tag:blogger.com,1999:blog-43006736867645249152024-03-28T13:54:09.678-07:00alma apátridareflexions llibertàries transfrontereresalma apátridahttp://www.blogger.com/profile/12596680837235718393noreply@blogger.comBlogger167125tag:blogger.com,1999:blog-4300673686764524915.post-16533645152466483592024-03-11T11:46:00.000-07:002024-03-11T14:16:05.989-07:00<p><b style="text-align: justify;"><span lang="CA"></span></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgscNlzyYiHkYKrLCBH7elMWPvu0fQG9a8XM2fzmnD2uafzQn2h3NPf8fkyys1KUNRUFhz5DM6iO-V-kZSX_vTg0g8GwhGYTaZPTHWQAiYVfdpuvHpe160ZqE755-6YXAvucDkHl7RfIlnspy4akXEKUrE-J1a-9_dMD9tdmwn8Gv6a7UKYBCylar5KJenC/s1048/a2932338793_10.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1048" data-original-width="720" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgscNlzyYiHkYKrLCBH7elMWPvu0fQG9a8XM2fzmnD2uafzQn2h3NPf8fkyys1KUNRUFhz5DM6iO-V-kZSX_vTg0g8GwhGYTaZPTHWQAiYVfdpuvHpe160ZqE755-6YXAvucDkHl7RfIlnspy4akXEKUrE-J1a-9_dMD9tdmwn8Gv6a7UKYBCylar5KJenC/s320/a2932338793_10.jpg" width="220" /></a></b></div><b style="text-align: justify;">La necessitat de
la teoria revolucionària: reflexions actuals sobre el grup “Los Solidarios”<br /></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA">1) Sobre
anti-intel·lectualismes, anarquismes i pluralismes<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Personalment penso
que, sovint, dins de l’anarco-sindicalisme, hi ha certa menysvaloració de la
teoria revolucionària. Es tendeix a considerar que les persones que es dediquen
a això són intel·lectuals, de sospitosa procedència social, que volen enganyar
als treballadors fent ús d’un llenguatge pensat, en exclusiva, per justificar
la seva posició social. I aquest posicionament és, de fet, una herència del “sindicalisme
revolucionari” anterior a l’anarco-sindicalisme (fins i tot la creació del
Sindicat de Professions Liberals no va estar exempt de polèmica
“anti-intel·lectualista” en el seu moment). El cert, però, és que no els
faltava part de raó, doncs, la intel·lectualitat espanyola de principis del
segle XX, per regla general, no es caracteritzarà, precisament, pel seu
compromís amb la classe treballadora.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Els intents
infructuosos de forjar una aliança entre treballadors sindicalistes i intel·lectuals
es traduiran, sovint, o en una voluntat de que aquests es sotmetin a un “anarquisme
humanista” (Ricardo Mella, Diego Abad de Santillan...) crític, fins i tot, amb
el concepte de “lluita de classes” per ser, suposadament, d’arrel marxista o en
una escassa implantació entre el segon grup. La petita “<i>Federació
Estudiantil de Consciències Lliures” </i>indica l’escassa implantació històrica
de l’anarquisme espanyol entre el món estudiantil que s’allarga fins els
nostres dies (degut, en bona part, al classisme de les institucions acadèmiques
i a la base obrera de l’anarquisme). <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJgPyyUhqhuQBNMtTR4myMZ0GuKM_7moeSp2VRmurAUCR4yt_UoGt-ksTOounIPjI-oCC5i3Bh-TBSnG_PtJRFHsj-diE3pJqMaz2493YuNZHHLLGzpI2UoQWGdUbVkGGzeSe17UBX9gkzlxonimcWnyBmt_WK_ewYAkzV5U9OHNlykGG99xeZOU_BfFsn/s800/flat,800x800,075,t.u1.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="800" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJgPyyUhqhuQBNMtTR4myMZ0GuKM_7moeSp2VRmurAUCR4yt_UoGt-ksTOounIPjI-oCC5i3Bh-TBSnG_PtJRFHsj-diE3pJqMaz2493YuNZHHLLGzpI2UoQWGdUbVkGGzeSe17UBX9gkzlxonimcWnyBmt_WK_ewYAkzV5U9OHNlykGG99xeZOU_BfFsn/s320/flat,800x800,075,t.u1.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">L’anarquisme té un
llarg recorregut històric i evolució de les seves idees que expressen també les
diferents classes en les que s’ha depositat i els seus teòrics: des de
l’anarquisme individualista dels intel·lectuals bohemis (William Godwin, Max
Stirner), l’anarquisme mutualista dels artesans i treballadors de petits
tallers (Pierre Joseph Proudhon), l’anarquisme col·lectivista dels treballadors
dels inicis de la Revolució Industrial (Rafael Farga Pellicer, Mikhail Bakunin)
i l’anarquisme comunista de la societat industrial de masses (Carlo Cafiero,
Piotr Kropotkin, Joan Garcia Oliver, Jaume Balius). Això no vol dir, com deia
Karl Marx, que no es conservin en una societat característiques de diferents
etapes històriques, i si bé n’hi pot haver una d’hegemònica, no vol dir que no
es mantinguin substrats de les anteriors donant lloc a ideologies combinades.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Per exemple,
l’anarco-sindicalisme és, de fet, una reconciliació de l’anarco-col·lectivisme
i l’anarco-comunisme. Els plantejaments del “sindicalisme de base múltiple” per
part dels sectors més moderats de la CNT (cooperatives de consum,
d’habitatge...) representa la pervivència de l’anarco-mutualisme proudhonià.
Els grups naturistes i de la “camaraderia amorosa” defensaven les idees anarco-individualistes
d’Émile Armand, deixeble de Max Stirner, etc. Sovint des de l’anarquisme hem
defensat la pluralitat del nostre moviment com una riquesa i quelcom que ens
diferencia d’altres corrents on s’imposa un “pensament únic”. Ara bé, és un
error al meu entendre defensar un “pluralisme radical”, o relativisme, dins de l’anarquisme,
ja que no podem conformar-nos en ser una “societat alternativa” sinó que hem de
lluitar, al meu entendre, per la transformació revolucionària de la societat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0E5I1xC6Kjz8k5N9hUgse4HrWjEpVHXhbjdXQfnb2Ocf0BIVSp0wYzhRF72l4RcOkd8MF7RBEYaxCvbvGssCMJMrZVqXAHiHzjvKKY-zjODEGjInA0CthuWbsAInlQMdyrQzxR5tt98uflTBJvJuUL9PRz_VyedhkOP7t_4J_qceyDyT30jrwHV3qyD8E/s326/anarcocomunismo.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="326" data-original-width="201" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0E5I1xC6Kjz8k5N9hUgse4HrWjEpVHXhbjdXQfnb2Ocf0BIVSp0wYzhRF72l4RcOkd8MF7RBEYaxCvbvGssCMJMrZVqXAHiHzjvKKY-zjODEGjInA0CthuWbsAInlQMdyrQzxR5tt98uflTBJvJuUL9PRz_VyedhkOP7t_4J_qceyDyT30jrwHV3qyD8E/s320/anarcocomunismo.jpg" width="197" /></a></div><span lang="CA"><div style="text-align: justify;">I això implica,
necessàriament i al meu entendre, que hi ha corrents o perspectives teòriques
que, sense obviar les altres, hi han de ser hegemòniques: sinó tothom tirarà
pel seu cantó i no canviarem mai res. Al meu entendre, aquesta ha de ser
l’anarco-comunisme i explicaré el perquè. Però primer diré que no considero
autoritari, de cap manera, pensar que hi ha corrents més encertades que
d’altres: doncs, tothom ha de tenir la llibertat per defensar les idees que
considera millors. Malgrat el procés de desindustrialització, vivim en una
societat on la major part de la població segueix sent assalariada i, per tant,
a les seves mans segueix estant capgirar el sistema, independentment que no
s’ho hagin plantejat, no ho vegin possible o no estigui entre les seves
prioritats.</div><o:p></o:p></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA">2) “Los
Solidarios” i la necessitat històrica d’una teoria anarco-comunista a Espanya<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">I aquí és on ha de
jugar el seu paper la teoria revolucionària: contribuir a construir un “sentit
compartit” en contra del que hi ha establert (és, per aquest motiu, que dono
molta importància a tots els debats que es fan i penso que se n’haurien de fer
més: sempre que no ens treguin temps de la lluita al carrer). Sinó, de moment i
en aquesta fase, entre el conjunt dels assalariats (ja que no tenim els mitjans
de difusió que ens agradaria) si entre les persones implicades en les lluites
que ja és molt. I aquí és on vull fer una reflexió personal: A Espanya,
històricament, l’anarco-comunisme no ha comptat amb una teoria, suficientment,
desenvolupada. Ha estat, més aviat, intuïtiu i això ha repercutit en la seva
derrota ideològica i política. S’ha centrat més, al meu entendre, en explicar
com seria la futura societat comunista-anarquista que en desenvolupar una
estratègia per arribar a ella.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">César Martínez
Lorenzo (1939-2015) fou un militant i historiador de l’anarquisme espanyol
(fill de Horacio Martinez Prieto, qui va ser Secretari General de la CNT-AIT, i
adherent al seu sector “possibilista”). Al seu llibre <i>“Los anarquistas
españoles y el poder” </i>(1969) es pregunta sobre quines eren les idees
político-socials del grup anarquista “Los Solidarios” des de 1922 i les
defineix de la següent manera:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraph" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjy6zhqkBPiC-3I6zqeDlYcwX9HaO_O4yaXV25fsK4IEI7AdROyWzeRHmyhkvX3mVal2LnP-IZdieMcbcVuNdvxRJ0JiWL9jaqwCTwycftV9BSqZXmHLfZVn_mSdDuLd1RJyDeKMCesuRJyK0iodMqhtAIaYVhqozAaETvlj7fZNl9U5UktIRhtoUzP7_I3/s900/028236_1.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="635" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjy6zhqkBPiC-3I6zqeDlYcwX9HaO_O4yaXV25fsK4IEI7AdROyWzeRHmyhkvX3mVal2LnP-IZdieMcbcVuNdvxRJ0JiWL9jaqwCTwycftV9BSqZXmHLfZVn_mSdDuLd1RJyDeKMCesuRJyK0iodMqhtAIaYVhqozAaETvlj7fZNl9U5UktIRhtoUzP7_I3/s320/028236_1.jpg" width="226" /></a></div><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;"><div style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="text-indent: -18pt;">-<span style="font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal;"> </span></span><span style="text-align: left; text-indent: -18pt;">“Presa del Poder”: exercici del
poder polític, administratiu i econòmic mitjançant els sindicats després de
destruir el vell aparell de l’Estat. Seria un “poder insurreccional no estatal
de tipus sindical” anant de la perifèria al centre i consistiria en una reunió
de “comitès revolucionaris federats” en una mena de “dictadura del proletariat
democràtica”. Autoritat transitòria per assegurar l’ordre revolucionari no
seria una dictadura, en el sentit “banal” del terme, ja que estaria guiada per
la ideologia llibertària (i no pel “marxisme dogmàtic sense contingut
humanista”) exaltaria la llibertat popular, la iniciativa de les masses i
invitaria a altres organitzacions d’esquerra a col·laborar.</span></div></span><p></p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Bé, aquí hi ha molt
a dir. En primer lloc, el concepte “Presa del poder” pot portar a confusió.
Quan es diu “prendre” sembla que s’estigui dient agafar possessió “del que ja
hi ha” quan, en realitat, el que s’està plantejant és destruir un poder (el
burgès) per aixecar-ne un altre de naturalesa oposada (el proletari). En segon
lloc, s’hi veu la influència del federalisme proudhonià i l’ús del terme
“dictadura del proletariat” amb l’afegit de democràtica. El debat sobre aquest
concepte al si de l’anarquisme espanyol s’inicia amb la Revolució Russa de
1917. I com ens recorda Antonio Bar a la seva obra <i>“La C.N.T. en los años
rojos” </i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>els anarquistes, en un inici,
la defensaren no només a nivell teòric sinó pràctic. El reputat militant
anarcosindicalista Eusebi C. Carbó digué unes significatives i xocants
paraules:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span style="mso-ansi-language: ES;">“Somos anarquistas; negamos la razón del Estado, como la razón del
capitalismo. Todos los poderes de coacción niegan el principio de libertad, y
no lo diríamos nunca bastante (…) ¿Quiere decir esto que somos enemigos de la
dictadura? Des del punto de vista de los principios, sí; des del punto de vista
de la realidad apremiante inaplazable, no (…) nosotros admiramos y queremos la
dictadura del proletariado”.<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Un altre militant
de CNT, Eleuterio Quintanilla, amb una concepció més clara del concepte segons
Antonio Bar, n’exposarà la seva defensa, teòrica i pràctica, però marcant
distàncies amb els bolxevics:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span style="mso-ansi-language: ES;">“La dictadura, puesta en manos de un gobierno, por revolucionario que éste
sea, siempre es un peligro para los propios revolucionarios, es siempre un
peligro para la propia revolución (…) así, los sindicalistas debemos concebir
la dictadura, (…) a base de la intervención de los sindicatos en la revolución
(…). Los propios sindicados armados deben constituir la guardia de la
revolución”.<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5PWP5W1ccGdNb9rkCrHATtyZLNIMzvd2u3QH1_L3YUjA8dQ42pR6IhBK6Wd6Rhey2EtoODSiENzMH1zuktgoSTMIaa8LQkwNwvqQB801knmf0wgC0pOwACFs6bTr1sv9rQl_4It1Es9wQY21tznXGFMjMOZhcVfRTVfGPveuWBBP4aRcrLbT-9RCkEXQj/s1798/la-cnt-en-los-anos-rojos-del-sindicalismo-revolucionario-al-anarcosindicalismo-19101926-28119.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1798" data-original-width="1100" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5PWP5W1ccGdNb9rkCrHATtyZLNIMzvd2u3QH1_L3YUjA8dQ42pR6IhBK6Wd6Rhey2EtoODSiENzMH1zuktgoSTMIaa8LQkwNwvqQB801knmf0wgC0pOwACFs6bTr1sv9rQl_4It1Es9wQY21tznXGFMjMOZhcVfRTVfGPveuWBBP4aRcrLbT-9RCkEXQj/s320/la-cnt-en-los-anos-rojos-del-sindicalismo-revolucionario-al-anarcosindicalismo-19101926-28119.jpg" width="196" /></a></div><div style="text-align: justify;">Aquí podem veure
els inicis de la idea de “Dictadura dels Sindicats” que, després, recollirà el
grup “Los Solidarios”. També a l’inici de la Revolució Russa va existir la
consigna de “Tot el Poder als Soviets”: i hi ha certa interpretació que
considera que la deriva autoritària cap al poder únic del Partit Bolxevic
s’expressa en l’evolució de les idees de V.I. Lenin de “l’Estat i la Revolució”
a les “Tesis d’Abril”. En tot cas, també és cert que un soviet (assemblea o
consell) no és un sindicat el que expressa el caràcter peculiar de la versió
anarcosindicalista de la “dictadura del proletariat”. La repressió contra els
anarquistes per part del Partit Bolxevic (documentada per Angel Pestaña) va fer
retirar la CNT de l’adhesió provisòria a la III Internacional. Segons Antonio
Bar, amb la definició anarco-sindicalista de l’organització el 1919 s’abandonà
l’ús del concepte si bé “Los Solidarios” no deixaren de defensar-ne la seva
pròpia versió.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Respecte al
contingut “humanista” d’aquesta “dictadura” ja Joan Garcia Oliver contestà a
Frederica Montseny (al Ple Regional de Locals i Comarcals de la CNT al juliol
de 1936) el següent quan l’acusava de voler implantar per la força el Comunisme
Llibertari: <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span style="mso-ansi-language: ES;">“De todos los tipos de dictadura conocidos, ninguna ha sido todavía
ejercida por la acción conjunta de los sindicatos obreros. Y si estos
sindicatos obreros son de orientación anarquista y sus militantes han sido
formados en una moral anarquista como nosotros, presuponer que incurriríamos en
las mismas acciones que los marxistas, por ejemplo, es tanto como afirmar que
el anarquismo y el marxismo son fundamentalmente la misma ideología puesto que
producen idénticos frutos”.<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlTz43lDkZiaAI5zSQ7JMmqengoPLB6tSxHC0vrGHrhJsQ7a7wBomncxvkta0rcHE3R7yGHtLZk-n8V1fjQ2hErL1l0mho80iajnWEtCKInDJ-ZhgLL0udkDjRWQpsuH1i7dFYLUCHAeqZfc9OPI-A-P8TSVoER8CuLB-4TpmXj5ShV4AvXgDvbphqYHFH/s640/429403297.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="640" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlTz43lDkZiaAI5zSQ7JMmqengoPLB6tSxHC0vrGHrhJsQ7a7wBomncxvkta0rcHE3R7yGHtLZk-n8V1fjQ2hErL1l0mho80iajnWEtCKInDJ-ZhgLL0udkDjRWQpsuH1i7dFYLUCHAeqZfc9OPI-A-P8TSVoER8CuLB-4TpmXj5ShV4AvXgDvbphqYHFH/s320/429403297.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">Joan García Oliver
considera, aquí, que la “moral anarquista” faria de contrapès als possibles
excessos de la “Dictadura dels Sindicats”. Bé, això és situar el debat en el
pla de les idees: jo, més aviat, penso que el que hauria pogut fer de contrapès
són aquests sectors de “professionals liberals” que s’expressaven,
ideològicament, en l’anarquisme “humanista” dels Montseny i els Abad de
Santillan. Ara bé, el que passà fou al contrari: que aquests imposaren el seu
“democratisme petit burgès” als obrers anarco-sindicalistes, segurament, perquè
confiaven poder convèncer als de la seva mateixa classe de la necessitat de la
revolució proletària. Encara que per aconseguir-ho haguessin de post-posar-la
i, finalment, fer-la fracassar. És a dir, aquests intel·lectuals anarquistes
demostraren no voler espantar en excés al seu sector social abans que servir
als obrers del seu moviment. Estaven, en el fons, al servei de si mateixos.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Respecte la crida a
“col·laborar” a les altres organitzacions d’esquerra, això es situa en la
defensa de la “Aliança Revolucionària” que fan “Los Solidarios” per derrocar la
dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1930). Tot i així, l’ús d’aquest
verb, per part de César Martínez Lorenzo, potser no és innocent ja que pot
indicar una participació sota un marc general dissenyat, prèviament, pels
anarco-sindicalistes. El que és sensiblement diferent de participar en un marc
polític no dissenyat, pròpiament, per ells: com va ser el cas del “Comitè de
Milícies Anti-feixistes”, proposat pel republicà Lluís Companys, com una manera
de presentar una solució petit burgesa a les contradiccions de l’anarquisme (de
proletaris i professionals liberals) “des de fora” del mateix anarquisme.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraph" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA">“Exèrcit revolucionari”: acabar
amb la indisciplina dels militants de la Confederació, milícia sindical
centralitzada, dotada d’un Estat Major nacional respectat que permetria a la
CNT triomfar en la lluita.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7HidmORS8COmnzxS0uG7-Tzx1G1lTYAu1a-dadaLgNuTZNTerSBaLWaJG_6slq8R78YMvxCCIFm4WR5r-iUfSfxoG4YhPYSJkAL8hqbGwlNY2dx0GfFiVnI6Ivdc5v4JcvyqVYmjfpIfisVIc5FBMNh8tsA3L0yyCVveDnEHJiZiPSb8-RQLrtzzZBv1D/s733/ANTIGUO%20CARNET%20ENERO%201937,%20A.I.T%20COMITE%20REGIONAL%20DE%20DEFENSA%20SECRETARIA%20C.N.T,FUERZA%20LIBERTARIA%20CUTAR%201.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="733" data-original-width="550" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7HidmORS8COmnzxS0uG7-Tzx1G1lTYAu1a-dadaLgNuTZNTerSBaLWaJG_6slq8R78YMvxCCIFm4WR5r-iUfSfxoG4YhPYSJkAL8hqbGwlNY2dx0GfFiVnI6Ivdc5v4JcvyqVYmjfpIfisVIc5FBMNh8tsA3L0yyCVveDnEHJiZiPSb8-RQLrtzzZBv1D/s320/ANTIGUO%20CARNET%20ENERO%201937,%20A.I.T%20COMITE%20REGIONAL%20DE%20DEFENSA%20SECRETARIA%20C.N.T,FUERZA%20LIBERTARIA%20CUTAR%201.jpg" width="240" /></a></div><span lang="CA"><div style="text-align: justify;">Un aspecte,
important, a tenir en compte és que, segons César Martínez Lorenzo, “Los
Solidarios” van arribar a aquests posicionaments, de forma independent a la
“Plataforma d’ Arxinov” de 1926 (concebuda pels exiliats anarquistes russos a
París) basant-se, paradoxalment, en la tàctica militar dels “requetès”
(destacaments carlistes). És a dir, aprenent de l’enemic i centrant la seva
tàctica revolucionària en formar “Quadres de Defensa” dins les casernes
militars (en aquella època l’Exèrcit era de lleves i no pas professional com
avui dia). Cèsar Martínez Lorenzo i Antonio Bar coincideixen, respectivament,
en que la influència de “Los Solidarios” fou més en el pla de la praxis que de
la teoria. El primer diu:</div><o:p></o:p></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span style="mso-ansi-language: ES;">“Resumiendo, la influencia de los “Solidarios” será muy grande en el ámbito
de la acción, pero será muy débil en el plano doctrinal, a no ser en la
incitación de una guerra de clases sin descanso, a la dureza hacia el Partido
Comunista y hacia el reformismo tanto socialdemócrata como libertario”.<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">I el segon
continua:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span style="mso-ansi-language: ES;">“Su posición sería más conocida por su actividad que por sus escritos o por
su participación pública en la polémica teórica”.<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">I aquí, malgrat el
que puguin pensar alguns de nosaltres, estava la debilitat del grup.
L’heroïcitat activista de “Los Solidarios”, al no comptar amb una producció
teòrica paral·lela, no aconseguí influir ideològicament al conjunt del moviment
llibertari el qual, a nivell general, sentia certa admiració per ells però això
no es traduïa, necessàriament, en assumir els seus plantejaments. I aquí és on
es mostra també la importància de la teoria revolucionària: en la construcció
d’un “sentit compartit” que recolzi les accions. Doncs aquestes, en contra del
que sostenen alguns, no parlen per si soles. Així, per exemple, els “Quadres de
Defensa” creats, l’octubre de 1934 si bé ja venien d’abans, amb funcions de
defensa sindical, piquets de vaga i intents insurreccionals podrien
considerar-se l’embrió d’un “exèrcit revolucionari” de la CNT.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkBomTPOnnMO6L_OqldcVw5Dxdn2HunDr5kB3cGItp-g-vBpqdEUZiqt6Vry6qi0AEM8N7qY9Xul9pjeAikS5Jen-IckcOqlVDGIWX7DQdx5-mXHmPpD1sChMIftzmolMOkwHBBQLvpFl4v9SFNlTWOsTSy0DoVwRQiCKrnFxH6jQcAqLohU0mObAlFEqi/s584/los-comites-de-defensa-de-la-cnt-1933-1938.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="584" data-original-width="452" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkBomTPOnnMO6L_OqldcVw5Dxdn2HunDr5kB3cGItp-g-vBpqdEUZiqt6Vry6qi0AEM8N7qY9Xul9pjeAikS5Jen-IckcOqlVDGIWX7DQdx5-mXHmPpD1sChMIftzmolMOkwHBBQLvpFl4v9SFNlTWOsTSy0DoVwRQiCKrnFxH6jQcAqLohU0mObAlFEqi/s320/los-comites-de-defensa-de-la-cnt-1933-1938.jpg" width="248" /></a></div><div style="text-align: justify;">Però s’ha de tenir
en compte, que el Secretari General de l’AIT Alexander Shapiro, de visita a
Espanya entre 1932-1933, criticà durament la tàctica del grup “Nosotros”
(hereus de “Los Solidarios”), anomenada “gimnàstica revolucionària”, per
promoure insurreccions locals que, fàcilment, serien aixafades per l’aparell
militar i repressiu de l’Estat. Es feia necessària, segons Shapiro, una
preparació prèvia, una extensió popular a tot el país i l’adhesió d’altres
organitzacions. La mateixa noció de “gimnàstica revolucionària” em sembla
problemàtica: Per una banda, indica que la insurrecció és un “entrenament”, és
a dir, sembla acceptar-se, doncs, que aquesta està condemnada al fracàs, doncs,
només és una “preparació” de cara al futur. Llavors, era convenient sacrificar
als millors militants, en intents suïcides, que acabaven produint una sagnia de
quadres valuosos? Segons Shapiro, no. La debilitat teòrica, que no pràctica, de
“Nosotros” impedia canalitzar el seu activisme revolucionari convenientment.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA">3) Conclusions<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Encara que, a
alguns, ens faci arrufar el nas, el moviment anarquista a Espanya ha estat,
històricament, un xic interclassista. Ha tingut una majoria àmplia de
treballadors anarco-sindicalistes (d’idees col·lectivistes-comunistes) i una
minoria de professionals liberals (d’idees anarco-individualistes-humanistes).
A vegades, celebrem, acríticament, la diversitat de l’anarquisme sense veure
que, sovint, aquesta pot expressar, també, els interessos de diferents classes
socials (o fraccions de classe). Per altra banda, això no és exclusiu de
nosaltres: el marxisme ha expressat, històricament, els interessos de la
intel·lectualitat petit burgesa desplaçada al camp del proletariat, al que
utilitzava (políticament) per aixafar altres fraccions rivals de la seva
mateixa classe social. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh72gIcHb3ZQBzxBbGwP-HmB-FIJYD7DSO93zGxVit9_2exre0loG6KejwqNDoDSku_78OCJ9vYnhiJIAekJd8BZgtwZxOFW4l5Wq_MYjz8tmWF-2dvG0VF_mFw1_QHUSNUB2xbloi0zJCDYbknnl56aRvacu4LdFJ0OPhQOiOxiMDMXR0fbxB0bWoXKg1k/s758/Santill%C3%A1n.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="572" data-original-width="758" height="241" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh72gIcHb3ZQBzxBbGwP-HmB-FIJYD7DSO93zGxVit9_2exre0loG6KejwqNDoDSku_78OCJ9vYnhiJIAekJd8BZgtwZxOFW4l5Wq_MYjz8tmWF-2dvG0VF_mFw1_QHUSNUB2xbloi0zJCDYbknnl56aRvacu4LdFJ0OPhQOiOxiMDMXR0fbxB0bWoXKg1k/s320/Santill%C3%A1n.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">Ara bé, si ens
atenem als fets històrics, almenys la “intel·lectualitat petit burgesa marxista”
tingué clar el seu objectiu i mirà d’acomplir-lo mentre que la seva versió
anarco-individualista-humanista (Federica Montseny, Diego Abad de Santillán...)
fracassà en el seu intent i, a sobre, feu fracassar al proletariat de passada.
