia institucionals a Martorell i Barcelona: una crònica anti-capitalista

1) Organització i convocatòria del berenar reivindicatiu pel padró a Martorell

Fa unes setmanes, es venia preparant per part de “Papers per Tothom”, la “Plataforma d’Afectats per la Hipoteca del Baix Llobregat Nord (PAH)” i el sindicat anarcosindicalista CNT-AIT, una concentració-berenar reivindicatiu, davant l’Ajuntament de La Vila de Martorell, per exigir, un cop més, que el Consistori empadroni a tots els habitants del municipi, sense distincions socio-econòmiques, per una simple qüestió de decència i dignitat humana, al marge de que és un dret reconegut a la mateixa legislació espanyola (Llei 7/1985). El contenciós judicial contra l’alcalde, Xavier Fonollosa, podria estar al caure, en els propers mesos, i des de les entitats convocants, enteníem que s’ha de seguir fent pressió al carrer: doncs, aquesta és l’única manera de mantenir l’atenció pública d’aquest conflicte social, aconseguir que se’n parli i que l’Ajuntament es vegi obligat a tirar enrere en la seva política d’exclusió social.

Així, es realitzaren les tasques de difusió habituals: enganxar cartells (en àrab, castellà i català) per les parets del poble, distribució d’octavetes (en àrab, castellà i anglès) al mercat del barri de Buenos Aires i a alguns locals comercials, freqüentats per població migrada, així com la col·locació, d’una pancarta informativa, al Pont de la Benzinera per part de les tres entitats convocants. Uns dies abans, però, militants de la CNT-AIT local van enganxar, fins a sis cartells artesanals, a diferents parets del municipi. I coincidint amb aquesta campanya, ens vàrem assabentar que el Consistori havia decidit tallar el subministrament d’aigua a les fonts de La Vila per, segons les paraules de l’alcalde Fonollosa, “fer la vida difícil” als okupes. Immediatament, van aparèixer uns cartells anònims denunciant aquesta agressió, d’una inhumanitat insòlita, pel municipi que van ser reproduïts i ampliats per altres veïns.

Aleshores, i com a conseqüència, la concentració-berenar reivindicatiu pel padró es convertí, també, en una protesta contra la nova reforma criminal i inhumana de l’Ordenança de Civisme. Una reforma que, com es va dir a l’acte, pràcticament no té precedents a Europa, excepte algun cas a Espanya i Itàlia, però relacionats, més aviat, amb l’ús de les fonts públiques per altres finalitats que no són beure aigua. Allò excepcional d’aquesta reforma martorellenca és que multa, fins a 750 euros, per utilitzar recipients per emmagatzemar aigua de les fonts municipals.

2) 17/11/25 : Fonollosa dimissió!! La concentració-berenar reivindicatiu

Així que, sobre les sis de la tarda, es començaren a acostar els convocants i muntaren diferents taules amb menjar i beguda de diferents països. També es desplegaren dues pancartes reivindicant el padró i afirmant que l’aigua no es talla, sinó que es comparteix. L’acte va arribar a aplegar una cinquantena llarga de persones que es distribuïren per les taules, xerrant o repartint propaganda. Es van llegir manifestos relacionats amb la protesta i es va escridassar, amb crits i megafonia, a l’alcalde i el seu equip de govern, per promoure aquesta mesura criminal que persegueix a les persones vulnerables socialment. Alguns crits, que es van fer, foren: “Ni set! Ni foscor!”, “Agua, luz y padrón ¡¡Fonollosa Dimisión!!”, “¡¡Fonollosa dictador!!”, “¡¡Fonollosa hitleriano!!” mentre un grup de gent enrabiada s’acostava a la porta de l’Ajuntament, fent picar garrafes d’aigua amb objectes, protegida per la policia. Des de dins, algun regidor espiava als manifestants.

