1) Introducció: aquell mític anunci dels 90...
L’any 1995, es va emetre, a Espanya, un anunci de Renault Clio que
popularitzaria l’acrònim J.A.S.P (Jóvenes Aunque Sobradamente Preparados)
on la multinacional de l’automòbil mirava d’explotar, en benefici propi,
l’anomenat “conflicte generacional”: un paradigma sociològic que focalitzava en
la Generació X (on, alguns autors, situen als nascuts entre 1960 i 1985)
el ressentiment per la manca d’ascens social que la Generació del Baby-boom de
la post-guerra (que a Espanya apareix, una mica més tard, cap a finals dels 50)
impedia a l’haver ocupat, per massa temps, els principals llocs de
responsabilitat social i política. Lluc Salellas (Girona, 1984), militant de la
CUP, i pròxim Alcalde d’una de les quatre capitals de província de Catalunya,
és un d’aquests membres de la Generació X “sobradament preparat”: és
politòleg i periodista i va fer un màster en estudis del nacionalisme a la
Universitat d’Edimburg (Escòcia).
Ara bé, això no el diferenciaria de tants d’altres. El què és rellevant, en
tot cas, és la concepció ideologico-política sobre el paper que ha de jugar el
seu grup social que manifesta el seu moviment. De fet, a Girona, dins de la
CUP, tenen influència les tesis de Poble Lliure (ala dreta de l’Esquerra
Independentista) que defensa, com a tàctica electoral, concorre en plataformes
àmplies (precisament, el que s’ha fet a la ciutat amb Guanyem Girona). Poble
Lliure és una refundació, produïda el 2014, del Moviment de Defensa de
la Terra (MDT): organització que, matusserament al meu entendre, va
intentar fusionar un marxisme (de reminiscències maoistes) amb
l’independentisme català. Per què matusserament?
Perquè només des de l’idealisme més exacerbat es pot pensar que una
doctrina nascuda en un país de camperols sense terra sota ocupació imperialista
pot encaixar en una regió industrialitzada d’Europa occidental, però bé...no
insistiré en aquest aspecte: ja vam riure prou quan els vam sentir comparar el
partit d’Artur Mas amb el Kuomintang. Els camperols que seguien a Mao
s’assemblen més als temporers migrants, com a classe social, que no als pagesos
que els exploten per quatre duros. Però, seguim: la tardor de 2010 es van celebrar,
impulsades per l’MDT, les XXV Trobades Independentistes de les que en va sorgir
l’opuscle En defensa del marxisme. Veiem la definició que fan de la “petita
burgesia tecnocràtica” (definició que ens interessa per correspondre, en línies
generals, a les característiques sociològiques dels J.A.S.P. quan aconsegueixen
col·locar-se laboralment):
I a la darrera línia és on es manifesta la peculiaritat d’aquest marxisme
al substituir el proletariat per aquesta entelèquia anomenada “Poble Treballador
Català” (escrita per més inri amb inicials en majúscula: no sé si per
impressionar-nos o què). Veiem que entén l’MDT amb aquest concepte:
“(...) al costat de la classe treballadora assalariada
trobem, per exemple, la petita burgesia tradicional i els estrats baixos de la
petita burgesia tecnocràtica, constituint el que s’ha anomenat, en el
llenguatge polític contemporani de l’independentisme marxista, les ‘classes
populars’ (o amb un concepte lleument diferent, el ‘poble treballador’)".
Al caràcter oscil·lant, doncs, de la “petita burgesia tecnocràtica” (segons
la demagògia de l’MDT) s’hi sumaria el de la mitjana burgesia. El cert, però,
és que aquesta oscil·lació que planteja l’MDT no és tan equidistant com sembla:
Els professionals i tècnics per compte propi i d’altri (més en aquest últim
cas) eren majoritàriament independentistes al 2020 (com senyala un estudi de la
UAB) a l’igual que les patronals de la mitjana burgesia (CECOT y CEPYME). És
rotundament fals, doncs, que la principal confrontació al Principat sigui entre
una “oligarquia econòmica unionista” i les “classes populars” (o “Poble
Treballador Català”): aquesta afirmació obvia el paper d’avantguarda independentista
de la mitjana burgesia (que és més compacte que el que diu l’MDT) i la fractura
dins d’aquestes “classes populars” que només existeixen, com a homogeneïtat d’interessos,
en la seva imaginació de maoistes d’anar per casa.
3) Si això volen els seus militants...què diran
els seus simpatitzants?