Fa uns dies vaig discutir amb un company anarquista que em comentà,
honestament, que creia en la compatibilitat dels diferents projectes i idees
anarquistes. Ara bé, crec que no podem tancar els ulls i pensar que ja vivim en
un món anarquista on predominen socialment els valors defensats pel company. No
ens enganyem: darrere de la diversitat de projectes i idees sovint hi ha, al
meu entendre, diferents agendes polítiques que cada sector considera més encertades
i pretén fer hegemòniques.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Jo no soc un
pluralista radical. I menys un relativista. No considero que tots els corrents
de l’anarquisme siguin igual d’encertats. I penso que defensar això és
perfectament legítim sempre que s’actuï amb honestedat i es digui obertament,
en el meu cas, que considero que l’anarco-comunisme és la concepció filosòfica
que ha de ser hegemònica al nostre moviment. L’únic problema que hi veig és
que, històricament, aquesta concepció no ha comptat a Espanya d’un gran
desenvolupament teòric. Ara recordo el folletó d’Isaac Puente, re-editat per
l’Ateneu Llibertari de Gràcia amb molt d’encert, “</span><i><span style="mso-ansi-language: ES;">El Comunismo libertario y sus posibilidades de
realización en España” </span></i><span lang="CA">on es diu:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span style="mso-ansi-language: ES;">“El Comunismo Libertario es un cauce abierto para que la sociedad se
organice espontánea y libremente, y para que la evolución social se opere sin
desviaciones artificiosas. Es la solución más racional del problema económico,
pues responde a una distribución equitativa de la producción y del trabajo
preciso para lograrla.”<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiqD3tV9Xl3JmcMGlSkXegQmVm-kmBLWANZvTF687VO6vfaizGBdbku2rNEtvwENkGBY4TZrYhrvz0SGJ_lNaWqVKU6o7hs8ohzhnQ9uiDFdRqZirbBQFJjIy2H9JJZAViUA-_xnMEeksgtbWxFlcK1VoSL8hnwQGhnLfckVOXKMbP1f__-xoPjBpiNfS-/s1024/portada_comunismoi_libertario.webp" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="744" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiqD3tV9Xl3JmcMGlSkXegQmVm-kmBLWANZvTF687VO6vfaizGBdbku2rNEtvwENkGBY4TZrYhrvz0SGJ_lNaWqVKU6o7hs8ohzhnQ9uiDFdRqZirbBQFJjIy2H9JJZAViUA-_xnMEeksgtbWxFlcK1VoSL8hnwQGhnLfckVOXKMbP1f__-xoPjBpiNfS-/s320/portada_comunismoi_libertario.webp" width="233" /></a></div><div style="text-align: justify;">Soc conscient que
plantejar el “Comunisme Llibertari” en ple segle XXI, i més en societats de
capitalisme desenvolupat, és complicat. La noció de “Treball” ha perdut
centralitat i proliferen idees com la “Renda Bàsica” dins el reformisme o la
seva “Abolició” dins d’alguns sectors de l’anarquisme. També proliferen els
“Treballs de Merda”, com deia l’antropòleg anarquista David Graeber, que fan
sentir absurds a les persones que els realitzen per la seva inutilitat. Però
aquests plantejaments, obvien la vella bandera històrica del moviment obrer que
afirmava “Treballar menys, per treballar tots”: el que no significa reclamar,
simplement, “més treball” sinó menys treball per cadascú. Sincerament,
prefereixo això que reivindicar mesures que veig com susceptibles de ser
utilitzades de forma clientelar o romantitzar la vida als marges del sistema. De
fet, el “comunisme dels pobres” és quelcom defensat pel mateix neo-liberalisme
sempre i quan no breguin per sortir-se dels marges que, convenientment, els hi
ha deixat.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Una altra qüestió,
que per alguns pot ser problemàtica, és que el “Comunisme Llibertari” planteja
una “societat de l’abundància” on cadascú “agafaria del munt” i la crisi
ecològica hauria demostrat que això és inviable. Però aquest argument obvia que
la sobre-producció i l’esgotament de recursos és producte de l’acumulació
capitalista. Tots coneixem el fenomen de “l’obsolescència programada” per
exemple: aparells que es fan malbé al cap d’un temps amb l’únic objectiu de que
en compris un altre. De totes maneres, hi ha algun exemple de marxista
dissident que va ajuntar les seves idees revolucionàries amb perspectives
de-creixentistes: Wolfang Harich (un comunista de la República Democràtica
Alemanya – RDA) al seu llibre <i>“Comunisme sense creixement?”</i>.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrsqJQLa2qGG2TFEoDW9bsi5qPnqPS9b6sdcdhgNd_prHlcaO8KcQnUqlb_0Mw69JOVDfwSt5QV5f9gzXf7noGlHe2UvJawuEdOgmidwqk9rrSL2DQ77aMA0n3eJmKmORePBlVSeyoa5FVGRHK1lj9IPml1hA-kdx4xD9HtNoeRrNiiwonuGbUinlYncwl/s284/images.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="284" data-original-width="178" height="284" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrsqJQLa2qGG2TFEoDW9bsi5qPnqPS9b6sdcdhgNd_prHlcaO8KcQnUqlb_0Mw69JOVDfwSt5QV5f9gzXf7noGlHe2UvJawuEdOgmidwqk9rrSL2DQ77aMA0n3eJmKmORePBlVSeyoa5FVGRHK1lj9IPml1hA-kdx4xD9HtNoeRrNiiwonuGbUinlYncwl/s1600/images.jpg" width="178" /></a></div><span lang="CA"><div style="text-align: justify;">Finalment, espero
haver contribuït una mica, amb aquest escrit, en la defensa teòrica del
“Comunisme Llibertari”. Un terme que cada cop s’utilitza menys i sobre el que
no se’n teoritza gaire. Tot i que hi ha molts companys que actuem i ens
organitzem sota aquesta perspectiva. No oblidem, doncs, referents ben nostres
com “Los Solidarios” aprenent cada dia, i en la mesura de les nostres
possibilitats actuals, dels seus encerts i errors.</div><o:p></o:p></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Alma apátrida<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Historia de Tres
Amigos (Chicho Fernandez Ferlosio)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=WohoxIhOpTk">https://www.youtube.com/watch?v=WohoxIhOpTk</a><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Puagh - Los
Solidarios<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=rxsT99sNELY">https://www.youtube.com/watch?v=rxsT99sNELY</a><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA">Bibliografia<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">LORENZO, CESAR M. </span><i><span style="mso-ansi-language: ES;">Los anarquistas españoles y el poder </span></i><span style="mso-ansi-language: ES;">Ruedo Ibérico, 1972. </span><span lang="CA">Pàgines</span><span style="mso-ansi-language: ES;"> 47 i 48.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: ES;">BAR, ANTONIO <i>La C.N.T. en los años rojos: del sindicalismo
revolucionario al anarcosindicalismo (1910-1926) </i>Akal/Universitaria, 1981.<i> </i></span><span lang="CA">Pàgines</span><span style="mso-ansi-language: ES;"> 502, 504 i 696.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: ES;">GARCÍA OLIVER, JUAN <i>El Eco de los Pasos (El anarcosindicalismo: en la
calle, en el Comité de Milicias, en el gobierno, en el exilio) </i>Ruedo
ibérico – Ibérica de Ediciones y Publicaciones, 1978. </span><span lang="CA">Pàgina</span><span style="mso-ansi-language: ES;"> 187.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: ES;">GUILLAMÓN, AGUSTÍN <i>Los Comités de Defensa de la CNT en Barcelona: De los
Cuadros de Defensa, a los Comités Revolucionarios de Barriada, las Patrullas de
Control y las Milicias Populares </i>Descontrol Editorial, 2020. </span><span lang="CA">Pàgines</span><span style="mso-ansi-language: ES;"> 12 i 23.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: ES;">PUENTE, ISAAC <i>El Comunismo Libertario: sus posibilidades de realización
en España </i></span><span lang="CA">Edicions Malcriàs d’Agràcia. Línea
Pensaments 3. Pàgina 34.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">MOVIMENT DE DEFENSA
DE LA TERRA <i>En defensa del marxisme </i>CDOCPPCC – Centre de documentación i
cultura dels països catalans – La Veu de Poble Lliure, abril de 2015. Pàgina
77.<o:p></o:p></span></p>alma apátridahttp://www.blogger.com/profile/12596680837235718393noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4300673686764524915.post-64445143963960141522024-03-02T20:19:00.000-08:002024-03-02T20:51:51.487-08:00<p style="text-align: justify;"><b style="text-align: justify;"></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6MqF0S2iRdhfcSR-oQJnHKjdADG1T82owCUo_AY7URTKENuWQQqcZZEV9AxPdLFZPfAh4b_OdA3CXHIIOq4WkJaKcH9UoUacBWgv29e6_BKeMP41gx0uIT7xcOCgZ6J_W_4E9m7UBat6qecJSXiqyimE1EIehEzeejgajzRSVJf_prSQ2_vvTvFcLfpo0/s1200/cartellpuigantichdebats1.webp" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="849" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6MqF0S2iRdhfcSR-oQJnHKjdADG1T82owCUo_AY7URTKENuWQQqcZZEV9AxPdLFZPfAh4b_OdA3CXHIIOq4WkJaKcH9UoUacBWgv29e6_BKeMP41gx0uIT7xcOCgZ6J_W_4E9m7UBat6qecJSXiqyimE1EIehEzeejgajzRSVJf_prSQ2_vvTvFcLfpo0/s320/cartellpuigantichdebats1.webp" width="226" /></a></b></div><b style="text-align: justify;">¿Antiautoritario y/o
revolucionario? Caóticas ideas sobre las (asumibles) contradicciones del anarquismo</b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El pasado 2 de marzo de 2024,
sobre las 19:00 horas, se realizó en el espacio okupado de la Cinetika, en el
barrio del Palomar de Barcelona, un debate sobre luchas sociales y anarquismo,
en el marco del 50 aniversario de la ejecución de Puig Antich, por parte de la
criminal dictadura capitalista franquista. Allí, un buen compañero, insistió en
los aspectos éticos antiautoritarios del anarquismo y en la importancia de la
diversidad como un valor indisociable de nuestro ideal. También puntualizó
otras cuestiones que, ahora mismo, no recuerdo pero que son igualmente
interesantes. Quiero decir que, a mi modo de verlo, el anarquismo, es un
pensamiento hecho por personas y, por lo tanto, no es infalible ni ausente de
contradicciones. La cuestión no es esa: la cuestión es saber si esas
contradicciones son asumibles, es decir, si pueden ser resueltas en el mismo
seno del anarquismo.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La principal contradicción
radica, a mi parecer, en que el anarquismo es revolucionario y antiautoritario
a la vez. Y como dijo Friedrich Engels, con la intención de polemizar con los
anarquistas, una revolución es de los actos más autoritarios que existen. Y aun
citando a un teórico, conocido por su anti-anarquismo ciertamente visceral,
esto no debería dejarnos de tener en cuenta sus consideraciones pues es una
falacia argumentativa rechazar algo por donde proviene y no en base a un
análisis de lo que dice. Aun así, puede haber, ante esto que estoy diciendo,
quien proteste airado diciendo que no es cierta esta contradicción que estoy planteando,
pero, repito, la cuestión no es, a mi parecer, negarla sino saber si puede ser
resuelta desde dentro de nuestro movimiento.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhn503wt0w-orfhrqIXUYCBP7fWruFdDOmGNBlYoeZPY-9M-owEa_6migtF8a1NzkioOfkEdye3-ZqXdN0hmkQdYcb72_ygdvl8ovRFcNaBkmrWGryAhlgQP_FZBQO3hv0FZU2pILkFDZONl9iLrLLAZ5HxpbLcxGKEjg1uqcS6dFcLZyLjxNtNrsl6vU-Y/s768/garcia-oliver-4.webp" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="751" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhn503wt0w-orfhrqIXUYCBP7fWruFdDOmGNBlYoeZPY-9M-owEa_6migtF8a1NzkioOfkEdye3-ZqXdN0hmkQdYcb72_ygdvl8ovRFcNaBkmrWGryAhlgQP_FZBQO3hv0FZU2pILkFDZONl9iLrLLAZ5HxpbLcxGKEjg1uqcS6dFcLZyLjxNtNrsl6vU-Y/s320/garcia-oliver-4.webp" width="313" /></a></div><div style="text-align: justify;">Es conocido que, después de las
jornadas de julio de 1936, se reunió un Pleno Regional de Sindicatos de la
CNT-AIT con carácter extraordinario. Allí se debatió, apasionadamente, que
hacer ante la situación de derrota del fascismo en las calles y material
hundimiento de la sociedad burguesa en Cataluña. El grupo “Nosotros” (de
tendencia anarcocomunista) y su portavoz Juan García Oliver planteó la famosa
máxima de “Ir a por el Todo” que significaba implantar el Comunismo Libertario
en la región. Seguramente, des de la perspectiva teórica de Engels, eso sería
un acto estrictamente revolucionario, pero no, propiamente, antiautoritario
¿Por qué? Porque esto significaba, en la práctica, no solo imponerse a patrones
y políticos pequeño burgueses sino, también, a sectores del proletariado que,
aunque minoritarios, no militaban en CNT-AIT.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Así lo entendieron, de hecho, el
grupo “Nervio” de Diego Abad de Santillán y también Federica Montseny quienes afirmaron
que, llevar adelante las propuestas de “Nosotros”, significaría implantar la
“Dictadura anarquista” en Cataluña y que, esto, des del punto de vista de la
ética antiautoritaria del anarquismo, era un contrasentido. El grupo “Nervio”
estaba siendo totalmente coherente, a mi parecer, con su visión del anarquismo
que era, sobre todo, de raíz individualista y humanista (no olvidemos que Abad de Santillán militó, también, en la Federación Obrera Regional Argentina – F.O.R.A.
que era deudora de estos planteamientos). Voy a decir que, sinceramente, admiro
la honestidad de estos dos compañeros con el ideal al igual que valoro la
intervención del compañero en el acto de la Cinetika.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3bDaMJr-nwW5_p9zD3CFeCE3Uxhjau8aTaaYPZetfhXP1wQcjzWqulo-9-5_KgokUJ52mlYKw0WS3dsS0ugNL-GrHSP5Xjoibg5qCp3W8ihnJVgmYAxUMTTb2fB-I1J9bSp9Q08H8s_hYY8BvCeR424MoptoDvNzNISET3JRTBhQk_xrH570DdpzKI1Eb/s340/montseny.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="340" data-original-width="340" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3bDaMJr-nwW5_p9zD3CFeCE3Uxhjau8aTaaYPZetfhXP1wQcjzWqulo-9-5_KgokUJ52mlYKw0WS3dsS0ugNL-GrHSP5Xjoibg5qCp3W8ihnJVgmYAxUMTTb2fB-I1J9bSp9Q08H8s_hYY8BvCeR424MoptoDvNzNISET3JRTBhQk_xrH570DdpzKI1Eb/s320/montseny.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">Pero dicho esto, tengo que decir
que, personalmente, intento basar mi anarquismo no solo en lo que plantean los
ideales sino en lo que ha resultado ser en la práctica histórica: la
consecuencia de aceptar los planteamientos del grupo “Nervio” (y también de los
reformistas treintistas presentes en el Pleno, cuya readmisión en el seno de la
Confederación, después de haber formado los Sindicatos de Oposición y una
específica paralela: la Federación Sindicalista Libertaria, fue criticada por
el anarcocomunista Jaime Balius como uno de los motivos de la derrota) fue la
formación de un organismo antifascista de colaboración interclasista como el
“Comité de Milicias” donde los políticos pequeño burgueses republicanos y el
incipiente estalinismo harán lo posible por aplastar al anarquismo como
finalmente sucedió en mayo de 1937.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Una de las aceradas críticas del
P.O.U.M., a los anarquistas en ese momento, es que estos eran unos ingenuos que
pretendían convencer a los contrarevolucionarios de que había que hacer la
revolución. La contradicción antiautoritarismo-revolución, entonces, se
resolvió mal haciendo una revolución “a medias” que, precisamente, por estar
inacabada acabó siendo aplastada ¿Cuál puede ser, entonces, la solución a este
dilema? Personalmente, no creo tener la respuesta definitiva, seria absurdo,
pero me aventuraré a decir algo. Considero que el anarquismo es o debería ser,
fundamentalmente, un movimiento revolucionario y que el antiautoritarismo debe
estar presente como faceta autocrítica del proceso revolucionario. Es decir,
considero, que nuestra prioridad es la transformación revolucionaria de la
sociedad y que, en todo caso, la ética antiautoritaria debe actuar como un
aspecto de análisis y crítica interna de nuestro desempeño militante.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEik_XnlM4zFuzJ0hzfpgWuXbgc7tgN6o9p-iPTs__OUmK00jEWeZ1Kd4WLR_Vmq09Xcmuu7wAFdmPDm9-lIktxrAcvi8ND9vMeenPPxhPFyuhzz9lhXmJcdmglhttnubPkzFSdasy9xNcU0905m_B8k7TgKss6k94je7bc3efcUCQ2Yg82Jc3cQD1oi8w0X/s265/420%20px-%20Diego%20Abad%20de%20Santillan.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="265" data-original-width="263" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEik_XnlM4zFuzJ0hzfpgWuXbgc7tgN6o9p-iPTs__OUmK00jEWeZ1Kd4WLR_Vmq09Xcmuu7wAFdmPDm9-lIktxrAcvi8ND9vMeenPPxhPFyuhzz9lhXmJcdmglhttnubPkzFSdasy9xNcU0905m_B8k7TgKss6k94je7bc3efcUCQ2Yg82Jc3cQD1oi8w0X/s1600/420%20px-%20Diego%20Abad%20de%20Santillan.jpg" width="263" /></a></div><div style="text-align: justify;">Lo que no se puede hacer, a mi
entender, es invertir la polaridad y considerar que el anarquismo es,
fundamentalmente, un movimiento antiautoritario que pretende la revolución.
Porque ese antiautoritarismo mal entendido lleva a menudo a la parálisis en los
momentos excepcionales. Y como decía Trotski (y que alguien me perdone si cito
muchos marxistas) es en estos donde se demuestra la validez de una ideología:
pues en tiempos de paz social todo el mundo puede decir lo que le apetezca. Y
entiendo que si afirmo esto alguien podría decir: en poco o casi nada se
diferencia tu anarquismo del marxismo. En primer lugar, diré que,
personalmente, tampoco considero que la principal labor del anarquismo sea
diferenciarse del marxismo, pero, de todos modos, si sigue habiendo importantes
diferencias.</div><p></p><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Por ejemplo, aunque parece que el
grupo “Los Solidarios” (antecedente de “Nosotros”) llegó a defender la
“Dictadura de los Sindicatos” y el “Ejército Revolucionario” (este último
aspecto al igual que el guerrillero anarquista campesino ucraniano Néstor Makhno)
nunca fue un grupo formado por la “intelligentsia” pequeño burguesa, desplazada
al campo proletario, sino un grupo formado por los mismos proletarios. Y esto
es muy importante. Tampoco la “Dictadura de los Sindicatos” es comparable a la
“Dictadura del Partido” al convertirse esta última, más fácilmente, en un nido
de arribistas y oportunistas a los que no se exige ser trabajadores para formar
parte de la organización. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEik2BUqHLas5IIbsfDhS3cU2x7zyVHC0jFpGClm4DSsgdhGDIBhWxTPNeTuzrIjmUAW96r3R4iqgk8x4v3IuUXp37R4ZtnzIUTQCjifRcjcwg643CzfsjuOCsQVCnEiatoj0i3PNKBw_o0_x-QwaC4GJcld85-gCX_v5hHwtnZ5BJR9iGB4IuBREUWPbRwI/s398/9788432302503.webp" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="398" data-original-width="229" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEik2BUqHLas5IIbsfDhS3cU2x7zyVHC0jFpGClm4DSsgdhGDIBhWxTPNeTuzrIjmUAW96r3R4iqgk8x4v3IuUXp37R4ZtnzIUTQCjifRcjcwg643CzfsjuOCsQVCnEiatoj0i3PNKBw_o0_x-QwaC4GJcld85-gCX_v5hHwtnZ5BJR9iGB4IuBREUWPbRwI/s320/9788432302503.webp" width="184" /></a></div><div style="text-align: justify;">Más allá de que, como nos
recordaba incluso Étienne Balibar (teórico marxista francés apartado del Partido Comunista) la “Dictadura del Proletariado” no es, necesariamente, la
dictadura política de un partido, en concreto, sino la hegemonía social de la
clase trabajadora (de la misma manera que la “Dictadura de la Burguesía” no es,
necesariamente, la dictadura política de un partido burgués en concreto sino la
hegemonía social de la burguesía como clase). En fin, aunque no estuve muy de
acuerdo con Jean Marc Roullian en l’Harmonia cuando hizo extensivos sus
llamados a la unidad con el marxismo-leninismo (a no ser que se refiriera,
simplemente, a la unidad de acción en la calle) si estuve de acuerdo en su
enfoque de limar asperezas entre el anarquismo y el marxismo autónomo o
consejista. A mi personalmente, y siempre teniendo en cuenta que me refiero
solo a estos últimos, es más lo que me une que lo que me separa.</div><o:p></o:p><p></p>
<b><span style="font-size: 11pt; line-height: 107%;"><span face="Calibri, sans-serif"> </span><span style="font-family: inherit;">Alma apátrida</span></span></b>alma apátridahttp://www.blogger.com/profile/12596680837235718393noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4300673686764524915.post-27387680667252334262024-02-23T08:32:00.000-08:002024-02-24T02:07:08.334-08:00<p><b style="text-align: justify;"><span lang="CA"></span></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgirsC7GiSK5vRiZXO0rdOxlmeygkNJIbXU8v8oMinSsnm4-ulyMOjdVOkgUQt38zG6ZYALaI64nTHldOgZ3ML_7ijj-nMLGlkxdzwvSo4LBlzZSiY98AvxElcdWlbxSe8iBmiIMaC6RScr1m9Cr3z30Rr5zz1-4Y6e_yczwTCa0kygy-iFZjQN_OyFp_ZH/s1600/GGlBqhjXQAEz-4Z.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1199" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgirsC7GiSK5vRiZXO0rdOxlmeygkNJIbXU8v8oMinSsnm4-ulyMOjdVOkgUQt38zG6ZYALaI64nTHldOgZ3ML_7ijj-nMLGlkxdzwvSo4LBlzZSiY98AvxElcdWlbxSe8iBmiIMaC6RScr1m9Cr3z30Rr5zz1-4Y6e_yczwTCa0kygy-iFZjQN_OyFp_ZH/s320/GGlBqhjXQAEz-4Z.jpg" width="240" /></a></b></div><div style="text-align: justify;"><b style="text-align: justify;"><b><span lang="CA">Conversant amb “La Bretxa”: crònica i reflexions personals del debat sobre feixisme, populisme i moviments socials a Can Vies (Sants-Barna).</span></b></b></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El passat dimecres, 21 de febrer de 2024, a les 18:00 hores, es va
realitzar (al Centre Social Autogestionat “Can Vies”) un debat sobre “feixisme,
populisme i moviments socials” a càrrec de <i>“La Bretxa” </i>(organització
llibertària i revolucionària del Barcelonès) com a part d’un cicle de debats
que, aquests companys àcrates, venen desenvolupant fa ja un temps. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">1) Què és el feixisme?<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Els companys començaren amb una introducció històrica on afirmaren que es
tractà, en el seu moment, d’una ideologia que a la població li semblà atractiva.
Es situa en un context on el pensament de la “dreta tradicional” (aristocràtic
i elitista, on la seva estructura política clàssica era el “partit de notables”)
havia perdut atractiu davant la irrupció de les masses en la política. Dins del
feixisme hi ha una tensió entre allò “modern” i allò “tradicional”: fet que el
diferencia, diria jo, de moviments estrictament tradicionalistes com el carlisme
a Espanya.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">També es podria apuntar que, al món àrab i islàmic, s’ha de diferenciar,
també, entre corrents islamistes que defensen una “tradició modernitzada” i
corrents salafistes que són, estrictament, tradicionalistes. Durant la xerrada
hi hagué, així mateix, una referència afirmant que l’Estat Islàmic (Daesh) és
una organització feixista el qual jo, personalment, podria acceptar sempre que
tinguem en compte que aquesta asseveració pot formar part del nivell de
propaganda política o pamflet (en el qual sempre s’admet cert grau d’inconcreció)
però un debat ideològic més profund en faria aflorar, necessàriament, les
diferències: L’Estat Islàmic ni és ultranacionalista, ni és racista, per
exemple, ja que aquest tipus de fonamentalisme religiós es basa en la “comunitat
de creients” (<i>umma</i>) per sobre de fronteres i ètnies. I em sembla que no
fa falta dir, però ho dic per si de cas, que això no ho menciono amb la
intenció d’exculpar-los, ni molt menys, sinó de situar el debat teòric
convenientment.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0iAlz1-DdLRSKLAmoIJi8ZGooTUoK1xDB0_s4fDWsIfGiFUxX3-U2jJxq70UWmOpUv-_vGTUx7IO8iZYqVTSPd_t3jmn9AKKEWHst-C-BUffiPJS2tRVtgHK-AsBfmR6QWZTtsfzpI_O-n04M5bP2aAbOzL9GVeD7BArKPQZszClujxTz80db2FwSAlKe/s400/5JcQJPMJ_400x400.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="400" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0iAlz1-DdLRSKLAmoIJi8ZGooTUoK1xDB0_s4fDWsIfGiFUxX3-U2jJxq70UWmOpUv-_vGTUx7IO8iZYqVTSPd_t3jmn9AKKEWHst-C-BUffiPJS2tRVtgHK-AsBfmR6QWZTtsfzpI_O-n04M5bP2aAbOzL9GVeD7BArKPQZszClujxTz80db2FwSAlKe/s320/5JcQJPMJ_400x400.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">Els ponents afirmaren, per tant, que el feixisme no es basa, simplement, en una “tornada al passat” sinó en construir un “futur utòpic” a partir d’una “revisió
del passat”. El van situar, en el context del Crack de 1929 i la por al
comunisme. Fins aquell moment, la “dreta tradicional” havia volgut mantenir la
població tranquil·la, mitjançant mites i figures d’autoritat. No es pot oblidar
que en aquella època neix la cartellera i la premsa popular. Apareix un tipus
de premsa amb imatges per la gent que, amb prou feines, acostumava a llegir. S’ha
de tenir en compte que, fins aquell moment, la paraula escrita tenia un àuria
de respecte i la publicitat en el segle XX va ser quelcom trencador. Apareixen
idees com Poble/Nació/Partit/Líder. Hi ha una instrumentalització de la
violència i rituals super-ordenats.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Els ponents afirmaren que Umberto Eco fou un dels referents de l’enfocament
teòric de l’anàlisi del feixisme com a moviment “trans-històric”: és a dir, com
a una possibilitat autoritària que es dona al llarg de la història. Ho
desconeixia, però em recorda al plantejament, més subjectivista, del filòsof Theodor
Adorno quan parla de la “personalitat autoritària” com a sinònim de “personalitat
feixista”. Aquest enfocament contrasta amb els plantejaments teòrics més historicistes
i sociològics, que ho conceben com un fenomen polític d’entreguerres,
protagonitzat per unes classes mitjanes espantades per la seva progressiva pauperització.
Això porta a Umberto Eco a parlar de “feixisme etern” (en el sentit, que no
depèn d’unes circumstancies històrico-socials concretes, sinó com a una possibilitat
de l’esser humà sempre present).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQk_Ok2cRainZRL0BUTjzsCTkmBA6ww_76hcgoqnTXxr60lQqBXloHi5CbJhgYFNjHChY_QzdHd6pjBu0DRVmZO6t8laGg6FbsmwlFl6et2BYWG6m17JnwcvQwksHm5QfNDohC1dBCZbHhmn1z-TFLBfOp9QLooTqGmpscIiROHS1EiUjz4fSqLYJWQ_79/s600/loffit-umberto-eco-01-600x450-1641315424.jpg.webp" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="450" data-original-width="600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQk_Ok2cRainZRL0BUTjzsCTkmBA6ww_76hcgoqnTXxr60lQqBXloHi5CbJhgYFNjHChY_QzdHd6pjBu0DRVmZO6t8laGg6FbsmwlFl6et2BYWG6m17JnwcvQwksHm5QfNDohC1dBCZbHhmn1z-TFLBfOp9QLooTqGmpscIiROHS1EiUjz4fSqLYJWQ_79/s320/loffit-umberto-eco-01-600x450-1641315424.jpg.webp" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">En situa algunes característiques com el tradicionalisme, l’anti-intel·lectualisme,
el nacionalisme, l’ús d’un neo-llenguatge simplista (la funció del qual seria reduir
l’àmbit de pensament) etc. Umberto Eco apel·la als anti-feixistes del futur.
Els companys de “La Bretxa” comentaren que aquesta definició és problemàtica
perquè, d’aquesta manera, molts fenòmens polítics podrien ser qualificats de
feixistes, perdent-se concreció. També afirmaren que el feixisme ha utilitzat,
històricament, discursos anti-liberals, anti-conservadors i anti-socialistes. En
el segon cas pot xocar, a simple vista, però els feixistes es cobrien, normalment,
d’un discurs pretesament revolucionari. Avui dia potser ja no tant, perquè no
ven incorporar demagògicament simbologia del moviment obrer clàssic, però fins
i tot Santiago Abascal va citar, en certa ocasió, una frase de Ramiro Ledesma:
fundador de les <i>Juntas de Ofensiva Nacionalsindicalista </i>(el sector “revolucionari”
del feixisme espanyol).</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Altres característiques serien la constitució de “milícies de partit” i el
totalitarisme com a finalitat. En quan al primer aspecte, per exemple, seria un
punt que diferenciaria a la neonazi Alba Daurada, a Grècia, de l’ultradretà Vox
a Espanya. “La Bretxa” també comentà que el feixisme es caracteritza per la “palingenèsia”
com a renaixement d’un passat idealitzat (encara que això és propi, també, de
molts nacionalismes). Alguna intervenció del públic feu referència a la
incertesa i a la por al futur com elements que s’havien de valorar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsJ1eNyEd6b-aLBAlFhfzingEHhBM2VVriM5Ol7zTJGNP-m7vQLzcCDeYH1Gyen-9G4Qq301BKJuSlCynbLb4RJp0FMvXoEeUVHvEHGczCX5qtwBxiZI6Vl7yZwwjSD8Y1oumP1wde1264gYyORwnDJAIBbiaLMRh0_8d3lvhEl3b2n0FrBAuxcUypoGeZ/s1097/14367191871793.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1097" data-original-width="657" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsJ1eNyEd6b-aLBAlFhfzingEHhBM2VVriM5Ol7zTJGNP-m7vQLzcCDeYH1Gyen-9G4Qq301BKJuSlCynbLb4RJp0FMvXoEeUVHvEHGczCX5qtwBxiZI6Vl7yZwwjSD8Y1oumP1wde1264gYyORwnDJAIBbiaLMRh0_8d3lvhEl3b2n0FrBAuxcUypoGeZ/s320/14367191871793.jpg" width="192" /></a></b></div><b>2) Per què parlem de populisme?<o:p></o:p></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">En aquest segon bloc temàtic es parlà de la forma col·loquial de parlar de
populisme. Es una categoria “calaix de sastre” (és a dir, que hi caben moltes
coses). Dins de populisme podríem parlar, segons “La Bretxa”, de Podem, el
15-M, Vox o Trump. Continuaren dient que “és tot allò que, en política, no hi
està acostumada la gent”. Hi ha una determinada visió del món i dels grups
socials: “poble” i “elits”. Ara bé, si ets un populista de dretes tendiràs a
veure aquestes “elits” com un grupuscle misteriós format per societats
secretes. En aquest sentit, hi va haver una intervenció d’una companya, que
comentà que el “conspiracionisme” és un discurs perillós que atrau, i pot
significar, un nexe d’unió entre populistes de dreta i esquerra. Personalment,
penso que les teories conspiratives els únics efectes que tenen és o desmobilitzar
la gent (ja que si l’enemic és secret no hi ha on dirigir-se) o convertir les
mobilitzacions en quelcom teatral i caricaturesc.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Posteriorment, es parlà del populisme d’esquerra, on es mencionà al teòric
post-marxista argentí Ernesto Laclau. S’afirmà que Podem havia agafat idees
inspirades en ell com allò del “poble” contra la “casta”. A Marroc, per
exemple, s’utilitza el terme “Majzén” per referir-se a quelcom similar: els
funcionaris al servei del Rei que oprimeixen al poble. Els companys de “La
Bretxa” senyalaren que el populisme funciona magnificant esdeveniments perquè
després n’apareguin uns altres i se’ls hi doni una explicació diferent de la
primera. No és res més que l’oportunisme de tota la vida però amb un vernís
post-modern. “La Bretxa” comentà que nosaltres mateixos estem obligats a caure
en aquests discursos de “bons” i “dolents”. Bé, jo crec que això té a veure,
molts cops, en el format de pamflet que s’utilitza de cara a les mobilitzacions
socials. Un debat teòric com el del passat dimecres és, necessàriament,
diferent.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUbRo6c2efFKT_YLUD-WGO3QljuiYff6iLVJgQq8QJ4BubxpclzqGngMeANGdPPU7P2mbGcDO68u-8wIL-cPRiu9s9gX6O4ejiosEeUKY2PG7NWpUWeU-7FpJ4M7qYsdeRwsz3-T7QAewVV9h9Ms3HA6B4ptUgWIA0DgwmXWFIxQ6hR9rYBGAkUvqmedfa/s1024/articles-31553_recurso_img1.thumb_iTwitter.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="512" data-original-width="1024" height="160" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUbRo6c2efFKT_YLUD-WGO3QljuiYff6iLVJgQq8QJ4BubxpclzqGngMeANGdPPU7P2mbGcDO68u-8wIL-cPRiu9s9gX6O4ejiosEeUKY2PG7NWpUWeU-7FpJ4M7qYsdeRwsz3-T7QAewVV9h9Ms3HA6B4ptUgWIA0DgwmXWFIxQ6hR9rYBGAkUvqmedfa/s320/articles-31553_recurso_img1.thumb_iTwitter.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA">Una qüestió que a mi, personalment, em sembla important és analitzar la
influència del populisme d’esquerres dins de l’anarquisme: ja que la teoria
política del “Poder Popular” és, de fet, una forma de populisme d’esquerres o,
si es prefereix, d’extrema-esquerra. Aquesta teoria té el seu origen en el grup
xilè dels anys 70 </span><i>“Movimiento de Izquierda Revolucionaria – M.I.R.”</i> <span lang="CA">l’objectiu del qual era forjar una
aliança entre el proletariat i els “pobres urbans” (sectors importants de la
població empobrida que es veien obligats a sobreviure als marges del sistema).
