Com el Regne Unit va sub-desenvolupar Nigèria: Auge i declivi del Califat de Sokoto

1) Introducció: La teoria marxista i anti-colonialista de Walter Rodney

Walter Rodney (1942-1980) fou un historiador, marxista i anti-colonialista, guaianès qui fou professor 7 anys a Tanzània per després tornar a la seva terra natal on milità al partit “Aliança Popular dels Treballadors”, empresonat i posteriorment alliberat quan cau la dictadura neo-colonial de Forbes Burham. El 13 de juny de 1980, però, fou assassinat, junt al seu germà Donald, per un sergent de les Forces Armades. El fet que Forbes Burham defensés un socialisme cooperatiu, nacionalista autoritari i autàrquic que rebé, en un inici, el suport d’Estats Units i el Regne Unit, feu que l’alternativa de Walter Rodney i el seu partit fos un anti-estalinista “socialisme des de baix” que preconitzava la unió dels treballadors independentment del seu origen ètnic. El fet que el socialisme nacionalista autoritari de Burham rebés el suport de l’imperialisme occidental ens mostra la falsa disjuntiva entre aquests dos models i senyala, fins i tot, la seva convergència al combatre el socialisme tercermundista filo-guevarista i filo-maoista de Rodney.

L’any 1972, Walter Rodney publicà la seva obra mestra “De com Europa sub-desenvolupà a Àfrica” on ens explica el que entenia per “desenvolupament” (“augment progressiu de la capacitat i habilitat dels individus, major llibertat, creativitat, autodisciplina, responsabilitat i benestar material”) el que està associat a l’estat de la societat en el seu conjunt. En canvi, per Walter Rodney, el “sub-desenvolupament” que és un concepte comparatiu (entre països i entre diferents èpoques en un mateix país) té a veure amb el nivell d’industrialització, de producció agrícola i de l’oferta de serveis socials (com la sanitat i l’educació) que necessiten també de personal qualificat: és a dir, es considera que el desenvolupament industrial i agrícola crea les condicions necessàries per a un nivell òptim de vida de la població.

Clar que aquí s’hauria d’afegir si es tracta d’un lumpen-desenvolupament (orientat a l’exportació) o a diversificar l’economia i crear un mercat intern (capitalista nacional, socialista o socialista llibertari com en el cas dels règims nacional-populars, Iugoslàvia o el de les col·lectivitzacions obreres durant la Guerra Civil Espanyola). O si això és, realment, factible en el marc de l’economia capitalista, com va demostrar el fracàs de la industrialització per substitució d’importacions a Llatinoamèrica al dependre de les patents tecnològiques o xocar amb la baixa capacitat de consum de la població.

2) la revolució islàmica d’Usman dan Fodio i Nana Asma’u bint Fodio

Walter Rodney ens parla que, pel cas de “Bilad as Sudan” (com coneixien els àrabs a la “Terra dels negres”) els “fulani” (un dels grups més importants del nord de Nigèria) eren, en el seu origen, exclusivament, pastoralistes i pescadors: Posteriorment, es començà a desenvolupar les industries artesanals i el comerç. Els “hausa”, un altre grup de la zona, eren especialistes en la producció de cuir i fundaren una sèrie de regnes imponents on la posició de la “Reina mare” jugava un paper rellevant en les seves estructures polítiques. Aquests Estats funcionaven com institucions que, si bé no havien trencat les barreres entre els diferents grups socials, recollien els tributs i miraven d’evitar els seus enfrontaments. La producció artesanal va veure l’emergència de proto-classes però seguiren tenint una estructura econòmica, fonamentalment, comunal.

L’historiador burkinès Joseph Ki-Zerbo ens recorda que els regnes “hausa” de la zona eren, de fet, pseudo-musulmans, doncs, utilitzaven l’islam només com element de prestigi per l’ús extern mentre la desigualtat social s’anava eixamplant. Així és com molts començaran a ser temptats per la “guerra santa” (jihad) contra els tirans (zahmin). Un d’ells va ser el savi Usman dan Fodio (1754-1817) del clan dels Torobé qui estava molt dotat per les llengües i l’estudi i aviat es va envoltar d’una comunitat de deixebles. Es considerava ferit pel menyspreu amb què els governants tractaven als lletrats i rebutjava les pràctiques religioses tradicionals locals. Es va enemistar amb el rei de Gobir, Nafata, que prohibia els turbants als homes i el vel a les dones musulmanes. Un dia Usman dan Fodio va alliberar uns esclaus musulmans i el rei el va expulsar del seu territori.

