L'ONG Afrikable i el seu context: una aproximació desde la sociologia de les organitzacions

           

            Introducció: Afrikable és una ONG espanyola sense ànim de lucre que desenvolupa la seva activitat a Lamu, una illa a la costa nord de Kenia, en els ambits de gènere, comerç just, desenvolupament infantil, voluntariat i sensibilització així com la protecció del medi ambient. A través d'una anàlisi d'aquestes arees i de la seva relació concreta amb el context d'actuació de l'entitat m'aproximaré a la comprensió d'aquesta des d'una perspectiva interdiciplinar per, posteriorment, fer-ne una segona anàlisi desde la perspectiva de la sociologia de les organitzacions de Charles Perrow.

            1. L'ONG Afrikable i el seu context: una crítica sociològica

            1.1. Gènere: Segons aquesta entitat, l'"empoderament social i econòmic de la dona" és el seu principal objectiu, tenint aquest una influència transversal sobre els altres eixos temàtics, és a dir, que les polítiques que orienten aquests depenen, en bona mesura, de que es compleixi aquest empoderament. Afrikable també considera que el "desenvolupament econòmic" general del país, i per extensió dels països "en vies de desenvolupament", depenen també d'aquest empoderament. Però que entenem per "empoderament social i econòmic de la dona"? Estariem parlant d'un procés en el qual la dona, a la que es concep presa d'una "situació de vulnerabilitat", inicia una transformació d'aquesta mitjançant la qual deixa de ser "objecte d'altres" i passa a ser "protagonista de la seva història". Aquest procés aniria orientat, doncs, i en el cas que ens ocupa, a superar una situació de desigualtat estructural entre homes i dones a l'illa de Lamu (Kenia).

            Segons Rocío Castro, citant a Maria Jesús Izquierdo, aquesta situació vindria mediatitzada per cinc principals "relacions de poder": a) desigualtat sexual (implica divisió sexual del treball, jerarquia de l'home sobre la dona), b) desigualtat de gènere (implica els estereotips i models de comportament associats, jerarquia d'allò "masculí" sobre allò "femení"), c) patriarcat (implica un odre de relacions per a la reproducció física i ideològica dels éssers humans, jerarquia en funció del parentiu), d) capitalisme (ordre de relacions el resultat del qual és produïr els mitjans que fan possible l'existència i la destrucció humanes, jerarquia basada en la possessió dels mitjans de producció) i e) imperialisme (ordre de relacions producte de la transnacionalització de les activitats econòmiques, jerarqua entre països "desenvolupats" i "subdesenvolupats")[1].

            Amb aquesta perspectiva podem entendre millor a Mª Dolores Algora Weber quan afirma que el colonialisme europeu, al modificar l'agricultura de subsistència (controlada per les dones) pels cultius d'exportació (on s'empleava sobretot homes), va tenir com a conseqüència una pèrdua del control dels recursos productius bàsics per part de les primeres[2]. Si hi sumem que això va anar acompanyat d'una educació adoctrinadora en la qual se les comminava a especialitzar-se en les tasques domèstiques podem concloure com la introducció de les relacions de poder d) i e) van reforçar les demés de forma significativa. Això sovint no es té suficientment en compte dins el marc teòric d'algunes ONGs europees que treballen a la zona i Afrikable no n'és una excepció. Per exemple, Afrikable treballa amb un grup de dones Maasai a l'illa keniata de Lamu de les que s'afirma textualment:

 "Estas mujeres pertenecen a la tribu donde los derechos de la mujer están más amenazados de todas con las que trabajamos. En Afrikable están aprendiendo a leer y a escribir y a conocer sus derechos, dentro siempre del respeto a la cultura de la que provienen."[3]

            La forma en què està expressada la frase, al meu entendre, denota cert eurocentrisme doncs sembla plantejar una dicotomia entre els "drets" i la "cultura de la que provenen" com si aquesta de per si no incluís aspectes "garantistes". El sociòleg portugués Boaventura De Sousa Santos, especialista en diàleg interculural, utilitza el concepte "hermenèutica diatòpica" per fer referència a que totes les cultures inclouen aspectes "emancipatius" i "opressius" de forma similar. Això ja ho hem vist pel cas d'Àfrica, en el cas concret dels Maasai  Algora Weber ens explica que tot i ser una cultura patriarcal el grup tenia la costum d'otorgar a la dona el manteniment del ramat en el moment del matrimoni del qual en tenia usdefruit. Aquesta costum es va trencar a partir del colonialisme tot i que, com ens recorda Isabell Kempf, actualment al sistema d'herència maasai es mantenen alguns supòsits en els quals la dona pot heretar sobretot en el cas de que a una familia i hagin només filles[4].