A l’estar constituït aquest darrer grup per una gran heterogeneïtat social, i
de formes de vida, es feia difícil agrupar-los amb el proletariat sinó s’apel·lava
a l’ambigüitat d’allò popular.</span></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Lògicament, els sectors de l’anarquisme que reivindiquen aquesta
perspectiva teòrica no ho fan identificant-se, directament, amb la direcció
política del M.I.R. (que era marxista-leninista-guevarista) sinó amb líders de
base, com Luciano Cruz Aguayo, que eren crítics amb els dirigents, tot i
pertànyer al mateix moviment.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ara bé, això són qüestions, de fet, secundàries ja que comparteixen, a
grans trets, la mateixa perspectiva teòrica. La qüestió és que al traslladar
aquesta teoria, a un escenari social de capitalisme desenvolupat com Espanya, amb
una estructura de classes diferent, on la majoria de persones treballen com
assalariats es corre el risc de que l’apel·lació a allò “popular” tendeixi a
forjar, prioritàriament, una aliança cap a dalt amb els sectors depauperats de
les classes mitjanes i no amb uns “pobres urbans” el gruix dels quals no és
comparable al Xile dels anys 70. Quelcom similar ja digué el teòric trotskista
Ernest Mandel a la seva obra <i>“Crítica del eurocomunismo”.</i> <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiis_8GWSngjBP8ZilCy3gcHI6XlUCnKl1BNkGE7egLK4DFbZihpeTtYSqmbLCyCiFkYiKZSHxN-n26RLghX2s9ExytffK9Asdx1uomG3YwZqeyRuHrJCDqkVv1v8eUKW0rekprPtPxhghxGu6GBuOne0YKB1bBKQJcjCAqZS9vQeFilLGjfYN005X8gZKp/s800/une-ernest-mandel-800x640.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="800" height="256" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiis_8GWSngjBP8ZilCy3gcHI6XlUCnKl1BNkGE7egLK4DFbZihpeTtYSqmbLCyCiFkYiKZSHxN-n26RLghX2s9ExytffK9Asdx1uomG3YwZqeyRuHrJCDqkVv1v8eUKW0rekprPtPxhghxGu6GBuOne0YKB1bBKQJcjCAqZS9vQeFilLGjfYN005X8gZKp/s320/une-ernest-mandel-800x640.jpeg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">Dit d’una altra manera, si en el context del “Tercer Món” el “poderpopulisme”
és un intent de la intel·lectualitat de classe mitjana d’agrupar a les forces proletàries
i populars (ja que la precarietat de la seva estructura social fa que sigui de
les poques capaces de fer-ho) en el context del “Primer Món” només pot constituir-se
en un intent d’aquesta d’evitar qualsevol fricció amb un proletariat amb una
tradició històrica d’organització sindical més sòlida i, per tant, més
desconfiat de les pretensions de la primera: recordem la tradició
anti-intel·lectualista del sindicalisme revolucionari en els orígens de la CNT
i la defensa de l’auto-didactisme. Tot això, encara està molt present i provoca
friccions entre l’anarco-sindicalisme i el populisme d’esquerres llibertari de
matriu intel·lectual.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ara bé, entre els sectors desorganitzats de la classe treballadora (amb
amnèsia de les seves tradicions històriques d’organització) és diferent però aquí
s’evidencien també els límits d’aquest últim: doncs, difícilment podrà superar
el ciutadanisme o el filo-electoralisme ja que si apel·lés a l’obrerisme
xocaria amb la tradició abans esmentada. Els companys de “La Bretxa” mencionaren,
per fer referència a l’altre extrem de l’arc ideològic, a Alain de Benoist de l’extrema-dreta
francesa que va “modernitzar” aquest corrent polític renunciant a la presa del
poder per la força. També van mencionar que el racisme biologista ha quedat desfasat
davant del racisme cultural (forma més moderna que consisteix en la idea de que
hi ha cultures superiors a d’altres: obviant que, de fet, totes tenen aspectes
emancipadors i opressius). Un company comentà també que el populisme és l’enemic
a l’igual que la democràcia i la dominació tecnològica.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQab-OxtFa51nh5Q-bWmmV3PvYyG2HgPSnMuJCjp_MqbDAGfK5YT6wuoDdYPuzBCtWzgmaQxWQV2qUd6hKu0UoRU9EQhoXeDwQoEzA3dvPM820V6VrjkTVJZCjtEn6EPbOgCZQg3oQHsayZ0eTkOvWWV9dZeXzh_tBhyphenhyphenalfbp94aOeCrSZQHxpAk4tg2hc/s640/WhatsApp-Image-2022-03-19-at-17.59.10.jpeg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="426" data-original-width="640" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQab-OxtFa51nh5Q-bWmmV3PvYyG2HgPSnMuJCjp_MqbDAGfK5YT6wuoDdYPuzBCtWzgmaQxWQV2qUd6hKu0UoRU9EQhoXeDwQoEzA3dvPM820V6VrjkTVJZCjtEn6EPbOgCZQg3oQHsayZ0eTkOvWWV9dZeXzh_tBhyphenhyphenalfbp94aOeCrSZQHxpAk4tg2hc/s320/WhatsApp-Image-2022-03-19-at-17.59.10.jpeg" width="320" /></a></div><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">3) Conclusions<o:p></o:p></span></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Quan he dit que les friccions amb el discurs populista d’esquerres, de
matriu intel·lectual, són més fortes entre el proletariat dels països de
capitalisme desenvolupat, ja que té “una tradició sindical més sòlida”, crec
que no estic fent, en contra del que pugui semblar, un discurs euro-cèntric
sinó més aviat en contra de la romantització i idealització que fan alguns
companys europeus de les lluites al “Tercer Món”. En escenaris, del que diuen
els liberals, de “societats civils dèbils” es produeix, en aquests contextos,
una gran infiltració política de forces reformistes d’esquerra en tots els
moviments socials. Fet que ve afavorit perquè es tracten molts cops de
partits-moviment (ja que aquest últim arriba on no arriba l’Estat). Per altra
banda, es bo saber que hi ha més companys anarquistes organitzats, que no
comparteixen aquesta perspectiva populista, de cara a sumar esforços i anàlisis diferents
dins d’una perspectiva social de l’anarquisme.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Alma apátrida</span></b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"> <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>alma apátridahttp://www.blogger.com/profile/12596680837235718393noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4300673686764524915.post-45761635049924421252024-02-10T05:35:00.000-08:002024-03-08T21:39:51.199-08:00<p><b style="text-align: justify;"></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIJygo25CNH7O5_WmSt0Im-_dgBowixFspvvwOsKlCkZPhYMG6pryE_O474UMXkbjn5NwDf7n7npNpKdGWhOLZQqByqEAw1SK_CaJ61O82TjmUSMxMf544K_95abvUcCMLqTkNxXT8K7vANvTHvXscV1DUBKSAs4yTtgnNJqrp1YRk_bLCl2ASM7VGqjD0/s1000/818Nd8c2bKL._AC_UF1000,1000_QL80_.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="706" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIJygo25CNH7O5_WmSt0Im-_dgBowixFspvvwOsKlCkZPhYMG6pryE_O474UMXkbjn5NwDf7n7npNpKdGWhOLZQqByqEAw1SK_CaJ61O82TjmUSMxMf544K_95abvUcCMLqTkNxXT8K7vANvTHvXscV1DUBKSAs4yTtgnNJqrp1YRk_bLCl2ASM7VGqjD0/s320/818Nd8c2bKL._AC_UF1000,1000_QL80_.jpg" width="226" /></a></b></div><b style="text-align: justify;">Por un averroismo proletario:
reflexiones libertarias improvisadas sobre racionalismo e islam<br /></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Entre la intelectualidad
progresista y revolucionaria del mundo árabe e islámico la filosofía andalusí
es un referente de primer orden. Y des de nuestra visión occidental esto puede
ser algo difícil de entender ¿Acaso no nos bombardean los medios de
comunicación con esa visión de un islam oscurantista y reaccionario? ¿No somos
nosotr@s hij@s de los valores ilustrados de la Revolución Francesa? El origen moderno
más remoto del socialismo (y, por lo tanto, del anarquismo como su corriente
antiautoritaria) es, de hecho, la “Conspiración de los Iguales” de Graco Babeuf,
durante ese proceso político de masas del siglo XVIII. Pero resulta que, en
aquella época, el mundo árabe e islámico ya hacía tiempo que había entrado en
una decadencia fruto de las invasiones militares y la fragmentación política. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En Al-Ándalus una figura que,
seguramente, destaca sobre todas las demás es la del filósofo cordobés Averroes
que vivió en el siglo XII. Interpretó el Corán en un sentido racionalista
considerando que la fe no estaba reñida con la reflexión filosófica. Dichos intelectuales
progresistas y revolucionarios consideran esta posición de Averroes acorde a la
exegesis coránica en el sentido de que hay varias aleyas del libro sagrado del
islam que invitan a usar el raciocinio para interpretarlo <i>(tafsir bi-al-ra'y)</i>.
Esto tiene que ver también con su interpretación “contextualista”. Por ejemplo,
si los fundamentalistas argumentan la limitación de los derechos de la mujer, basándose
en que el Corán establece que estas deben heredar la mitad o que deben estar
sometidas a la autoridad del marido, los “contextualistas” argumentaran que, en
el escenario de la península arábiga del siglo VII, esto significó un avance
porque antes no heredaban nada o que, como contrapartida, el Corán establece
que no tenían la obligación de sostener, económicamente, el hogar aunque tuvieran
sus propios ingresos.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZJjmX3K_eZ69-Dcx0-oL7RV7D4smmp1eLD2eY9REKUXwVI0b770tdcffaxhkRhW8wDUIdg0sHs7f3eIS9ngU0tSVkqqRQru5Tan2unQXDJo2w60Y31Vr3Cn5zaHdhhcXkHH_XEt_vMLcKslEocuPCil3c62EqSz7GHc8ZgOxFdx7fb6ZIYOroxpi7ZCsI/s1000/51rT6rwMkcL._AC_UF1000,1000_QL80_.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="644" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZJjmX3K_eZ69-Dcx0-oL7RV7D4smmp1eLD2eY9REKUXwVI0b770tdcffaxhkRhW8wDUIdg0sHs7f3eIS9ngU0tSVkqqRQru5Tan2unQXDJo2w60Y31Vr3Cn5zaHdhhcXkHH_XEt_vMLcKslEocuPCil3c62EqSz7GHc8ZgOxFdx7fb6ZIYOroxpi7ZCsI/s320/51rT6rwMkcL._AC_UF1000,1000_QL80_.jpg" width="206" /></a></div><div style="text-align: justify;">Lógicamente, y antes de que
alguien se eche las manos a la cabeza, el mensaje coránico no puede
interpretarse de forma literal. Los “contextualistas” (que son musulmanes y no
ateos como nosotros los anarquistas) creen, verdaderamente, en que es el mensaje
de Dios tomado al dictado (hecho descender por el Arcángel Gabriel al Profeta
Muhammad) pero consideran que es su mensaje en ese contexto histórico
determinado. Los “literalistas” les replican que llevar el “contextualismo” al
extremo significaría disolver el mismo islam. Es decir, si todo depende del
contexto entonces ¿Cuál es el mensaje que hay que rescatar? Los “contextualistas”
contestan, entonces, que no son, de hecho, contextualistas extremos. Si habría
un mensaje en el islam que no depende, exclusivamente del contexto histórico.
El islam sería, según la interpretación de estos pensadores musulmanes, un
mensaje de igualdad y paz frente a la tradición patriarcal y belicosa de la
cultura árabe beduina.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Seria importante, entonces, para
estos pensadores diferenciar entre estas dos cosmovisiones (islámica y árabe beduina)
porque los aspectos regresivos o autoritarios que puedan permanecer en el islam
no serian fruto del mismo islam sino de los remanentes culturales beduinos. La aparición
del islam en la península arábiga está ligada, desde esta perspectiva, al proceso
de urbanización, sedentarización y pacificación. Así, para los “contextualistas”,
si el Corán estableció que las mujeres debían heredar la mitad cuando,
anteriormente, no heredaban nada, no deberíamos quedarnos con esa idea literal
de “heredar la mitad” sino con la idea de avanzar en los derechos de la mujer
que significó en ese momento. Lógicamente, la conclusión anarcocomunista última
es estar en contra de la herencia como uno de los fundamentos de la propiedad
privada.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Y, de hecho, un protocomunismo ya
se puede vislumbrar en la <i>“Exposición de la Republica de Platón” </i>del
mismo Averroes cuando afirma:<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i>“No existe peor mal en el
gobierno social que aquella política que hace de una sola sociedad varias, al
igual que no hay mayor bien en las comunidades que aquello que las reúne y
unifica (…) Por esto se dice que la unión de los hombres tiene sus ventajas y
que nada hay que produzca mayores males y confusión en la sociedad que cuando
un individuo dice de algo concreto: esto es mío y eso no lo es.”.<o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEik1zIhEtuGwSAndxP-QBcv-2WlqaSc9F8PjKTK8ndSDhF7IzyVlbiXrpJRj-N5seUoa2zbjlixeFSflgIrwfXg_OIsLco5MQAsARV8veGtbav3_oWRXARyiBfSIn438z0pbmAPOMSnLhlqu_sXLiifCOy8VKLUh0G7y42uY2gdKn_hUedxOp_hP2X7Ua-R/s1500/9786204712079.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1500" data-original-width="1000" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEik1zIhEtuGwSAndxP-QBcv-2WlqaSc9F8PjKTK8ndSDhF7IzyVlbiXrpJRj-N5seUoa2zbjlixeFSflgIrwfXg_OIsLco5MQAsARV8veGtbav3_oWRXARyiBfSIn438z0pbmAPOMSnLhlqu_sXLiifCOy8VKLUh0G7y42uY2gdKn_hUedxOp_hP2X7Ua-R/s320/9786204712079.jpg" width="213" /></a></div><div style="text-align: justify;">Lógicamente, hay que hacer un
esfuerzo especial para interpretar las palabras de un filosofo musulmán de la
Córdoba del siglo XII. Cuando se refiere a “varias sociedades” esta diciendo,
de hecho, “varias clases sociales” porque considera que lo que nos divide es la
propiedad privada. Ahora bien, y aquí viene el problema, el platonismo de
Averroes no es, propiamente, un comunismo sino una sociedad regida por el mérito,
pero sin propiedad privada. Averroes pensaba, y ahí es donde esta la clave de
la contradicción del pensamiento islámico progresista, que las ideas avanzadas
(en su caso la filosofía) no eran para el vulgo porque este seria incapaz de
interpretarlas correctamente produciendo un desastre a nivel social. El
pensamiento progresista islámico es, históricamente, elitista porque desconfía de
las capacidades reflexivas del pueblo.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Esto se ve en otros pensadores
como el granadino Abentofail que en su personaje del “Filosofo Autodidacto”
señala como este es rechazado por el pueblo por sus nuevas ideas o el persa Ibn
al-Muqaffa que desaconseja exponerse públicamente, en la defensa de ciencias
desconocidas por el público, en su obra “Ética y educación para políticos”. Este
dilema islámico no debe ser tratado a la ligera ¿Acaso no hay compañeros anarquistas
entre nosotros que tienen una perspectiva antisocial y consideran, no sin parte
de razón todo hay que decirlo, que aquél que los “anarquistas sociales” quieren
liberar va a ser, a menudo, el primero en traicionarles? Claro que la postura
de estos anarquistas antisociales es hacer su propia guerra al sistema pasando
de la gente mientras filósofos musulmanes como Averroes creían en un elitismo
progresista (de raíz platónica) donde el pueblo fuese dirigido “por su bien” a
través de la religión. Y, de hecho, Averroes pensaba que esta última cumplía la
misma función que la filosofía (llegar a la verdad) pero en un nivel, digamos,
más básico para los que no podían entender esta última.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgU_nZeFlO69umdYEjGqEOc0KHg-n7BPXQxe3YSQfVLgGC0e1LXhdhgTSfnQvb8N2Ts56Ysh0vjjyunzWZbspQgZTZppatXfsPpq9g_yBSPAkXupNyomS2bdlM38b4IROK42wXApQEGTGStecqNdAVeQMioLks1qqM5-XQxyiGAGX4yhoQh41FK7S17nHiZ/s1862/17130309488.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1862" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgU_nZeFlO69umdYEjGqEOc0KHg-n7BPXQxe3YSQfVLgGC0e1LXhdhgTSfnQvb8N2Ts56Ysh0vjjyunzWZbspQgZTZppatXfsPpq9g_yBSPAkXupNyomS2bdlM38b4IROK42wXApQEGTGStecqNdAVeQMioLks1qqM5-XQxyiGAGX4yhoQh41FK7S17nHiZ/s320/17130309488.jpg" width="206" /></a></div><div style="text-align: justify;">Por suerte, quizás, hoy en día ya
no estamos en el siglo XII y ya se dan las condiciones para que este averroísmo
progresista deje de ser elitista y se convierta en proletario. La filosofía racionalista
andalusí está mucho más al alcance de la población musulmana y de todo el mundo
que en la Edad Media. Los anarquistas podemos recuperar aquella idea de “capacitación”
y de “optimismo pedagógico” de las Juventudes Libertarias de los años 30 y
abrirla a otras influencias culturales e ideológicas. Averroes cometió el gran
error de no querer socializar entre el pueblo sus ideas y el resultado fue que
este fue victima del fundamentalismo de los alfaquís y los libros del filósofo
cordobés quemados públicamente. Muchos siglos antes de que “Mujeres Libres” y
las secciones femeninas de las Juventudes Libertarias buscaran la “capacitación”
intelectual del género femenino, Averroes ya dijo en el siglo XII:</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i>“(…) cuando algunas mujeres
han sido muy bien educadas y poseían disposiciones sobresalientes, no ha
resultado imposible que lleguen a ser filósofos y gobernantes (…) Sin embargo
en estas sociedades nuestras se desconocen las habilidades de las mujeres,
porque en ellas sólo se utiliza para la procreación, estando por tanto
destinadas al servicio de sus maridos y relegadas al cuidado de la procreación,
educación y crianza. Pero esto inutiliza sus otras posibles actividades.”.<o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Aun así, no quiero engañar a
nadie: su “protofeminismo” era elitista y también consideraba a la mujer, en
general, más apta para actividades como la “música” y la “gimnasia”. Pero como
vimos, para el caso de los pensadores musulmanes “contextualistas”, no debemos
quedarnos con la literalidad de sus afirmaciones sino con el espíritu que
animaba su pensamiento. De la misma manera, que Sonia Garangou dijo en la
charla de Mataró que el anarquismo es un pensamiento a recuperar, pero adaptado
a los nuevos tiempos, lo mismo, o similar, puede decirse del averroísmo: una filosofía
islámica, racionalista y revolucionaria, que puede estar al servicio del
proletariado.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>
<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b> Alma apátrida<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b> </b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgG-i6YB94mTaySddiB6dNR2UPqshKg9ReCfK_TkVhYvFtTmaXMMxoM_RKUHWszZBQG3Zv3tlPWm9ipamtdd8j2KrXDlvrji4E_4CJA2EVyehGW5G3d_lHSCgSpV2eT1w5OzmCLnwSoVAirNTgu2eO7zmNSRSLdyLHwBSZn1abmJXh967Idyoq60lZ7SOpE/s1024/1703378720.webp" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="768" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgG-i6YB94mTaySddiB6dNR2UPqshKg9ReCfK_TkVhYvFtTmaXMMxoM_RKUHWszZBQG3Zv3tlPWm9ipamtdd8j2KrXDlvrji4E_4CJA2EVyehGW5G3d_lHSCgSpV2eT1w5OzmCLnwSoVAirNTgu2eO7zmNSRSLdyLHwBSZn1abmJXh967Idyoq60lZ7SOpE/s320/1703378720.webp" width="240" /></a></b></div><b>Obras de consulta:<o:p></o:p></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">a) La siguiente obra es un
resumen didáctico del pensamiento del filosofo cordobés y su aportación a la filosofía
europea:<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">MARTÍNEZ LORCA, ANDRÉS <i>Averroes:
El sabio cordobés que iluminó Europa </i>Utopía Libros – Córdoba con historia
ENSAYO, noviembre 2015.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">b) Esta obra da algunas claves
para la interpretación contemporánea del libro sagrado del islam y expone la
diferencia entre contextualistas (musulmanes progresistas), semicontextualistas
(islamistas) y literalistas (salafistas o tradicionalistas musulmanes).<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">SAEED, ABDULLAH <i>La
interpretación coránica: pistas para un enfoque contemporáneo</i> Biblioteca
Nueva. Madrid, 2011.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">c) Este libro contiene una
reflexión interesante sobre él porque es importante que personas no musulmanas
estudien la teología islámica de cara al diálogo intercultural.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">RADHOUANI, KHALED <i>La teología
islámica como oportunidad de diálogo: la teología islámica como oportunidad de
diálogo y entendimiento mutuo: Un enfoque multidimensional de un fenómeno complejo
</i>Ediciones Nuestro Conocimiento, 2022.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">d) Esta obra es un análisis más
profundo del pensamiento de Averroes y de su polémica con el teólogo Algazel
que expresa la derrota, en su momento, de la filosofía racionalista islámica
frente a una visión teológica más literal.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">MAIZA OZCOIDI, IDOIA <i>La
concepción de la filosofía en Averroes: Análisis crítico del Tahafut al-Tahafut
</i>Editorial Trotta – Universidad Nacional de Educación a Distancia, 2001.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">e) Esta obra, de donde se han
sacado las citas, del mismo Averroes es su propia interpretación del
pensamiento de Platón y donde se puede observar su protocomunismo y
protofeminismo.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>
<span style="font-size: 11pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: inherit;">AVERROES <i>Exposición de la República de Platón </i>(Traducción
y estudio preliminar de Miguel Cruz Hernández) Tecnos, 1986.</span></span>alma apátridahttp://www.blogger.com/profile/12596680837235718393noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4300673686764524915.post-72943863136385550592024-02-10T05:25:00.000-08:002024-02-14T08:30:04.933-08:00<p><b style="text-align: justify;"><span lang="CA"></span></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_Nvnj32Vj3M4HpPG8zk0gmzt3R7gcO5pCZECPBBPuX4NjQOYK4380SWfeec-U1ED_0VEgXHSeJsQiefHduHJmV0lQhhhfKx4tLkUzc7AGFwaeqabE-DtPulI5uoTi1E193YAAFau0zSUtC-JSo4nAN0kUR8aFuHIjoqwR_n3juXN0fz5KzWe1rcq_t3yo/s1000/GFVj75oWEAA0JA3.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="1000" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_Nvnj32Vj3M4HpPG8zk0gmzt3R7gcO5pCZECPBBPuX4NjQOYK4380SWfeec-U1ED_0VEgXHSeJsQiefHduHJmV0lQhhhfKx4tLkUzc7AGFwaeqabE-DtPulI5uoTi1E193YAAFau0zSUtC-JSo4nAN0kUR8aFuHIjoqwR_n3juXN0fz5KzWe1rcq_t3yo/s320/GFVj75oWEAA0JA3.jpg" width="320" /></a></b></div><b style="text-align: justify;">Jovent i
anarquisme: Crònica de la xerrada-presentació del llibre de les JJ.LL a Mataró
(Barna)<br /></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA">1) Introducció:
Presentació del llibre amb l’autora<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">El passat
divendres, 10 de febrer a les 18:00 hores, Batzac-Maresme (organització juvenil
anarquista de la comarca) va presentar al local de la CGT de Mataró (Av/Lluís
Companys, 56) el llibre de Sònia Garangou <i>“Les Joventuts Llibertàries de
Catalunya (1932-1939)”</i>. L’acte va comptar amb la presència de l’autora d’aquest
llibre: un estudi històric sobre una organització llibertària que,
malauradament, no ha estat tan estudiada com altres branques del moviment. Sònia
va començar mostrant, a través de diferents imatges, la gran presència de nois
i noies joves en les jornades de juliol de 1936. Afirmà que està bé veure les
imatges en color perquè se’ns fan més properes. Sònia ens explicà que començà
el seu estudi al Maresme, concretament a Malgrat, a l’arxiu municipal. Comentà
que, en aquella època, la gent podia ser anarquista i votar Esquerra
Republicana: s’ha de tenir en compte la tradició del republicanisme federal
entre els obrers i, afirmà, que aquest fenomen es podia veure sobretot a
comarques.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">La meva primera
reacció, davant d’aquesta afirmació, fou arrufar el nas: vaig considerar, en un
primer moment, que s’estava confonent “llibertari” amb “anarquista”. Sempre he
diferenciat aquests dos termes que, per a mi, són indicatius de la diferència entre
professar alguns aspectes de l’anarquisme (filoanarquisme) i adherir-se
completament a aquesta ideologia. És que potser els trentistes o el Partit
Sindicalista d’Angel Pestaña no eren llibertaris sense ser, pròpiament,
anarquistes? Ara bé, també és cert que, al mencionar Sònia, que això era un
fenomen “de comarques”, estava fent referència a una característica política,
que ha seguit present fins els nostres dies, sota altres formes: durant el
procés independentista es va notar, al meu entendre, que entre alguns companys
anarquistes de l’interior de Catalunya hi havia més consens en la necessitat de
recolzar aquestes mobilitzacions. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgn-Q6Qdm-wqseOnVx2ehkK0ddTnzm-NYZyIdgisLGyP36XamaVpqcY5fezOoo-8qypmSuz9CY3zlieFZq5Av98KrTNpGPoTw8T2zEieILf0sddbqo9jFiAiLHQLU0JcQ2xLsv0oktud3FtTUlg9Ml0ZvFnAv1X3288-kNfUP20mIKIcHO1-J5YEtKkFPcU/s1000/71nlH4Z3QXL._AC_UF1000,1000_QL80_.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="630" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgn-Q6Qdm-wqseOnVx2ehkK0ddTnzm-NYZyIdgisLGyP36XamaVpqcY5fezOoo-8qypmSuz9CY3zlieFZq5Av98KrTNpGPoTw8T2zEieILf0sddbqo9jFiAiLHQLU0JcQ2xLsv0oktud3FtTUlg9Ml0ZvFnAv1X3288-kNfUP20mIKIcHO1-J5YEtKkFPcU/s320/71nlH4Z3QXL._AC_UF1000,1000_QL80_.jpg" width="202" /></a></div><div style="text-align: justify;">I si bé s’ha de
recordar que l’E.R.C. dels anys 30 no era pròpiament independentista
(“separatista” en deien aleshores) sinó una formació política que estava entre
el republicanisme federal i el catalanisme, aquest últim ha evolucionat
majoritàriament cap a l’independentisme, en els últims anys, mantenint, a grans
trets, la mateixa base territorial i sociològica. I això és important tenir-ho
en compte, crec, de cara a entendre la pervivència actual de certes tendències
històriques en certs sectors de l’anarquisme. Altra cosa és que jo consideri
que l’anarquisme ha estat, fonamentalment, una expressió socio-política de la
classe treballadora metropolitana i que a algunes de les expressions
ideològiques que es manifesten al rerepaís se li hagin de donar la importància
justa.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">De totes maneres,
que no se’m mal interpreti, l’ideal anarcocomunista kropotkinià sempre ha
defensat superar la disjuntiva camp-ciutat: no caure en cert anti-ruralisme
trotskista (defensor del “comunisme de guerra” on partides armades bolxevics
expropiaven per la força als pagesos per alimentar unes ciutats afamades) ni
tampoc en l’anti-urbanisme maoista (defensor dels camperols davant d’unes
ciutats controlades pel capitalisme “estrangeritzant”). Entre els anarquistes
catalans, de l’època estudiada per Sònia, era freqüent intentar arribar a
acords d’intercanvi, mútuament beneficiosos, amb els pagesos però també, tot
s’ha de dir, es van produir expropiacions espontànies per part dels aturats de
Barcelona als camps de les localitats dels voltants (com ens recorda Chris
Ealham a <i>“La Lluita per Barcelona”</i>).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Sònia, en un primer
moment, va trobar molta informació de les <i>Joventuts Llibertàries del Litoral
</i>(posteriorment “del Maresme”). Els butlletins que s’han conservat eren
força rudimentaris i escrits a màquina. És molt interessant no només per saber
qui en formava part sinó per conèixer quin era el seu pensament. Algunes idees
són xocants, afirmà Sònia, com la defensa de retirar les dones del Front i l’ús
d’expressions sexistes com: <i>“Amazonas libertarias...nunca habían estado tan
guapas...”.</i> Sònia situà els antecedents d’aquesta organització al Maresme
el juny de 1932 amb el <i>“Ateneo de Divulgación Social de Mataró”</i>.<i> </i>Ja
el juliol de 1932 volen fer <i>“jiras” </i>per altres pobles de la comarca.
