Crònica de l’acte en solidaritat amb el Rif en el marc de la 12ª edició de la Mostra del Cinebaix-Cinema de la Mediterrània i del Llevant (Sant Feliu de Llobregat)

1) “El viatge de Khadija”: Una pel·lícula polèmica

Aquest diumenge 11 de novembre de 2018 s’ha realitzat un acte, amb la col·laboració de la Comissió de Barcelona de suport al Moviment Popular del Rif, a la capital del Baix Llobregat. Ha consistit, en primer lloc, en la projecció de la pel·lícula-documental “El Viatge de Khadija” que narra la visita a la llar familiar d’una jove rifenya resident a Holanda: la seva afició a la boxa la presenta com una noia de caràcter dur que busca les seves arrels en una àvia paterna coneguda a la regió per plantar cara a les dificultats i als impediments d’una societat patriarcal. Personalment la pel·lícula m’ha deixat un sabor agredolç, doncs, si bé és cert que té una perspectiva de gènere interessant aquesta es fa des d’un lloc d’enunciació eurocèntric on una emigrant, que representa ha experimentat les bondats “progressistes” de la civilització europea, torna per impartir feminisme occidental a tort i a dret. Amb l’excepció de les noies rifenyes d’una reunió que fa la protagonista, les visions femenines que es presenten reforcen l’estereotip de la dona musulmana submisa que col·labora amb el patriarcat, sense tenir en compte el protagonisme, a l’hora de defensar els seus drets i dignitat, que estan agafant moltes d’elles en les protestes que sacsegen aquesta regió (podeu llegir una crítica a http://esracismo.com/2018/02/08/a-mis-hermanas/).

2) La conferència sobre la història del Rif i Abd el-Karim El-Jattabi

Posteriorment, s’ha realitzat una conferència a càrrec de la historiadora María Rosa de Madariaga sobre la història del Rif i la figura política d’Abd el-Karim El-Jattabi on ens ha explicat que les motivacions que la van portar a investigar sobre ella fou una afirmació de la seva mare referent a que el seu triomf ens hagués estalviat la nostra sagnant guerra civil i al dictador feixista Francisco Franco. Ens ha explicat alguns antecedents de la Guerra del Rif com la de Tetuan de 1859-1860, assenyalant que l’origen del Protectorat Espanyol sobre la zona va ser una mesura de gràcia d’Anglaterra que volia impedir que una potència colonial de primer ordre com França controlés l’entrada al Mediterrani. Així es van matisar els acords de 1904 que deixaven a la primera el control d’Egipte i a la segona el de Marroc, deixant-li a Espanya el control de la franja septentrional. Dintre dels antecedents abans esmentats també ha destacat l’anomenada Guerra de Melilla (1893) produïda per l’intent de construir una línia de ferrocarril per sobre de la tomba d’un morabit (persona pietosa) al que els rifenys rendien culte.

També ens ha recordat com la Guerra del Rif de 1909 va provocar a Barcelona la “Setmana Tràgica”, entre d’altres coses, com a protesta per la vergonyosa redempció en metàl·lic que permetia a alguns lliurar-se del servei militar. Madariaga ens ha fet una breu biografia d’Abd el-Karim El-Jattabi senyalant els seus inicis com a col·laborador dels espanyols, com a membre d’una família de notables, a l’igual que l’origen de bastants líders anti-colonials, ja que la seva posició social els va permetre l’accés a una cultura que després utilitzarien contra els colonialistes europeus: així entre 1902-1904 va estar formant-se en jurisprudència islàmica a la madrassa de Fez. La seva família pensava que, al ser una potència colonial de segon ordre, Espanya no podria ocupar el país militarment de forma efectiva però podria col·laborar en el seu desenvolupament, concepció que es demostrarà errònia.

Madariaga també senyala que com a periodista arribà a mostrar-se germanòfil durant la Primera Guerra Mundial, al no tenir aquesta potència posessions colonials als territoris islàmics, al contrari de França. Com a conseqüència d’això va estar pres, sent alliberat l’any 1917 quan ja pren consciència de la política exclusivament d’ocupació militar espanyola (al Protectorat Espanyol, a diferència del territori rifeny administrat per França, només hi havia destacaments de soldats i no hospitals o escoles) i entra a formar part d’una Harka (força armada autòctona). Aquest líder polític i militar rifeny va aconseguir unificar les tribus disperses del Rif i els hi va donar una consciència de nació, elevant la moral dels rifenys arrel del “Desastre d’Annual” on el General Silvestre de l’Exèrcit Espanyol va pensar que podria prendre per terra la Cabila (territori bereber) més resistent intentant comprar a les demés tribus mitjançant la distribució de civada.