Usman agrupà les seves tropes i el derrotà però aquest ja havia avisat als altres reis “hausa” que es van unir i emprengueren una repressió sagnant contra els “fula” (per ser sospitosos de musulmans) el que va fer que s’unissin a Usman fins i tot aquells que no ho eren. Els èxits militars dels seguidors d’Usman dan Fodio van ser tan grans que van donar lloc a la creació d’una vasta i diversa entitat política que els historiadors han denominat Califat de Sokoto. Un dels seus principals seguidors fou Muhammadu Maturare que constituí l’emirat de Gwadabawa. Es va dedicar a l’agricultura i va repartir terres. Les seves polítiques van anar orientades a provocar un gran creixement econòmic i a acabar amb la fam (com en el conjunt del Califat) fet que es va aconseguir en bona part. També s’impulsà la urbanització (ciutats de Gwadabawa, Kadassaka, i Tangassa) treballant per impulsar assentaments i granges. Així com va mirar d’atreure’s els erudits posant-li’ls facilitats per instal·lar-se a Gwadabawa.

Una altra fou la filla d’Usman, Nana Asma’u bint Fodio, que rebé una educació erudita i completa per part del seu pare. Mostrà moltes dots per la poesia i escrigué el seu primer tractat, el 1820, “El despertar dels desatents” (“tanhibu al-gafiliyan”). Als 30 anys començà una intensa tasca d’alfabetització de les dones creant una imponent xarxa de mestres. Fou anomenada “Uwar Gari” (“Mare de tots”). També va escriure l’obra poètica “Les antigues dones afamades de Baraka” (“Tawassuli ga Mata Masu Albarka”) on en vuitanta-tres versos exposa la vida de dones musulmanes famoses des del temps del Profeta Muhammad fins als seus dies. Per altra banda, l’africanista Ferran Iniesta ens diu, al seu article “Mil años de islam negroafricano”, respecte la institucionalització posterior del “jihad” d’Usman dan Fodio:

“La nueva nobleza musulmana adopto pronto las maneras de la anterior, aunque la arbitrariedad impositiva y la esclavización de súbditos infieles desapareció definitivamente. Como comentó Hama, la djihad militar de los fulbé fue una revolución inconclusa.”.

3) El Califat de Sokoto i el socialisme

Segons Walter Rodney, “Bilad as Sudan” (“La Terra dels Negres”) a l’arribada dels europeus occidentals estava en una etapa entre el feudalisme i el comunalisme. Karl Marx, cap al final de la seva vida, modificà les seves apreciacions sobre la necessitat del pas pel capitalisme perquè el feudalisme desemboqués en el socialisme. Valorà l’experiència de la comuna rural russa (donant-li, definitivament, la raó a Bakunin) i afirmà que aquesta podia arribar al socialisme. José Carlos Mariategui (teòric marxista peruà influenciat per l’anarquista Manuel Gonzalez Prada) es servia d’aquestes idees per defensar el caràcter proto-comunista de la civilització incaica i afirmar que l’ayllu (comuna indígena) podia també desembocar en el socialisme sense passar pel capitalisme.

Què haguessin dit Marx, Bakunin o Mariategui, doncs, sobre el Califat de Sokoto que va repartir i mantenir el caràcter comunal de la terra alhora que produïa una imponent urbanització i desenvolupament econòmic? Hagués estat una via africana al socialisme avant la lettre? Hi ha molt de mite colonial sobre el fet que els imperialistes europeus portaren la civilització a Àfrica però, de fet, hi ha altres casos, com els de Ghana o Madagascar, on ja hi havia certs processos de desenvolupament econòmic i centralització estatal (proto-Estat de la Confederació Ashanti i proto-Estat Merina, respectivament) que les ocupacions britànica i francesa van revertir per implantar un comerç externalitzat i una economia latifundista.

4) Conclusions

Walter Rodney senyala que, ja en l’època pre-colonial, la pèrdua massiva de força de treball africana pel fenomen de l’esclavisme va afectar greument a l’economia africana. Les entitats polítiques africanes es començaren a especialitzar en el tràfic d’esclaus amb els europeus (venent a presoners de guerra o fent ràtzies que se sumaven a la dels nouvinguts) i això va tenir greus repercussions en la psicologia col·lectiva dels pobles africans. En llengua “bambara” la “fanga” és la força sense límits, sense restriccions, potestat de l’home adult: però, en la mateixa cosmovisió, aquesta “fanga” ha de ser controlada perquè la comunitat pugui funcionar sense excessius ensurts. Com a conseqüència del comerç de l’esclavisme, totes les societats africanes van ser marcades per predadors i defensors i es van haver de militaritzar per sobreviure. Ferran Iniesta ens diu a “El pensamiento tradicional africano”:

“Fueron los tiempos de la Fanga en libertad, de la fuerza arbitraria y asocial instalada en el lugar de mando y, como decía Thomas Mann, cuando la cabeza enferma, todo el cuerpo se gangrena.”.