També va senyalar que abans, la CNT i la FAI no veien necessària una
organització juvenil. Als anys 30, totes les tendències ideològiques estaven
creant joventuts. El jovent veia que tenia “a tocar” poder canviar les coses.
Hi havia una lluita acarnissada entre ells. Tots tenien clar qui era l’enemic.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhHG5zic_GtDMTxfLB54zoSoTsUdZZVO2iqBFEgefq8HwtZIWNGsepncP3c2Rtuniiqq3pfDlPc41xQDT03Zi3pMrA4yCyk4Wt6c15YsUzoCvH2yNvCYZh58hKZndXUChPF7MyYUEFGbLjgunymUpay6B6XPSLcUzH83iKBr5nhb1awyJbIssv17jWw8wQ/s225/descarga.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="225" data-original-width="225" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhHG5zic_GtDMTxfLB54zoSoTsUdZZVO2iqBFEgefq8HwtZIWNGsepncP3c2Rtuniiqq3pfDlPc41xQDT03Zi3pMrA4yCyk4Wt6c15YsUzoCvH2yNvCYZh58hKZndXUChPF7MyYUEFGbLjgunymUpay6B6XPSLcUzH83iKBr5nhb1awyJbIssv17jWw8wQ/s1600/descarga.jpg" width="225" /></a></div><span lang="CA"><div style="text-align: justify;">Sònia parlà del <i>“Grupo
Prometeo” </i>de Premià de Dalt l’objectiu del qual era ajudar a altres joves a organitzar-se: en un dels seus butlletins afirmaven que <i>“El pueblo está
lleno de ignorantes”.</i> El juliol de 1932 es creen els <i>“Grupo Cultural de
Canet”</i>, <i>“Ateneo Libertario Fructidor de Calella” </i>i el <i>“Grupo de
Cultura de los Trabajadores de Arenys de Mar”</i>. Sònia afirmà que la CNT a
Badalona tenia armes guardades al Cementiri i els militants als patis de les
cases. Hi havia un Pla per fer front al Cop d’Estat: fer sonar les sirenes i
als barris obrers ja tenien instruccions. Sònia defensà que els anarquistes
sols no varen aturar l’aixecament militar però posaren la infraestructura
necessària. La organització dels obrers de la ciutat es va replicar als pobles.
Després això va permetre formar Comitès de Milícies Anti-feixistes, va dir.
L’octubre de 1936 hi ha un Ple Comarcal de JJ.LL. del Litoral.</div><o:p></o:p></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Sònia comentà,
també, que a l’edifici de les Joventuts Llibertàries de Lleida hi havia una
Escola i una piscina: ara hi ha un Mercadona, lamentà. Informà que, en certa
ocasió, companys anarquistes varen empaperar-lo per recordar aquest fet
històric del moviment anarquista. Les JJ.LL. organitzaven conferències i el que
en deien “controvèrsies” que eren debats per formar-se ideològicament. Anar al
Front va ser la mort de les JJ.LL. de la comarca i a Catalunya. Tot i així, les
Joventuts Llibertàries s’organitzaren al Front i van ser molt potents. Com a
conseqüència, d’aquesta situació, la organització va créixer però amb un perfil
de membre diferent: amb menys formació ideològica i que s’hi adheria com qui
s’apunta a un Club Social. Sònia afirmà que les JJ.LL. no feien servir el terme
“educació” sinó “capacitació”: tenien un fort “optimisme pedagògic” pensaven
que “tothom volia aprendre però no tenien la oportunitat”.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDFLziaNeFQMfTUGeX9v8hcN5k_Wse_jiNYzRchgdOLTP0lQ2PKZCMBiRQCW6bzQTL6ifmt_GLPPHJkbHBkVw_xw11w_dUQSE3gqYGLawjY7a1i0vCkUEoLB58Z-_gipXCcuRm6EItMeS5smMal2eiJHXMkyt1QUUkot7nVIL32_IdMnuU1R947GBnyGlf/s1659/anarquismos_en_perspectiva_portada_plana.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1659" data-original-width="1080" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDFLziaNeFQMfTUGeX9v8hcN5k_Wse_jiNYzRchgdOLTP0lQ2PKZCMBiRQCW6bzQTL6ifmt_GLPPHJkbHBkVw_xw11w_dUQSE3gqYGLawjY7a1i0vCkUEoLB58Z-_gipXCcuRm6EItMeS5smMal2eiJHXMkyt1QUUkot7nVIL32_IdMnuU1R947GBnyGlf/s320/anarquismos_en_perspectiva_portada_plana.jpg" width="208" /></a></div><div style="text-align: justify;">Sònia comentà que
els anarquistes, contra el que es pugui pensar, no eren gens caòtics ni
desorganitzats: feien moltes actes i documents. Les Joventuts Llibertàries van
néixer com a grups de “propaganda i cultura” de la FAI però acabaren oposades a
ella: l’acusaven de “circumstancialista”, és a dir, d’haver abandonat els
ideals anarquistes per adaptar-se a les circumstàncies durant la Guerra Civil.
Sònia, per anar finalitzant la seva exposició, va recomanar el llibre <i>“Anarquismos
en perspectiva” </i>de Tomás Ibañez com un referent actual en el que basar-se.
Es preguntà si en l’època actual de capitalisme hegemònic ens poden servir les
idees de finals del segle XIX i principis del XX. En aquella època era
relativament fàcil moure a la gent, va concloure.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA">2) Conclusions<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Considero que si
hem de tenir en compte l’experiència de les Joventuts Llibertàries dels anys 30
sempre ha de ser per treure’n alguna reflexió actual de cara a la praxis. Un
dels joves assistents afirmà que Tomás Ibáñez no li sembla un referent perquè
defensa l’anarquisme com a “estil de vida” i no com a praxis militant i que
això ha fet molt de mal al moviment: segons la seva opinió el moviment
llibertari ha de treballar colze a colze amb els “moviments populars”. Vaig
entendre que estava defensant la postura de Batzac. Sònia contestà que aquesta
polèmica no estava present a l’època, que ella ha estudiat, perquè els
anarquistes d’aleshores no sentien la necessitat de participar en “moviments
populars” ja que ells mateixos eren el moviment popular. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Una afirmació
interessant i que, al meu entendre, explica el perquè alguns companys veuen amb
escepticisme aquesta participació actual. En el fons parteixen d’una
interiorització de l’estructura i condicions polítiques d’aquella època, és a
dir, tenen l’esperança de tornar a ser aquest referent de masses. I amb això no
em refereixo a algunes de les expressions actuals de l’anarquisme juvenil (no,
precisament, Batzac) l’escepticisme dels quals no ve, precisament, de tenir
aquests referents dels anys 30 sinó de l’assumpció de postures nihilistes i de
l’anarquisme com a “estil de vida” com defensa Tomás Ibáñez. Per altra banda,
si bé puc compartir part de la crítica de Batzac crec que va massa lluny: no
s’ha d’establir, al meu entendre, una radical disjuntiva entre l’anarquisme com
a moviment polític i com a forma de vida.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkqg4V-u3C0wm8CsxZh8SuOwqGyRmPuD83Ia_K1xJ7ejKV5wBBq3wHaBQ0uL1IdMyPx1_MDYtgmFVX8edCHi89QnLGW_QYDIerTBzKIINccaL-sY1S9oEtyU19Evx17nond9SY0YyN5YxWE6gzBWook3vI6rzuWMvdvJBSx82KR221IcQQkDjJ-zyrcl5X/s253/guy-debord.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="253" data-original-width="187" height="253" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkqg4V-u3C0wm8CsxZh8SuOwqGyRmPuD83Ia_K1xJ7ejKV5wBBq3wHaBQ0uL1IdMyPx1_MDYtgmFVX8edCHi89QnLGW_QYDIerTBzKIINccaL-sY1S9oEtyU19Evx17nond9SY0YyN5YxWE6gzBWook3vI6rzuWMvdvJBSx82KR221IcQQkDjJ-zyrcl5X/s1600/guy-debord.jpg" width="187" /></a></div><div style="text-align: justify;">De fet, el situacionista francès Guy Debord
comentava, amb altres paraules, que la fusió d’aquests dos aspectes és el que
feia de l’anarquisme un moviment revolucionari més integral que el marxisme (si
bé també el criticava per no haver superat la “<i>fase ideològica” </i>en la
seva crítica a l’Estat). Segurament, assajar formes de sociabilitat alternativa
a la merda capitalista no està, malauradament i en les condicions actuals, a
l’abast de tothom però això no ens ha de portar a construir aquests discursos
dicotòmics que, més aviat, no contribueixen a cohesionar el moviment, en les
seves diferents expressions socials i polítiques. L’experimentació social també
es fa necessària alhora de demostrar, encara que sigui a petita escala, que el
que planteges en la teoria pot funcionar a la pràctica. La qüestió és fer
compatible aquests dos aspectes, militant i pre-figuratiu, de l’anarquisme.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Hi ha, també,
altres aspectes del llibre de Sònia Garangou que poden servir pel debat actual.
Un d’ells és la presència, en aquella època, de joves anarquistes vinculats als
Ateneus Llibertaris que es negaven a afiliar-se al sindicat sota la postura de
defensa de cert “purisme ideològic”. Si tenim en compte que, en aquells temps,
els joves començaven abans la seva vida laboral que ara no hem de deduir que la
seva postura provingués d’una falta de contacte amb el món del treball sinó de
la seva intransigència fruit, en bona part, de la seva edat. Aquesta postura
contrasta amb certes posicions que defensen la creació d’espais juvenils dins
de l’anarcosindicalisme. De totes maneres, als anys 30 hi havia, també, un munt
de situacions de duplicitat, i sembla inclús que de triplicitat, orgànica:
Joventuts Llibertàries vinculades a un sindicat en concret que, a la vegada,
pertanyien a la Federació Ibèrica de l’organització juvenil i a la FAI (doncs,
les Joventuts Llibertàries de Catalunya estaven, a més a més, vinculades
orgànicament a l’específica anarquista).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTf5GjK55CC_Meuc1Y5WHn6TtSl_K5J6n-epFGZey_A8xCcV5RpVy47VW103a1PGCYX_FtsKclnUAdnPJu9Gk-rQimSrf0mXRmJo4tR6Dbb3iOla4RVaIIZ4us8fQzL74U8bf-ioKodutenjWsXze__kURZ0KDBoZgF2X2ExSTSal8c2QxVsElTLV2kHwt/s986/barcelona-juventudes-libertarias-pro-cultura-del-distrito-v-jjll-fai-0-10p-allepuz-63-mh-c11043.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="986" data-original-width="918" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTf5GjK55CC_Meuc1Y5WHn6TtSl_K5J6n-epFGZey_A8xCcV5RpVy47VW103a1PGCYX_FtsKclnUAdnPJu9Gk-rQimSrf0mXRmJo4tR6Dbb3iOla4RVaIIZ4us8fQzL74U8bf-ioKodutenjWsXze__kURZ0KDBoZgF2X2ExSTSal8c2QxVsElTLV2kHwt/s320/barcelona-juventudes-libertarias-pro-cultura-del-distrito-v-jjll-fai-0-10p-allepuz-63-mh-c11043.jpg" width="298" /></a></div><div style="text-align: justify;">Finalment una altra
qüestió interessant del llibre és la polèmica que va sorgir entre <i>“Mujeres
Libres” </i>i les JJ.LL. a l’impulsar aquestes últimes “seccions femenines”
dins de l’organització. Les <i>“Mujeres Libres” </i>consideraven que aquestes
noies joves havien d’estar afiliades a la seva sectorial de dones llibertàries.
Les persones que militem al moviment anarquista estem, sovint, travessades per
diferents opressions. El plantejament de la interseccionalitat, tal i com jo
l’entenc encara que potser m’equivoqui, considera que aquestes estan a un
mateix nivell, però, després ens trobem que, històricament, existiren a
l’anarquisme polèmiques respecte quin eix s’havia de prioritzar que, en aquest
cas, queda exemplificat en la disjuntiva entre prioritzar l’eix generacional o
el de gènere.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">En definitiva, la
tarda del divendres a Mataró va ser un moment interessant per la reflexió del
moviment llibertari i, concretament, del seu sector juvenil. I tot i que jo,
personalment, no comparteixi alguns aspectes de la línia ideològica de Batzac
si estic d’acord en la participació en els “moviments populars” i en la
necessitat d’organitzacions formals llibertàries que es mantinguin en els
moments de reflux de la lluita social.<o:p></o:p></span></p>
<b><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"> </span><span lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: inherit;"> Alma apátrida</span></span></b>alma apátridahttp://www.blogger.com/profile/12596680837235718393noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4300673686764524915.post-49944583958293681392024-02-08T08:44:00.000-08:002024-02-08T08:44:12.795-08:00<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5X8-j3nFQYYP19T45RVdID8M9qxuRpGjA_hiEqHNGNTNNNqkuqhz0HuwSJ5E7WcoRQX9G7w9krhyphenhypheniBFAvhBETcywWGp4etTiO02XKhvlyCzBbuvyRar5dbGE6X10O47XsgZcwvrthCe_TDIafwB9lflkUiu73bHx99JgOkjIohG_10T3l5ydWDpH3mp0F/s2000/IMG-20240207-WA0015.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1500" data-original-width="2000" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5X8-j3nFQYYP19T45RVdID8M9qxuRpGjA_hiEqHNGNTNNNqkuqhz0HuwSJ5E7WcoRQX9G7w9krhyphenhypheniBFAvhBETcywWGp4etTiO02XKhvlyCzBbuvyRar5dbGE6X10O47XsgZcwvrthCe_TDIafwB9lflkUiu73bHx99JgOkjIohG_10T3l5ydWDpH3mp0F/s320/IMG-20240207-WA0015.jpg" width="320" /></a></div><b style="text-align: justify;"><span lang="CA">Aturem el Genocidi! Carrefour Còmplice! Crònica i
reflexions de la manifestació pel poble palestí el 7F a Martorell (Barna)</span></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">1) Introducció: Els convocants i algunes
consideracions llibertàries sobre la lluita social<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El passat dimecres, 7 de febrer de 2024 a les 19:00 hores, s’havia convocat
al nostre municipi una mobilització social en solidaritat amb el poble de
Palestina, que ja fa mesos ve patint la criminal agressió militar israeliana
amb milers d’assassinats, ferits i desapareguts. Aquesta protesta local ha
estat coordinada amb la jornada de lluita a nivell estatal (amb un mateix
disseny de cartell) i ha implicat a les següents entitats del poble, i de la
zona nord del Baix Llobregat, que han participat en i convocat la manifestació:
<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Associació
“Martorell Viu” (una entitat de defensa del patrimoni ecològic i cultural del
poble).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">“Montserratí
amb Palestina” (un col·lectiu solidari que agrupa activistes d’Esparreguera,
Olesa de Montserrat i Martorell).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Assemblea
“Papers per Tothom” de Martorell (el col·lectiu de lluita migrant que ja fa més
d’un any ve convocant les mobilitzacions en defensa del padró).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Associació
Cultural Al-Basma (una entitat de dones marroquines de Martorell). <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Federació
Local de la CNT-AIT de Martorell (la nostra organització anarcosindicalista).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpLast"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnXJUVkvrz0urzVyLYbu6hkeOAiyYAV3J9GVXvAugzkpkwJXMGR6NCu8W_AhDAvrovax4vZ_LytBfSCBtEnn2RM8-ZMb6A90T6lmC_bTcdwRKexQw0_P5hNynvg3rQLLVqnBNs4rVDi_w_t6_fsySLBfIjpJAhXOVeCEgnrv3X-iC-qcsteAmrmb-BfyFx/s2000/IMG-20240207-WA0008.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1500" data-original-width="2000" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnXJUVkvrz0urzVyLYbu6hkeOAiyYAV3J9GVXvAugzkpkwJXMGR6NCu8W_AhDAvrovax4vZ_LytBfSCBtEnn2RM8-ZMb6A90T6lmC_bTcdwRKexQw0_P5hNynvg3rQLLVqnBNs4rVDi_w_t6_fsySLBfIjpJAhXOVeCEgnrv3X-iC-qcsteAmrmb-BfyFx/s320/IMG-20240207-WA0008.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">Des de la nostra organització a Martorell sempre s’ha defensat, i jo m’hi
incloc, la necessitat de confluir al carrer, en mobilitzacions com aquesta,
davant d’altres postures llibertàries, que ho veuen problemàtic, per la
dificultat de plantejar un discurs específicament anti-autoritari en lluites
més àmplies com la de Palestina. Aquest és un debat obert però, en tot cas,
considero (i crec que també expresso el pensament de varis companys amb això
que diré) que la prioritat és la participació en la lluita social i que, en tot
cas, l’elaboració d’un discurs polític propi s’ha de desenvolupar en el context
mateix, de desenvolupament de la protesta, i no al marge o en oposició a
aquesta. Expresso aquestes idees en relació a converses informals mantingudes
amb varis i vàries companyes.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Un primer pas ha estat, doncs, l’elaboració i difusió d’una
octaveta-manifest propi en aquesta mobilització que; conjuntament amb el del
nucli local de “Papers per Tothom”, el manifest general de la jornada de lluita
estatal i un cridant al boicot a Carrefour pels convenis amb empreses
israelianes, presents als territoris ocupats de Cisjordània, s’ha repartit a la
concentració d’inici i durant la manifestació. Potser quedaria pendent un
document polític més extens clarificant quina és l’alternativa emancipadora que
plantegem els anarquistes i anarcosindicalistes a un “Estat Palestí” (Territori
Lliure, Zona Alliberada...) o la nostra relació (i crítica) amb el patriotisme
anti-imperialista i l’islamo-nacionalisme de Hamas. Feina que excedeix,
òbviament, la que s’ha de desenvolupar, de cara a la difusió àgil entre la
ciutadania, durant una mobilització social com la del 7F.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBhK4hP_8wg24Ql0dXKtdM4Xb1R1WoUcgmCJ48Hh_f4Ii_2hmPrzYpIlDp9WlX2TcEh9lCdQ6vIilZNUvxunweEoK1Db0MqWPyhavtsaB8MjzjUJaWd-6K24X2wQvhLw-MzQoDIuGHFN2U_SlxZxLKhro3dxNfDfBMlGivcUj_WCIyTBNdr3a470viJ8ST/s2000/IMG-20240207-WA0018.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="2000" data-original-width="1500" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBhK4hP_8wg24Ql0dXKtdM4Xb1R1WoUcgmCJ48Hh_f4Ii_2hmPrzYpIlDp9WlX2TcEh9lCdQ6vIilZNUvxunweEoK1Db0MqWPyhavtsaB8MjzjUJaWd-6K24X2wQvhLw-MzQoDIuGHFN2U_SlxZxLKhro3dxNfDfBMlGivcUj_WCIyTBNdr3a470viJ8ST/s320/IMG-20240207-WA0018.jpg" width="240" /></a></div><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">2) Estimem Palestina, defensem la vida i aturem el
món: la manifestació a Martorell<o:p></o:p></span></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El punt d’inici va ser la Plaça de les Puntaires (Parc davant de la
benzinera de la Repsol). Des d’un començament, i mentre anaven arribant
manifestants, es van presentar vàries dotacions, de la Policia Local i els
Mossos d’Esquadra, molestant als companys que repartien octavetes, fent
preguntes i queixant-se de que la mobilització no havia estat comunicada
“degudament”. En alguna ocasió, van arribar a posar-se bastant pesats i
generant, des d’un inici, certa crispació entre alguns solidaris. Passada una
mitja hora (i després que ja gairebé no quedessin octavetes de la campanya
unitària i de la CNT-AIT que es van repartir força ràpid) va començar la
manifestació, que va pujar pel carrer Reverend Marçal, fins a l’entrada del
barri de Buenos Aires (allà es van repartir vàries octavetes del nucli local de
“Papers per Tothom”: moltes d’elles entre persones de la comunitat magrebí i
altres ciutadanes que passejaven pel carrer).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Es va continuar per l’avinguda Sant Antoni (passant pel barri de Verge del
Carme: urbanització amb gran presència de treballadors migrants) fins arribar a
la Rambla de les Bòviles. La manifestació era força concorreguda (entre 150 i
170 manifestants si bé va anar oscil·lant en diferents trams del trajecte). En
aquesta Rambla es van llegir diferents manifests (el de “Papers per Tothom” i
el de la CNT-AIT de la mateixa manera que a l’inici de la manifestació s’havia
llegit el de la campanya unitària) mentre un grup de canalla molt jove cridava
consignes entusiasmada. Tirant per un altre carrer (el del Poliesportiu Vell)
es va arribar prop del punt d’inici de la manifestació i allà mateix, per
megafonia, es va cridar a marxar cap al Carrefour entremig d’aplaudiments i
cridòria de consignes. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisyR1GLGz3p52pSiO1Kmv5clPwnylnD4SX8SmZqRLD0Nu8YEv2MuncbhIBOnP3med2d3IszNA7rs-3d8f4Hz9h1f0QMy4pv7zbskN5xobaiS3tbe_QtC9I6cr8p1myg9J9xJsftkAhhpN56EpQm1IDuDlJw4TuUWFnikTg_SPLTlSm7u5BlAEgt4TRQARp/s2000/IMG-20240207-WA0007.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1500" data-original-width="2000" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisyR1GLGz3p52pSiO1Kmv5clPwnylnD4SX8SmZqRLD0Nu8YEv2MuncbhIBOnP3med2d3IszNA7rs-3d8f4Hz9h1f0QMy4pv7zbskN5xobaiS3tbe_QtC9I6cr8p1myg9J9xJsftkAhhpN56EpQm1IDuDlJw4TuUWFnikTg_SPLTlSm7u5BlAEgt4TRQARp/s320/IMG-20240207-WA0007.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">Mentre s’enfilava per la carretera, es va canviar la pancarta de capçalera
“Aturem el genocidi contra el Poble Palestí” per una que resava “Carrefour
còmplice del Genocidi a Palestina”. Mentrestant, un company va anar posant
octavetes a varis vehicles de “papers per tothom” i contra el Carrefour.
Entremig de càntics es va arribar a aquesta gran superfície on es va llegir un
manifest, es van desplegar les pancartes, es van cridar càntics, consignes i es
van seguir repartint octavetes. En un moment, hi va haver una mica de tensió
quan uns companys van voler repartir propaganda dins del Carrefour i la Policia
(que estava protegint els accessos) ho va impedir mentre se li recriminava la
seva actitud dèspota de defensa dels lobbys empresarials.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Una pintada de “Free Palestina”, amb una A circulada, va acomiadar els
manifestants, que van tornar sobre els seus passos fins al lloc de concentració
inicial (Plaça de les Puntaires) on es va tornar a llegir el manifest general
de la jornada de lluita, i es donà per desconvocada la manifestació, sota
vàries consignes solidàries.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">3) Conclusions<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aquesta tercera manifestació a Martorell, en solidaritat amb el poble
palestí, va estar més animada inclús que la segona (més participació i ambient
més combatiu). Considero que ha estat un encert treballar-nos més, i amb més
antelació, el contacte amb diferents col·lectius de la localitat i del nord de
la nostra comarca. El repte és consolidar aquests contactes de cara, no només a
aquesta lluita, sinó a d’altres que hi ha o puguin sorgir a Martorell o a la
zona. Per altra banda, com a llibertaris es fa necessari, al meu entendre, començar
a preparar la difusió d’un discurs polític i ideològic propi: això no ha de ser
vist com a sectarisme sinó com una forma de cohesionar-nos nosaltres mateixos
de cara a una intervenció més convençuda (si, encara que sembli obvi, es fa
necessari també reforçar les conviccions del nostre propi entorn) en les
mobilitzacions socials que estan per venir.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Alma apàtrida<o:p></o:p></span></b></p>alma apátridahttp://www.blogger.com/profile/12596680837235718393noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4300673686764524915.post-71688327545098881292024-01-21T15:08:00.000-08:002024-01-21T15:16:25.405-08:00<p><b style="text-align: justify;"></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJV6AmVdijjljV0Wp-t-JMAgqlWwSJinf1nsQBCk9tuAfGfKEdWenBnDAzPh4MJBXMqZMPoAVf5lq9jY3C9RVbNLid-0OCj7t6tJQgcfBSKq8X7B8KE9PvVtITG_0hddwSaECSnWgzGhtXKkCPEweDvvMDUy6g6wzHtA5NOKnIhDTPCaihkCw7Sat37-1Q/s4000/IMG_20240121_133645.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="3000" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJV6AmVdijjljV0Wp-t-JMAgqlWwSJinf1nsQBCk9tuAfGfKEdWenBnDAzPh4MJBXMqZMPoAVf5lq9jY3C9RVbNLid-0OCj7t6tJQgcfBSKq8X7B8KE9PvVtITG_0hddwSaECSnWgzGhtXKkCPEweDvvMDUy6g6wzHtA5NOKnIhDTPCaihkCw7Sat37-1Q/s320/IMG_20240121_133645.jpg" width="240" /></a></b></div><b style="text-align: justify;">[Martorell-Bcn] Junts, los
migrantes y el oportunismo de los medios: Breve crónica de una rueda de prensa que
no fue</b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El pasado domingo, 21 de enero de
2024, a las 13:00 horas se convocó en la Plaza de la Vila de Martorell (Barna)
una rueda prensa donde se había invitado a varios medios de “comunicación”:
TV3, TVE1, RNE, El Periódico, La Vanguardia etc…con la finalidad de dar la
opinión de la Asamblea “Papeles para Todos” de Martorell sobre el traspaso de
las competencias en inmigración, por parte del Gobierno “socialista” de Pedro
Sánchez, al Gobierno de la Generalitat encabezado por la ultraderecha
nacionalista de “Junts”: si, la ultraderecha como suena, no hace falta ya
escandalizarse tanto con “Aliança Catalana” de Silvia Orriols en Ripoll cuando “Junts”
tiene ya, prácticamente, el mismo discurso y, si, encabezado como suena porque
el monaguillo de Pere Aragonés y sus secuaces, no nos engañemos, están ahí de
poca cosa más que figurantes ¿Sino de que iba a negociar el PSOE directamente
con “Junts” pasando olímpicamente de ERC? <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La Rueda de Prensa se había
convocado una hora después de la reunión semanal, que realiza la asamblea todos
los domingos, así que, una vez comentadas algunas cuestiones menores, bajamos
en dirección a la Vila sumando algún compañero migrante en el trayecto. Al
llegar al sitio, se han desplegado dos pancartas con los lemas “El Padrón es un
Derecho” y “Papeles para Todos” mientras algunos compañeros solidarios del
sindicato y la asamblea repartían octavillas de esta última a los transeúntes
que pasaban por delante del Ayuntamiento. Como nos temíamos algunos, ningún
medio ha hecho acto de presencia. Solo ha hecho acto de presencia un sujeto
algo sospechoso (que llevaba una chaqueta amarilla) que se ha dedicado a hacer
fotos de los alrededores y de una pegatina confederal que ha aparecido en un
cristal del Ayuntamiento.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSR2Mpj0tZ1hEQYbxoFpH-klfkpL4EvXCmSC55tEhGgvO4C4nhL-bEEHdrZaCYUS9JX4a-RnXV3Sr-g2Be2LnfI8PLpzKY9MYPKerdrgDLAsy4QohXRnSqrLqoWzS2pdGg2IiWOc7QsWtkKjCz7KFvkkdKXDjJ8VDWEPY1CsolvNVrXogwN32hboqq1eSo/s1600/IMG-20240118-WA0001.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1131" data-original-width="1600" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSR2Mpj0tZ1hEQYbxoFpH-klfkpL4EvXCmSC55tEhGgvO4C4nhL-bEEHdrZaCYUS9JX4a-RnXV3Sr-g2Be2LnfI8PLpzKY9MYPKerdrgDLAsy4QohXRnSqrLqoWzS2pdGg2IiWOc7QsWtkKjCz7KFvkkdKXDjJ8VDWEPY1CsolvNVrXogwN32hboqq1eSo/s320/IMG-20240118-WA0001.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">Esto contrasta, fuertemente, con
el interés inicial mostrado por varios medios de “comunicación” en esta lucha
local: en un primer momento, salió un reportaje de TV3, abriendo el noticiario
comarcal, con varias entrevistas a miembros de la asamblea, posteriormente otro
de la misma cadena realizando una crónica de la primera concentración,
seguidamente artículos en El Periódico, El Llobregat Digital…incluso
denunciando al Alcalde, etc. Lo que pensé, en ese momento, es que a ERC (quien
controla la CCMA – Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals) le interesaba
sacarlo para intentar joder a “Junts” uno de sus tradicionales feudos políticos
en el Baix Llobregat: Martorell.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Sobre todo, teniendo en cuenta
que el alcaldable de ERC en Martorell, Soulimane Messaoudi, en un inicio
colaboró, a título personal, con la asamblea (asistiendo a alguna reunión e
incluso repartiendo propaganda) si bien su asistencia después se vio
interrumpida. Ahora bien, en ninguno de los medios de ERC (redes sociales,
prensa) se dice nada al respecto. Si hizo, por eso, una pregunta en el pleno
municipal respecto al padrón. Aun así, el papel de ERC en el municipio es
irrelevante tratándose, además, de una formación política conocida,
históricamente, por su carácter clasemediero, timorato, oscilante y sin
personalidad política ninguna: intentan contentar a todo el mundo teniendo a un
trabajador y sindicalista magrebí de candidato, a la vez, que se apoyan en una
base social profundamente conservadora. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbDg2haOa7PiCZunDIu5c-T-aDSwhbUugpE6AcXabiU8RLRwHqDjGk1YKzxpcBanPyabDv0rwpjb89Boayh0gjhjDoGXEtVUYwCNK6xQAGTmXHm-I6nXHWas5p0Bc0egkmaHIy_EDBjQA3j2Gxv4w2QPOuqKNXbnQczt18Ed32TQRcTQGV9u4tXUhdOtQ3/s4000/IMG_20240121_131503.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="3000" data-original-width="4000" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbDg2haOa7PiCZunDIu5c-T-aDSwhbUugpE6AcXabiU8RLRwHqDjGk1YKzxpcBanPyabDv0rwpjb89Boayh0gjhjDoGXEtVUYwCNK6xQAGTmXHm-I6nXHWas5p0Bc0egkmaHIy_EDBjQA3j2Gxv4w2QPOuqKNXbnQczt18Ed32TQRcTQGV9u4tXUhdOtQ3/s320/IMG_20240121_131503.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">Aún recuerdo que la bandera de su
partido es la única que ondea en el acto de los <i>traginers </i>de San Antoni
Abat: un paseo a caballo donde la “gente de bien” puede lucirse ante unos
espectadores proletarios que seguro no asistirán al ágape de gala en “El
Progres”: antigua sede martorellense del Partido Radical de Alejandro Lerroux.
