Partidaris de la idea: reflexions sobre el “partit” revolucionari a través de l’anarquisme i el marxisme 1) Introducció: sobre les diferents específiques Ja fa uns anys que funcionen a Catalunya diferents organitzacions específiques de l’anarquisme (Embat, Federació Anarquista de Catalunya, Federació Anarquista Ibèrica, La Bretxa i Unió Anarco-Comunista). Són el que podríem anomenar, amb totes les reserves necessàries, “partits” anarquistes. I ho dic perquè a Espanya, històricament, aquest concepte té certa càrrega pejorativa que és inclús anterior al mateix anarquisme. Aquest és el teló de fons que s’afegeix, lògicament, a una crisi més actual deguda a que el capitalisme desregulat ha fet emergir nous subjectes socials i polítics que han posat en qüestió la capacitat de representació dels partits polítics del sistema. Com diu el sociòleg madrileny Emmanuel Rodríguez López, les classes mitjanes són “el Poble de l’Estat” (l’únic Poble que l’Estat realment reconeix) i per tant la se