            Segons De Sousa Santos s'hauria de comprendre aquests aspectes como formes culturals emancipatòries o potencialment emancipatòries que estan "constrenyides estructuralment", per utilitzar un concepte del sociòleg britànic Anthony Giddens, dins de formes opressives més àmplies en les quals hi ha tingut un pes evident el capitalisme i l'imperialisme dels que ens parlava Rocío Castro. Si l'ojectiu d'Afrikable és "empoderar la dona"  la perspectiva teòrica de De Santos té una doble avantatge: evita caure en el relativisme cultural (doncs defensa una distinció entre aspectes culturals "emancipatius" i "opressius" respecte la qüestió de gènere) però també rebutja l'etnocentrisme (doncs manifesta que totes les cultures per igual tenen ambdós aspectes).

            1.2. Comerç Just: Segons Afrikable aquesta és la principal eina que utilitzen per aconseguir l'"empoderament econòmic de la dona". Què entenem per "Comerç Just"? És un tipus de comerç orientat a establir un "desenvolupament integral amb sostenibilitat econòmica", és a dir, que no només estableixi un preu just pel producte sinó que vagi orientat també a establir, en l'aspecte social i ambiental, les condicions oportunes per generar un creixement i participació de proveïdors i petits productors que es vulguin afegir a un comerç internacional guiat per aquets principis.[5] En el cas de l'Àfrica les activitas de "Comerç Just" amb Europa van començar a la dècada dels vuitanta i avui dia hi han aproximadament unes 70 associacions africanes adherides a l'Associació Internacional de Comerç Just (IFAT) que representen a milers de productors i especialment productores agrícoles i d'artesania.

            Precissament a la capital de Kenia, Nairobi, es va cel·lebrar el 2007 el Fòrum Social Mundial on dins dels 21 eixos temàtics es va parlar de l'economia alternativa com a fruit de l'organització dels treballadors i les treballadores per a produïr noves pràctiques a tota la cadena de producció i distribució. Aquesta definició incloïa el "Comerç Just" sobre el qual es va arribar a diferents conclusions: la necessitat de desenvolupar mercats locals i regionals a fi de millorar les relacions comercials sud-sud així com vincular el "Comerç Just" amb el desenvolupament local i sostenible superant els criteris eexclusivament mediambientals.[6]

            Aquest primer punt pot ser d'ajuda a Afrikable a fi de repensar els seu paper en el desenvolupament del “Comerç Just” doncs actualment la seva activitat productiva està orientada exclusivament al comerç sud-nord. Això reforça, en aquest cas, el caràcter subsidiari i externalitzat de l'economia keniata respecte Espanya, contribuint a apuntalar les asimetries sud-nord ja analitzades, als anys 50 i 70, pels autors de la “Teoria de la Dependencia” que explicava que pel cas llatinoamericà (però extrapolable al conjunt dels països de l'anomenat “Tercer Món”) aquesta regió ocupava la posició d'una “perifèria” en relació a un “centre” on a la primera se l'hi adjudica el paper de producció de matèries primeres amb baix valor agregat mentre que al “centre” es produeixen les principals decisions i se l'hi adjudica la producció industrial d'alt valor agregat. Això fa a aquesta “perifèria” enormement dependent de les oscil·lacions d'un mercat internacional controlat pel “centre” configurant una economia precària i vulnerable.

