1) La xerrada
del prehistoriador Carles Tornero
El passat
divendres, 8 de maig de 2026 a les 20:00 hores, s’organitzà a l’Ateneu Llibertari
de Gràcia (Alzina, 5) una xerrada-debat sobre “Els orígens neolítics de la
desigualtat social” amb el professor, del departament de prehistòria de la
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Carles Tornero. L’activitat fou promoguda
pel “Grup de Ciència, Memòria i Cultura Comas i Solà” (col·lectiu que funciona
dins l’Ateneu i es dedica a la divulgació científica, històrica etc.: porta el
nom d’un destacat astrònom català qui fou militant de la CNT). El científic
social Carles Tornero es presentà com un arqueòleg i prehistoriador a qui l’apassiona
l’estudi de la desigualtat socioeconòmica. Afirmà que la majoria de la gent
relaciona aquest fenomen amb el capitalisme però ell ho rastreja fins al neolític.
Respecte això
exposà i feu una anàlisi crítica de les teories de diferents científics socials
i com enfocaven aquest problema. Per exemple, Karl Marx situa el capitalisme a
la Revolució Industrial, Ferdinand Braudel a la Conquesta d’Amèrica i Richard Wilkinson,
qui considera els aspectes qualitatius més importants que els quantitatius en
la investigació social, situa l’emergència de la “societat de classes” sobre el
4.000 a.C amb l’aparició de les primeres ciutats. Tot depèn de què entenem per “capitalisme”:
si ens centrem en les seves característiques econòmiques com és el fet de l’acumulació
de plusvàlua o en les socials com a generador de desigualtats entre els
individus perquè, llavors segons Tornero, tindria un origen més remot.
Tornero comentà que
la nostra relació amb els animals modificà la nostra vida. A partir que avança
la domesticació dels animals disminueix la seva talla ja que s’empobreix la
seva qualitat de vida. Posteriorment, els romans introdueixen millores en l’alimentació
d’aquests i torna a augmentar la seva mida. L’acció de l’home, respecte als
animals criats per al seu consum, ha consistit, històricament, en modificar la
seva reproducció, alimentació i mobilitat. Ens explicà que les dents dels
animals funcionen com un registre tancat (com si fos un cinta de cassette)
de la seva vida (què menjaven, en quin territori es movien i com es
reproduïen). Ens explicà, seguidament, que al jaciment de Tell Hallula a
Síria (que fou explorat per una missió catalana) es trobà un patró de
construcció poc freqüent: són les “cases aglutinants” (quan una quedava
inservible, s’ensorrava i se’n feia una altra a sobre).
2) Sobre la sublimació
de la desigualtat en una igualtat aparent
Ara bé, comentà
que, posteriorment, se li acostà un assistent i li digué que perquè no havia
contestat, simplement, que podria ser que fos una forma de “relaxar” (“sublimar”)
la desigualtat real: és a dir, tota societat (fins i tot les més incipients)
que generi desigualtat social ha de tenir, diria jo, algun sistema de “descompressió
simbòlica” que eviti el conflicte que genera aquesta. Hi ha alguns antropòlegs
que afirmen, per exemple, que el paper de la religió xamànica, en el seu
origen, era una forma de reproduir simbòlicament la igualtat perduda amb l’aparició
del treball (i, per tant, dels oficis amb els seus diferents status) que
significa el pas de la caça-recol·lecció a l’agricultura i ramaderia. També el
politòleg Benedict Anderson ens parlava de la nació com una “comunitat imaginada”
que crea l’aparença d’igualtat entre els seus membres.
Totes aquestes
reflexions que faig no tenen l’objectiu, per si algú ho pogués pensar, de
defensar plantejaments anarco-primitivistes. Hi hagué algun moment de la meva
vida que em vaig sentir atret per les idees del seu ideòleg John Zerzan, a la
seva obra “Futur Primitiu”, però encara recordo un brillant article aparegut a Solidaridad
Obrera, que la CNT de Catalunya edita al carrer Joaquin Costa número
34 de Barcelona, titulat ¿Quo Vadis Zerzan? on un antropòleg anarquista desmuntava
les seves idees: bàsicament, deia que Zerzan partia del prejudici evolucionista
de que el procés civilitzatori va lligat a un progressiu augment de la
complexitat de la cultura i, encara, que defensés aquest plantejament per fer
una critica de la mateixa cultura això és rotundament fals: una tribu
caçadora-recol·lectora té una complexitat cultural igual que la d’una societat
com la catalana l’únic que adaptada al seu entorn.
El que caracteritza
la nostra societat i la diferencia d’aquestes darreres, en tot cas, és que
aquesta “cultura” ja no té un caràcter “unitari” sinó dividit en esferes
especialitzades (economia, política, art etc...). Precisament un dels reptes
històrics de la sociologia, també de les seves variants revolucionàries, era
construir el nou “pensament unitari” que les transformacions socials
demandaven: i per l’anarquisme i el marxisme, històricament, aquest havia de
pivotar al voltant de la classe social emergent amb l’industrialisme capitalista
que era el proletariat fabril. Avui dia, però, encara s’està repensant amb l’ús
de termes com precariat, multitud, comunitat etc.
Per altra banda, respecte
la domesticació dels animals, jo vaig comentar que els antics grecs rebutjaven els déus egipcis ja que els produïa basarda aquelles figures amb cap d’animal i
cos humà. Els egiptòlegs no es posen d’acord en l’explicació del perquè d’aquesta
peculiar característica però n’hi ha alguns que apunten a que podria significar
un procés de “antropomorfització de l’animal” en el sentit de representar, divinament,
que la domesticació dels animals els torna similars als humans. Davant d’aquest
comentari el ponent de la xerrada criticà que, històricament, l’espècie humana ha
tingut una relació de simbiosi amb altres espècies animals que no lliga massa amb
la visió en extrem utilitarista que promou el sistema capitalista.
5) Concloent...
Finalment, diré que
les activitats del Grup Comas i Solà, al si de l’Ateneu Llibertari de Gràcia,
constitueixen, al meu entendre, una forma de recuperar la difusió de la vessant
més humanista i enciclopèdica de la cultura que sempre va promoure el moviment
llibertari històric en oposició, potser, a altres corrents polítics més
centrats en allò que fos útil a la praxis política, almenys a Espanya.
Per la cultura i
la revolució social
Alma apátrida
Comentarios
Publicar un comentario