Posteriorment, el 1903 el Califat de Sokoto fou envaït pels colonialistes britànics. El sultà Attahiru I oposà una ferotge resistència però, finalment, els britànics es feren càrrec de l’administració política (a l’emirat de Gwadabawa van prometre que el sultanat seguiria a la família de Maturare) i es balcanitzà el territori. El Califat va ser derrotat per no posseir un exèrcit central permanent, a diferència de la seva primera època, ni armes modernes. El britànics destruïren la ciutat de Burmi i l’arrasaren i els habitants foren dispersats. I, de fet, la situació de la dona es pot dir que va empitjorar ja que els britànics imposaren la “Common Law” victoriana de caràcter patriarcal (reduïa la dona a l’àmbit domèstic quan abans les africanes havien tingut un paper rellevant als mercats locals, per exemple), més que el “fiqh” islàmic dels jurisconsults, afirmant que la dona era un “objecte histèric” i aplicava una moral neuròtica fruit d’un puritanisme molt ranci.

En definitiva, podríem dir que abans de l’arribada dels britànics al territori, quan Nigèria no era encara Nigèria, la ramaderia, l’agricultura i la pesca asseguraven l’auto-subsistència de les comunitats i les activitats comercials, el manteniment d’una estructura econòmica regional. El comerç d’esclaus va suposar una sagnia d’africans que va perjudicar les societats africanes militaritzant-les, com ens recorda Ferran Iniesta. La revolució islàmica d’Usman dan Fodio, però, va venir a acabar amb els corruptes regnes “hausa” i a establir una societat sota la idea d’un “sobirà just” (“Al-Imam al-Adl”): societat que a la llum de les anàlisis de Marx, Bakunin i Mariategui per casos similars com la comuna camperola russa, la civilització incaica i l’ayllu peruà és plausible suposar que hagués evolucionat a una mena de socialisme africà. D’igual manera, tot i el caràcter ideològic d’algunes fonts, és com a mínim dubtable que la versió il·lustrada de la "xaria" dels erudits islàmics de Sokoto fos més patriarcal que la cultura victoriana dels britànics.

Reprendre l’anàlisi d’aquestes experiències històriques de l’Àfrica Negra, ens pot servir per qüestionar-nos el projecte de desenvolupament capitalista eurocèntric i repensar aquest continent i a nosaltres mateixos en la recerca d’un nou horitzó emancipador.

 

                                                                                                                                              Alma apátrida

 

Bibliografia:

RODNEY, WALTER De cómo Europa subdesarrolló a África Siglo Veintiuno editores, 1982. Pàgines 13, 26, 27, 30, 31, 73, 75, 77, 88 i 113.

KI-ZERBO, JOSEPH Historia del África Negra: De los orígenes a las independencias Edicions Bellaterra – Casa África – Biblioteca de Estudios Africanos, 2011. Pàgines 536, 537, 538 i 544.

AJOGI, JOSEPH Alcance del califato de Sokoto Ediciones Nuestro Conocimiento, 2025. Pàgines 7, 9 i 10.

SARKINGOBIR, YUSUF Breve historia del sultán Muhammadu Maiturare del califato de Sokoto (y sarkingobir Abdurrahman Gwadabawa) Ediciones Nuestro Conocimiento, 2021. Pàgines 45, 46, 47, 48, 53 i 103.

INIESTA, FERRAN Mil años de islam negroafricano a INIESTA, FERRAN (Ed.) El islam del África Negra Edicions Bellaterra – Casa África – Biblioteca de Estudios Africanos, 2009. Pàgina 26.

INIESTA, FERRAN El pensamiento tradicional africano: regreso al planeta negro Catarata – Casa África, 2010. Pàgines 91 i 92.

DE DIEGO, ANTONIO La Shayja Nana Asmau y los orígenes del feminismo islamo-africano: una introducción a su vida y obra WebIslam 14/09/2012

ALVÁREZ FEÁNS, ALOIA Nigeria: Las brechas de un petroestado Catarata – Casa África, 2010. Pàgines 27 i 28.