            La història recent de Kenia és un exemple d'això: després de l'època colonial un cop aconseguida la independència l'any 1963 el govern keniata va intentar revertir aquesta situació incrementant el paper de l'Estat a l'economia amb un “desenvolupament capitalista moderat”, en contraposició a altres països africans que van adoptar un model radicalment socialista o marxista, amb la creació d'empreses para-públiques de foment de l'agricultura i la indústria i d'organitzacions  de control dels mercats. Entre 1990 i 1995 aquest model es va trencar i es va passar a una economia liberalitzada de tot control degut a les polítiques anomenades “d'ajust estructural” imposades pel Banc Mundial (BM) i el Fons Monetari Internacional (FMI) a fi de poder accedir als crèdits financers, de forma similar a altres països de la regió, polítiques que van ser desastroses per a les fràgils indústries locals (sobretot tèxtils i calçat) dependents del suport de l'Estat.

            Les conseqüències per la població foren encara més dramàtiques doncs, es deixava de finançar l'agricultura i els productes alimentaris importats de primera necessitat com el sucre, la farina de blat i l’arròs, com a conseqüència de la devaluació de la moneda nacional, alhora que l'Estat deixava de ser el principal garant de serveis públics i socials gratuïts que permetien als grups més pobres accedir als serveis de salut, educació i a l'habitatge, convertint-se aquestes àrees de forma progressiva en espais precàriament controlats per la beneficència i l'acció de les ONGs internacionals.[7]Com a conseqüència actual d'aquest dramàtic ajust estructural l'economia keniata actual segueix sent bàsicament agrícola i orientada a l'exportació com el cafè, el té, el cotó i el tabac. El turisme és, però, el sector que més ingressos aporta al país tot i que el número de visitants ha disminuït, des de mitjans de la dècada dels noranta, degut als enfrontaments tribals a la zona costera, la inestabilitat política i la falta de seguretat. El sector industrial tot just aporta un 16% dl Producte Interior Brut.[8]

            Si realment es vol fer esforços per trencar amb aquesta dinàmica, orientant l'activitat d'Afrikable al comerç sud-sud, amb els canvis necessaris en l'elaboració dels productes, es contribuiria a crear mercat intern independitzant-se de les oscil·lacions “capritxoses” de la demanda que prové del món “desenvolupat”. En aquest mateix sentit es troba a faltar a Afrikable una concepció més integral de la comunitat on treballa doncs el “desenvolupament local i sostenible” del que es parlava al Fòrum Social Mundial de Nairobi va més enllà de la neteja de platges i de l'elaboració de productes amb materials reciclats. Les societats locals (en aquest cas l'illa de Lamu) tenen sovint, per efecte del centralisme estatal, dinàmiques pròpies del conjunt de la societat nacional i una acció realment transformadora ha de mirar d'incidir en les seves principals estructures (política, de classes, demogràfica, econòmica i cultural) sempre des d'una interpretació dels aspectes emancipatius endògens de la cultura local, com proposa Boaventura De Sousa Santos.

            Les activitas de les cooperatives de "Comerç Just" que integren les dones aporten un capital a les seves associades que tenen varis efectes positius per elles com, per exemple: millorar la seva posició de negociació dintre de la llar (malgrat la dificultat d'alguns homes per acostumar-se al nou paper de les seves mullers) i millorar la seva consideració dintre de la comunitat i, de forma relacionada, augmentar el seu coneixement dels processos polítics i els canals d'influència[9].

            Així veiem que l'empoderament econòmic de la dona té conseqüències socials i, fins i tot, polítiques clares asseveració reforçada pel fet que investigacions del Banc Mundial i les Nacions Unides han demostrat que la persistència de les desigualtats de gènere es correlaciona positivament amb una major pobresa, un creixement econòmic més lent, un govern més dèbil i un nivell de vida més baix dels seus ciutadans (independentment de que pensem que es tracti d'una variable depenent o independent està clar que hi ha una relació). No és gens estrany doncs que Afrikable plantegi l'empoderament econòmic com la via per l'empoderament social centrant les seves activitats sobretot en tres grups de producció: un de deu dones que treballa el tèxtil, un de sis que transformen material reciclat en complements de moda i articles per a la llar i un altre de dones maasai que elaboren artesania tradicional i articles de regal.

