alma apátrida

L’independentisme dels privilegiats: reflexions sobre pieds-noirs francesos i sionistes catalans El recolzament que prestà Jean-Marc Pujol, alcalde gaullista de Perpinyà i pied-noir que hagué d’abandonar Algèria el 1962, a Carles Puigdemont i la comparativa que va fer dels seus dos “exilis” no només significa, en allò més immediat, la recerca de l’electorat més catalanista crític amb el passat ninguneig del “Pays catalan” per part de l’administració central francesa: idea que fa les delícies del bucòlic irredemptisme dels sectors més idealistes de l’independentisme català, sinó al meu parer quelcom més profund i que ens ajuda a il·luminar les característiques de certs moviments nacionalistes que es presenten com a redemptors de ves a saber què i sobre els quals hi ha paradigmàtiques coincidències. Si bé la CUP ja va senyalar que no participaria en aquest bany de masses, de l’altra banda de la frontera, per tenir un caràcter “partidista”, la seva díscola ala dreta ja s’encarregà d...

La matrioixca de la dominació social: reflexions àcrates sobre Rwanda i Catalunya Recentment Firmin Dusabe, politòleg rwandès resident a Vic, ha publicat amb wanafrica l’obra La diàspora rwandesa: viure el conflicte i construir la pau que versa sobre el paper de la comunitat del país a l’estranger (sobretot a Bèlgica, antiga metròpoli imperial) en la política interna d’aquest país dels Grans Llacs i el seu possible “procés de democratització”. És interessant l’esbós que realitza de la història contemporània del país, el sistema de dominació política del qual era semblant a un joc de matrioixques russes: la primera i més gran (en poder) eren els colonitzadors (primer alemanys i després belgues) que dominaven a l’aristocràcia nyiginya (formada pels ramaders tutsis ) que, a la vegada, mitjançant el sistema de l’ ubuhake sotmetia als camperols hutus . Així es va configurar una dinàmica on, per una banda, el poder nyiginya es resistia a l’intrusisme dels colonitzadors i adoptava u...