Un monumento a la permanencia histórica de la demagogia como instrumento
político. Pero, volviendo al tema de los medios, esta inicial atención a la
lucha migrante en Martorell parece que solo ha dejado paso a noticias sobre
supuestas desarticulaciones de mafias que mercadean con el padrón e, incluso,
de una célula terrorista islámica con uno de los detenidos de nuestra
localidad.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">No soy amigo de teorías
conspirativas pero lo que está claro es que el tratamiento alarmista de estos
hechos (cabe recordar que, si se siguen, de cerca, estos procesos judiciales
por yihadismo, la mayoría de las veces, acaban en absolución o en condenas que
no tienen que ver con dicha acusación: como, por ejemplo, falsificación
documental) no contribuye, para nada, a generar más simpatías para la lucha que
estamos llevando a cabo en este pueblo. Otro debate, no ya como Asamblea
“Papeles para Tod@s” sino como anarquistas, es si vale la pena, entonces,
llamar a los medios. Alguien podría pensar, ingenuamente, que siempre es bueno
tener a la “opinión pública” de tu parte (si consigues que hablen bien de ti,
lo que se produjo en un inicio): el problema es que dicha “opinión pública” es
tan volátil y oscilante que puede pasar, fácilmente, de la simpatía, la
indiferencia y el rechazo en poco tiempo. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7fQQZviJOcIC9b00-ZcIRUBSconoK8bHF9lLxnWezsVkDCJeHAT2cFRAQzR-Rmdp68RWlx_sK94FJn-42WJeJwAfS7moC7Q3t1Jdg2rEXMqdku1HnKUpOOFHmWDrKGwFBDC9DTluBSh1ijxCblmMlCUIAH0Z_8vHb3uqjnsRzs1S2K_0463sKkwEFMHfX/s4000/IMG_20240121_133546.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3000" data-original-width="4000" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7fQQZviJOcIC9b00-ZcIRUBSconoK8bHF9lLxnWezsVkDCJeHAT2cFRAQzR-Rmdp68RWlx_sK94FJn-42WJeJwAfS7moC7Q3t1Jdg2rEXMqdku1HnKUpOOFHmWDrKGwFBDC9DTluBSh1ijxCblmMlCUIAH0Z_8vHb3uqjnsRzs1S2K_0463sKkwEFMHfX/s320/IMG_20240121_133546.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">Como dijo alguien, no vivimos en
la época del “pensamiento único” sino de la “emoción única” y del “fin de la
historia” como dijo Fukuyama. Así que “si te he visto no me acuerdo” y más vale
que confiemos, sobre todo, en nuestras propias fuerzas y medios de difusión.
Aun así, ante este panorama, nos concentramos sobre unas 20 personas y se
improvisó la rueda de prensa en video del que se hará la difusión oportuna.
Cabe señalar, como hecho positivo, que se acercaron algunas personas migrantes
vecinas de Martorell al acto y también miembros de la Asociación “Martorell
Viu”: una entidad que surgió a raíz de la lucha contra la construcción de la
carretera C-243 a inicios de los 2000 y que desarrolla una labor de defensa del
patrimonio cultural y ecológico de la localidad. La Vila estuvo más
concurrida, en ese día y a esa hora, de lo que esperaba y se pudo hacer una
difusión aceptable de propaganda de la entidad.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Por lo que nos comentan l@s
compañer@s de “Martorell Viu”, el alcalde Fonollosa está totalmente enrocado en
que no va a haber padrón (para que luego se escandalicen con Silvia Orriols)
discurso que repiten como loros los mismos técnicos del Ayuntamiento. El Alcalde, pues, ya se ha encargado de mantener el control político del personal
administrativo municipal (que según sus leyes burguesas debe ser neutral
políticamente y limitarse a aplicar una ley la cual, por lo que parece, tienen
instrucciones políticas claras de no cumplir) como buen aristócrata de este
señorío feudal del Baix Llobregat Nord. Todo ello, claro, con la pasividad
cómplice de la mayor parte de la población que, en lugar, de animarse a
reivindicar sus derechos aprovechando la situación de agitación están
rascándose los huevos o el potorro como dice un compañero del sindicato.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b> </b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>Viva la lucha del proletariado
migrante<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>De la lucha por los derechos a
la revolución social<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>Siempre adelante<o:p></o:p></b></p>
<b><span style="font-size: 11pt; line-height: 107%;"><span face="Calibri, sans-serif"> </span><span style="font-family: inherit;">Alma apátrida</span></span></b>alma apátridahttp://www.blogger.com/profile/12596680837235718393noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4300673686764524915.post-30980553937890404662024-01-21T14:42:00.000-08:002024-01-21T14:42:08.503-08:00<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj20h2QJ8LAITcPGAemzGLQHKwfWD9Sk-TfaTf_wsE7Wj2DRmwwX6Ag4286GfeQGXO6vy2OQPQeLlfJMFnUGSwFkkdxoiy8kgcCo0Bq_eAWXPfWHUUzSqYEghKg3AGA3yGOYDt_Yn9CKriLHW3xnuktq1_LcZchjENFWsr-pmKRxltmTSB8q27NvC4j0M9P/s1080/GEOFwp7XwAAN1Au.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1080" data-original-width="1080" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj20h2QJ8LAITcPGAemzGLQHKwfWD9Sk-TfaTf_wsE7Wj2DRmwwX6Ag4286GfeQGXO6vy2OQPQeLlfJMFnUGSwFkkdxoiy8kgcCo0Bq_eAWXPfWHUUzSqYEghKg3AGA3yGOYDt_Yn9CKriLHW3xnuktq1_LcZchjENFWsr-pmKRxltmTSB8q27NvC4j0M9P/s320/GEOFwp7XwAAN1Au.jpg" width="320" /></a></div><b style="text-align: justify;"><span lang="CA">La repressió es combat lluitant: crònica de la
jornada d’Ègida al Banc Expropiat (Gràcia-Barna).<br /></span></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El passat dissabte, 20 de gener de 2024, a partir de les 12: 00 hores del
migdia, va tenir lloc, al Banc Expropiat de la Vila de Gràcia, una jornada organitzada
per les companyes d’Ègida (defensa col·lectiva anarquista) sobre diferents
experiències de resposta que el moviment llibertari ha desenvolupat davant dels
cops repressius que afecten al nostre entorn social i polític. Un cop feta la
presentació de l’acte, van passar a intervenir diferents col·lectius que
treballen en aquest àmbit així com diferents companyes afectades per casos
repressius.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">1) Colze a Colze<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">És un col·lectiu que sorgeix a partir de les Operacions Pandora i Piñata.
El primer ponent comentà, tot just va començar la seva exposició, que cridava
l’atenció la mitjana d’edat de les persones detingudes (35 en endavant) ja que
no havia estat tan comú en operacions repressives (es solien centrar en
persones més joves). Les companyes afectades portaven temps en lluites
autònomes/anarquistes. Havien començat a militar a finals dels anys 90 i
principis dels 2000. El context polític anarquista d’aquella època era el de
l’insurreccionalisme, les lluites contra les presons (i el sistema d’aïllament
F.I.E.S.) i la ruptura entre la CNT i les Joventuts Llibertàries. Se’ls acusava
de la col·locació d’artefactes incendiaris/explosius. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiH8YHJU5Z45tq3Da0Z6TMpgR6cRFoNRjkjF7XIjqLlkGmvA9-FwDGAdm6zT6wQphfWMM_gFL24QR7P5WduIlhFDWuP55rvnW2HEx3GpYhR4geFsVDtC7MeHA1K6-VSoqgl5ZI7wzcAylqnNlfryEmhT_HFDLy5T_DiKY2luLnPtfl0ZTAaJ-zm1Oy3u1F9/s333/colzeacolze.png" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="192" data-original-width="333" height="185" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiH8YHJU5Z45tq3Da0Z6TMpgR6cRFoNRjkjF7XIjqLlkGmvA9-FwDGAdm6zT6wQphfWMM_gFL24QR7P5WduIlhFDWuP55rvnW2HEx3GpYhR4geFsVDtC7MeHA1K6-VSoqgl5ZI7wzcAylqnNlfryEmhT_HFDLy5T_DiKY2luLnPtfl0ZTAaJ-zm1Oy3u1F9/s320/colzeacolze.png" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">En aquest context, “Colze a colze” neix com a grup de suport a aquestes
persones. A partir de 2009, s’incrementa la lluita social (pel context de crisi
social i econòmica) amb la convocatòria de vàries vagues generals. Es
produeixen intents de coordinació dels grups anarquistes. El novembre de 2013,
succeeix l’Operació Columna, contra les companyes xilenes Mónica i Francisco,
acusades de col·locar artefactes explosius. Se’ls acusa de formar part de la
organització armada FAI-FRI (Federació Anarquista Informal – Front
Revolucionari Internacional). Es parla d’ una col·laboració entre “subversius”
de Xile i Espanya als mitjans de “comunicació”. Es va comentar, també, que a la
Operació Pandora l’acusació era genèrica de “col·locació” d’artefactes sense
explicitar. En aquesta ocasió, se’ls va acusar de formar part de <i>Grupos
Anarquistas Coordinados (G.A.C.)</i>. L’acusació contra Mónica i Francisco de
pertànyer a la FAI-FRI va quedar desmuntada, posteriorment, perquè feia uns 3
anys que no existia.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">En aquesta època, es produeixen detencions després de les vagues generals
i, dins del moviment anarquista, es produeixen diferents alarmes per
seguiments. Quan hi ha una detenció hi ha una espècie de “shock”. Per fer front
a aquests cops repressius es crea una àmplia xarxa amb diferents sensibilitats
polítiques i nivells d’implicació (des de gent que estava okupant a militants
anarquistes). A l’arribar a Pandora II pensen que s’ha de donar una resposta
organitzada perquè és un atac a l’anarquisme. Es fa difícil tenir una línia
unitària. Es considera que és un atac “al fet d’organitzar-nos” no contra una
organització en particular. S’acusa a les companyes repressaliades d’intentar
“subvertir l’ordre constitucional” el que per part de la gent solidària s’assumeix
com a posicionament ideològic. Una reflexió fou que s’ha de tenir en compte que
hi ha persones amb diferents nivells d’implicació i en diferents moments de la
seva vida.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNktJRp2naSmq3I2-7MmlIfnFtju5jswiqtnufiqd5FQmA29zHep4_zMccP1BXm6UWCh2R0LtUuccx58gHcG6cIWWV8gNEVaEDDSroJtPKgAtsqQyz8Tr_5tDCNrsbj8THl56_-Fy-RWIkTQJNSl1bWVmf440z-5a-vLuPnAWM0Cwr4T7MOrlaseXBXz8Z/s500/GEZXi96WIAASqXL.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="333" data-original-width="500" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNktJRp2naSmq3I2-7MmlIfnFtju5jswiqtnufiqd5FQmA29zHep4_zMccP1BXm6UWCh2R0LtUuccx58gHcG6cIWWV8gNEVaEDDSroJtPKgAtsqQyz8Tr_5tDCNrsbj8THl56_-Fy-RWIkTQJNSl1bWVmf440z-5a-vLuPnAWM0Cwr4T7MOrlaseXBXz8Z/s320/GEZXi96WIAASqXL.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">Les solidàries van voler que fos una campanya d’atac al sistema i no,
simplement, una campanya de suport. L’expansió de l’ona repressiva va més enllà
de la detenció (entorn laboral, familiar, afectiu). Les detingudes firmaven
quinzenal o mensualment. Es va comentar també que la idea de “l’enemic intern”
als mitjans de “comunicació” (FAI-FRI, GAC...) va anar canviant segons els
interessà a policies, jutges, mitjans... (terrorisme islàmic, anarquisme etc.).
les companyes no van entrar a valorar sota quina estructura van fer les
operacions, no parlaren de “innocència”. Afirmaren que l’important és el que
consideren com a legítim des dels seus posicionaments llibertaris. No estan
d’acord en parlar de “muntatges” ni tenien vocació de ser un col·lectiu anti-repressiu.
Defensaren un posicionament d’insubmissió a les firmes. Es negaren a complir
les mesures cautelars assumint les conseqüències.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">A nivell d’intervenció pública s’utilitzaren balls de Shakira i altres
mètodes que generaren controvèrsia. A nivell tàctic, es va comentar que grups
de suport i d’acompanyament intentaren evitar que les persones repressaliades
es quedessin aïllades més enllà del seu cercle més proper. També defensaren un
plantejament de no pagar fiances. Les decisions sobre com afrontar els casos es
prenien prèviament i en assemblea. La línia ideològica estava delimitada des
del col·lectiu. Comentaren, també, que es va crear un espai per les famílies
mirant de que, en la mesura del possible, poguessin assumir la línia política.
Mentre s’actuava es preparava la línia anti-repressiva. Molta gent,
històricament, ha desobeït mesures cautelars. Al final es dictaminà, per part
de la Justícia, que el grup no tenia “capacitat operativa” per tenir una
activitat terrorista. La meitat del col·lectiu desapareix després que hagi finalitzat
el cas. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiARbCfF80_lwQZkOUNvQ0B0j5eSDSWBmsEZKtGbLBlqU4wQEMDDOpuOERwgNipohJh3r2awnxa_7f6av3Xm_3YNFO_FpjasKFOACmqjh50sdbAHMz1BUvB8YyXxITwOSo4lK7xRT-Sag07ki7cH8q9kjqnKf_Wl9_1D-xrUx2xEx4IF2sYOQL7m32Ck2-W/s550/old-school-vintage-logo-klistremerke.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="550" data-original-width="550" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiARbCfF80_lwQZkOUNvQ0B0j5eSDSWBmsEZKtGbLBlqU4wQEMDDOpuOERwgNipohJh3r2awnxa_7f6av3Xm_3YNFO_FpjasKFOACmqjh50sdbAHMz1BUvB8YyXxITwOSo4lK7xRT-Sag07ki7cH8q9kjqnKf_Wl9_1D-xrUx2xEx4IF2sYOQL7m32Ck2-W/s320/old-school-vintage-logo-klistremerke.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">I la reflexió de les companyes, en aquell moment, va ser: <i>Què ha passat
amb tot el coneixement que hem assolit producte de la nostra experiència? </i>Per
exemple, es van fer uns tallers. S’ha de tenir en compte que la repressió ens
acompanyarà sempre. També es va denunciar, en aquella època, la masculinització
dels espais. La gestió de la por va ser tractada deficientment. És a dir, si es
segueix una línia “old school” de seguir sempre endavant, i no mirar enrere,
després no ens podem sorprendre que se’ns quedi gent pel camí. S’ha de tenir en
compte, digueren, que no es el mateix amb 20 anys “que vas amb tot” que
després. El col·lectiu va insistir en que l’autocrítica és perquè la nostra
estratègia funcioni millor el dia de demà. Una altra problemàtica, que es va
donar i es dona, és a qui avisar en el moment de la detenció.</div></span></div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">També la qüestió de les circumstàncies de la detenció (si és un lloc
apartat, si els companys coneixen les teves necessitats, si ets una persona
“racialitzada” o no...). Una altra qüestió que es va plantejar és que els
projectes polítics al final no són tants i no necessàriament mantenen l’esperit
original al llarg del temps. Com a autocrítica des del col·lectiu “Colze a
colze” plantejaren que al llarg del temps han anat perdent el contacte amb
algunes lluites socials quotidianes, bàsicament, per una qüestió generacional.
Afirmaren que els interessa, i són molt “pesats” amb això, en la seva voluntat
de deixar quelcom d’herència i d’aprenentatge també a nivell d’autocrítica. Una
de les seves conclusions, a mode de resum, fou que unes venien d’una “història política”
i altres d’una altra i que les eines que utilitzaren no les van inventar elles.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKRnsu4u_jM2tXjZbqK7CCotK8rZxV2ffa63I5O3Y__n0YJua6B-E4wWYWISrumMVvJpAjXBB3t_Vt5RHWGgBB_ON3wSwWC8irUE2qPqvRkBjTOKYI4-k6QorKMtVmDUkqLbr8yJJCA2dppV_bFRJZf2tccd1Mnp5iM2JSSSciQZQHnvORGJvQBxLMkMC_/s2560/Solidaritat_rebel_graffiti.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: justify;"><img border="0" data-original-height="1920" data-original-width="2560" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKRnsu4u_jM2tXjZbqK7CCotK8rZxV2ffa63I5O3Y__n0YJua6B-E4wWYWISrumMVvJpAjXBB3t_Vt5RHWGgBB_ON3wSwWC8irUE2qPqvRkBjTOKYI4-k6QorKMtVmDUkqLbr8yJJCA2dppV_bFRJZf2tccd1Mnp5iM2JSSSciQZQHnvORGJvQBxLMkMC_/s320/Solidaritat_rebel_graffiti.jpg" width="320" /></a></b></div><div style="text-align: justify;"><b><b><span lang="CA">2) Solidaritat Rebel</span></b></b></div><b><o:p></o:p></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Es creà entre el 2016 i el 2019 durant el període d’empresonament de la
companya anarquista Lisa. El juliol de 2015, un company llibertari d’origen
holandès fou detingut a la frontera entre Grècia i Bulgària. Se l’acusava d’un
atracament a un banc a Aachen (Alemanya). Temps després es produeix una
operació a Barcelona (amb el registre de 3 cases okupades). El banc era una
oficina d’una entitat financera vinculada al Vaticà. La companya passà un temps
aquí Espanya en presó preventiva. Posteriorment, fou extraditada a Alemanya. Es
va produir la detenció d’un altre company. Fou empresonada i alliberada vàries
vegades. Fou empresonada a Colònia. Finalment, fou absolta el 2017. Al dia
següent de la detenció, es creà una assemblea. No es va voler entrar en un
“automatisme binari” (feien referència a la tòxica disjuntiva
d’innocent/culpable). <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Es produí una crítica a la ideologia “presista” (hi ha una tendència a no
dir si el detingut ha fet o no el que se l’acusa: es diu “és un lluitador i per
això està a la presó”. El col·lectiu ho veu erroni). La detinguda ja havia
estat repressaliada en el marc de l’Operació Pandora. “Solidaritat Rebel”
s’emmarca en una responsabilitat política. En el judici es va negar la
responsabilitat dels fets. Segons la policia, el seu ADN originari es vinculava
a una acció incendiària del 2009. El col·lectiu va parlar dels ADN “orfes”
(argot que els cossos repressius fan servir pels ADN que no es vinculen a una
persona concreta o d’accions que no consideren suficientment “interessants” per
perseguir-les). La recollida de l’ADN que es produí en una llauna de cervesa no
fou oficial i es descartà. Al final, el van treure d’una maleta de l’Aeroport.
“Solidaritat Rebel” es dedicà a la propaganda política a través de xerrades en
espais afins. Un dels ponents digué que, algunes, foren “penoses” perquè no hi
va anar, gairebé, ningú. Va destacar positivament, però, les de Viladecans i
Rubí on hi anà gent aleatòria i persones espontànies del poble. Es respongué a
aquest cop repressiu amb manifestacions amb un nivell digne de combativitat (o
sigui, que no van ser un simple passeig).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuLVveXJ8UbScREaX9SWdq6T8zG88I_QIAL_kimSSxHmvo241_yNnhwVLZF4TpNOPiqMFmK9fW_AY-itkzOmkD7mrWFTltLvWw5fFcSsIJuAqiqnC637TH_BCb6X5n36xfhlMObYjfgbBlDJARBU7GCIWlRyZak03gnVF3_MmAWj1ZNdzBwvpeK9thqzPA/s600/a-la-lisa-li-han-tret-el-3r-grau-li-han-posat-un-1002-a-causa-dun-recurs-del-fiscal-de-laudiencia-nacional-10-21-2020-1-600x501.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="501" data-original-width="600" height="267" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuLVveXJ8UbScREaX9SWdq6T8zG88I_QIAL_kimSSxHmvo241_yNnhwVLZF4TpNOPiqMFmK9fW_AY-itkzOmkD7mrWFTltLvWw5fFcSsIJuAqiqnC637TH_BCb6X5n36xfhlMObYjfgbBlDJARBU7GCIWlRyZak03gnVF3_MmAWj1ZNdzBwvpeK9thqzPA/s320/a-la-lisa-li-han-tret-el-3r-grau-li-han-posat-un-1002-a-causa-dun-recurs-del-fiscal-de-laudiencia-nacional-10-21-2020-1-600x501.jpeg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">També es feren “escraches” trencant un sopar d’empresaris alemanys. Com a
reflexió el ponent digué que no fas molt mal però molestes a gent molt
fastigosa. A Alemanya hi hagué molta solidaritat i recolzament directe. A les
ciutats de Colònia i Berlin (on estava empresonada i a la capital). Com a
autocrítica comentà que no es feren uns vincles polítics forts entre la gent
que participà a la campanya. Una altra companya ponent comentà que, a vegades,
pensem que les accions són molt auto-referencials però si les tenen en compte
(bàsicament, en mesures repressives dins de la presó). La Fiscal era molt
anti-anarquista. No es va definir com havia d’esser la línia de comunicació
directa amb la presa. Lisa des de dins intentà escriure i deixar clara la seva
línia política però, com a autocrítica, digué que potser no va ser del tot clara.
Parlar de diners sembla que es mesquí però és necessari. Els menjadors que es
fan als espais afins, moltes vegades, són una de les principals eines de
finançament: és molta feina i pocs ingressos.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Es tingueren en compte els diferents contextos jurídics nacionals, ja que a
Alemanya, per exemple, es més fàcil col·locar el teu advocat com advocat
d’ofici i així l’Estat paga el 60% de les despeses. “Solidaritat Rebel” va
inspirar a altres preses i això és gratificant tot i que no fos l’objectiu
inicial. La companya Lisa comentà que s’hauria de compaginar el discurs
anarquista amb fer-lo extensiu cap a baix. També comentà que no li agradà el
fet que, sovint, la solidaritat era més cap a ella que entre les companyes que
estaven participant en la campanya. A vegades, era més fàcil per les persones
que no em coneixien, va dir. L’altre company, afirmà que reberen molta
solidaritat al CSO “Pula Vida” ja que la idea de “companya” i “atracament” ja
generava simpaties encara que no es coneixes, personalment, a l’afectada. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioQ20SrRnYlcx2b3EdmfT9Lr40HNN6s1jz1obUQFbdZagxufzZVp2J2FWdJN4doyZHTSAjqI-N0kf-MDL7yqfODr0bvwdeXwwzmuqt1j6eh_9dkXX_qtlDhgk0_fZupeGFJe-eVHqhUgHVOBNX9w-BtRiQ1JadkFzOOC3fKAwxYCyCiZRjQ12LgX0hyphenhyphenIBN/s1706/vida_1260012_390358_1706x960.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1706" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioQ20SrRnYlcx2b3EdmfT9Lr40HNN6s1jz1obUQFbdZagxufzZVp2J2FWdJN4doyZHTSAjqI-N0kf-MDL7yqfODr0bvwdeXwwzmuqt1j6eh_9dkXX_qtlDhgk0_fZupeGFJe-eVHqhUgHVOBNX9w-BtRiQ1JadkFzOOC3fKAwxYCyCiZRjQ12LgX0hyphenhyphenIBN/s320/vida_1260012_390358_1706x960.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">El company va dir que, segurament, no era el mateix per un “estudiant
català”: amb això no sé si es referia a gent de l’Esquerra Independentista o
si, fins i tot, ho feia extensiu, com a autocrítica, a gent propera,
ideològicament, però que poguessin estar influïts per la seva posició social,
no em va quedar clar. Finalment, va llegir un poema del que recordo un vers
sobre que ens hem de llençar endavant creient en la victòria. La companya, va
afirmar, que no havia volgut declarar a Alemanya sense cap discurs polític. Va
valorar no fer un comunicat polític per no condicionar la línia que s’estava
portant. Va fer la reflexió final que, gairebé, és més fàcil entrar a la presó
que sortir. Dins et fas forta, en un primer moment, però després quan surts és
difícil sinó tens ningú que et recolzi, has de buscar-te la vida. Tornar-te a
trobar amb la societat, després d’anys de presó, és difícil.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">És una situació molt precària que genera ràbia. El CIRE (Centre
d’Iniciatives per la Reinserció) s’aprofita de tu. Finalment, digué, que
escollir entre delinqüència i precarietat no és fàcil i, per això, s’entra,
molts cops, en un cercle viciós.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivZYbwiol2v2vw2PNqmkDhYNXg54PcUx6aHUotG6EDRcwV41iI2sxjlrAq8XRWqOu0B88uBScASJwo1AcrBQTX0kKW11aiermbeeCd2TC9MJQ3inb-8JOo2aUHQHsQIx76msX4TyM0uLoWT3VkZHSaCyyw6nuivQ8v6omGOxQjPYMCscAhv0WiXpfIegzU/s259/GEZXkK5XwAAoevl.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="194" data-original-width="259" height="194" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivZYbwiol2v2vw2PNqmkDhYNXg54PcUx6aHUotG6EDRcwV41iI2sxjlrAq8XRWqOu0B88uBScASJwo1AcrBQTX0kKW11aiermbeeCd2TC9MJQ3inb-8JOo2aUHQHsQIx76msX4TyM0uLoWT3VkZHSaCyyw6nuivQ8v6omGOxQjPYMCscAhv0WiXpfIegzU/s1600/GEZXkK5XwAAoevl.jpg" width="259" /></a></b></div><b>3) Rubén i Ignasi<o:p></o:p></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">És un cas repressiu contra dos companys anarquistes, de principis dels
2000. Els companys, presents a l’acte d’Ègida, afirmaren que el context
d’aleshores era d’una gran presència de l’insurreccionalisme a l’Estat Espanyol.
Van desmentir a la premsa, que parlava de grups tancats, i afirmaren que les
persones més actives eren gent pública que anava a manifestacions. La detenció
de Rubén es va produir després que el truquessin perquè un company estava
patint un desallotjament. Al sortir de casa, els Mossos d’Esquadra el van
encaputxar i entraren a casa seva 7 policies de paisà. La finalitat, segons els
companys, era desactivar l’anarquisme europeu. A l’altre company el detingueren
a la sortida de la feina. Els Mossos d’Esquadra volien demostrar que ho feien millor
que la Policia Nacional. Va estar un munt d’hores sense dormir. Els
interrogatoris de la Policia Nacional intimidaven més però els Mossos eren més
“científics”, va comentar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">L’acusació era de “desordres públics” i “incendis”. Va reivindicar, en tot
moment, que la solidaritat amb ells, des d’un principi, va ser aclaparadora: la
gent colpejant la furgoneta policial, la concentració davant la presó.
