Resistència al confinament classista: crònica de la xerrada-debat a l’Ateneu Llibertari de Gràcia amb una companya del Local Anarquista Motín de Madrid

El passat dia 1 d’octubre de 2020 a les 19:30 es va organitzar a l’Ateneu Llibertari de Gràcia (c/Alzina núm. 5) una xerrada-debat per videoconferència amb una companya del Local Anarquista Motín sobre el recent confinament classista dels barris obrers de Madrid. Un company que presentava l’acte va voler apuntar que és del tot necessari escoltar la seva experiència perquè es tracta d’una realitat que, el dia de demà, ens pot tocar a nosaltres i hem de saber que s’ha fet bé o malament des del moviment anarquista. La companya llibertària madrilenya va començar apuntant que amb la crisis sanitària s’ha notat un increment del poder de l’Estat i va lamentar que bona part de l’anarquisme no va qüestionar les mesures repressives pel context de pandèmia i la por al contagi.

Així va senyalar que des de les institucions s’ha utilitzat un llenguatge de guerra que, en la pràctica, es constitueix en una guerra contra el proletariat dels barris del sud de Madrid que han patit amb especial intensitat les conseqüències de la crisi del coronavirus, doncs, moltes persones van perdre la feina arrel d’una nova situació aprofitada per la classe patronal per carregar encara més el jou que pesa sobre la classe treballadora: per altra banda, també va denunciar la falsedat de la idea de que el món estava parat quan, en realitat, el primer dia de confinament ja es va produir un desnonament. Denuncià que el barri de Vallecas està gentrificat i policialitzat. La companya va senyalar que des del confinament anterior es va produir una fractura dins de l’anarquisme en relació a l’anàlisi de les mesures: uns que recolzaven les mesures i d’altres no.

Els i les companyes del Local Anarquista Motín es van moure amb cautela, afirmà, aprofitant per adherir a les partes cartells i adhesius de denúncia de camí a adquirir aliments als supermercats. Va senyalar que recentment l’Ateneo Libertario de Vallekas va ser amenaçat d’un desallotjament que al final no es produí. La companya de Motín va indicar que aquest nou confinament no s’està notant tant com abans però que s’ha augmentat la presència policial. Als barris de Pueblo Nuevo i a les localitats de Fuenlabrada i Getafe es produeix la situació de que hi ha carrers confinats i d’altres no: segons la seva opinió això té com a resultat la divisió entre el proletariat, generant desconfiança i atomització i dificultant amb escreix la possibilitat d’unió entre els afectats per les mesures classistes d’aïllament.

En aquest context, alguns col·lectius d’esquerres i associacions de veïns van començar a moure’s. Segons la ponent no són ni comunistes ni anarquistes sinó més aviat socialdemòcrates (imagino que es deu referir a entitats de l’entorn de Podemos i Más Madrid) però el context de descontentament va afegir a les protestes incipients els anarquistes i la chavaleria del barrio aquesta última en el punt de mira de la policia del govern progressista (quatre van ser detinguts i maltractats per la policia a comissaria) i els reformistes, preocupats per evitar qualsevol desbordament que pogués posar en perill l’escenificació teatral que pretenien fer, de cara a reforçar i ampliar la seva base electoral. La companya va senyalar que el moviment anarquista venia d’un anterior confinament on s’havia estat bastant parat amb l’excepció d’alguns actes de propaganda (com el que s’ha comentat de Motín) i algun cercavila.

També va indicar que la policia, arrel de les últimes càrregues, s’ha calmat una mica, el que atribueix a un pànic per part dels nous gestors institucionals progressistes a que s’ensorri l’aparença de govern popular. Va concloure que actualment s’intenta, en la mesura del possible i de les forces de què es disposen, de burlar el confinament i no abandonar el carrer el que seria un perill, va indicar, doncs li entregaria als grups d’extrema dreta, amb certa presència a la ciutat, que estan intentant aprofitar la situació per difondre el seu missatge d’odi.