            Potser s'hi trobaria a faltar un cert monitoreig de l'empoderament en altres esferes que no siguin les econòmiques doncs sembla que es dona per sentat que es produeix de per si. En aquest sentit a l'illa de Lamu els últims anys s'ha produït un conflicte social per l'intenció del govern central de construir el corredor Lamu Port and Lamu-Southern Sudan-Ethiopia Transport (LAPSETT) que consisteix en un oleoducte per transportar petroli del sud de Sudan a una nova refineria prop de la ciutat de Lamu, construir instal·lacions portuàries per embarcar petroli des d'una terminal gegant de vaixells petrolers, construïr més de 1700 km de noves carreteres i vies de ferrocarril cap al sud de Sudán i Etiopía i construir tres nous aeroports i balnearis per turistes. En definitiva un macroprojecte del tot insostenible davant el qual diferents comunitats ètniques del Comptat de Lamu van decidir organitzar-se creant la coalició anomenada “Save Lamu”.

            El 25 de gener de 2011, “Save Lamu” va presentar una petició amb 1000 firmes de diferents poblats de l'arxipèlag de Lamu on s'exigia que el govern de Kenia: compartís públicament amb les comunitats locals tota la informació del projecte, facilités una avaluació mediambiental elaborada per experts independents, es portés a cap un procés participatiu amb les comunitats implicades, s'investigués les violacions als drets a la terra de les comunitats indígenes i s’abordessin adequadament abans de començar qualsevol nou pla de desenvolupament econòmic. Els investigadors socials Herman Brouwer, Wim Hiemstra i Pilly Martin van realitzar un estudi, mitjançant el mètode de la investigació-acció, amb les comunitats afectades per aquest macroprojecte per tal de que el govern de Kenia accedís a a les seves peticions. En el disseny metodològic es va tenir en compte, en tot moment, les històries. cultura i valors de les comunitats, els seus recursos i quin ús en fan per als seus mitjans de vida així com els seus drets sota la Constitució de Kenia i les lleis nacionals i internacionals.[10]

            Podria ser interessant que Afrikable contactés amb aquest investigadors o amb els membres de la coalició “Save Lamu” a fi d'assegurar-se  que l'empoderament econòmic de les dones que l'entitat afavoreix es tradueix realment en un empoderament polític i social que les porti a implicar-se de forma activa en els projectes que afecten a la seva comunitat, tal i com hem vist en el cas dels treballs citats per Cheston i Kuhn. Un dels casos, tot i que es tracta de processos de microfinançament a Bolívia i no de treball cooperatiu a algun país africà, senyalava que les dones que hi estaven implicades tenien més probabilitat de ser candidates a càrrecs públics o a ser sòcies del sindicat de la seva comunitat.

            1.3. Desenvolupament infantil: Segons Afrikable el mitjà que s'utilitza per acometre aquest objectiu és fonamentalment l'educació, com a eina per trencar el cercle de la pobresa, i una alimentació adequada. Pel què es desprèn dels testimonis de varis nens i nenes penjats a la web d'aquesta entitat, els recursos econòmics aconseguits per les seves mares han permès a aquests infants abandonar els treballs domèstics més feixucs (traslladar aigua, tallar llenya etc.) i assistir per primera vegada a l'escola, aquest fet reforça la idea expressada per Susy Cheston i Lisa Kuhn (sustentada en varis estudis de les Nacions Unides) de que la millora de les finances de la dona acostuma a beneficiar a més d'una persona, en especial els nens. De totes maneres, Afrikable no hauria de partir d'aquesta associació doncs reforça l'estructura familiar tradicional al “naturalitzar” les responsabilitats que assumeixen les dones, així els autors ens recorden que tot i que les dones acostumen a invertir en les seves famílies, les institucions de desenvolupament han d'estar preparades per la possibilitat que algunes no ho facin.

            També és important les afirmacions d'alguns testimonis de que les seves mares ara poden pagar la seva educació, tenint en compte que a Kenia l'educació és formalment universal i gratuïta dins del primer cicle de primària i que els infants es troben dins de la franja d'edat corresponen a aquest cicle podria ser que: la infraestructura educativa keniata fos dèbil i no permetés a aquests nens accedir-hi, que les seves famílies hagin escollit portar-los a una escola de pagament o que el fet de que els pares estiguin pagant sigui una visió subjectiva de l'infant. Es tracta d'un extrem que no he pogut comprovar però que ha centrat la meva atenció per la contradicció que aparentment suposa.