Afirmaren que dins es nota si ets “pres polític”: no et maltracten tant i et
tenen més en compte. L’enviament d’un paquet bomba (recordo que el grup va
firmar com “Brigada de la Còlera”: una guerrilla urbana anarquista britànica
dels anys 70) va fer que el jutge decidís endarrerir la sortida de presó d’un
dels companys. Un dels companys ponents es va qüestionar la figura del pres com
a “subjecte revolucionari” (posició defensada per alguns grups de l’època i que
altres criticaren amb el concepte de “presisme”): afirmà que, dins de la presó,
és cert que hi ha una cultura anti-penitenciària, anti-xivatos etc., però li va
costar molt trobar afinitats.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSOKLeho8N2vVGLNYxf2lPd9e2E4LTTa630OLFrJIROklOMdjyncZMSFs-JNoCCS-k7f6THC8acHpQZgxPxUaj0L9sNSfiofso0aFN6czoxoHpR_xL2p-ntz5XgwppokUQEbu2o2NxtTA7E6j0BLDnVLsC_qeOmq6gcVAO783orILnEWsSeMO_EDhpABfc/s1000/b02de16d3bbc48eb889d262c5362237e~c5_1000x1000.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="1000" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSOKLeho8N2vVGLNYxf2lPd9e2E4LTTa630OLFrJIROklOMdjyncZMSFs-JNoCCS-k7f6THC8acHpQZgxPxUaj0L9sNSfiofso0aFN6czoxoHpR_xL2p-ntz5XgwppokUQEbu2o2NxtTA7E6j0BLDnVLsC_qeOmq6gcVAO783orILnEWsSeMO_EDhpABfc/s320/b02de16d3bbc48eb889d262c5362237e~c5_1000x1000.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">En aquella època, comentà, hi havia una pressió social (per part de
moviments anarquistes, socialistes, ETA etc.) per a que els presos
reivindiquessin les seves accions. Ells van afirmar, pel contrari, que no “hem
vingut aquí a martiritzar-nos” i que no val la pena passar un sol dia dins els
murs de la presó. Al final, arribaren a un acord (confirmatòria) i, com a
conseqüència, hi hagué debat respecte això. La Policia, però, ho va aprofitar
per intentar reprimir més als companys sota la idea de que si s’havia demostrat
que havien fet quelcom se’ls podien imputar més accions per esclarir: així els
hi van imputar dues accions més. En aquests moments, va pujar a la taula una
persona que havia estat al grup de suport que parlà del “Glamour del Foc”: amb
la idea que tenia l’insurreccionalisme del moment d’accions rere accions es va
perdre l’oportunitat d’arribar a més gent. Una altra reflexió, a mode
autocrític, és que en aquella època hi havia certa despreocupació sobre les
conseqüències penals de les activitats que es feien.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Un fet sobre el qual no es va fer gaire èmfasi, i a mi em sembla important,
és l’onada d’accions de solidaritat internacional que va tenir aquesta campanya
i que jo, personalment, no he tornat a veure’n gaires de similars (potser les
d’Alfredo Cóspito, Mònica i Francisco...). Per a mi aquesta campanya sempre
quedarà vinculada en el record a la gran figura militant d’Antonio Serrano (un
vell cenetista malagueny exiliat de la Guerra Civil) que va estar dels més
actius a la concentració que es feu a Caracas (Veneçuela) i que ja fa uns anys
que ens va deixar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgegSD-r8in51fZCPGIC7GDN4rzRm1G1yVAeAzKrkMzHTXbkLfhaEj71tB6VzoKbxNdPxGMiFHyZfn2ZohDIlm3VqWHF5pn0Qb8Ng-i4iELtlQTe7Jogz8OJVqbD1EiUJkTBNsPWktzWm_kP3wIs9v_mzMYDA364zTTqatE0_8xA6kckSWgqwbpabb2vhC5/s842/bnVyaWFsY2FycmVy_42164_2639_1.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="595" data-original-width="842" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgegSD-r8in51fZCPGIC7GDN4rzRm1G1yVAeAzKrkMzHTXbkLfhaEj71tB6VzoKbxNdPxGMiFHyZfn2ZohDIlm3VqWHF5pn0Qb8Ng-i4iELtlQTe7Jogz8OJVqbD1EiUJkTBNsPWktzWm_kP3wIs9v_mzMYDA364zTTqatE0_8xA6kckSWgqwbpabb2vhC5/s320/bnVyaWFsY2FycmVy_42164_2639_1.jpg" width="320" /></a></b></div><b>4) Nuria Llibertat<o:p></o:p></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aquest cas es produí el 2007 a la ciutat de Girona. Núria participava de
l’entorn anarquista gironí participant en mobilitzacions a favor dels detinguts
Rubén i Ignasi, contra les presons etc. Tot s’inicià amb la detenció de
l’anarquista Juan Sorroche que és extradit a Itàlia. Es comença a parlar del
Triangle Anarquista (Espanya, Itàlia i Grècia). En aquest context, Núria és
detinguda quatre mesos després. La resposta dels companys i la gent afí fou
molt ràpida. L’acusació va passar de pertànyer a una organització terrorista a
“temptativa de col·laboració”. Es van fer tot tipus d’accions: manifestacions
setmanals, talls a ponts amb gent penjada...El grup de suport era heterogeni i
les accions de desobediència no violenta. Al grup hi participaven familiars de
la Núria. Al mateix temps hi havia un grup d’afinitat políticament bastant dur.
<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">En conseqüència, hi va haver un estira i arronsa alhora de decidir quines
serien les accions a realitzar. S’intentava que les del grup de suport i les
del grup d’afinitat fossin convergents. Potser no es va poder tenir la línia
que s’hagués volgut però, com a contrapartida, hi va haver gent al nostre
voltant que es va polititzar. Els llaços que nosaltres hem teixit, van dir, amb
grups de la resta de la ciutat s’ha de tenir en compte. La família, al
principi, va formar part d’aquest grup tan heterogeni. Es feren moltíssimes
accions durant la campanya. S’intentà que el missatge arribés: fent pressió
però intentant minimitzar la repressió.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiX-PbMFiKwrYT5utRAVfK2QkGLmbewYFtzvLid-o8Jx1jCF0nc9yPWtnrw5gZJyTd4MFpdCUx4-_Rbn5unUSRK9AFkz3-986OIKDvMtnDz7UUI4tp26Y4mdOuMEmfMQIwEVWFzgJ_ChhifiqsFU7ECbVJYLzKeRFvj2M_b337IymNJE8AKCHNscCwQ7NA5/s1600/GEZXjVIXsAAReNk.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1066" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiX-PbMFiKwrYT5utRAVfK2QkGLmbewYFtzvLid-o8Jx1jCF0nc9yPWtnrw5gZJyTd4MFpdCUx4-_Rbn5unUSRK9AFkz3-986OIKDvMtnDz7UUI4tp26Y4mdOuMEmfMQIwEVWFzgJ_ChhifiqsFU7ECbVJYLzKeRFvj2M_b337IymNJE8AKCHNscCwQ7NA5/s320/GEZXjVIXsAAReNk.jpg" width="213" /></a></b></div><b>5) Kubotan<o:p></o:p></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Respecte aquest cas, el company digué, per fer autocrítica, que la seva
persona tenia massa pes en les decisions del grup de suport. Afirmà que negar
els fets va ser un error. Estàvem el 2017 i s’estava realitzant unes jornades
de quinze dies sobre okupacions. La idea era sortir endavant malgrat la
repressió. A l’espai okupat “Bahia” es van projectar audiovisuals sobre la
problemàtica de l’habitatge durant dotze hores. La repressió al moviment okupa
a l’Estat Espanyol va tenir repercussió internacional. En aquest context, l’1
de maig els Mossos d’Esquadra van encapsular la manifestació anti-capitalista.
La manifestació en solidaritat amb les okupacions a Barcelona, que és on es
produeixen els fets, és posterior. Aquesta començà amb bastanta repressió.
Davant d’això els convocants decideixen desconvocar-la però la policia ho
impedeix obligant-los a prosseguir la marxa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Davant l’agressió policial desfermada, amb el resultat d’un braç i un cap
trencat, es produeix un cop de puny a un agent policial. Com a conseqüència es
descobreix que el Mosso d’Esquadra portava un punxó (el famós kubotan). El
company és detingut a les dues de la matinada. La jutgessa, posteriorment, li
dona la llibertat per arrelament. A partir d’aquí, començà a patir una
persecució constant a la seva feina, al metro i a llocs d’esbarjo. Es va
constituir un grup d’afinitat per donar-li suport amb persones vinculades al
seu entorn proper i a les okupacions. En aquella època la imatge dels Mossos
d’Esquadra s’estava deteriorant per cometre “error rere error” (com les
filtracions de les tortures de les Corts). Es va descobrir que estaven
utilitzant armes il·legals i, com a resultat d’això, hi hagué tensió entre el
comandament policial i el polític (d’Iniciativa Els-Verds).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3QPWE2TXkabK9Op1bLkieyV_dZ8hEL1UDHZxV-XoLqXbSYAZOqcUlIx50zDjuG7lGhXJLqe6VzMezr55y54shKuvakkAjibZk-iyVKiF7ZgAsKZP8GTkqnQJ-32ZWbxXRgttJFN9Ay0cPOnehI8U9UiMN0A6mk8ZPlVRHwhWZN41TmSs7JV1t2h1eqhjS/s825/big-kubotan03.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><img border="0" data-original-height="551" data-original-width="825" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3QPWE2TXkabK9Op1bLkieyV_dZ8hEL1UDHZxV-XoLqXbSYAZOqcUlIx50zDjuG7lGhXJLqe6VzMezr55y54shKuvakkAjibZk-iyVKiF7ZgAsKZP8GTkqnQJ-32ZWbxXRgttJFN9Ay0cPOnehI8U9UiMN0A6mk8ZPlVRHwhWZN41TmSs7JV1t2h1eqhjS/s320/big-kubotan03.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">A nivell de campanya anti-repressiva fou un punt d’inflexió ajuntar-la amb
la de la Núria de Girona. Per altra banda, a mesura que es desenvolupava, va
augmentar el nivell de repressió dels nostres actes, digué. Va posar l’exemple
del descobriment d’una furgoneta gravant a la porta d’un Centre Social: al cap
d’una estona de ser-hi, unes persones van córrer cap a ella i arrancaren
colpejant varis cotxes. Es va arribar a judici el 2009 i davant la sentència
condemnatòria es va recórrer a l’Audiència Provincial que la confirmà. Com es
va afrontar l’entrada a presó? Els moviments a nivell col·lectiu buscaven
l’absolució i la llibertat. No es va pressionar tant a nivell de carrer perquè
es va pensar que així s’estaria menys a presó.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El company va afirmar que, al principi, tenia por d’entrar a la presó però
que, al cap i a la fi, no es diferencia tant del carrer. Estàs més sensible i
tot ho pateixes més, però, perquè estàs entre quatre parets. Es va produir una
manifestació contra l’entrada a presó d’unes 300 persones on es va omplir de
pintades el centre de la ciutat. Actualment, a nivell personal, fa difusió
anti-penitenciària.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Una intervenció del públic, comentà que tothom esta a l’espera d’allò que
vol el pres. Sentim que no podem fer res fins que el pres ho senyala. Digué que
això és un error. Ja que, segurament, aquesta persona ho portaria endavant si
estigués al carrer. Amb el tema del Kubotan també es va denunciar l’extensió de
les pistoles Tasser a la Policia Local. El company comentà que la seva defensa
estava molt centrada en que la policia estava fent servir un arma il·legal i el
jutge ho desestimà perquè “l’autoritat és l’autoritat, faci el que faci”.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwkAOyX6hI5PGcvO0dI02JYWmLEgAvk7fQkWGEDFt0OBTmnJf2FBsbzXDsQMcCadsfqh_qg__-Q1v4GaOo5-Yr9wXzqXJiji1CMxkMrgJvcKxQlFim7biYa1beSTq3kcvEgfKakQ3aLVqTh4j1NUBO9vrzJLkdxMT7wAPP3I7RmJ8TRne9g46krozJnecb/s640/4P4FG5UPNBERLDU2ZFSWTZL6AY.png" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="371" data-original-width="640" height="186" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwkAOyX6hI5PGcvO0dI02JYWmLEgAvk7fQkWGEDFt0OBTmnJf2FBsbzXDsQMcCadsfqh_qg__-Q1v4GaOo5-Yr9wXzqXJiji1CMxkMrgJvcKxQlFim7biYa1beSTq3kcvEgfKakQ3aLVqTh4j1NUBO9vrzJLkdxMT7wAPP3I7RmJ8TRne9g46krozJnecb/s320/4P4FG5UPNBERLDU2ZFSWTZL6AY.png" width="320" /></a></div><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">6) Algunes reflexions i conclusions personals<o:p></o:p></span></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Sobre la intervenció de “Colze a colze” em cridaren l’atenció dos aspectes:
el que comentà dels “balls de la Shakira” i l’esforç perquè els familiars
compartissin la línia política del col·lectiu. A la dècada dels seixanta del
segle passat, els situacionistes (corrent artistico-política, al meu entendre,
a cavall entre el marxisme i el nihilisme) defensà que l’univers simbòlic
clàssic del proletariat (farcit de banderes roges i negres, estendards de la
Comuna de París i l’1 de maig...) estava desapareixent de l’imaginari
col·lectiu d’aquesta classe que estava sent envaït per les hedonistes imatges
de la societat de consum. De poc, doncs, serviria apel·lar a elles. L’únic que
es podia fer es utilitzar aquestes mateixes hedonistes imatges per donar-li’ls
la volta en un sentit revolucionari. Dècades més tard, el post-marxista i
peronista d’esquerres argentí Ernesto Laclau parlaria dels “significants buits”
com a receptacles simbòlics en els quals s’hi pot colar qualsevol significat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Dit d’una altra manera, la Shakira “en si” no significa res, sinó el que
vols tu que signifiqui en cada moment. D’aquí la potencialitat política (alhora
d’estendre el missatge) d’utilitzar símbols de la cultura de masses. O sigui, es
que ja avorrim els fòssils amb els màrtirs de Chicago a la gent el que li mola
és </span>“Una loba como yo no está pa tipos como tú”: <span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">fem-ho servir. Així com argument és força
atractiu, tot s’ha de dir, el que passa és que la teoria del “significant buit”
és qüestionable: no és tan fàcil esborrar el “significat primigeni” que té
aquest significant. Tota la ofensiva simbòlica ultraconservadora que hi ha
darrere dels productes de la industria cultural no pot obviar-se sense més
sense ser conscients, com a mínim, del que representa. És a dir, si utilitzem
“balls de la Shakira” no hauríem de tenir, a la vegada, espais de reflexió
sobre el contingut ideològic d’aquests productes culturals? I no, simplement,
utilitzar-los de forma acrítica perquè són més entenedors o atractius?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicNK0hC0bRwaFm67sjAP89Ca4RylKTiMhSt489YoaksrGP1tdPqKYAI6jSiZOrQc6PiVli2vDkw4Wk_E9KY0DMQ59edMg_2eL26q0Oyf31ALFFkhIpqrMXOavPgEf9TaZBXHYrVsw3VhxURcvm063_Wtz-rx54DFf0c0AVboY5qjY8xYIL2g3U8UlG70uC/s3091/31087130102.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3091" data-original-width="1752" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicNK0hC0bRwaFm67sjAP89Ca4RylKTiMhSt489YoaksrGP1tdPqKYAI6jSiZOrQc6PiVli2vDkw4Wk_E9KY0DMQ59edMg_2eL26q0Oyf31ALFFkhIpqrMXOavPgEf9TaZBXHYrVsw3VhxURcvm063_Wtz-rx54DFf0c0AVboY5qjY8xYIL2g3U8UlG70uC/s320/31087130102.jpg" width="181" /></a></div><div style="text-align: justify;">L’altre aspecte és el dels familiars i la línia política. La veritat, per
l’experiència que tinc, és quelcom molt difícil de compaginar. Després de les
detencions i empresonaments, per la manifestació anti-feixista del 12 d’octubre
de 1999 al barri de Sants, es va constituir MAPAFS (Mares i Pares Alarmats pels
Fets de Sants) que, pel que recordo, treballava independentment, de l’Assemblea
de Detinguts i la Plataforma Anti-Feixista, no sense alguna fricció. Així que soc
escèptic respecte això: si intentes que comparteixin la línia política del
col·lectiu, sovint, pot ser gairebé impossible i organitzats pel seu compte pot
ser inclús més problemàtic. Em sembla que tothom estarà d’acord amb mi que ser
familiar no significa, necessàriament, ser afí. Una possible solució seria
crear algun tipus de “comitè d’enllaç” que eviti iniciatives en les que no hi
ha consens. Això crec que va faltar en aquest cas.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Durant l’exposició del cas de “Solidaritat Rebel” i “Ruben i Ignasi” van
sorgir interessants reflexions sobre la necessitat, per una banda, de
compaginar el discurs anarquista amb arribar “als de baix” i, per l’altra, una
reflexió del públic qüestionant la tàctica insurreccional en el sentit de que
de poc serveix estar anys a la presó si d’aquí no ha sorgit la construcció d’un
moviment anarquista amb influència social. Jo crec que el fons del què va dir
és cert però potser les seves paraules foren una mica dures. Tot això també té,
molts cops i com van senyalar les companyes de “Colze a Colze”, un component
generacional: la ràbia política del jovent no pot ni ha de ser continguda,
doncs. Ara bé, sempre he pensat que per una simple qüestió de protecció de la
pròpia militància (si es vol veure així) l’impuls insurreccional de
l’anarquisme no pot actuar en el buit. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Si no hi ha una participació en moviments socials i un ampli teixit de
relacions és molt més fàcil per la repressió seleccionar i aïllar a les
persones més compromeses. I aquestes relacions han d’anar més enllà de
l’anarquisme amb totes les contradiccions que suposa. I si han d’anar més enllà
de l’anarquisme, òbviament, que també han d’anar més enllà del sector més
“negre” de l’anarquisme. S’ha de mirar d’evitar caure en la idea de que tota
contradicció és una contradicció no assumible. Les contradiccions s’han
d’analitzar bé. Tampoc s’ha de pensar que relacionar-se vol dir abandonar o
suavitzar els principis. Més aviat estic parlant, com diu sempre un company del
sindicat, d’una confluència al carrer el que no implica cap tipus d’integració
orgànica però si mantenir un contacte fluid que pugui transformar-se ràpidament
en mobilització social. L’aïllament i l’auto-referencialitat és la condició
necessària no només per ser reprimit amb facilitat sinó perquè l’anarquisme no
esdevingui mai un projecte de transformació social revolucionària.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Alma apátrida<o:p></o:p></span></b></p>alma apátridahttp://www.blogger.com/profile/12596680837235718393noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4300673686764524915.post-30997602677096429572023-12-24T15:06:00.000-08:002024-01-09T07:15:06.296-08:00<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjA41Lcyuu018viiwa8lsUiTX-S1HmjI248rNR1RjyLWZXs9Fm4WMKwWu67uXnBKoavrwW1awDZ81XU5uEBAhKEo6Z940EvvqfwAXG4WnVy0IeprYlelZuIyoS7NQ0aLKhse-p25dMLquw1JZTX0XCCUM1SgmWpOzkNnm5zbhfTDfVZMWXfmnQo15levkS3/s500/9788475307213-es.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="334" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjA41Lcyuu018viiwa8lsUiTX-S1HmjI248rNR1RjyLWZXs9Fm4WMKwWu67uXnBKoavrwW1awDZ81XU5uEBAhKEo6Z940EvvqfwAXG4WnVy0IeprYlelZuIyoS7NQ0aLKhse-p25dMLquw1JZTX0XCCUM1SgmWpOzkNnm5zbhfTDfVZMWXfmnQo15levkS3/s320/9788475307213-es.jpg" width="214" /></a></div><b style="text-align: justify;"><span lang="CA">El nebot del Caos: consideracions anarquistes sobre
què és i com contribuir a destruir l’Estat<br /></span></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">1) L’anarquisme: doctrina revolucionària anti-estatal<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">L’any 1873, el teòric i revolucionari anarquista rus Mikhail Bakunin va
publicar <i>“Estatisme i anarquia” </i>on defensa, a grans trets, que les
escoles reformista (representada per Ferdinand Lassalle) i revolucionària
(representada per Karl Marx) del socialisme alemany tenien en comú partir del
context socio-històric de l’imperialisme germànic i l’autoritarisme d’Otto von
Bismarck. Així afirma:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i>“Tuvimos ocasión varias veces
de expresar nuestro disgusto profundo hacia las teorías de Lassalle y de Marx,
que recomendaban a los trabajadores, sino como el ideal, al menos como el
objetivo principal más próximo, la fundación del ‘Estado popular’ que, según
ellos, no sería más que ‘el proletariado elevado al rango de clase dominante’”.<o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">I s’hi pot llegir, segurament, quelcom de patriotisme eslau en aquesta obra
si comparem el que diu respecte les protestes camperoles eslaves del segle XVI
en relació a allò afirmat anteriorment:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i>“(...) en todas esas
insurrecciones y revueltas puramente populares, encontramos ese mismo odio al
Estado, esa misma aspiración hacia la creación de un sistema campesino de comunas
libres”.<o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Al marge, doncs, de certes analogies patriòtiques al text (que es poguessin
interpretar, maliciosament, en el sentit de que hi hagués pobles “més
llibertaris” que d’altres) queda clar que l’anarquisme, segons Bakunin, es
diferencia del marxisme per la seva negació de l’Estat i la seva oposició a
utilitzar-lo com a instrument emancipador. I això inclou, segons els
anarquistes veneçolans Nelson Méndez i Alfredo Vallota, en les seves </span><i>“definiciones
fundamentales del anarquismo”</i><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">
una societat o forma de vida:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i>“(...) sin burocracia
autoritaria ni jerarquías permanentes.”.<o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Així com tampoc: <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i>“Instituciones fijas y
sobreimpuestas a la sociedad”.<o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="FR" style="mso-ansi-language: FR;"></span></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvwOaxoI3RyGDcIT_0ij7TyvD2NJNTX8CAbmhBC3kPVq2wYrYDtdRH40ybHbAz5t5H_0HFicmtprsbN8P5OkDXSnT_UneLLu6dt48nv8PjxeBmwkVdmljiTr5t2akXYSBUhOdhSIH6ZxZBOxSryjRif9gt1y_NXDEOFX8GOJVzIQCHmVLxkkknKEIQy4p0/s270/descarga.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="270" data-original-width="186" height="270" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvwOaxoI3RyGDcIT_0ij7TyvD2NJNTX8CAbmhBC3kPVq2wYrYDtdRH40ybHbAz5t5H_0HFicmtprsbN8P5OkDXSnT_UneLLu6dt48nv8PjxeBmwkVdmljiTr5t2akXYSBUhOdhSIH6ZxZBOxSryjRif9gt1y_NXDEOFX8GOJVzIQCHmVLxkkknKEIQy4p0/s1600/descarga.jpg" width="186" /></a></b></div><b><br />2) </b><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Què és l’Estat i els fonaments del seu poder<o:p></o:p></span></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ara bé, considero que l’anarquisme, històricament, només ha donat una
definició aproximada i feta de retalls del què és l’Estat. També vull deixar
clar que aquesta afirmació és una opinió personal i hi pot haver qui no hi
estigui d’acord. I al meu entendre aquest fet condiciona, poderosament,
l’estratègia que s’ha de seguir per acabar amb ell, doncs, només es pot
destruir allò que es coneix amb profunditat. Per altra banda, durant dècades el
debat en les ciències socials s’ha caracteritzat per l’oposició entre el
marxisme (que considera l’Estat capitalista un instrument de la classe dominant
burgesa) i el weberianisme (que considera l’Estat burocràtic l’única forma
eficient d’organitzar a grans grups de persones). <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">De totes maneres, s’ha de puntualitzar que Max Weber tampoc era un
admirador cec de la burocràcia sinó que considerava que l’artificialitat i la
rutina eren el preu que havíem pagat per viure en una societat racionalista. Un
preu, per altra banda, necessari segons aquest sociòleg alemany. En aquest
debat polític, considero, que l’anarquisme s’ha anat situant com bonament ha
pogut i la diversitat dels seus corrents (anarco-sindicalisme,
anarco-comunisme, anarco- individualisme...) ha provocat que, en ocasions,
s’hagi decantat per una adaptació pròpia de la crítica weberiana, marxista o
una combinació de les dues. I, de fet, com que aquestes sociologies es
corresponen políticament a les idees liberals i socialistes s’ha anat recollint
el millor (o el pitjor) de les dues tradicions revolucionàries: si, el
liberalisme també va ser, en el seu moment, una tradició revolucionària, contra
la noblesa i el clergat de l’Antic Règim, i algunes de les seves idees poden
seguir sent-ho en la mesura que es conservin alguns dels elements de l’antic
sistema.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBKsgxcWJpjZ5ZV3f86ORfRS0Apz6iqnWK-jVSg5mOyJykW8pS62Sm8MeF4wo4r6pXnciqc0cuTcLchIeobD5VDG_9ARu8eVUlnx3LfgIjy50wQP701_s_Tng4c4_hyphenhyphenZd5Pvjd2zNhH4-VRAHmnoO6cYIgIDgeOTCfGVHUiSqxGAeDw21nixBE-Aj2Gg2F/s349/9788416553563.gif" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="349" data-original-width="240" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBKsgxcWJpjZ5ZV3f86ORfRS0Apz6iqnWK-jVSg5mOyJykW8pS62Sm8MeF4wo4r6pXnciqc0cuTcLchIeobD5VDG_9ARu8eVUlnx3LfgIjy50wQP701_s_Tng4c4_hyphenhyphenZd5Pvjd2zNhH4-VRAHmnoO6cYIgIDgeOTCfGVHUiSqxGAeDw21nixBE-Aj2Gg2F/s320/9788416553563.gif" width="220" /></a></div><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><div style="text-align: justify;">El teòric i revolucionari Abdullah Öcalan (dirigent i pres polític del
Partit dels Treballadors del Kurdistan – PKK) a la seva obra <i>“Orígens de la
civilització: l’Era dels déus emmascarats i els reis coberts” </i>(volum I del
seu <i>“Manifest per una Civilització Democràtica”</i>) afirma el següent:</div><o:p></o:p></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">“(...) cal interpretar la societat amb un sentit
crític que permeti superar-la, però no podrà ser superada criticant tan sols a
la modernitat capitalista, com han fet diferents corrents ideològiques,
principalment els marxistes. I la principal raó rau en que no s’ha analitzat la
societat civilitzada a la qual la modernitat està encadenada, a més que el
paradigma euro-cèntric s’ha encarregat de neutralitzar als seus més durs
opositors”.<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La radicalitat d’aquest plantejament consisteix en afirmar que no només ens
trobem en una crisi del capitalisme sinó de la civilització humana com a tal.
Per altra banda, no és que Marx i Engels no haguessin estudiat societats
pre-capitalistes sinó que els seus seguidors (els marxistes) no han acostumat a
integrar-ne el seu anàlisi alhora d’extreure’n conclusions pràctiques. També
considero que un dels errors de la teoria marxista ha estat aplicar la lògica
de funcionament de la societat capitalista (l’estructura econòmica condiciona
la política i la cultura) a altres societats anteriors on, sovint, era al revés
donant-se molts cops fenòmens polítics que podrien ser qualificats
d’anti-econòmics.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">I aquí és on la teoria històrico-social d’Abdullah Öcallan pot enllaçar amb
l’anarquisme (més enllà de l’aplicació política de les seves idees, en la que
no entraré, que alguns grups llibertaris i comunistes-consellistes han
qualificat de socialdemocràcia radical) ja que la crítica a la Civilització és
necessàriament una crítica a l’Estat el sorgiment del qual és molt anterior al Capitalisme.
Però òbviament, aquest anàlisi no serviria de res si els anarquistes féssim com
certs marxistes i no en traguéssim conclusions actuals per a una praxis
revolucionària. És en l’anomenada etapa de Nagada IIc-d (del 3600 al 3300 a.
C.) a la zona de l’Alt Egipte, compresa entre Abydos i Hieracómpolis, que
apareix una nova institució socio-cultural determinant a la regió com a
resultat de l’especialització del treball i la formació d’elits: l’Estat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDGmJuNWwbPQmaiGLhg-dnJY7bEu_9gCV5ZDI-caVEcKwM1czTCSkww7GSUVjhKuz0HtAroCYItZ83FpCX-uAMjizWOcC4eWPv5WG-az52Kqu1h79WyMftgNC6LlT9MvNZs9LpmGGzkny-UMwKkkU2-Nuu4oRUaKIo0jh7g0muBHWmHVfqe_54HjI124YE/s800/16289881485852.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="590" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDGmJuNWwbPQmaiGLhg-dnJY7bEu_9gCV5ZDI-caVEcKwM1czTCSkww7GSUVjhKuz0HtAroCYItZ83FpCX-uAMjizWOcC4eWPv5WG-az52Kqu1h79WyMftgNC6LlT9MvNZs9LpmGGzkny-UMwKkkU2-Nuu4oRUaKIo0jh7g0muBHWmHVfqe_54HjI124YE/s320/16289881485852.jpeg" width="236" /></a></div><br />I per l’egiptòleg Barry J. Kemp la base del poder d’aquest Estat, més que
la força armada, era la seva organització burocràtica. Segons ell mateix:<o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i>“Es una manera pasiva y
ordenada de ejercer el poder en contraste con la coerción directa”.</i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">De fet, s’han conservat un gran número de documents administratius de
l’Antic Egipte que remunten la història de la burocràcia al Tercer Mil·lenni.
