alma apátrida

El racismo convergente en Martorell Todo nacionalismo acostumbra a tener una vertiente oscura e inconfesable, sobre todo si se presenta como   democrático. En el caso del catalán toma fuerza a raíz de la pérdida de la colonia cubana en el año 1898 que impide a la burguesía seguir con la acumulación de capital, que provenía en su origen de actividades tan “nobles” como el tráfico y trabajo esclavo en los ingenios azucareros (el mismo abuelo de Artur Mas era un “negrero”) y de ahí su pérdida de confianza en un Estado que no supo o no pudo proteger sus intereses. Hoy en día sus herederos en este pueblo demuestran ser buenos sucesores de este infame legado racista: El barrio “Virgen del Carmen” está dejado de la mano del Ayuntamiento desde que gobierna Convergencia (ahora PdeCat) ya que al ser un barrio de mayoría inmigrante y, por lo tanto, carente del derecho al voto, no le interesa lo más mínimo mejorarlo al no tener ahí su caladero electoral, contribuyendo así a reproducir la e

Feminisme enreixat: Crònica dels “Diàlegs perifèrics sobre el feminisme descolonial i antiracista” a l’antiga Presó La Model El passat dissabte 24 de novembre, em vaig acostar a un acte a Barcelona que es realitzava a la presó reconvertida en espai públic de La Model, en el marc dels actes del Dia per l’Eradicació de la Violència contra les Dones. La veritat és que tot i la causa justa que l’animava feia una mica d’angúnia la presència de tants agents de seguretat i vergonya aliena les paraules de Gerardo Pisarello posant-se en boca a l’anarquista Emma Goldman, gest discursiu paradigmàtic de com l’esquerra institucional actua com un forat negre que s’empassa qualsevol tradició revolucionària i antagonista. És com si l’antiga presó constituís una metàfora del constrenyiment socialdemòcrata, que empresona qualsevol iniciativa que pogués esdevenir revolucionària, per acabar estavellant-se contra els murs del cretinisme institucional. Per l’antic pati de la presó hi deambulava una per

Crònica de l’acte en solidaritat amb el Rif en el marc de la 12ª edició de la Mostra del Cinebaix-Cinema de la Mediterrània i del Llevant (Sant Feliu de Llobregat) 1) “El viatge de Khadija”: Una pel·lícula polèmica Aquest diumenge 11 de novembre de 2018 s’ha realitzat un acte, amb la col·laboració de la Comissió de Barcelona de suport al Moviment Popular del Rif, a la capital del Baix Llobregat. Ha consistit, en primer lloc, en la projecció de la pel·lícula-documental “El Viatge de Khadija” que narra la visita a la llar familiar d’una jove rifenya resident a Holanda: la seva afició a la boxa la presenta com una noia de caràcter dur que busca les seves arrels en una àvia paterna coneguda a la regió per plantar cara a les dificultats i als impediments d’una societat patriarcal. Personalment la pel·lícula m’ha deixat un sabor agredolç, doncs, si bé és cert que té una perspectiva de gènere interessant aquesta es fa des d’un lloc d’enunciació eurocèntric on una emigrant, que repre