1) Manifestació 03/12/22: Rally in support of Iranian
Revolution
El passat dissabte, 3 de desembre de 2022, a les 17: 00 hores la comunitat
iraniana de Barcelona s’havia convocat al metro de Drassanes per enfilar fins a
Plaça de Catalunya. A l’hora de la convocatòria ja hi havia uns quants
manifestants amb pancartes, banderes i cartells. Els lemes eren els que venen
portant a totes les mobilitzacions: Dona vida llibertat, Suport al
Poble de l’Iran, etc. Al sumar, diria jo, un centenar llarg de persones, la
manifestació va enfilar amunt de la Rambla fent que el trànsit de persones
acostumat s’hagués de fer a un costat observant la protesta des del cantó.
Aleshores, algunes persones, van fer crits de suport així com un automobilista
que va fer sonar el clàxon mentre cridava Dona, Vida, llibertat!
La manifestació va arribar a Plaça de Catalunya on es va fer una rotllana i
es van fer varis parlaments dels que recordo els referents als nens que han
mort a les protestes contra la República Islàmica, uns 60 i escaig, així com es
va posar música d’un cantant de rap iranià, actualment detingut, i sobre el
qual hi ha amenaça de pena de mort. Es demanava una recollida de signatures per
internet per evitar la seva execució. Vull destacar la presència, com cada
dissabte que es convoquen aquestes mobilitzacions, del grup trotskista Lluita
Internacionalista que portava diferent propaganda de la seva organització
referent a la revolta iraniana. També alguns militants de Socialisme
Llibertari que portaven cartells en suport a les protestes.
Ja fa unes setmanes que circula per les xarxes socials el següent manifest
llibertari dels companys de la zona:
Companys anarquistes a tots els països del món!
Unió Anarquista de l’Afganistan i l’Iran (una part auto-organitzada de la
Federació de l’Era de l’Anarquisme) demana als companys de tot el món que
formin grups de lluita anarquistes per organitzar i participar en les protestes
i manifestacions en curs i generalitzades per la llibertat i la igualtat.
Malauradament, aquest manifest no ha tingut el ressò que mereix. Les
convocatòries de la comunitat iraniana, per regla general, no estan circulant
entre els espais i col·lectius llibertaris. També és cert que aquestes
trobades, fins ara, no han sortit de certs cercles reduïts d’organitzacions, col·lectius
i persones que estan seguint els esdeveniments de prop. Per això és important
assistir, crec, als actes públics (xerrades, conferències etc...) on es difonen
aquestes convocatòries i després fer-les extensives al conjunt del moviment.
Els anarquistes de l’Iran són ben conscients del caràcter transversal
d’aquestes protestes (com és normal en contextos de lluita contra règims
dictatorials) i la confluència al carrer amb tot tipus d’ideologies que només
tenen en comú l’oposició a l’actual règim: marxistes, demòcrates burgesos,
monàrquics etc.
3) El colom collarat i el ratolí: un bonic relat
sobre la solidaritat i l’amistat
Calila i dimna es una cèlebre recopilació de relats didàctics
d’origen oriental els quals foren adaptats pel kuttab persa Abdal·lah
ibn Almuqaffa: presentant-los com a recomanacions del filòsof Paydeba al rei
Dibxalim, en una època on les idees il·lustrades o avançades eren defensades,
sobretot, pels sectors privilegiats. Una paradoxa constitutiva de la història
de la civilització islàmica i que pot explicar molts esdeveniments actuals. Un
d’aquests relats explica la història d’un caçador que col·loca una xarxa, on hi
escampa gra, per tal de fer presos a un grup de coloms que, al sentir-se
atrapats, es tornen bojos intentant sortir de la trampa. Fins que un d’ells
diu:
-
No lo intentéis por separado, ya que la
propia vida no es más importante que la de las compañeras. Intentémoslo juntas,
echemos a volar como un solo pájaro y así nos libraremos las unas a las otras.
-
Empieza por librar a las otras. A mí me dejas
para el final.
Davant d’aquesta resposta, Zirak contesta:
-
Me lo repites como si tú no necesitaras o no
te conviniera o no merecieras una atención.
I el colom respon:
-
Es que temo que luego te hartes y tengas
pereza para librar a las demás y sé que si yo quedo para la última no te
contentaras con dejarme atrapada por muy agotado que estés.
Aquest relat didàctic d’origen oriental ens ensenya el valor de la
confiança: un principi fonamental de la sociabilitat. Per això mira de ser
erosionada, constantment, amb programes sensacionalistes que ens “ensenyen” que
vivim rodejats de perillosos criminals que ens poden perjudicar: a fi de que
visquem en una societat atemorida, atomitzada i sense vincles humans més enllà
dels necessaris per treballar i consumir.
Després de varis mesos de protestes, el règim ha alliberat a 700 presos i
ara afirma que eliminarà la Policia de la Moral. Els activistes de l’interior
del país diuen, però, que això és un rentat d’imatge i que segueix la repressió
contra dones i nenes per no complir el codi de vestuari. No ens hem de confiar
amb les mesures de cara a la galeria del règim ni celebrar-les, imprudentment,
com a victòries sinó veure-les com petits símptomes de debilitat que ens
encoratgin a redoblar els nostres esforços. Com deia Lenin, la revolució sempre
colpeja dues vegades. En l’excés i en el fer-se l’orni davant les súpliques del
“ja no feia falta” és on està la victòria. Com un modern relat de Calila i
Dimna els companys anarquistes de l’Iran confien en que el moviment
llibertari internacional respondrà a la seva crida. I en nombroses ocasions al
llarg de la història les revolucions han triomfat per l’acció decisiva de la
solidaritat internacional: per això va triomfar la Russa, per exemple, i per la
seva falta, malauradament, va fracassar l’espanyola. Fem-nos dignes, doncs, de
la confiança dels nostres companys.
Alma
apátrida
Fuentes:
BENALMOCAFFA, ABDALÁ Calila y Dimna Alianza Editorial – Literatura,
2008. Pàgines 182, 183 i 184.
APORREA Irán elimina la policía de la moral, tras meses de protestas Eldiario.es
(4 de diciembre de 2022).
Comentarios
Publicar un comentario