            En quan el concepte de “desenvolupament infantil” els investigadors que es dediquen al seu estudi es centren en aspectes molt concrets del funcionament social i cognitiu dels nens en el que prima la concepció “estructural” de la pobresa mén enllà de l'enfocament individual. Són interessants les diferències que va observar Robert LeVine, antropòleg de la Universitat de Harvard, entre els nens i nenes africanes i els nord-americans en quan a processos d’aprenentatge “col·lectius” i “individualitzats” respectivament a part del fet que els primers solen estar presents com a no participants en situacions dirigides per una interacció adulta mentre que els segons solen quedar marginats d'aquest tipus de situacions. Per la seva part Alma Gottlieb, antropòleg de la Universitat de Illinois, va observar a un estudi de camp a Costa de Marfil la gran independència dels infants que juguen a imitar els adults o inclús cuiden d'infants més petits.

            LeVine recorda que el que són tasques infantils que a les llars africanes es conceben com una forma de que els nens i les nenes es sentin necessitats i estimats a les societats de l'anomenat “Primer Món” es consideren arriscades o directament explotació. Això s'hauria de tenir en compte per part d'Afrikable a l'hora de definir el que pot ser una fina línia entre l'explotació infantil a les tasques domèstiques i els processos d'augment de l'autoestima i valoració per part dels infants al seu nucli familiar.[11]

            1.4. Voluntariat i sensibilització: Aquest és un objectiu que l'entitat es planteja com a forma de promocionar els valors del “respecte, la tolerància, la justícia, la solidaritat i la interculturalitat” i el sistema que proposen és l'organització d'unes “vacances solidàries” per acostar la realitat d’Àfrica a la societat espanyola convertint-se els participants, a la seva tornada, en agents de sensibilització. Javier Fonseca García-Donas, responsable d'Educació per el Desenvolupament de Cáritas Espanyola, ens explica que hi ha dos tipus de voluntariat: el temporal (que normalment oscil·la entre un i tres mesos coincidint amb el període de vacances) i el de cooperant (generalment per un període més llarg i on aquest assumeix tasques professionalitzades i responsabilitats de decisió tècnica i gestió). L'autor considera que el voluntari es trasllada “per aprendre més que per fer” ja que s'ha de rebutjar, per contribuir a crear estructures de dependència, tota visió assistencialista.[12]La denominació de “vacances solidàries” potser contribueix a un altre error, comentat per l'autor, de concebre aquesta activitat com un “turisme d'aventura”, fet que García-Donas ens recorda que és oblidat per moltes ONGs.

            1.5. Protecció del medi ambient: Sobre aquest punt final d'actuació de l'ONG Afrikable ja he comentat, quan parlava del “desenvolupament local i sostenible” defensat al Fòrum Social Mundial de Nairobi, que es quedava curta com a àrea d'actuació. De totes maneres això no vol dir que hagi de ser menystingut. La voluntària Paula Antón Codina, a través de la seva experiència personal, ens recorda la dificultat de la sensibilització en aquest aspecte tenint en compte que als països “en vies de desenvolupament” no és una qüestió que es consideri prioritària i es tendeix a veure com un “luxe” propi dels països rics[13]. Això ens porta a plantejar-nos fins a quin punt es pot “sermonejar” aquests països sobre el medi ambient quan nosaltres prèviament hem destruït el nostre per arribar a uns estadis de “desenvolupament” que ara es nega que aquests països puguin recorre, la resposta a aquesta paradoxa és difícil de respondre però ha de passar necessàriament per un qüestionament general del camí que ens ha portat a aquest tipus de civil·lització.

