1) Crònica de l’acte: rescatant el forjador de l’anarquisme
català del baül de la història
El passat divendres, 7 de maig de 2021, a les 19:00 hores es va presentar a
l’Ateneu Llibertari de Gràcia (c/Alzina, 5) el nou llibre de l’historiador Manuel
Vicente Izquierdo sobre l’anarquista del segle XIX, Rafael Farga Pellicer, que
es tracta de la seva primera biografia publicada. L’acte va comptar amb la
presència de Jordi Martí Font: independentista, llibertari i impulsor de
l’editorial Lo Diable Gros que ha publicat el llibre mencionat. Durant
la presentació de la xerrada va comentar que en Farga Pellicer evolucionà del
republicanisme federal a l’anarquisme (a l’igual que d’altres militants de l’època),
que Anselmo Lorenzo va publicar articles en català a La Tramontana i que
en Farga Pellicer era defensor del sindicalisme extens: desconec si amb
aquest terme es refereix a l’anomenat sindicalisme de base múltiple que
a l’època s’entenia com un tipus d’organització que anava més enllà de la
lluita laboral i defensava l’establiment de cooperatives, escoles, biblioteques
etc., com una forma de crear una societat paral·lela.
Recordar, també, que ja en aquella època aquesta postura era titllada de
reformista pels sectors més radicalitzats del moviment obrer, doncs, es
considerava que era un pal·liatiu i que treia temps a la preparació de la
revolució social (això és explicat amb detall al llibre d’Antonio Bar La CNT
en los años rojos i pot tenir implicacions ben actuals). Tot seguit l’autor
del llibre va situar en Farga Pellicer com un personatge central en l’origen
del moviment obrer i l’anarquisme català i espanyol: concretament representant
del corrent anarco-col·lectivista (de cadascú segons les seves possibilitats,
a cadascú segons el seu treball) al qual faria adhesió fins els seus últims
dies tot i ser derrotat per les tesis anarco-comunistes (de cadascú segons
les seves possibilitats, a cadascú segons les seves necessitats). És per
aquest motiu, segons l’autor del llibre, que seria oblidat pels seus companys
tot i que Frederica Montseny acostumava a recordar-lo als mítings quan volia
lligar la CNT amb la Iª Internacional.
Ens explicà que el coneixement que tenim d’en Farga Pellicer ens ve de l’obra
de l’anarquista Max Nettlau i, paradoxalment, d’un marxista com Juan José
Morato que ens explicà detalls seus a unes entregues que portaven per nom Los
Redentores del Obrero. Ens va explicar d’altres fets històrics i anècdotes com
la relació que s’establí entre moviment obrer i maçoneria, les gestions que va
fer en Farga Pellicer perquè en Mikhail Bakunin (amb el qual l’unia una gran
amistat) es pogués retirar a una torreta de Sant Gervasi a Barcelona (fet que
al final no es va produir), que fou un gran revolucionari de les arts
tipogràfiques i també el fet que fou l’inventor del terme Acràcia del
qual en justificà l’ús degut a la mala premsa que tenia el seu sinònim d’anarquia
que bona part de la població interpretava simplement com a caos i violència.
2) Reflexions: implicacions polítiques actuals de
l’anarco-republicanisme fargapellicerista
Sempre he considerat que la història no val la pena saber-la simplement per
saber-la i, que algú em digui malpensat, també penso que la història es porta,
sovint, al present amb la finalitat de transformar la visió que tenim d’aquest.
Considero que de la mateixa manera que és totalment lloable rescatar de l’oblit
un personatge com Rafael Farga Pellicer, fer-ne una apologia política actual, com
sospito pretenen fer alguns, tenint en compte que es tracta d’un militant del
període de formació ideològica d’un anarquisme encara en bolquers, només
pot tenir el resultat de desarmar l’anarquisme
del segle XXI davant d’influències ideològiques que, en aquella època, potser
es veien més normals que ara. M’explico: queda bastant clar a l’obra de Manuel
Vicente Izquierdo l’evolució que va fer el personatge, a l’igual que d’altres
llibertaris, del republicanisme federal a l’anarquisme decebut, en bona part,
per la repressió dels republicans francesos de Thiers a la Comuna de Paris de
1871.
Aquesta era la tàctica de Rafael Farga Pellicer i els seus companys de la
Internacional, públicament es manifestaven republicans i cooperativistes, d’acord
amb els acords presos al Congrés de desembre de 1868, però discretament anaven
treballant perquè les societats obreres fessin el salt a l’internacionalisme d’orientació
bakuninista, revolucionari, col·lectivista i apolític.
Es pot veure aquest paràgraf com a part d’una estratègia a llarg termini del
forjador de l’anarquisme català o com a part de les seves contradiccions
ideològiques, el què és segur, al meu entendre, és que la seva ambivalència política
es constitueix en el present com una llaminadura teòrica per aquells que
busquen una justificació històrica per acabar defensant un treball de formigueta
anarquista dins l’actual republicanisme català (fent un símil amb el vell
republicanisme federal quan, de fet, potser l’haurien de fer més aviat amb el
carlisme que, com explica el llibre, l’anarquista Josep LLunas i Pujals va
combatre sota bandera republicana). El filòsof i economista Karl Marx ens parlava
del tortuós procés que portava al proletariat de classe-en-si a classe-per
a-si, és a dir, de la seva simple existència com a potencial negació revolucionària
del món burgés a la seva constitució efectiva com a subjecte revolucionari
destructor d’aquest món.
Alma apátrida
Bibliografia
VICENTE IZQUIERDO, MANUEL Rafael Farga Pellicer (1844-1890): Forjador de
l’anarquisme català Lo Diable Gros – Memòria històrica, Tarragona, setembre
de 2020. Pàgines 39 i 94.
Comentarios
Publicar un comentario