...algunes
puntualitzacions inicials...
El passat dimecres,
18 de juny de 2025 a les 18:30 hores, es realitzà una conferència i debat
posterior amb l’Associació Ateus de Catalunya, fundada el 1994, sobre
com enfocar els ideals laïcistes avui dia, al bar-restaurant i espai llibertari
Anònims de Granollers. Estava molt interessat en assistir perquè, si bé
m’identifico a grans trets però amb matisos, amb els valors laics sospitava que
podia ser fàcil per alguns participants caure en formes de discriminació
etnocèntrica o racisme cultural, com la islamofòbia (no entraré ara en si
acceptem o no aquest concepte: doncs ja ho he fet en d’altres ocasions) sota el
paraigües de la defensa d’aquests valors. Es tracta, sens dubte, d’un tema
complex, i amb moltes fòbies associades, per això l’aniré desenvolupant amb la
màxima cura, i el rigor que pugui, tot seguit.
Per altra banda,
aquesta entitat té un caràcter més aviat ciutadanista (no estem parlant, em
sembla a mi, d’un col·lectiu revolucionari i anti-sistema de per si) però això
no vol dir, considero, que els debats que planteja no siguin rellevants per
nosaltres els anarquistes. Per exemple, si bé com a anti-autoritaris puguem
pensar que la discussió, sobre la separació entre les confessions religioses i
les institucions estatals, no ens interpel·la, el cert és que el moviment
llibertari, històricament, ha aixecat, o ha defensat aixecar, institucions
revolucionàries no estatals (consells de defensa, tribunals revolucionaris sota
control obrer, comitès de salut pública, juntes revolucionàries...) i aquestes,
en el cas de perdurar, podrien veure’s abocades a plantejar-se idèntica polèmica.
Per tant, el debat, sempre que en fem la nostra pròpia lectura, és igualment
important per nosaltres. A part de que, avui dia i sense defensar l’Estat
burgès, la seva separació o no de la religió té repercussions sobre la nostra
vida més enllà de que l’acceptem o no.
Primer de tot, un
responsable de l’espai Anònims comentà que es posaren en contacte amb l’entitat
perquè els semblava molt important aquest debat “avui dia”. Potser ens hauríem de
preguntar perquè “avui dia” més que fa uns anys. Hi ha aquí només una denúncia
de l’ofensiva reaccionària de la jerarquia catòlica? Recordem també la seva
recent posició a favor de les eleccions generals anticipades: marcant un
precedent de participació en els assumptes polítics que, alguns, diuen que fa
temps que no es veia a aquest nivell. O hi ha cert temor a l’increment de la
presència pública del fenomen religiós associat, en ocasions, a les creences d’una
part del proletariat migrant? Perquè llavors estaríem parlant de quelcom,
substancialment, diferent tenint en compte que són l’expressió de certes
comunitats estigmatitzades i no d’un paradigma institucional que se’ns imposi.
El ponent començà
la seva exposició amb una definició de conceptes: definí “laïcitat” com “independència
de la política i de l’ensenyament de la confessió religiosa” i “separació del
poder polític i religiós”. Afirmà que hi ha societats teocràtiques, com Iran, i
que a Espanya l’Església fa el que li dona la gana (per cert, no està de més
recordar que Ciutat del Vaticà, tot i que amb característiques polítiques i
socials diferents, també és una teocràcia). Seguidament, també definí el “laïcisme”
com una actitud que vol “preservar els individus i la societat de tota
influència religiosa” (tot i que, més endavant, afirmà, contradictòriament, que
allò religiós s’ha de moure en l’àmbit privat el que xocaria, llavors, amb “preservar”
l’individu d’aquesta influència religiosa). Afirmà també que el laïcisme està influït
per l’humanisme renaixentista i que busca garantir la “llibertat de consciència”
i que s’oposen, radicalment, al calendari religiós.
Denuncià que els
que “marquen la creueta”, a la declaració de la renda, accepten que “entre tots”
mantinguem l’Església i no només a nivell individual (en cas que no s’especifiqui
el contrari). Recordà que l’enllaç entre religió i Estat és una constant al
llarg de la història (“Aliança del Tro i l’Altar”). Per exemple, senyalà que a
l’Antic Egipte la societat li prestava la força a la religió i la religió li
donava les benediccions corresponents (més aviat, considero, que no hi havia cap
diferència entre les dos esferes en la seva concepció, profundament, holística).
Va classificar, també, els Estats religiosos en dos sub-categories: Estat
clerical (on els clergues tenen el poder polític) i Estat confessional (amb una
religió oficial però on el poder no està a les seves mans). Senyalà, tot
seguit, exemples d’atemptats contra la laïcitat, com quan la Reina es posà el
vel per visitar Khomeini a l’Iran o el fet de voler donar religió a les
escoles.
El ponent continuà,
amb duresa, afirmant que el multi-culturalisme és una actualització del “Pacte
entre el Tron i l’Altar” i ho veié com a sinònim de multi-religiositat. Afirmà,
tot seguit, que també mantenen relacions amb un grup anomenat “Europa Laica”.
