Crònica de la concentració contra l’extrema-dreta de VOX al Gornal (Hospitalet)

 

Avui, diumenge 13 de gener de 2019 sobre les 13:00 hores, unes 200 persones s’han concentrat al Gornal contra un acte organitzat per VOX a aquest barri obrer, dins d’unes instal·lacions municipals cedides pels impresentables de l’Ajuntament: amb una pancarta signada amb la bandera negra i amb el lema “L’Hospitalet Antifeixista” el gruix de manifestants s’ha intentat acostar a la porta però els hi ha estat barrat el pas per un contingent de gossos de quadra amb les porres desenfundades, i llestes per protegir als feixistes, que es concentraven amb impunitat en aquest recinte per difondre els seu discurs d’odi racista, homòfob i sexista entre els escassos vint simpatitzants que s’hi havien acostat. Els manifestants antifeixistes han començat a cridar consignes contra VOX durant una estona fins que han decidit rodejar el perímetre del camp de futbol on es concentraven els membres del partit d’extrema-dreta.

Alguns/es companys/es han aconseguit accedir al recinte i aleshores han sofert una dura càrrega de la policia que s’ha afanyat a assegurar que l’acte ultradretà es pogués desenvolupar amb normalitat. La gent ha retrocedit i s’ha quedat a la porta aguantant la pancarta amb dignitat mentre feien front a la violència dels Mossos que han rebut l’impacte d’algun que altre objecte. Posteriorment la gent ha intentat acostar-se per l’altra banda on han coincidit amb un acte de la comunitat gitana que ha onejat la bandera romaní en senyal de solidaritat davant l’aplaudiment dels manifestants antifeixistes. A l’altra banda també els estava esperant un dispositiu de Mossos als quals s’hi ha acostat, provinent de l’acte racista, un membre de VOX provocant descaradament mentre preguntava si ens volíem acostar a menjar paella, davant d’això la gent ha reaccionat acostant-se a la línia policial per fer fora al fastigós individu que ha estat protegit, com era d’esperar, per la policia.

Mentre es desenvolupava la concentració s’hi ha acostat un responsable del partit governant a l’Ajuntament, el Partit dels Socialistes, que ha estat increpat per alguns manifestants al crit de còmplice del feixisme, per haver permès aquest acte en unes instal·lacions públiques, mentre es formava un nodrit grup que el rodejava per retreure-l’hi la seva política de connivència amb els qui difonen el discurs de l’odi. Després d’una estona de cridar consignes, la concentració s’ha acostat al punt inicial on s’ha llegit un manifest, s’han llançat coets de fira i s’ha fet explotar alguna traca de petards. Des de l’abominable acte que es realitzava dins del recinte s’han pogut sentir crits de ¡Viva España! i ¡Viva Franco! que han estat respostos amb insults i algun que altre objecte. Els feixistes de VOX han respost posant als seus propis fills davant dels manifestants com a escuts humans el que demostra el tipus de gentussa que són.

 

Al contrari que l’opinió d’algunes persones que consideren que respondre organitzadament als actes de VOX és contraproduent perquè només se’ls hi fa propaganda, considero que sempre és necessari i imprescindible mostrar el nostre enèrgic rebuig contra la presència de l’extrema dreta als nostres carrers i barris, però també penso que hem de ser crítics amb certs plantejaments d’unitat antifeixista, que no dic que sigui el cas d’aquest acte ni molt menys, que qüestionen l’extrema dreta espanyolista però s’inhibeixen o fins i tot són còmplices davant de la institucionalització del mateix discurs o similar entre els polítics que regeixen les institucions autonòmiques catalanes.

 

El feixisme és sempre la reacció d’una burgesia espantada davant la possibilitat de la transformació social, no és patrimoni exclusiu de cap nació ni n’hi ha cap que en resti al marge, per molt caràcter democràtic i liberal del que presumeixi, si es donen les condicions que posin en perill els fonaments del sistema. A la difusió del discurs ultradretà, vingui d’on vingui, que només pretén esborrar tot rastre de solidaritat de classe entre les explotades i oprimides s’ha de respondre amb l’auto-organització als carrers, barris, centres de treball i d’estudis, així com denunciar la passivitat còmplice de les institucions capitalistes que l’han utilitzat històricament com a barricada de contenció i força de xoc contra l’amenaça revolucionària d’acabar amb els seus podrits privilegis.

                                                                                                                                                

                                                                                                                                                                           

                                                                                                                                                        Alma apátrida