El que Disney ensenya als nens sobre el món àrab i islàmic: Sobre el recent film Aladdín de Guy Ritchie 1) L’orientalisme i l’ambivalència dels dhimmiyyún El 24 de maig de 2019 es va estrenar a Estats Units l’adaptació en imatge real del famós film d’animació de 1992 que, a la seva vegada, és una adaptació orientalista del conte que, de fet, no apareixia a la història original àrab de “Les mil i una nits”, sinó que fou introduït pel francès Antoine Galland que l’havia escoltat relatar al cristià maronita (catòlics de ritus oriental) Antun Yusuf Hanna Diyab. És, per tant, una història que en el seu origen no prové de la tradició pròpiament islàmica sinó “islamicada”: és a dir, aquella que es desenvolupa en un entorn islàmic i, per tant, influenciada per ell però sense ser-ho pròpiament. Aquesta situació podia donar-se pel principi islàmic de protecció de les minories religioses monoteistes ( dhimmiyyún ) considerades com a “Gent del Llibre” ( Ahlu l-Kitab ). [1] Tot i aix...
