La deessa de l’anarquia: reflexions àcrates i africanistes sobre el pensament de Lucy Parsons 1) Lucy Parsons: una anarquista afroamericana Lucy Parsons (1851-1942) fou una anarquista, feminista, sindicalista, editora i gran oradora que nasqué a meitat del segle XIX a Estats Units d’Amèrica. Fins fa poc, hi havia moltes informacions inexactes sobre els seus primers anys de vida. El 2017, l’autora Jacqueline Jones publicà la biografia Goddess of Anarchy. The life and Times of Lucy Parsons, American Radical (“La deessa de l’anarquia. La vida i l’època de Lucy parsons, una radical estatunidenca”) que ajuda a omplir molts forats sobre la seva infància i joventut. Encara avui dia és més coneguda per ser la vídua d’Albert Parsons (un del màrtirs de Haymarket el 1886) que per mèrit propi. Probablement, era filla de Charlotte i Thomas J. Taliaferro (una esclava negra i el seu propietari: un cirurgià confederat) tot i que, posteriorment, la mare de Lucy es casà amb un ex-esclau i adoptà el se...
Entradas
- Obtener enlace
- X
- Correo electrónico
- Otras aplicaciones
Katy Perry i la dictadura del videoclip: sobre Dark Horse i l’ús capitalista de l’Antic Egipte 1) El videoclip: artefacte ideològic del sistema L’any 2015, el sociòleg marxista i professor de secundària Jon E. Illescas, va publicar “ La dictadura del videoclip: industria musical y sueños prefabricados” , un llibre on afirma que: “Los vídeos musicales no solo forman parte del paisaje cotidiano de los jóvenes, sino que vertebran y ponen rostro a muchas de sus ilusiones y aspiraciones vitales.” A què es refereix amb això? Entre d’altres coses, a que empreses de qualsevol sector mitjançant la tècnica de mercat de l’emplaçament publicitari ( product placement ) introdueixen les seves mercaderies en la narrativa dels vídeos per fer-ne publicitat entre aquest suggestionable públic. Jon E. Illescas afirma (basant-se en dades estadístiques) que el videoclip està per davant en visualització inclús que les pel·lícules de cine, videojocs o programes de televisió. No parlem ja de llibres. L...
- Obtener enlace
- X
- Correo electrónico
- Otras aplicaciones
La Vida Lliure o el Bon Viure : crònica i reflexions de la taula rodona sobre anarquisme a “La Fusteria” de Vallcarca (Barna) I El passat dissabte, 30 de novembre de 2024 a les 16:30 hores, es va realitzar a l’espai “La Fusteria” (argentera, 24) del barri barceloní de Vallcarca un acte amb diferents col·lectius llibertaris i autònoms ( Embat , CGT , La Saó i La Màquia – Azadi Jin ) a fi d’exposar i reflexionar sobre les diferents propostes organitzatives de l’anarquisme. L’acte va ser presentat per “Heura negra – assemblea llibertària de Vallcarca” tot i que no intervingué com a col·lectiu sinó, més aviat, com a moderador. Seguidament, es presentaren els diferents grups: Embat es definiren com una organització especifista de l’anarquisme i mencionaren la seva participació activa en dos congressos del moviment de l’habitatge; la Màquia – Azadi Jin es presentaren com un col·lectiu trans, no binari i de solidaritat amb el Kurdistan, afirmaren que el seu objectiu és confrontar el s...
- Obtener enlace
- X
- Correo electrónico
- Otras aplicaciones
Debatir para luchar: crónica de la charla sobre la reforma del reglamento de extranjería en Martorell (Barna) 1) ¡Papeles para tod@s! Campaña de propaganda de la charla-debate Desde hace unas semanas, se ha venido difundiendo en Martorell, la organización de una charla-debate, sobre la proyectada reforma del reglamento de extranjería (de la que han salido ya varios borradores) con la finalidad de debatirla y organizar al colectivo migrante para la defensa de sus derechos. A este fin, se hizo la campaña de propaganda consiguiente con colocación de una pancarta, pegada de carteles por el pueblo y reparto de centenares de octavillas, dos sábados consecutivos, en el mercado del barrio de Buenos Aires. Esta actividad previa tuvo bastante buena acogida: por la zona del barrio de Virgen del Carmen, donde están las teterías de la comunidad magrebí, hubo gritos espontáneos de “¡papeles para tod@s! mientras se fijaban los carteles que un grupo de gente se concentró a leer. Por otra parte, ...
- Obtener enlace
- X
- Correo electrónico
- Otras aplicaciones
Contra Milei y el turbo-capitalismo argentino: crónica de la charla-debate con Emilio Crisi en el Raval (Barna) 1) Presentación de la charla por un compañero de Emilio El pasado jueves, 24 de octubre sobre las 19:00 horas, se realizó en la “Casa de la Solidaritat” (Vistalegre, 15) del barrio barcelonés del Raval una charla-debate a cargo de Emilio Crisi, sindicalista de la “ Agrupación de Trabajadores del Estado-ATE” de la ciudad de Rosario en Argentina y también militante de la “Federación Anarquista de Rosario-FAR” sobre la resistencia popular y gremial al “turbocapitalismo” del presidente Javier Milei. Un compañero de Emilio quiso introducir la charla haciendo mención a la canción protesta argentina “Ay país, ay país, como le cuento a mi gente… (Piero – Coplas de mi país). A continuación, se hizo la pregunta ¿Qué está sucediendo en Argentina con la actividad sindical? Afirmó que algunas organizaciones dicen que ahora no es el momento de luchar, temen aislarse de las bases. E...