[Martorell-Bcn] Jornades de lluita i organització pel poble palestí i els drets migrants

1) Aturem el genocidi! Crònica de la manifestació en solidaritat amb el poble palestí a Martorell

El passat dissabte, 21 d’octubre de 2023 sobre les 11: 00 hores, s’havia convocat a la Plaça de les Puntaires (davant de la benzinera de Pau Claris i a sota dels locals de la CNT-AIT de Martorell) una manifestació en solidaritat amb el poble de Palestina i contra el genocidi del qual el responsable n’és l’Estat d’Israel amb la complicitat de les Nacions Unides, Estats Units i la Unió Europea (com resava un dels cartells dels manifestants). Una mica més tard de l’hora convinguda s’hi van arribar a ajuntar unes 450 persones (moltes d’elles de la comunitat marroquí de Martorell i rodalies) xifra que es va incrementar una mica més a mesura que avançava la manifestació. La primera parada fou el mercat del barri de Buenos Aires on es cridaren vàries contundents consignes com “Israel Asesino”, “Viva Palestina”, “No al Genocidio” etc., i es va llegir l’octaveta preparada per aquesta protesta (se’n van arribar a repartir 500 desbordant, en ocasions, els encarregats perquè els manifestants els hi treien, pràcticament, de les mans).

Malauradament, els Mossos d’Esquadra van aprofitar la situació per identificar un company de la CNT-AIT de Martorell (al que venien perseguint feia una estona). El sindicat anarcosindicalista era una de les entitats que ha estat participant i difonent la convocatòria conjuntament amb l’Assemblea “Papers per Tothom” de Martorell. Posteriorment, la manifestació va seguir pels carrers adjacents al barri Verge del Carme enfilant cap a la Rambla de les Bòbiles amb gran participació de totes les edats i gèneres (i una nodrida presència de cartells, banderes, galtes pintades etc.). Es va pujar i baixar aquesta rambla i es tornà al punt de sortida variant una mica el recorregut: quan estàvem a punt d’arribar van sortir també alguna gent dels balcons i comerços aplaudint i cridant consignes. Quan vàrem arribar, espontàniament, es decidí seguir fins a l’entrada del barri de la Vila i tornar a pujar.

En aquests moments, la presència de joves i nens era important i amb prou feines es veia la pancarta de capçalera. Es veien banderes palestines i alguna d’anarquista i confederal. Finalment, s’ arribà a la Plaça de les Puntaires on es desconvocà la mobilització, no sense abans cridar a tothom a la manifestació de Barcelona a les 18:00 hores a Jardinets de Gràcia i recordar que, el dia següent, hi havia convocada una assemblea oberta de “Papers per Tothom” a les 12: 00 hores al mateix punt per debatre sobre les últimes directives europees d’immigració i organitzar la lluita per la regularització dels migrants. Algunes companyes han expressat que no es veia una manifestació així a Martorell, tan solidària i amb tanta empenta, des de principis dels 90 amb el tema de les incineradores de Solvay i la lluita ecologista. Seguirem, doncs, en el camí de la lluita i l’organització per la transformació revolucionària de la societat i la solidaritat internacionalista.

2) Assemblea oberta de “Papers per Tothom” 22/10/23

Avui, 22 d’octubre de 2023 a les 12:00 hores, hi havia convocada una “assemblea oberta” del nucli local de l’entitat. Per consens, s’ha vist convenient fer públiques les deliberacions i acords presos, a través d’aquest mitjà. Un company ha comentat, respecte la manifestació del dissabte, que és una “pena” perquè amb les explosions populars puntuals no n’hi ha prou. Fa falta organització. A vegades, després de manifestacions de “Papers per Tothom” a Barcelona, la gent preguntava si ja s’havien aconseguit. Ens hem de treure aquesta idea del cap. S’ha comentat que va ser un encert anar al mercat del barri de Buenos Aires perquè molts venedors són musulmans. Es reafirma la voluntat de seguir amb la convocatòria pel padró del 15 de novembre a les 11: 00 hores davant de l’Ajuntament de Martorell.