Una de les seves funcions era portar un registre de la distribució dels
aliments (fogasses de pa i gerres de cervesa). Una altra era dirigir els
projectes de construcció (anotar els materials necessaris i controlar la mà
d’obra). Per Barry J. Kemp l’organització burocràtica no era només quelcom vist
de forma pràctica sinó que:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i>“La burocracia es una
disposición de ánimo, una inclinación, que encontramos con mayor inmediatez en
los documentos originales (...) para el escriba de la antigüedad el orden
formaba parte de su mundo mental interior (…) La esencia del acto de escribir
(y de dibujar) es reducir una realidad compleja y con frecuencia caótica a un
orden comprensible”.<o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>3</b><b><span lang="CA">) L’ordre burocràtic: la ideologia de l’Estat</span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aquesta organització burocràtica tenia, lògicament, la seves manifestacions
a nivell cultural i ideològic. Per exemple, és coneguda <i>La Sàtira dels
Oficis </i>(que es remunta a la Dinastia XII)<i> </i>on un pare tracta de
convèncer al seu fill de les bondats de la professió d’escriba perquè
s’inscrigui a l’Escola d’Administració Reial. El fet és que ho fa ridiculitzant
les altres ocupacions:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i>“He visto a los que han sido
apaleados ¡Aplícate a los textos! ¡Observa como te rescatan del trabajo! Mira,
nada hay mejor que los textos; son como un barco estanco (…) Voy a hacer que
ames los escritos más que a tu madre; voy a presentar sus bondades ante ti (…)
He visto al herrero en su trabajo, a la boca de su horno. Sus dedos son como
(los de un) cocodrilo, y apesta más que las huevas de pescado (…) El cortador
de cañas ha de viajar al Delta para coger flechas para sí mismo. Después de
haber hecho más de lo que sus brazos pueden hacer, los mosquitos lo han matado,
las moscas lo han destrozado y ha quedado (como) cortado a trozos.”.<o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRdFD7CHxmh5CZti-7Z8fDrTu-6KN0sTt2sEccMzZ7yUVIErjDY4yuL1pxIkYYCbVvZMqHP9ppCFt17CWxNbo9lFfDb9ePK6vSZ3NTpPa5p72T4W1Ym_duZ8yr-nfBJr1faFE_xvr9HphbAYiBm-BM2dT2p6dDw-u1_U8lrCN9Xd7Z3Mi9AFIJVVgg3230/s1000/81Umoedh2ZL._AC_UF1000,1000_QL80_.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="619" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRdFD7CHxmh5CZti-7Z8fDrTu-6KN0sTt2sEccMzZ7yUVIErjDY4yuL1pxIkYYCbVvZMqHP9ppCFt17CWxNbo9lFfDb9ePK6vSZ3NTpPa5p72T4W1Ym_duZ8yr-nfBJr1faFE_xvr9HphbAYiBm-BM2dT2p6dDw-u1_U8lrCN9Xd7Z3Mi9AFIJVVgg3230/s320/81Umoedh2ZL._AC_UF1000,1000_QL80_.jpg" width="198" /></a></div><div style="text-align: justify;">En el segon cas, tenim el mite de la lluita entre Horus i Seth. Des d’un
inici, el primer s’associa a la Monarquia i l’Estat. Com en les demés formes de
lideratge de tipus africà es percebut com el garant de l’equilibri còsmic (i,
per tant, també terrenal). Per altra banda, Seth està associat al desert dels
voltants de la ribera del riu Nil on succeïen freqüents tempestes de sorra. És
a dir, és el Déu del “món faltat de l’ordre”, garantit per Horus. Resulta, per
altra banda, que Osiris (Déu de l’agricultura que és gairebé el mateix, en
aquella època, que dir de l’economia) és el pare d’Horus i és assassinat per
Seth contra el qual Horus clama venjança. O sigui, que el “món faltat d’ordre” assassina
a l’agricultura i es venjat per l’Estat.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Una altra qüestió és la lògica de la confrontació entre l’estructura
parental i estatal. Seth és el germà d’Isis, la mare d’Horus. Per tant, el que
hi ha, també, és un conflicte per si el monarca ha de ser el “jove fill” o el
“germà fort”. O sigui, una lluita entre l’estructura avuncular (on la figura
masculina rellevant és el germà de la mare) fruit de les societats matrilineals
pre-estatals, representades per Seth, o l’emergent Estat patriarcal representat
per Horus. A l’engendrar, en la mitologia egipcia, Osiris (agricultura) a Horus
(Estat) sembla complir-se l’anàlisi marxista que és l’estructura econòmica la
base de la política. Tot i així, sobre l’origen de l’Estat, hi ha altres
teories com la dels “Senyors de les Marques” (que explica la seva gènesi com la
revolta dels vigilants que les mateixes comunitats radicades en oasis havien
enviat als seus límits perquè les protegissin d’incursions nòmades) o aquelles
que apunten que ja hi havia societats agrícoles no estatals als marges dels
imperis agraris (com l’Inca) fet que demostraria que no hi ha una connexió
automàtica entre sorgiment de l’Estat i pas de la caça-recol·lecció a
l’agricultura.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Les conclusions pràctiques actuals d’això és que, si entenem el sorgiment
històric de l’Estat com quelcom, relativament, autònom, no tindrien sentit
teories economicistes estrictes com el sindicalisme revolucionari (no ja
l’anarcosindicalisme que implica una fusió amb la ideologia política
anarquista) tendents a pensar que l’Estat pot caure amb l’ús exclusiu de la
vaga general revolucionària, però tampoc visions, estrictament, polítiques com
si Horus no hagués estat engendrat, en el seu origen, per Osiris i Isis. Una
altra qüestió rellevant, també, és la postura política a adoptar amb la
burocràcia que, pel què es desprèn de l’origen de l’Estat, pot ser més
rellevant per sostenir-lo que les mateixes forces armades. És a dir, controlar
la informació pot ser més important, inclús, que tenir la legitimitat de l’ús
de la força. De fet, va ser un gris buròcrata del Partit Bolxevic que remenava
fitxes de militants (Stalin) i no el cap de l’Exèrcit Roig (Trotski) qui es va
fer amb el poder a la Unió Soviètica a la mort de Lenin.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA"></span></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhw54tXWkmhmvIGkheN3DHTQb4nBV42TxkVIFmVBNme9m7seL9_xFh15mvwi5XS2rMVAJRL9rKWtR1j2tf7dkhuXy0bZvBSaItqjf9yyHNMZODdbCipHsOWIudyjbSmw9te7PSFs9dnUAyBUAXUHYUveqZJFWDpnTa7AeCvjA5fHLHTfb3ADUormCLzGbW0/s1024/110758847.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="700" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhw54tXWkmhmvIGkheN3DHTQb4nBV42TxkVIFmVBNme9m7seL9_xFh15mvwi5XS2rMVAJRL9rKWtR1j2tf7dkhuXy0bZvBSaItqjf9yyHNMZODdbCipHsOWIudyjbSmw9te7PSFs9dnUAyBUAXUHYUveqZJFWDpnTa7AeCvjA5fHLHTfb3ADUormCLzGbW0/s320/110758847.jpg" width="219" /></a></b></div><b>4) La postura marxista i anarquista respecte la
burocràcia</b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Entre els mesos de febrer i octubre de 1917, V.I. Lenin va escriure <i>L’Estat
i la Revolució </i>on proposava la instauració d’una <i>“dictadura del
proletariat” </i>a Rússia com a pas previ a la instauració d’una societat
comunista sense classes. En ella afirma: <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i>“La ‘administración
burocrática’ específica de los funcionarios del Estado, puede y debe comenzar a
sustituirse inmediatamente, de la noche a la mañana, por las simples funciones
de ‘inspectores y contables’, funciones que ya hoy son plenamente accesibles al
nivel de desarrollo de los habitantes de las ciudades y que pueden ser
perfectamente desempeñadas por el ‘salario de un obrero’.<o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">És clar que això ho va escriure abans de que es consolidés el poder del
Partit Bolxevic. El referent polític era la Comuna de París de 1871 i la
teorització que en va fer Karl Marx. A la seva <i>Comunicació del Consell
general de l’Associació Internacional dels Treballadors </i>del 30 de maig de
1871 afirma:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">“La Comuna havia d’ésser, no pas un organisme
parlamentari, sinó un cos actiu, executiu i legislatiu ensems. En lloc de
continuar essent l’instrument del govern central, la policia fou immediatament
despullada dels seus atributs polítics i transformada en un instrument de la
Comuna, responsable i en tot moment revocable. Igual fou per als funcionaris de
totes les altres branques de l’Administració”.<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Val a dir que quan Marx diu aquí “policia” no l’hem d’entendre en el sentit
professionalitzat d’avui dia sinó que es refereix, segurament, a la Milícia
Nacional: cos de voluntaris civils. El mateix Mikhail Bakunin afirma a la seva
obra <i>“La Comuna de Paris y la noción de Estado”</i>:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i>“Soy un partidario de la
Comuna de París, la que no obstante haber sido masacrada y sofocada en sangre
por los verdugos de la reacción monárquica y clerical, no por eso ha dejado de
hacerse más vivaz, más poderosa en la imaginación y en el corazón del
proletariado de Europa; soy partidario de ella sobre todo porque ha sido una
audaz negativa del Estado.”.<o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTF2W76gT_85tW0rnAUEECSqdvQXaFjBoOq3ZG64levjfPWckgKK_cusIe4Zp_5WO43wwd7LvWw1gG1iyNNNl3tNdLE-EJpjjnqE8fXhfnF-iOWeqzLOnBWDyPVqMMiF3ypRtWotuu6QsdApFFgxw0405pe8fkAyW7qCPgYK45IBia7W8Y7ODYUqy1jfZx/s737/bakuninymarx.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="477" data-original-width="737" height="207" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTF2W76gT_85tW0rnAUEECSqdvQXaFjBoOq3ZG64levjfPWckgKK_cusIe4Zp_5WO43wwd7LvWw1gG1iyNNNl3tNdLE-EJpjjnqE8fXhfnF-iOWeqzLOnBWDyPVqMMiF3ypRtWotuu6QsdApFFgxw0405pe8fkAyW7qCPgYK45IBia7W8Y7ODYUqy1jfZx/s320/bakuninymarx.jpg" width="320" /></a></div><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><div style="text-align: justify;">I aquest em sembla un fet fascinant i revelador. Resulta que la primera
experiència de “poder proletari” en la història contemporània és reivindicada,
per igual, pel comunisme de Karl Marx i l’anarquisme de Mikhail Bakunin com a
demostració pràctica de les seves idees. Al basar-se <i>L’Estat i la Revolució </i>de
Lenin en la teorització del Karl Marx de la Comuna de Paris (que coincideix amb
Bakunin en la defensa de la mateixa experiència) això porta a alguns autors a
parlar de “<i>leninisme llibertari” </i>per referir-se a aquesta obra escrita
als inicis de la Revolució Russa de 1917. Posteriorment, vindrien les
acusacions de la premsa anarquista als bolxevics d’establir un “Capitalisme
d’Estat” a Rússia el qual Lenin justificava per la situació de Guerra Civil.</div><o:p></o:p></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Els anarquistes, el social-revolucionaris d’esquerra i inclús certa ala
esquerra dels bolxevics (Comitè de Petrograd) afirmaven, pel contrari, que la
firma de la pau amb l’imperialisme alemany havia estat una frenada a la
revolució i un greu cop pels camarades d’aquell país. Lenin es defensava dient
que no hi havia més remei que cedir territoris i que no es podia continuar la
guerra en aquelles condicions. Alguns bolxevics ho van plantejar com si el
debat hagués estat entre haver de sacrificar la Revolució Alemanya per fer
triomfar la Russa o a l’inrevés. Al final, seguint aquesta argumentació, hauria
estat la primera opció. Però això ja és una altra història. Tot i així,
recordem, que la postura revolucionària de la Comuna va ser la revocabilitat
dels càrrecs burocràtics i la seva equiparació salarial al nivell d’un obrer.
Polítiques semblants van seguir els anarquistes al Consell Regional de Defensa d’Aragó
(1936-1937) i a la Comuna de Shinmin (1929-1931). Tot això, és clar, com a pas
previ a la instauració del Comunisme Llibertari.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLsqW8MitJrHz7U483kCEeN7gXFfQO-hQzC5cemFXj0uiGAo8K8D_OeQf69QtgeVob_xqZQv2xRlOomXUvGjsc111LxuOTTqZDFUNkKGrTQgoF6H0PW80fKBYPE4L-ntQrrAJxYju4Qq9jIYVkmJ-NZz2FDlfeAORoJkNa2Z7aEIu-uHHPNKelzWE_BZWp/s3033/cover-51555.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3033" data-original-width="1955" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLsqW8MitJrHz7U483kCEeN7gXFfQO-hQzC5cemFXj0uiGAo8K8D_OeQf69QtgeVob_xqZQv2xRlOomXUvGjsc111LxuOTTqZDFUNkKGrTQgoF6H0PW80fKBYPE4L-ntQrrAJxYju4Qq9jIYVkmJ-NZz2FDlfeAORoJkNa2Z7aEIu-uHHPNKelzWE_BZWp/s320/cover-51555.jpg" width="206" /></a></b></div><b>5) La burocràcia estatal avui: perspectives
revolucionàries<o:p></o:p></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El sociòleg Modesto Gayo afirma (partint de la lectura de dades
estadístiques) a la seva obra <i>“Clase y política en España I (1986-2008):
Estructura social y clase media en la democracia postransicional”</i>,<i> </i>de
forma general, que els i les professionals que treballen al sector públic estan
més a prop<i> </i>de l’esquerra radical i dels moviments socials. Ara bé, els i
les sociòlogues no es posen d’acord: uns afirmen que els dedicats als sectors
tradicionals són més aviat conservadors i els que, pel contrari, ho fan a activitats
“creatives” serien més progressistes. Altres que la diferència radica entre els
que treballen en activitats relacionades amb el “control organitzatiu” i els
que presten serveis. A mi, però, la reflexió més interessant em sembla la
següent:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i>“</i>(...)<i> se ha
descubierto que son una combinación de conservadurismo y liberalismo o
radicalismo. Eso significa que son liberales en temas sociales como la
protección de las libertades individuales y la tolerancia, pero no lo son en
cuestiones relativas a la economía y la igualdad, en las cuales muestran
actitudes conservadoras”.<o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Sembla que, malgrat haver passat alguns mil·lennis, encara podem sentir els
ecos de la <i>Sàtira dels Oficis </i>que ens venen de l’Antic Egipte. El
problema és que, com va posar en evidència l’experiència de la Comuna de París
de 1871, són un sector clau del que no es pot prescindir en la transformació
revolucionària de la societat. Però, a veure, com ens ho fem perquè acceptin
unes mesures (les de la Comuna) que, en principi, no semblen beneficiar-los. Fa
falta, doncs, un canvi social i cultural, que els posi de la banda de la revolució,
substituint el seu liberalisme progressista i exclusivisme corporativista pel
socialisme revolucionari marxista o anarquista. El teòric i revolucionari
anarcocomunista Piotr Kropotkin a la seva obra <i>“Campos, </i></span><i>fábricas</i><i><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"> y talleres” </span></i><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">(1898) afirma sobre els principals invents de la
indústria:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i></i></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQl0KVKXUio_PdfwMAqacP737YWlUKWCiUSwuVe3L90lYNuZy8tkuGbFx8S0UUxzoIdWZQzMp79HXXr8XPBHhI10QIjlmBQGAsy55t_phaWDfjxaMDdYWKcc3pWzvl_xY6SEtInrU-xgFvvF50_wVk-SwpoBDQe4i7k55Jx6NIjo_7aEr9KGc_S_iAGTXu/s1000/517RqQNCMEL._AC_UF1000,1000_QL80_.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="612" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQl0KVKXUio_PdfwMAqacP737YWlUKWCiUSwuVe3L90lYNuZy8tkuGbFx8S0UUxzoIdWZQzMp79HXXr8XPBHhI10QIjlmBQGAsy55t_phaWDfjxaMDdYWKcc3pWzvl_xY6SEtInrU-xgFvvF50_wVk-SwpoBDQe4i7k55Jx6NIjo_7aEr9KGc_S_iAGTXu/s320/517RqQNCMEL._AC_UF1000,1000_QL80_.jpg" width="196" /></a></i></div><div style="text-align: justify;"><i><i>“Hombres que apenas habían recibido
alguna instrucción en la escuela y solo recogido las migajas del saber de la
mesa del rico, teniendo que valerse para hacer sus ensayos de los medios más
primitivos (…) fueron (…) los ‘verdaderos autores de la civilización moderna’;
en tanto que los científicos de profesión, provistos de todos los medios de
adquirir conocimientos y de experimentar, representan una parte insignificante
del cúmulo de instrumentos, máquinas y primeros motores que han mostrado a la
humanidad el modo de utilizar y manejar las fuerzas de la naturaleza.”.</i></i></div><i><o:p></o:p></i><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">És possible que algun/a company/a anarquista vegi aquestes afirmacions com
una forma de “populisme obrerista”, com ja ho va fer la tecnocràcia llibertària
de</span> Camillo Berneri, <span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">però no
està de més que Kropotkin ens faci, de tant en tant, una cura d’humilitat a més
d’un. Aquesta manera de pensar tampoc és estranya, de fet, en algunes
civilitzacions de la història de la humanitat. A Xina durant l’època dels <i>“Regnes
Combatents”</i> (segles V-III a.C) els diferents corrents filosòfics partien de
que el món no és sinó discòrdia i violència: els <i>“confucians”</i> preconitzaven
la devoció filial i estatal, els “<i>moístes”</i> l’interès de la majoria i els
“<i>legistes” </i>la mateixa llei per tothom. Però n’hi havia una quarta, els “<i>daoistes”,
</i>el plantejament dels quals era “restar a l’escolta”. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Un d’aquests daoistes, Zhuangzi abandona la resolució d’aprendre (com els
confucians) per trobar-se amb la “soltesa instintiva” de l’artesà. La metàfora
que s’utilitzà és la d’un príncep que aprèn el “principi vital” veient com un
cuiner talla la carn d’un bou. Ara bé, una versió extrema d’això, segles
després, va ser el populisme anti-intel·lectual de la fase radical de la “Gran
Revolució Cultural Proletària” (1966-1969) on Mao Tse-Tung va mirar
d’instrumentalitzar el fracàs de la industrialització descentralitzada del
“Gran Salt Endavant” per dirigir una ofensiva contra els “revisionistes”
(defensors del “camí capitalista” dins el Partit Comunista). Moltes seus del
Partit van ser atacades, es van deixar de publicar revistes científiques i
escriptors i artistes van ser agredits per “petit burgesos”. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLj0qV10pdPP0qMXzEiKgTdKHj7l4aAEkF17ociXL8dv1mMYdoewQ6iaj-NCv7V1VfrNEFrQl9fsT7VuXJgmrWeNf32hqPmW5l2Rnh9_TPLW7QmCMDzhEZEGnzN_6TlD1hQ_O3u4VNxs5Vn9lky_jVKWOIE1SOJqsAmIjw8WuA7wuqihT8rhHIz6LBYDib/s425/10_2.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="282" data-original-width="425" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLj0qV10pdPP0qMXzEiKgTdKHj7l4aAEkF17ociXL8dv1mMYdoewQ6iaj-NCv7V1VfrNEFrQl9fsT7VuXJgmrWeNf32hqPmW5l2Rnh9_TPLW7QmCMDzhEZEGnzN_6TlD1hQ_O3u4VNxs5Vn9lky_jVKWOIE1SOJqsAmIjw8WuA7wuqihT8rhHIz6LBYDib/s320/10_2.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">A Europa va generar una gran expectació entre els grups d’esquerra radical
i molts la van veure, erròniament, com una “onada anti-autoritària”. Els qui,
avui dia, encara defensen aquest procés afirmen que, malgrat tot, va llançar a
les masses a la participació política i va contribuir a la crítica interna dins
el Partit. Mao Tse-Tung defensava que, en el si del Partit, hi havia una lluita
de dues línies (la proletària i la burgesa) degut a que la societat socialista
no havia eliminat la lluita de classes. Altres marxistes-leninistes, afirmaven
que això era fals degut a que les diferents classes socials que ingressaven al
Partit no ho feien com a tals sinó com a individus sota la direcció del
“proletariat” (o la seva autoproclamada “avantguarda”). Un debat que, per cert,
no deixa de ser interessant al marge de qui l’iniciés. Finalment, de cara a
reflexionar sobre la Revolució Cultural i com ens recorda Albert Meltzer, sobre
un vell militant llibertari, al seu article “<i>Historia del Movimiento
Anarquista en China” </i>de l’any 1979:</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i>“El profesor Hsaio, de 80
años, fue obligado a retirar cada noche el carro de la basura como parte de su
«reeducación». En una carta llena de dignidad declaró que a su edad la única
respuesta a la tiranía era el suicidio. No estaba además de acuerdo con sus
alumnos en que la honorable labor del basurero fuera degradante; por el
contrario, decía que lo degradante para el basurero sería que lo obligaran a
ser profesor.”.<o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZLaSPU7ow2NUfYEJAJrdTe1SJqu9a9RrdG_bdIZ3A4DotdeFMDdtLhAL_BxivVsHQFgRVyOoZphzIa9L6OOMKbh3Ub8A1V6OBvMA-JY6-r8SnIwQasxrnpWDh2Y_ECdhEbIX4AmOMAXNhNZoEgTk9qXm7qz2GgmWW9e5YopKmyN515P7PWkPTvsXffK9v/s1280/funcionarios-hacen-un-recuento-de-las-cantidades-de-grano-mientras-unos-escribas-apuntan-tumba-de-menna_ac8cff83_1280x853.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="853" data-original-width="1280" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZLaSPU7ow2NUfYEJAJrdTe1SJqu9a9RrdG_bdIZ3A4DotdeFMDdtLhAL_BxivVsHQFgRVyOoZphzIa9L6OOMKbh3Ub8A1V6OBvMA-JY6-r8SnIwQasxrnpWDh2Y_ECdhEbIX4AmOMAXNhNZoEgTk9qXm7qz2GgmWW9e5YopKmyN515P7PWkPTvsXffK9v/s320/funcionarios-hacen-un-recuento-de-las-cantidades-de-grano-mientras-unos-escribas-apuntan-tumba-de-menna_ac8cff83_1280x853.jpg" width="320" /></a></div><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">6) Conclusions<o:p></o:p></span></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Una interpretació possible d’aquest text és que la base del poder de
l’Estat és la burocràcia. Sovint, fins i tot més que les Forces Armades. Mao
Tse-Tung, pel contrari, deia que <i>“El Poder neix del Fusell”. </i>L’euro-comunisme
de Santiago Carrillo (fent una interpretació barroera del pensament d’Antonio
Gramsci) afirmà, en conseqüència, que s’havien de guanyar posicions dins els <i>Aparells
Ideològics de l’Estat</i> (concepte del marxista francès Louis Althusser que
inclou institucions com l’Escola, la Família, la Religió, la Política, el
Sindicalisme, la Cultura etc.). Però sense un canvi de mentalitat que borri
l’herència de la <i>Sàtira dels Oficis </i>l’únic que hi ha és una adaptació a
l’aparell. Per altra banda, lògicament, hi ha diferents nivells de participació
que impliquen un compromís, més o menys elevat, amb la reproducció del sistema.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Penso que, a part, de les mobilitzacions socials i l’acció directa s’hauria
de mirar d’atacar la ideologia corporativista i burocràtica. Denunciant els
sindicats grocs, que n’hi ha varis a l’administració i posant-los en evidencia
quan s’encongeixen d’espatlles davant de problemàtiques socials (només a tall
d’exemple el sindicat ASPEPC·SPS de professors de secundària no va firmar el
comunicat de solidaritat amb el poble palestí). Sense aquest despreniment,
sense aquesta renúncia ideològica dels qui ocupen llocs clau en els <i>Aparells
Ideològics de l’Estat </i>no hi haurà mai cap transformació social. Lògicament,
si aquesta es produeix no serà, fonamentalment, per la propaganda sinó perquè
l’ofensiva al carrer obligui a posicionar-se però això no vol dir que s’hagi
d’abandonar aquesta tasca.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Alma apátrida<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Bibliografia:<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">BAKUNIN <i>Estatismo y anarquía </i>Ediciones
Orbis S.A., 1985. <span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Pàgines</span><i><span lang="CA"> </span></i>76 i 199.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">MÉNDEZ, NELSON y VALLOTA, ALFREDO
<i>Bitácora de la Utopía: anarquismo para el siglo XXI </i>Universidad Central
de Venezuela – Ediciones de la Biblioteca – EBUC, 2001. <span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Pàgina</span> 21.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">GIDDENS, ANTHONY </span><i>Sociología</i><i><span style="mso-ansi-language: CA;"> </span></i><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Alianza Editorial,
2001. Pàgina 842.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">SANYÚ y LAFFORGUE, MARTÍN <i>Sociología
para principiantes </i>Era Naciente SRL, 2001. <span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Pàgina</span> 58.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">ÖCALLAN, ABDULLAH <i>Manifest per una Civilització Democràtica – Volum I
(Orígens de la Civilització: l’Era del Déus emmascarats i els Reis coberts) </i>Descontrol
Editorial – Col·lectiu Bauma. Pàgina 182.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">CERVELLÓ AUTUORI, JOSEP <i>La
aparición del Estado y la Época tinita </i>a MIGUEL PARRA, JOSÉ (Coord.) <i>El
Antiguo Egipto: Sociedad, Economía, Política </i>Marcial Pons (Historia), 2009.
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Pàgina</span> 69.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">KEMP, BARRY J. <i>El Antiguo
Egipto </i>RBA Coleccionables S.A. - Biblioteca Historia Universal, 2005. <span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Pàgines</span> 137, 140 i 160.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i>LA SÁTIRA DE LOS OFICIOS </i>a
SERRANO DELGAGO, JOSÉ MIGUEL <i>Textos para la Historia Antigua de Egipto </i>Ediciones
Cátedra (Grupo Anaya, S.A.), 2021. <span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Pàgines</span><span lang="CA"> </span>318, 319 i 323.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">CAMPAGNO, MARCELO <i>Una lectura
de la contienda entre Horus y Seth </i>Ediciones del Signo – Facultad de
Filosofia y Letras de la Universidad de Buenos Aires (UBA) – Colección Razón
Política, 2004. Páginas 24, 25 i 135.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">LENIN <i>El Estado y la
revolución </i>Diario Público, 2009. <span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Pàgina</span> 73.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">MARX, KARL <i>La Guerra Civil a França el 1871 </i>Edicions 62, novembre de
1970. Pàgines 73 i 74.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">BAKUNIN, MIKHAIL <i>La Comuna de
París y la noción de Estado </i>SOV Baix Llobregat, 2009. <span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Pàgina</span> 16.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">VADILLO MUÑOZ, JULIÁN <i>Por el
pan, la tierra y la libertad: El anarquismo en la Revolución rusa </i>Volapük
Ediciones, febrero 2017. <span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Pàgina</span>
166.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">DECLARACIÓN DE LA COMISIÓN
EJECUTIVA DEL COMITÉ DE PETROGRADO AL COMITÉ CENTRAL a CC DEL POSDR (b) <i>Los
Bolcheviques y la Revolución de Octubre: Actas del CC del POSDR (b) [agosto
1917-febrero 1918] </i>Ediciones Uno en Dos, 2023. <span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Pàgines</span> 303 i 304.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">GAYO, MODESTO <i>Clase y política
en España I (1986-2008): estructura social y clase media en la democracia
postransicional </i>Siglo XXI España, 2021. <span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Pàgines</span><span lang="CA"> </span>116 i 119.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">KROPOTKIN <i>Campos, fábricas y
talleres </i>Ediciones Jucar – Biblioteca Histórica del Socialismo, 1978. <span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Pàgina</span> 159.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">CHENG, ANNE <i>Historia del
pensamiento chino </i>Edicions Bellaterra – Biblioteca de China Contemporánea,
2006. <span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Pàgines</span> 99, 110 i 111.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">SCHIROKAUER, CONRAD I BROWN,
MIRANDA <i>Breve historia de la civilización china </i>Edicions Bellaterra –
Biblioteca de China Contemporánea, 2006. <span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Pàgines</span><span lang="CA"> </span>411, 412 i 413.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">MELTZER, ALBERT <i>Historia del
Movimiento Anarquista en China </i>Historia Libertaria nº5, 1979.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">ALTHUSSER, LOUIS <i>Sobre la
reproducción </i>Akal – Cuestiones de antagonismo, 2015. <span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Pàgina</span><span lang="CA"> </span>113.<i><o:p></o:p></i></p>alma apátridahttp://www.blogger.com/profile/12596680837235718393noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4300673686764524915.post-66309426211986207762023-12-02T10:27:00.000-08:002023-12-02T23:31:04.710-08:00<p><b style="text-align: justify;"></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0XzoR_5Ho-piSoA8mCUHTRFkQ22bWjix1eh0l_T7xXWa12SCuV-sOWM4PtOQPqng-LaCMJL1lgPyZdOKHhbtB4lqNFyToMcCHeE3uhSlwYk750T_qYLySIKOZnlk5RhaXc_y6Z4tg-m1-ZhoMitap8AiZD24HBnzOcyUpN1TnP-hKscbZtaF785hcgXJF/s2048/IMG-20231202-WA0066.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0XzoR_5Ho-piSoA8mCUHTRFkQ22bWjix1eh0l_T7xXWa12SCuV-sOWM4PtOQPqng-LaCMJL1lgPyZdOKHhbtB4lqNFyToMcCHeE3uhSlwYk750T_qYLySIKOZnlk5RhaXc_y6Z4tg-m1-ZhoMitap8AiZD24HBnzOcyUpN1TnP-hKscbZtaF785hcgXJF/s320/IMG-20231202-WA0066.jpg" width="320" /></a></b></div><div style="text-align: justify;"><b style="text-align: justify;"><b>Por Palestina y los derechos
migrantes: crónica y reflexiones de la manifestación del 02/12/23 en </b><b>Martorell
(Barna)</b></b></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><b>1) ¡A la calle contra el
genocidio y las muertes en el mar!<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Este sábado, 2 de diciembre de 2023,
a las 11: 00 horas, se ha convocado una manifestación, en nuestro municipio, en
solidaridad con el pueblo palestino (que viene padeciendo la criminal agresión
militar del Estado de Israel con miles de muertes) y contra las políticas
migratorias de la Unión Europea que, en colaboración con los Estados títeres
del neocolonialismo en África, provoca, también, miles de muertes en el mar mediterráneo.