En aquesta guerra les tropes espanyoles utilitzaren gas mostassa: del qual estava prohibit l’ús pel Tractat de Versalles de 1919 però només en territori europeu, exemple paradigmàtic de la doble vara de mesurar que utilitzaven els colonialistes a l’hora d’aplicar les regles de la guerra. Els carregaments arribaven des del port d’Hamburg a Melilla on s’introduïen als obusos d’artilleria i a les bombes d’aviació. El 10 de juliol de 1927 va finalitzar la Guerra del Rif, on França i Espanya, en un moviment de pinça, derrotaren les forces d’Abd el-Karim El-Jattabi qui es va rendir als primers ja que considerà que una democràcia burgesa el tractaria millor que la dictadura de Miguel Primo de Rivera. Aquests l’enviaren a l’Illa de la Reunió fins l’any 1947 fins que tingueren la intenció d’instal·lar-lo al sud de França, però, en una escala que feu el vaixell a Egipte els nacionalistes marroquins que hi estaven instal·lats el van convèncer perquè demanés asil i allà es va quedar fins la seva mort. Es diu que el líder comunista vietnamita Ho Chí Minh es va inspirar en el sistema de refugis subterranis del dirigent rifeny per organitzar la seva resistència contra les tropes nord-americanes.

Abd el-Karim El-Jattabi va intentar fundar una república i elevar el nivell d’educació alfabetitzant la població rifenya, però aquesta no parlava àrab sinó bereber i no existia aleshores l’alfabet tifinaq, també va repartir les terres dels col·laboracionistes entre els pobres. S’ha de tenir en compte que no es tractava d’una república amb parlament a l’estil occidental sinó que “República” es va adoptar per suscitar el recolzament de França i de l’esquerra espanyola. Abd el-Karim El-Jattabi pretenia l’alliberament de tot el nord d’Àfrica i així es va dirigir al Sultà per aixecar les altres zones de Marroc.

3) Les intervencions del públic i reflexions de la ponent

Finalment, a l’acabar la conferència, hi ha hagut vàries intervencions i reflexions del públic referents al poc coneixement que es té de la història de les colònies espanyoles a l’Àfrica (Rif, Sàhara i Guinea) en comparació a les americanes, María Rosa de Madariaga també ha senyalat el sorprenent moviment civil que hi ha actualment al Rif, que ha explicat per la necessitat que es té d’organitzar-se per pressionar a l’administració o fer qualsevol sol·licitud degut a l’hermetisme del règim marroquí. També ha denunciat la marginació endèmica de la regió on sembla que la única opció per sobreviure sigui el contraban, el haixix i les remeses dels emigrants davant la falta d’inversió. Davant d’una pregunta del públic, dirigida als rifenys sobre si es consideraven marroquins i si contemplaven la possibilitat de la independència (intentant, al meu entendre, fer una paral·lelisme forçat amb la qüestió catalana), una persona ha respost que el problema és més aviat que el govern marroquí no fa perquè els rifenys es sentin ciutadans de Marroc de ple dret, ja que la seva mare, per exemple, va haver d’anar amb un intèrpret per demanar un certificat.

Madariaga ha senyalat que el rei Hasan II fou un assassí que parlava dels rifenys com dels seus enemics, el seu successor Mohamed VI va crear, l’any 2004, el programa “Equitat i Reconciliació” però no s’atreví a tocar la figura del pare, descarregant tota la culpa contra el Ministre d’Interior d’aleshores. Ha fet una reflexió referent a que si el seu amor per la regió es limita a tenir un palau a Tetuan o fer surf a Alhucemas poc canviaran les coses. Finalment s’ha denunciat les condemnes a 20 anys dels militants destacats del Hirak (Moviment Popular del Rif) senyalant els interessos mutus entre els Estats d’ambdues bandes de l’estret perquè tot segueixi igual, així com també les maniobres de pressió de l’Estat marroquí respecte el control migratori i el tema de la pesca.

                                                                                                                                         

                                                                                                                                          Alma apátrida