Generació Tap: l’herència enverinada dels fills de
la Transició de Josep
Sala i Cullell és una obra tan interessant de llegir com de destruir ideològicament.
Aquest gironí, simpatitzant de la CUP, treballa de professor d’Institut a
Noruega i és llicenciat en Ciències Ambientals. Veiem que diu sobre aquesta
formació:
“D’aquestes lluites compartides, i de tantes d’altres,
en va sorgir l’únic espai innovador que ha donat la política catalana des del
canvi de segle: la CUP, un món dinàmic, heterogeni i joiós, barreja de
leninistes de barri i regidors enfrontats amb el cacic local, de líders d’assemblees
d’estudiants i exmaulets amb bessonada, de dandis i de feréstecs, d’intel·lectuals
i d’activistes (...) La CUP és, probablement, la gran aportació que ha fet la Generació
X catalana al país. Jo, quan miro al meu voltant, no en veig cap altra.
Doncs, no deu haver mirat gaire, perquè és difícil fer una afirmació més
fatxenda que aquesta. Ara bé, la gràcia d’aquest llibre és veure el paradigma
teòric del que parteix tan insigne escriptor simpatitzant dels J.A.S.P. indepes
(col·laborador d’editorials nacionalistes com “ara llibres” o hiperventilades pàgines
com “vilaweb”). Si, el del “conflicte generacional”, de la mà de tecnòcrates “progressistes”
com el sociòleg Karl Mannheim o el filòsof liberal-conservador i elitista José
Ortega y Gasset, posant aquesta categoria al mateix nivell que la classe
social. Com a conseqüència, tot el seu llibre no és més que una barreja
ambivalent de crítica al sistema i, a la vegada, de lament perquè la Generació
Tap (nom que dona a la Generació del Baby-boom) ha bloquejat l’ascens
social de la Generació X. Les paraules amb les que acaba el seu llibre
són tan entranyables com els discursos de la Greta Thunberg:
O sigui, que tots els problemes de la societat es resumeixen en què els que
manen són massa vells i no donen pas a aquests joves dinàmics tan ben
preparats. Ai senyor. És aquesta, doncs, la matriu d’opinió del simpatitzant
mig de la CUP?
4) Conclusions
Ara bé, si Josep Sala i Cullell, parla del pensament sociològic de Karl
Mannheim, no deixa de ser des d’una perspectiva massa simplista: de fet, el
mateix autor utilitzava el concepte de “unitat generacional” per referir-se a
les diferents respostes que poden donar-se davant d’un mateix procés històric.
Segons Mannheim aquest vincle sol ser més fort, de fet, que el que uneix a la
generació en si. Es refereix, lògicament, a la classe social que farà que els
individus responguin de forma similar davant d’una mateixa situació tot i que puguin
no tenir contacte entre ells. Aquesta explicació desfà, doncs, la metafísica
que defensa l’autor de Generació Tap i que no pot tenir altra objectiu
que encimar la seva estimada CUP com a representant inqüestionable de les
generacions més joves. Josep Sala i Cullell és més tecnòcrata, doncs, que el
mateix Mannheim que encara conservava alguna cosa de marxista.
Alma
apátrida
P.D: Els i les “joves” (ehem) de la CUP preparades per ocupar els seus nous
càrrecs de responsabilitat...
https://www.youtube.com/watch?v=rJrsUnxLlpo
https://www.youtube.com/watch?v=CafosnNYSHg
Bibliografia
FERRER I FORNELLS, MARIONA 10 coses que potser no sabies de Lluc
Salellas, el nou alcalde de Girona ara.cat 17/06/23.
TUGAS VILARDELL, ROGER Què és
Poble Lliure? Sis preguntes amb resposta d'un partit a l'ombra de la CUP
naciodigital.cat 13 de març de 2019.
MDT En defensa del marxisme CDOCPPCC - Centre de Documentació i Cultura
del Països Catalans – La Veu de Poble Lliure, abril de 2015. Pàgines 32, 34 i
36.
MEDINA LINDO, LUCÍA i FREIXANET MATEO, MARÍA Quan el procés es trobà amb
la pandèmia: Informe d’explotació de resultats del sondeig d’opinió Catalunya
2020 de l’ICPS. Institut de Ciències Polítiques i Socials (adscrit a la
Universitat Autònoma de Barcelona) 2021. Pàgina 23.
SALA I CULLELL, JOSEP Generació Tap: L’herència enverinada dels fills de
la Transició ara llibres, octubre de 2020. Pàgines 29, 135 i 226.
Comentarios
Publicar un comentario