Alguns companys han denunciat que a les mesquites de Martorell no es va dir res de la convocatòria en solidaritat amb Palestina. Un creient es va queixar però no li van fer cas. Tenen por per les prohibicions a França i Alemanya però, aquests companys, creuen que és infundada perquè aquí a Espanya no estan prohibides (aquest fet, en concret, també es va veure convenient fer-lo públic). Israel vol construir un canal “Ben-Gurión” que agafi aigua del mediterrani. Hi ha, doncs, interessos econòmics darrere de planejar una invasió de Gaza. Es considera convenient fer menció, a la propera propaganda, de l’exitosa manifestació de Martorell d’aquest dissabte amb algun lema del tipus: es poden aconseguir coses lluitant. Es diu que Israel té por d’entrar a Gaza pels ostatges però sinó entren serà una derrota per ells. Es vol repartir propaganda a la sortida de l’oració a esglésies i mesquites.

Aquest darrer apunt ha vingut seguit d’un petit debat sobre el laïcisme i el ressorgir del fenomen religiós a la nostra societat: un company ha apuntat a que és degut a l’erosió de l’Estat del Benestar suplint la religió (amb la seva idea de comunitat) aquest deteriorament. S’ha comentat que cada cop venen més immigrants. A l’illa del Hierro, recentment, n’han arribat 350. No per un “Efecte Crida” sinó per un “Efecte Fugida”. Conflictes socials importants a Senegal, el nord d’Àfrica i Níger. A Espanya no hi ha població, si hi ha molta oferta de treballadors baixa el preu de la mà d’obra. No passaria si hi hagués una igualtat salarial. El Rei de Marroc viu més a França que a Marroc: els fosfats són seus. La Telefònica l’ha comprat Aràbia Saudita en un 50% per això el rei emèrit i vividor Juan Carlos està a Qatar. Actualment, s’ha comentat, Qatar i Aràbia Saudita tenen bones relacions.

Històricament, la direcció política exiliada dels Germans Musulmans (al-ijwan al-muslimun) estava a aquest país i Hamás n’és la branca palestina. Fa un temps, ha comentat un company, que s’han torçat les coses per ells ja que Aràbia Saudita està ara amb Qatar i s’oposa als ijwan. Recordem que el wahabbisme saudita representa una versió molt més rigorista de l’islam que la dels ijwan (basada, en principi, en la fusió de democràcia burgesa i islam, tot i la deriva autoritària que han tingut). S’ha comentat, també, que molts joves migrants en edat de treballar, de fet, no utilitzen els serveis mèdics i no es jubilen: per tant, tot és rendiment net pel sistema capitalista. S’ha comentat que les condicions d’explotació a Suïssa a la verema són terribles: et mesuren el rendiment, constantment, amb un rellotge.

S’ha senyalat que seria bo que el moviment migrant impulsés la solidaritat internacionalista amb les lluites socials dels països d’origen. S’ha animat a impulsar-ne iniciatives locals. En aquest sentit, la qüestió de Senegal, amb la deriva autoritària del govern de Macky Sall (contestada amb importants manifestacions i disturbis) és un factor a tenir en compte a l’hora d’explicar l’arribada d’emigrants senegalesos. A Martorell n’hi resideixen, també, a l’igual que de Nigèria i Ghana (comentava, en una altra ocasió, un company de la zona que són les dues nacionalitats de l’Àfrica Negra amb més residents al nostre municipi).

3) Conclusions

Tothom ha estat d’acord en què s’ha d’aprofitar l’impuls de la manifestació del dissabte passat per aconseguir objectius concrets. Reitero que feia algunes dècades que no es veia una mobilització així al municipi i s’ha considerat un gran encert convocar-la ja que és difícil que moltes persones que hi van assistir de Martorell (i pobles del voltant com Abrera i Olesa de Montserrat) s’animessin o tinguessin la possibilitat de baixar a Barcelona. De totes maneres, recordar, que es va fer difusió de la convocatòria al final. El repte segueix sent lligar aquesta solidaritat amb la lluita del poble palestí amb la que hem de desenvolupar aquí pels drets bàsics d’una població exclosa dels serveis bàsics de ciutadania com l’educació o la sanitat. Seguirem lluitant per aconseguir-ho. 

                                                                                                                                                                                    Alma apátrida