L’independentisme interclassista català: un feixisme constret dintre el liberalisme És bastant comú que quan els crítics d’esquerra del Procés, deixant a banda els de dreta que ara no m’interessen, l’acusen de tenir similituds amb els moviments ultradretans, els independentistes responguin indignats afirmant la falsedat de tals acusacions. Per exemple, quan els primers assenyalen l’etnicisme racista del “Molt Honorable” els segons responen destacant la retractació que ha fet de les seves manifestacions més polèmiques, l’oferiment públic que va fer a acollir als immigrants del vaixell “Aquarius” o, fins i tot, el seu article exhortant als catalans a “aixecar-se com un sol poble” contra el feixisme (referint-se a l’espanyol, és clar). Aquestes declaracions, que no sobrepassen el marc d’allò simbòlic, han ennuvolat inclús als sectors més “esquerrans” de l’independentisme que han arribat al despropòsit de parlar de “burgesia progressista” per referir-se al PDECAT. Aquesta aparent