Al torn de les intervencions, un assistent va comentar que a Barcelona la crisis del coronavirus havia provocat un replegament dels grups llibertaris cap als seus respectius espais barrials. La companya madrilenya va indicar pel contrari, i amb certa satisfacció, que malgrat tot a la seva ciutat no s’havia perdut la coordinació entre alguns grups àcrates com els de Vallecas i Tetúan, tot i l’acceptació tàcita de les mesures de confinament per bona part del moviment, com ja s’ha indicat abans. L’assistent també va indicar la importància d’alguns treballs teòrics sobre el confinament i l’activitat crítica de la web contra toda nocividad quelcom que a Barcelona no s’ha vist. La companya també va voler destacar, en relació amb això, la publicació de Madrid Cuarentena City aprofitant també per recordar l’activisme en favor de la vaga de lloguers o contra la recent campanya antiokupació que, com tots sabem, està orquestrada per les entitats financeres per aconseguir una reforma més agressiva de la llei de desnonaments.

La companya de Motín va indicar que, de moment, no coneixen ningú que hagi estat multat durant les noves mesures però, en principi, si et troben fora de la teva zona sense justificació et poden clavar fins a 600 euros. Una altra assistent va preguntar sobre com està afectant tot això al col·lectiu migrant, respecte a això la companya va respondre que hi segueixen havent batudes racistes a llocs com Lavapies a les que, en algunes ocasions, s’hi han oposat alguns anarquistes que es trobaven a la zona. Va indicar, però, que el fet que algunes persones puguin no estar empadronades en el lloc on viuen el hi ha pogut servir, puntualment, per escapolir-se de controls amb un marcat caràcter classista i racista. També va senyalar algunes activitats solidàries per autogestionar-se d’aquests col·lectius com la venda de mascaretes.

Un altre company va preguntar sobre la postura dels anarcosindicats que poguessin tenir presència al sector sanitari i si havia coincidit o s’havia coordinat amb la resta del moviment llibertari: en aquest sentit, la companya va indicar no tenir cap coneixement d’un posicionament públic sinó més aviat d’assessories laborals sobre ERTEs que va valorar positivament. Un altre assistent va preguntar sobre alguna velada amenaça de treure l’Exèrcit al carrer, la companya va indicar que, de moment, no s’ha fet i va aprofitar per recordar la crítica a la militarització en unes jornades que es van fer titulades anarquia en tiempos de pandemia. Va indicar també com les associacions de veïns critiquen com es privatitza l’atenció primària i els anarquistes estan en com s’està coartant la llibertat. Per la ponent, el virus, efectivament, existeix (deixant clar que no adhereix a tesis negacionistes) i ha estat propagat gràcies a la globalització. Afirma que hi ha una situació de por en què la tecnociencia es presenta com a salvadora.

Va senyalar, en conseqüència, la necessitat de generar espais de trobada als centres okupats i grups d’afinitat. Personalment, hi ha un fet que em va cridar l’atenció: la forma en què expressà la ponent les activitats d’anarquistes i associacions de veïns semblava indicar un divorci d’interessos que em preocupa una mica. No hauria de passar, al meu entendre, que la cosmovisió llibertària estigui, pel que sembla desprendre’s de la ponència, alienada de preocupacions quotidianes tan sensibles com la salut. És cert, que moltes vegades aquestes reivindicacions són hegemonitzades per col·lectius amb plantejaments reformistes i que, per tant, els anarquistes ens hi trobem desubicats i això pot desincentivar-hi una mica la nostra participació: però això només hauria de suposar un repte d’imaginació política sobre com elaborem un discurs i una pràctica que faci compatible la nostra posició revolucionària i antiestatista amb la lluita per millores concretes.

S’ha de construir, doncs, aquesta posició pròpia sense que això vulgui dir, en absolut, fer seguidisme d’aquests col·lectius envernissant el reformisme d’anarquisme com fan, segons el meu parer, certs col·lectius que es reclamen d’un anarquisme social i organitzat. Aquesta polarització entre postures que semblen respondre al patró antisocials/insurreccionals i socials/reformistes s’hauria de trencar al meu parer, buscant un anarquisme que, tot i participant de les lluites socials més àmplies bregui també per no deixar-se absorbir pel marasme socialdemòcrata. Un text llibertari interessant que parteix de la necessitat de superar aquesta falsa disjuntiva és Guerra Social, Tensión Antisocial d'octubre de 2012 que mira de complementar aquestes dues ànimes analitzant les potencialitats que tenen cada una d'elles.

                                                                                                                                                                             

Alma apátrida