Ja més tard, cap al vespre, aparegueren al municipi, unes pintades exigint la dimissió, del criminal ultradretà de l’alcalde, que foren esborrades amb celeritat (fins i tot, arrencant un tros de paret). I com va dir després una jove veïna del poble, referent als que fórem al berenar-concentració “avui ens hem llevat una mica més humans”: doncs, l’ agressió criminal cap als qui més pateixen, en aquesta societat, va quedar, com a mínim, una mica menys impune. Al dia següent, hi va haver un autèntic allau de notícies en medis digitals i audiovisuals locals i estatals (El Periódico, La Vanguardia, Cadena SER, 3cat.cat, Telecinco, La Voz de Galicia, Diario vasco etc etc) sobre la inhumana mesura del Consistori i la possibilitat de que alguns grups d’oposició portessin el cas al Parlament. També s’ha creat una Plataforma anomenada “Aliança per l’accés a l’aigua” que recull signatures digitals. 

Recordar, finalment, que aquesta mesura també compte amb el suport del PSC local (que està a l’equip de govern municipal) i, enfront això, l’equip de Govern de la Generalitat s’ha negat a desautoritzar-los. El govern de Fonollosa sembla haver arribat, doncs, a un punt de no retorn: seguirem lluitant fins que caigui tanta indecència.

3) 23/11/25 : Manifestació pels drets dels immigrants a Barcelona

En les darreres setmanes, “Papers per Tothom” ha estat difonent una convocatòria, per protestar contra l’entrada en vigor del nou reglament d’estrangeria, ja que empitjora i endarrereix els tràmits burocràtics (com les cites per les empremtes digitals). Les resolucions estan tardant uns 8 mesos i si hi afegim les cites, la demora pot ser de fins un any i mig, el que impedeix fer una vida normal, tenint en compte que sense la targeta no pots aconseguir feina. Sobre les cinc de la tarda, s’han començat a concentrar manifestants. Alguns d’ells portaven, també, pancartes de denúncia contra el grup fonamentalista islàmic “Boko Haram” i exigint al president Tinubu que alliberi les nenes segrestades. Recordar que Donald Trump ha amenaçat d’intervenir a Nigèria (per acabar amb la matança de cristians) disfressant d’altruisme el neo-colonialisme que, precisament, junt als governs lacais, ha provocat la situació històrica de sub-desenvolupament social del nord del país.

Així s’ha desviat, històricament, la protesta popular cap a un enfrontament fratricida entre fonamentalistes (que no discriminen entre cristians i “mals” musulmans) i l’Estat que amb la seva repressió, històricament, indiscriminada ha contribuït a atiar el conflicte (sense abordar les qüestions socials i regionals de fons que el provoquen). A l’alçada del carrer Mallorca s’ha tallat el trànsit, quan ja érem unes 70 persones i, després de mitja hora d’esperar i fer alguns parlaments, ha començat el recorregut que s’ha dirigit a Delegació del Govern, entre mig de càntics i consignes com: “Citas, citas, citas ¡Ya!”, “¡Fuera la ley de extranjería!, “Cap persona és il·legal”, ¡Tenemos derecho: agua, luz y techo! etc. Quan s’ha arribat a Delegació, ens hem quedat una bona estona cridant consignes, s’han gravat alguns vídeos, s’han fet parlaments i s’ha donat la volta cap al punt de concentració, on s’ha desconvocat aquesta manifestació, organitzada per “Papers per Tothom”, amb el suport de companyes dels diferents nuclis de l’associació.

4) La utopia serveix per caminar...

Personalment, considero que s’ha treballar per reactivar la lluita migrant, no només perquè, com a revolucionaris, sabem que els sectors precaritzats de la classe treballadora són l’avantguarda que pot arrossegar a la resta de la classe, a fi de transformar la societat en un sentit igualitari, sinó perquè la millor barricada per frenar l’extrema dreta i el feixisme (potser més, fins i tot, que un moviment anti-feixista penetrat, sovint, de discursos interclassistes i ciutadanistes) és, precisament, l’organització d’aquells a qui té, constantment, en el punt de mira de la seva política de l’odi.

S’ha d’acabar, doncs, amb la fragmentació del proletariat afirmant, sense embuts, que la lluita dels seus sectors més marginats i sobre-explotats no és una amenaça per aquells que encara pensen que, en una civilització capitalista en runes, tenen alguna cosa a conservar: sinó l’alè que pot empènyer a tota la societat a donar el salt cap a un futur d’abundància comunista i de plena llibertat social i política.

                         

                        Alma apátrida