Recordà, per finalitzar aquesta part de la conferència, que a Espanya encara
tenim la “ofensa als sentiments religiosos” com a delicte.
...Qui són Ateus
de Catalunya?...
Tot seguit, el
ponent presentà la seva organització com una entitat nascuda l’any 1994. Els
seus objectius són: defensa de la llibertat de consciència, lluita per la
laïcitat i difusió de l’ateisme. Informà que les claus que tenen per aconseguir
els seus propòsits com entitat és “no voler convèncer ningú” sinó fer pensar.
Digué que les persones sempre són respectables però les idees, incloses les
religioses, són criticables. Personalment, i en relació a això, no considero
que criticar sigui una falta de respecte sempre que es faci amb coneixement de
causa.
Una persona començà
el debat dient que avui dia és un moment convuls i la gent necessita creure en alguna cosa. Que hi havia una confusió entre cultura i religió. També recordà
que hi havia escoles de confessió cristiana que separen nens i nenes a les
aules. El ponent contestà que la paraula “cultura” és una paraula traïdora,
aquesta persona és “molt culte” és una expressió enganyosa. Tot això li semblava
un “aiguabarreig” ja que els savis religiosos també diuen que són cultes. Feu
una menció a la lapidació, a Iran i al fet de no portar el vel, sense
profunditzar més. Comentà que el Rouco Varela es va fer un “chiringuito” quan
va deixar de ser bisbe. Recordà que els ateus no tenen la mateixa legislació
que les confessions religioses. Per exemple, els menors d’edat no poden ser
socis de la seva associació d’ateus. Recordà, també, que el Concordat s’aprovà
a la primera sessió de les Corts Constituents i mencionà, específicament, a l’Església
Catòlica.
Afirmà, també, que
la seva associació ha organitzat actes amb lògies maçòniques que no s’han sentit
molt afavorides pels governs. Un assistent va preguntar si la diferència entre la
França laica i l’Espanya aconfessional era que a la primera no podia presentar-se
un partit demòcrata cristià, per exemple, el ponent va dir que no era així. Un
altre assistent denuncià a l’Esquerra Independentista per, suposadament,
sobre-representar a certs activistes, en alguns actes i accions, per ser dones
musulmanes. Un assistent afirmà, en relació a una intervenció que vaig fer, que
el company tenia raó quan afirmava que el laïcisme ve de la tradició
judeo-cristiana i que, en el seu moment, es considerà que hi havia religions
minoritàries que s’havien de protegir.
Quan vaig escoltar
algunes de les intervencions, em vaig adonar que els meus temors inicials s’havien,
en part, complert. Al meu entendre, hi va haver bastantes reticències al meu
argument de que el laïcisme es podia defensar des d’una perspectiva
intercultural, doncs, sense entrar en la discussió sobre la veracitat històrica
d’alguns relats continguts a la tradició islàmica, alguns d’ells apunten a un
proto-laïcisme (el document Sahifa de Medina on el Profeta Muhammad
estableix la convivència igualitària de diferents religions, els tribunals mazalim
durant el Califat abbàssida que estaven per sobre dels de la xaria i
depenien dels governadors etc...). De fet, un assistent em va contestar que el
Profeta Muhammad es considerat “Vicari de Déu” i això és el mateix que el cesaro-papisme.
Bé, de fet, si es podria dir que l’època dels quatre primers califes raxidun
(“Ben Guiats”) es podria interpretar així però no l’època dels Omeies i Abbàssides.
En fi, és un debat
extens i amb molts matisos, però no vaig trobar, de totes maneres, una actitud massa
receptiva amb lloables excepcions. Fins i tot es va argumentar que el “laïcisme
intercultural” que jo proposava era una mena de laïcisme tou. Al meu entendre,
com he afirmat abans, hi va haver una forta tendència a confondre laïcisme i ateisme
tot i que es recordà que havien existit, en la història, règims dictatorials
ateus com l’Albània stalinista d’Enver Hoxha. Per altra banda, hem de recordar
que anarquistes com Camillo Berneri van tenir, respecte el fenomen religiós,
postures més pragmàtiques (si bé jo discrepo del seu pensament polític que
interpreto com a tecnocràtic). A mi em
queda el dubte de com es pot enfocar, avui dia, l’ateisme com un projecte
revolucionari enfront la presència del fenomen religiós entre bona part dels
sectors més precaris de la classe treballadora.
És una llàstima, aleshores,
que aquest debat no estigui present dins el moviment anarquista i, a fi de
tenir-lo, ens haguem d’acostar als plantejaments d’entitats ciutadanistes que
no ens són tan afins.
Alma apátrida
Web de l’Associació
d’Ateus de Catalunya
Articles del
blog “Alma apàtrida” que han tocat aquest tema i on surt bibliografia d’interés:
¿Dios ha muerto?
El anarquismo revolucionario ante el resurgir del fenómeno religioso
https://alma-apatrida.blogspot.com/2023/11/dios-ha-muerto-el-anarquismo.html
Apunts sobre la
recent polèmica respecte l’ensenyament islàmic a les aules catalanes
https://alma-apatrida.blogspot.com/2020/09/apunts-sobre-la-recent-polemica.html
Comentarios
Publicar un comentario