            2. Conclusió: una aproximació a Afrikable desde la sociologia de les organitzacions: Charles Perrow és un sociòleg de la Universitat de Yale estudiós de l'impacte de les organitzacions a la societat. Aquest autor fa una crítica de l'anomenada “Escola Institucionalista” perquè si bé accepta que l'entorn influencia les organitzacions no acaba de ampliar l'anàlisi a una influència en direcció contraria[14]. En aquest sentit les crítiques que s'han realitzat a la ONG Afrikable són importants perquè les seves concepcions creen un determinat “entorn organitzacional”: a) no aplicar idees interculturals com l'hermenèutica diatòpica de Boaventura De Sousa Santos pot portar pot portar a un “entorn” escindit entre un “lloc d'enunciació” estatal que pretén monopolitzar el “garantisme” i una cultura subjugada a la que es corre el risc de definir com no portadora d'aspectes  emancipatius en si mateixa.

            b) no tenir com a prioritat l'enfortiment de les relacions sud-sud com un dels eixos del “Comerç Just” que promociona l'entitat contribueix a crear un “entorn” escindit entre una activitat productiva externalitzada i un centre consumidor que en pot prescindir, c) no establir un monitoreig de com l'empoderament econòmic es transforma en social i polític pot portar a un “entorn” escindit entre l'esfera econòmica i l'esfera on es produeixen les decisions comunitàries contribuint a una visió economicista de la societat. d) establir una relació directa entre “empoderament de la dona” i “desenvolupament infantil” pot portar a un “entorn” escindit entre els interessos de la dona treballadora i la reproducció social i simbòlica de la família patriarcal tradicional. e) la definició del voluntariat com a “vacances solidàries” pot portar a un “entorn” escindit entre els processos socials endògens del lloc d'arribada i l'interstici d'oci amb el qual es concep l'estadia segons aquesta definició, f) finalment la visió estricte del “desenvolupament mediambiental” pot portar a un “entorn” escindit entre la concepció de l'ésser humà com a ésser social present a totes les cultures i la idea d'un entorn natural que cal “preservar” sense afavorir una concepció “biosocial” integrant ambdues esferes.

                                                                                                                                          Alma apátrida

---

[1]CASTRO, ROCÍO Las mujeres de América Latina y Africa Africa-América Latina. Cuadernos-Número 9. Página 10.

[2]ALGORA WEBER, Mª DOLORES La Historia Contemporánea en África y sus efectos sobre la mujer en la sociedad subsahariana Cuadernos de Historia Contemporánea 2003, núm. Extraordinario 179-190. Páginas 181 y 187.

[3]Entrevista amb Carmen Cobaleda, responsable a Barcelona d' Afrikable (http://www.afrikable.org), 8 de desembre de 2013.

[4]KEMPF, ISABELL El pueblo maasai en Kenia: de la riqueza a la marginalización Papeles de cuestiones internacionales, 2002 Invierno; (80). Página 120.

[5]INFANTE SÁNCHEZ, ELENA DEL PILAR Comercio Justo: Una propuesta histórica y conceptual Suma de Negocios Vol. 3 Nº2, Diciembre de 2012 Bogotá (Colombia). Página 125.

[6]SETEM Comercio Justo y África: Situación y perspectivas Informe 2007. Página 83.

[7]GRIGNAN, FRANÇOIS i PRUNIER, GERARD Le Kenya contemporain Editions Karthala et Ifra 1998. Pàgines 255 a 272.

[8]FLECHER, MATT, FINLAY, HUGH i CROWTHER, GEOFF Kenia Geoplaneta 2001. Pàgina 28.

[9]CHESTON, S., & KUHN, L. Empoderamiento de la mujer a través de las microfinanzas. microfinancegateway.org. Pàgina 17.

[10] “International Institute for Environment and Development (IIED) aprendizaje y acción participativos Biodiversidad y cultura: exploración de protocolos comunitarios, derechos y consentimiento. Pàgina 198 a 200.

[11]PENN, HELEN ¿Qué pistas nos da el "desarrollo infantil" sobre programas de primera infancia y la participación infantil? Bernard van Leer Foundation-Espacio para la Infancia, Noviembre 2004. Pàgina 17.

[12]GARCÍA DONAS, JAVIER FONSECA El voluntariado comprometido con los países del Sur Documentación Social 122 (2001). Pàgina 274.

[13]ANTÓN CODINA, PAULA ¿Un voluntariado sin educación medioambiental? ¡Simplemente imposible! Revista Ecubacteria (2010) nº25.Pàgina1.

[14]PERROW, CHARLES Sociología de las Organizaciones. Yale University - Mc Graw-Hill. Pàgina 190.