A la hora convenida, se han empezado a acercar, al lugar de concentración,
vari@s solidari@s, entre ell@s, compañer@s de “Papeles para Tod@s”, de la
CNT-AIT, de la PAH del Baix Nord y, en esta ocasión, del colectivo <i>“Montserratí
amb Palestina” </i>(que se están moviendo por la localidad vecina de
Esparraguera con alguna que otra concentración) así como algun@s otr@s
solidari@s de Martorell organizad@s de forma más informal. También han
asistido, para dar su apoyo, algun@s compañer@s anarquistas de otras localidades
del Baix Llobregat y el Barcelonés.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Dejado un tiempo prudencial, se
ha empezado a desplegar la pancarta de cabecera y una gran bandera de
Palestina. No sin antes tener un pequeño rifirrafe con la Policía Local que, a
pesar de que la manifestación estaba comunicada según ha dicho un compañero, se
han quedado un rato en plan pesado e intentando retrasar, en la medida de sus
posibilidades, el momento de inicio de la manifestación. En este momento,
llegamos a sumar unas 50 personas que, después de que se leyera la octavilla
preparada para la ocasión, han subido por la avenida Félix Duran i Canyemeres
(donde estaba el antiguo cuartel de la Guardia Civil) hasta llegar al mercado
de Buenos Aires: allí se ha leído otra vez la octavilla y colocado en el suelo
la bandera palestina. En la manifestación también se ha mostrado una gran
pancarta de “Papeles para Todos y Todas” y otra contra el genocidio llevada por
el colectivo de Esparraguera. Ondeaban también banderas palestinas y, alguna
que otra, anarquista y anarcosindicalista.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiC-02gK2N1slicHiUwgskhP9wbvXfL4ZqEuDMgG8BgFOKOmMPE1sfAOmbvOuU-QPij0T4CO6HM6Cv9OTzh6FvacPYViyo0jj0MNIsSHMhch2fP76nyVIsckKKgBwcYCqDXLcByK_eFLw0IHmtbsdu07vHhOMxE33N9TkLzF3EjPBmJMJ5VD27z_WlDtJ6A/s2048/IMG-20231202-WA0064.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiC-02gK2N1slicHiUwgskhP9wbvXfL4ZqEuDMgG8BgFOKOmMPE1sfAOmbvOuU-QPij0T4CO6HM6Cv9OTzh6FvacPYViyo0jj0MNIsSHMhch2fP76nyVIsckKKgBwcYCqDXLcByK_eFLw0IHmtbsdu07vHhOMxE33N9TkLzF3EjPBmJMJ5VD27z_WlDtJ6A/s320/IMG-20231202-WA0064.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">Al arrancar por la avenida Sant
Antoni, vari@s compañer@s magrebíes, han interpelado, por megafonía, a las
personas de su comunidad, a ser solidari@s con esta justa lucha, lo que ha
provocado que se sumara más gente (a parte de las personas que venían añadiéndose
des del mercado de Buenos Aires). Así, al llegar a la Rambla de las Bòbiles
(que se ha subido y bajado entera) se podían contar unas 120 personas (momento
de afluencia máxima de esta manifestación) que han continuado por la calle Pep
Ventura hasta la urbanización del Torrent de Llops. Lo cierto, es que el
recorrido se estaba haciendo largo (según un compañero el doble de distancia
que la manifestación de Barcelona) y algunos manifestantes han preguntado,
irónicamente, si teníamos pensado ir caminando hasta Palestina.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Este largo recorrido, pero, no
era porque si, sino que nuestra intención era hacer una parada en el <i>Carrefour</i>
(a la altura de la calle Joan Serrats) por el acuerdo de franquicia que tiene esta
multinacional en Israel con <i>Electra Consumer Products</i> y su filial <i>Yenot
Bitan</i>, ambas activas en el establecimiento de colonias ilegales israelíes
en los territorios ocupados en Palestina (como denuncia la campaña BDS). Así, han
entrado en el parquin unas 60 personas gritando <i>¡Boicot Carrefour!</i> y se
ha leído un comunicado de denuncia preparado para la ocasión: otros gritos en
la manifestación han sido <i>¡Palestina Libre, Israel Fuera!</i> (en castellano
y en árabe), <i>¡Israel cobarde, bombardea hospitales! Des del riu fins al mar,
Palestina vencerà! ¡Soldados asesinos! ¡Fuera la ley de extranjería! ¡Papeles
para todos! </i>etc. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglkIqfGTxBk2bhClOe_H0UWYFMTSsY9QIVA1VEV-tlLnlZUR8IinJjmb9ZE0wiMbDSVT4GlRERIUDME-iLQIIcl0gGP491eRsFmt9UN-JNuD4ifIZDwklNCv5Ak-xqgHJM_YMr11dNNRs5ZtgOgnCI5xMq2qAC7wGq0NsZpalwCMd1FOqb1y5cQZ79TdZ-/s1600/IMG-20231202-WA0001.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="1600" height="144" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglkIqfGTxBk2bhClOe_H0UWYFMTSsY9QIVA1VEV-tlLnlZUR8IinJjmb9ZE0wiMbDSVT4GlRERIUDME-iLQIIcl0gGP491eRsFmt9UN-JNuD4ifIZDwklNCv5Ak-xqgHJM_YMr11dNNRs5ZtgOgnCI5xMq2qAC7wGq0NsZpalwCMd1FOqb1y5cQZ79TdZ-/s320/IMG-20231202-WA0001.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">Una vez se ha salido del <i>Carrefour,
</i>se ha bajado el buen trecho de la N-II, cortando el tráfico, hasta que, al
fin, se ha llegado al punto de inicio, el parque frente a la Gasolinera de Pau
Claris (<i>Plaça de les Puntaires), </i>donde se ha dado por terminada la
manifestación, después de leer la octavilla, algún parlamento y el grito de
varias consignas finales.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>2) Algunas reflexiones…<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En conversaciones informales
posteriores, algun@s compañer@s nos hemos preguntado sobre el porqué de la
menor afluencia de personas en esta segunda manifestación (la primera fue el 21
de octubre donde llegamos a sumar unas 450 personas). A parte de que, por
causas de fuerza mayor, han faltado en los preparativos y en el acto algún que
otro activo compañero de “Papeles para Tod@s”, el frío, las posibles
consecuencias desmovilizadoras de la falsa tregua de Israel (que, en seguida, ha
roto siguiendo con los criminales bombardeos) y algo de posible cansancio y
desánimo, hay quien afirma (opinión que, hay que puntualizar, no es compartida
por tod@s) que el hecho de juntar en la reivindicación la solidaridad con el
pueblo palestino y la lucha migrante haya podido desincentivar la participación
de algunas personas.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5zDpW6P7MDv70ZqZBFG-j5EIIjynJw4L9bOpNkcsIV4sGNwZ6IOLVvnRcut7gXAuuZgjKV552xLf8rbjb3reebezRmM3-45AXeP6OGmmoequ0NYh8VLJc8HqkAtZ2XjYiQ9-50Kxc5xQpCHQNANCP2yMk2FxQymgHTblOewUW5zeLroobSXMpQlX-eFeF/s1600/IMG-20231202-WA0005.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="1600" height="144" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5zDpW6P7MDv70ZqZBFG-j5EIIjynJw4L9bOpNkcsIV4sGNwZ6IOLVvnRcut7gXAuuZgjKV552xLf8rbjb3reebezRmM3-45AXeP6OGmmoequ0NYh8VLJc8HqkAtZ2XjYiQ9-50Kxc5xQpCHQNANCP2yMk2FxQymgHTblOewUW5zeLroobSXMpQlX-eFeF/s320/IMG-20231202-WA0005.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">En el caso de ser realmente así, lo
cual no tengo del todo claro, esto nos debería llevar, creo, a la siguiente reflexión,
que, sinceramente, considero muy importante: no hay nada de oportunismo, en
intentar hacer confluir, las luchas migrante y palestina sino una voluntad real
de hacer una denuncia global del sistema capitalista y la sangría que provoca
en todas partes del mundo ¿Es que acaso vemos conveniente hacer una denuncia de
un genocidio que ocurre en la otra orilla del mediterráneo, sintiéndonos respaldad@s
por las miles de personas que están saliendo a la calle en todo el mundo, pero
luego no somos capaces de exigir responsabilidades a las autoridades que
tenemos más cercanas? ¿Es más fácil manifestarse sabiendo que Pedro Sánchez ha
hecho el paripé frente a Netanyahu pero no para decirle a la cara que es
responsable de las muertes en las concertinas situadas en la frontera?</div><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Desde diferentes organizaciones políticas
revolucionarias (anarquistas y marxistas) leo, a menudo, la importancia de hacer
lo posible por superar la parcialidad de las luchas y enmarcarlas en un
proyecto global de contestación al sistema capitalista y el Estado. Pero ¿Y si
resulta que los esfuerzos iniciados, en este sentido, pudieran hacernos perder
gente por el camino? ¿Y si resulta que hay gente que, precisamente, lo que no
quiere es que estas pierdan su carácter fraccional ya sea por su bajo nivel de
conciencia o porque realmente no están interesadas en plantear una alternativa
global a la mierda que hay establecida? Todos estos aspectos deben ser
valorados. Ahora bien, lo que no podemos hacer, tampoco, es la labor del
camaleón que se adapta a la situación: tenemos la obligación militante de
intentar avanzar siempre proponiéndonos nuevos retos para construir la
alternativa revolucionaria a la dominación y explotación que se nos impone
cotidianamente.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6UwBH-nTFs5DFf38SWNdfryChg1QDHL92_T9oegJ9kYbqWzdJkWHCsTTJLs_CPwLLHjoelTxn8qJJjNFc786HS2aKRPeGvLecI2DA8KZ5JT_RPVT8d6Dy64T4yV7cwFIcna-oU1ItHF4A5xOrfiwRJaQMgyyUEvWWvn8PUY5stSWgAF0RyVm-760YhOB-/s4000/1701541214088.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="3000" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6UwBH-nTFs5DFf38SWNdfryChg1QDHL92_T9oegJ9kYbqWzdJkWHCsTTJLs_CPwLLHjoelTxn8qJJjNFc786HS2aKRPeGvLecI2DA8KZ5JT_RPVT8d6Dy64T4yV7cwFIcna-oU1ItHF4A5xOrfiwRJaQMgyyUEvWWvn8PUY5stSWgAF0RyVm-760YhOB-/s320/1701541214088.jpg" width="240" /></a></div><div style="text-align: justify;">La situación actual en Martorell,
después de la convocatoria en poco tiempo de 4 concentraciones y 2 manifestaciones,
es interesante, en el sentido, que a nivel de calle se está llevando una lucha con
bastante legitimidad y que ningún partido político del sistema está apoyando
abiertamente (si bien, puntualmente, algunos de sus militantes han participado
a nivel individual). Esto provoca cierto nerviosismo en el Ayuntamiento y que
los partidos de la oposición estén, realmente, fuera de juego y no pasen de darte
golpecitos en la espalda, en privado, mientras públicamente intentan mostrar
que esto no va con ellos. Una situación que se presenta propicia, a mi
entender, para insistir en la labor y la acción para deslegitimar y hacer caer
todo este tinglado del que no esperamos nada en absoluto.</div><o:p></o:p><p></p>
<b><span face=""Calibri",sans-serif" style="font-size: 11pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: ES; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"> </span><span style="font-size: 11pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: inherit;"> Alma apátrida</span></span></b>alma apátridahttp://www.blogger.com/profile/12596680837235718393noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4300673686764524915.post-25454381851346521002023-11-16T08:07:00.000-08:002023-11-16T08:07:43.614-08:00<p><b style="text-align: justify;"><span lang="CA"></span></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-SATouiCSbDn_CB6vNDbno9a2N7ihwYF24FaVyKlDk8yM3SKjuzN6OH7HDNKwK_dcuBUqBjgciZnXfBENmygj0ecrHi5Xvkq-K48-Yy7RGEtM11PovsGCkiZnj0t_BHHCU4bgQdUx9RrPF6y5mTJnPkOXbek9v-z4-RMV9-d3k3vB22xOzMCLKZX40nBE/s1024/IMG-20231115-WA0005.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-SATouiCSbDn_CB6vNDbno9a2N7ihwYF24FaVyKlDk8yM3SKjuzN6OH7HDNKwK_dcuBUqBjgciZnXfBENmygj0ecrHi5Xvkq-K48-Yy7RGEtM11PovsGCkiZnj0t_BHHCU4bgQdUx9RrPF6y5mTJnPkOXbek9v-z4-RMV9-d3k3vB22xOzMCLKZX40nBE/s320/IMG-20231115-WA0005.jpg" width="320" /></a></b></div><div style="text-align: justify;"><b style="text-align: justify;"><b><span lang="CA">Lluitant Juntes: crònica i reflexions de la darrera
concentració de “Papers per Tothom” a </span></b><b><span lang="CA">Martorell (Bcn)</span></b></b></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">1) La concentració-manifestació<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El passat dimecres, 15 de novembre de 2023, a les 11:00 hores s’havia
convocat, per part de l’Assemblea “Papers per Tothom”, una concentració de
protesta a la Plaça de la Vila de Martorell, per denunciar (per quarta vegada)
l’actitud de l’Ajuntament i l’Alcalde Fonollosa de negar l’empadronament a
centenars de veïns/es del municipi per inconfessos motius classistes i xenòfobs.
Una de les seves recurrents excuses, entre d’altres, és que es tracta d’una
política per evitar l’okupació d’immobles, criminalitzant així, la situació de
pobresa i marginació que afecta a una part significativa de la població de
Martorell. L’entitat convocant (que agrupa a un nucli militant de persones
migrants del poble i altres solidàries) ja fa mesos que desenvolupa una intensa
campanya i reunions periòdiques cada setmana per posar fi a aquesta situació
d’exclusió social: la manca de padró impedeix tenir accés a la targeta
sanitària i dificulta, en gran mesura, l’escolarització dels fills i filles.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">A l’hora convinguda,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>es van començar
a acostar a la Plaça de la Vila, membres i afins al nucli local de “Papers per
Tothom”, de la CNT-AIT de Martorell i Badalona i també, en aquesta ocasió,
activistes de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) del Baix Llobregat
Nord: aquest darrer col·lectiu també ha realitzat, en alguna ocasió i pel seu
compte, propaganda a favor de l’empadronament universal, així com una constant
labor de denúncia contra les entitats bancàries del municipi. Algunes
individualitats llibertàries i de “Papers per Tothom” pensem, doncs, que s’ha
de mirar d’ aconseguir una confluència al carrer més constant, en
mobilitzacions com aquesta, amb aquest col·lectiu: esperem que la de dimecres
sigui un primer pas. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2-B13hCsC4KfZx9N6VdWUh5kwbWdbFOuYeVlD_jDp7fBq-UTX6bb8fjp6Qlv1lUH1J_at8EXzQNTsC7WHYeX3iwi_OE1WZWLUzpPRnTkJcD-NxVjwzfcoh781VoBOPs56Pe5slvj7E2rEPHTYcaJ3CFZJVs0r3ksTIMVaUkv4WWGvYqD7GM8Y1OUcn0Jo/s1600/F9hjVfWXwAAOXV3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1197" data-original-width="1600" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2-B13hCsC4KfZx9N6VdWUh5kwbWdbFOuYeVlD_jDp7fBq-UTX6bb8fjp6Qlv1lUH1J_at8EXzQNTsC7WHYeX3iwi_OE1WZWLUzpPRnTkJcD-NxVjwzfcoh781VoBOPs56Pe5slvj7E2rEPHTYcaJ3CFZJVs0r3ksTIMVaUkv4WWGvYqD7GM8Y1OUcn0Jo/s320/F9hjVfWXwAAOXV3.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">Quan s’havien concentrat a la Plaça de la Vila alguns manifestants, es
desplegaren dues pancartes i es començaren a cridar consignes pel megàfon com <i>“Papeles
para tod@s”, “El Padró és un dret” </i>i <i>“Alcalde no cumple la ley”</i>:
també a algunes veïnes, que estaven mirant des de les terrasses dels bars,
se’ls hi va cridar <i>“No nos mires: únete”</i>. En aquests moments, després
d’acostar-s’hi més persones afins, la concentració va arribar a unes 35
participants: alguns d’aquests, malauradament però, no van continuar quan la
concentració es va convertir en una petita manifestació, cap a les oficines de
l’Ajuntament, al carrer del Mur (antiga N-II) faltant-li poc per arribar a la
trentena de manifestants: petita davallada que es va suplir amb la gran
quantitat de càntics i ànims dels activistes (gairebé tothom coincideix, en que
aquesta quarta concentració-manifestació, va ser de les més actives de les que
s’han convocat fins a dia d’avui).</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Alguns efectius dels Mossos d’Esquadra van seguir la concentració de prop
i, fins i tot, un es va arribar a encarar amb un company migrant per no estar,
suposadament i segons el seu particular criteri, l’acte degudament comunicat: es
trobà per resposta la indiferència i la petita manifestació va arribar a
l’entrada de les oficines on es cridà, com ve sent habitual, consignes a favor
de l’empadronament universal i contra l’actitud dèspota de l’Ajuntament. A la
mateixa entrada, s’ompliren algunes fulles de persones sol·licitants del padró,
mentre un actiu grup de dones marroquines cridaven consignes a través del
megàfon (s’ha de destacar la presència activa de dones i d’alguns joves en
aquesta concentració).</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtlwrfbLnNbBtMgo_euhOxjpYC2ZZpwbHwHcE5Ul7AJuBp5S0TdJUtrV-4D3C53VRKyZOPQLMB7WB6FF6PobEmA7J_LLon2wpb809w6QU6S1idM_tYtb8K24Mzwg86h35PxsgVeaMvFDSa_JfQp7bbfGDTNLhbYcDBRCYUFKy1PmRDOa8rDWdfmZGCVhAj/s703/img-8095.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="591" data-original-width="703" height="269" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtlwrfbLnNbBtMgo_euhOxjpYC2ZZpwbHwHcE5Ul7AJuBp5S0TdJUtrV-4D3C53VRKyZOPQLMB7WB6FF6PobEmA7J_LLon2wpb809w6QU6S1idM_tYtb8K24Mzwg86h35PxsgVeaMvFDSa_JfQp7bbfGDTNLhbYcDBRCYUFKy1PmRDOa8rDWdfmZGCVhAj/s320/img-8095.jpg" width="320" /></a></div><b><span lang="CA">2) El Síndic de Greuges i algunes reflexions sobre
la participació<br /></span></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Durant la concentració, s’informà que, recentment, el Síndic de Greuges ha
visitat Martorell i un grup de membres del nucli local de “Papers per Tothom”
s’entrevistaren amb el seu equip. Se’l va informar que l’Ajuntament no compleix
la llei, ja que si en tres mesos no has rebut resposta de l’Administració
local, a la teva sol·licitud d’empadronament, aquest s’ha de fer efectiu i no
ho estan complint. Queda clar, però, que ni des de “Papers per Tothom”, ni des
dels anarquistes que els hi estem donant suport, confiem en aquests mitjans
institucionals, però alguns considerem significativa la visita d’aquesta
institució com a símptoma de moviments produïts, al seu si, per les
mobilitzacions recents: altres són més escèptiques respecte això.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La meva opinió (massa optimista o pessimista, segons com es vegi) és que
amb aquestes mobilitzacions sostingudes, a nivell de poble, i amb l’atenció que
s’ha atret de varis mitjans de comunicació (TN Comarques, El Periódico, InfoBaix...)
i d’alguns periodistes ultradretans com Xavier Rius de l’E-noticies s’ha
aconseguit, de moment, gratar la superfície ideològica de l’Ajuntament: és a
dir, posar al descobert que, darrere del seu discurs democràtic, s’hi amaga el
liberalisme oligàrquic classista i excloent. Ara bé, malauradament, és
qüestionable que això li resti suports, entre els seus seguidors habituals, ja
que també pot significar que el “feixisme liberal” de Junts es torni cada cop
més desacomplexat: ja fa temps que hi ha un petit grupet d’ultres convergents
al poble que van tirant merda contra aquest moviment social. De moment, però,
no passen d’arrencar cartells, escriure-hi missatges insultants i, potser,
treure alguna pancarta.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFGNM1vTOEK5yYc4DKC4_-y511OL0dOfA0yhiZiPX4lsJt7poZiqaW_OvzDvdENP_IKriEJRdN2SJywJ48LdwhW0f7Ok4kfx-ofIJ1i7dKpZGTiqJqfXwuklJ3AAMKLYV6eW2BekkG6ED2lRQoCiqeSKf1ACLdXh7lh7eeExwkWCQeocM6SMselLw67TFA/s600/como_resanar_una_pared_con_yeso_50657_0_600.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="600" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFGNM1vTOEK5yYc4DKC4_-y511OL0dOfA0yhiZiPX4lsJt7poZiqaW_OvzDvdENP_IKriEJRdN2SJywJ48LdwhW0f7Ok4kfx-ofIJ1i7dKpZGTiqJqfXwuklJ3AAMKLYV6eW2BekkG6ED2lRQoCiqeSKf1ACLdXh7lh7eeExwkWCQeocM6SMselLw67TFA/s320/como_resanar_una_pared_con_yeso_50657_0_600.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">En tot cas, tenint en compte que es tracta d’una petita localitat de la
zona nord del Baix Llobregat, que les mobilitzacions es convoquen en moments de
difícil afluència de les persones (però que ha de ser així, considerem, perquè
és quan les oficines de l’Ajuntament es troben obertes) i que, en algunes
participants, hi pot haver cert cansament, la capacitat de convocatòria s’està
mantenint més o menys constant si bé s’hauria de mirar d’incrementar-la.
Suposem, que hi pot haver varis factors que influenciïn en la dificultat de
créixer, en capacitat de convocatòria, a part dels comentats: por a ser
identificat o que la propaganda no es faci en el moment, o l’espai adequat, i
no generi prou confiança (s’ha repartit, en certes ocasions, propaganda a la
sortida de l’oració, però genèrica sobre les assemblees dels diumenges al local
de la CNT-AIT).</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">L’ assemblea “Papers per Tothom”, a Martorell i a les altres localitats on
té presència, també treballa en l’assessorament i tràmits gratuïts en assumptes
d’estrangeria i aquesta feina, tot i que en si mateixa no tingui un contingut
reivindicatiu, és important de cara a mantenir, crec, la cohesió quotidiana del
col·lectiu. Es tracten, sovint, de petits resultats tangibles que, tot i ser
pedaços, mantenen una participació constant. Per això, a més a més, alguns
companys veiem la visita del Síndic de Greuges no com un èxit ni quelcom en el
què confiar, ni molt menys, però si com a exemple de moviments institucionals
que indiquen que la pressió al carrer està donant els seus resultats. Si no ho
interpretem així, correm el risc que algunes persones es desil·lusionin, perquè
no esperaven que això era una lluita de fons. Ja ens ha passat, en alguna
ocasió, i s’ha de mirar d’evitar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixgm0UTc1vZo-ch8HAX5GXFiRhhm7MZJ3g8ewtg5a8qvCLXWvUYNGoXBXa6I99MXK8bqYbKx4Bx97c5Hgq5Doil6jixl-mjN3tJjAuDmoF67WgOWEPwRE7tOzt04n6hCLfZNxvWjeb_Ov1oFv_impfnW8hNCYBRGrWWEcMID9Zcr3OqRQ-iWMY46E649JT/s450/verba-volant.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="330" data-original-width="450" height="235" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixgm0UTc1vZo-ch8HAX5GXFiRhhm7MZJ3g8ewtg5a8qvCLXWvUYNGoXBXa6I99MXK8bqYbKx4Bx97c5Hgq5Doil6jixl-mjN3tJjAuDmoF67WgOWEPwRE7tOzt04n6hCLfZNxvWjeb_Ov1oFv_impfnW8hNCYBRGrWWEcMID9Zcr3OqRQ-iWMY46E649JT/s320/verba-volant.jpg" width="320" /></a></div><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><div style="text-align: justify;">També s’ha de seguir treballant l’aspecte de la solidaritat
internacionalista (la manifestació en suport al poble palestí del passat 21
d’octubre en va ser un gran exemple). S’ha manifestat amb escreix, en els
debats que han sorgit a les reunions setmanals, que les participants estan
interessades en seguir de prop els esdeveniments polítics i socials que succeeixen
als seus països o regions d’origen. El fet que estiguem, ara, absorbits amb la
feina de tipus reivindicatiu, no ens ha de fer oblidar, crec, que potenciar
aquest aspecte és un element clau per donar el salt d’aquesta fase reivindicativa
a una crítica revolucionària i global del sistema capitalista. Un dels problemes,
en tot cas, seria que aquestes reflexions polítiques, que es donen al si de les
reunions, no queden plasmades digitalment o en paper: <i>verba volant, scripta
manent</i>.</div><o:p></o:p></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Alma apátrida<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">P.D: Degut a que no em va ser possible assistir a la convocatòria, la
crònica d’aquesta ha estat realitzada amb les impressions i opinions d’algunes
militants de la CNT-AIT de Martorell i col·laboradores habituals del nucli
local de “Papers per Tothom”. Salut.</span></p>alma apátridahttp://www.blogger.com/profile/12596680837235718393noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4300673686764524915.post-42696442688459709062023-11-04T15:50:00.001-07:002023-11-05T21:40:43.032-08:00<p><b style="text-align: justify;"></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEht_ngQLJNJeiCBkFRWcoX1eL2RHBwY7DHaldduRmA700xtPZQ-jqIFXc5w26PPJLfHU3_O6zLeb1IF9xGAiy_xnoFCrnHuMmTn0RYkIKfpnQDoCyR7XFIca5toVR3b3-Qx3xObnEHbsrpFvnANCDzW6ZECDKaKyu3U5vgLu4xLJVZ1r3fb9NORpLqF_JXX/s990/Secularizacion-y-secularismo-990x525.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="525" data-original-width="990" height="170" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEht_ngQLJNJeiCBkFRWcoX1eL2RHBwY7DHaldduRmA700xtPZQ-jqIFXc5w26PPJLfHU3_O6zLeb1IF9xGAiy_xnoFCrnHuMmTn0RYkIKfpnQDoCyR7XFIca5toVR3b3-Qx3xObnEHbsrpFvnANCDzW6ZECDKaKyu3U5vgLu4xLJVZ1r3fb9NORpLqF_JXX/s320/Secularizacion-y-secularismo-990x525.jpg" width="320" /></a></b></div><b style="text-align: justify;">¿Dios ha muerto? el anarquismo
revolucionario ante el resurgir del fenómeno religioso<br /></b><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><o:p></o:p></b></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>1) El secularismo: un
paradigma en entredicho<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La sociología siempre ha sido una
disciplina que se ha caracterizado por la escasez de consensos con la
excepción, hasta hace bien poco, del papel de la religión en la sociedad
moderna: se consideraba que esta estaba condenada a la marginación y a la
irrelevancia. Y esto fue así tanto en sus versiones positivistas (políticamente
conservadoras e incluso protofascistas) como weberianas (de naturaleza
liberal). En el primer caso, Émile Durkheim consideró que las sociedades
industriales se caracterizaban (a diferencia de las del Antiguo Régimen) por
formas de conciencia “débiles y difusas” que solo podían llevar a una
atenuación de las expresiones religiosas y a la emergencia, en consecuencia, de
nuevas formas seculares de “religar” el tejido social. En el segundo, Max Weber
relacionó la Reforma protestante (por deshacerse de los aspectos rituales y
sacramentales del catolicismo) con un proceso de racionalización de largo
alcance que, al final, fue desprendiéndose del fenómeno religioso que había
sido causa de su alumbramiento.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Este paradigma, caracterizado por
un ferviente optimismo secular, empezó a ser cuestionado a partir de los años
80. Algunos sociólogos señalaron que este partía más del compromiso ideológico
que de la reflexión teórica. También señalaron la confusión de los niveles
macro y micro del análisis diferenciando entre la baja participación en las
instituciones religiosas y la alta permanencia de las creencias a un nivel
individual. Otro enfoque (Rodney Stark, 2006) cuestionó que el acercamiento de
las personas a la religión se caracterizara siempre por cuestiones como el
“miedo y la ignorancia” y lo relacionó con una forma de conseguir “recompensas
sociales” ante la inexistencia de medios alternativos. Es decir, este nuevo
paradigma, que coincide con la crisis económica, señala un proceso de
transición de una situación donde la fe es mantenida, en gran medida, en el
nivel individual (contradiciendo, en cierto modo, el optimismo secular) a otra
donde renace como forma de expresión y organización social ante la carencia de
alternativas seculares.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXIgcyVfIK1SslJDgtFUj3SkAfBWc6CT-q_OJOI7NF4cDUIEg0ZTsbGFHAxDy8Xv_NyeQS8b4F-OOVWEJafpD5dnLjCNPpbnSytHff41wAaQAEPlvI42PEgRcQrwKqFftgYf24GBnHkHFKmyArBjuKyylFUYz9-tDSY_6RYDy-aM9Gg0qOa8nKbeMEtEIR/s940/6262e5cd0f9c2.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="411" data-original-width="940" height="140" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXIgcyVfIK1SslJDgtFUj3SkAfBWc6CT-q_OJOI7NF4cDUIEg0ZTsbGFHAxDy8Xv_NyeQS8b4F-OOVWEJafpD5dnLjCNPpbnSytHff41wAaQAEPlvI42PEgRcQrwKqFftgYf24GBnHkHFKmyArBjuKyylFUYz9-tDSY_6RYDy-aM9Gg0qOa8nKbeMEtEIR/s320/6262e5cd0f9c2.jpeg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">Dicho de otro modo ¿Es compatible
criticar el asistencialismo, como algo ajeno a un proyecto revolucionario, y
luego pretender que la gente no recurra a formas religiosas, como alternativa
de “solidaridad” social, ante la crisis económica y el deterioro del mal
llamado Estado del Bienestar? Si entendemos que dicho asistencialismo nos quita
un tiempo valioso que hay que orientar a la lucha ¿No debería materializarse
esta, también, en reivindicaciones concretas que puedan traducirse en
victorias, quizás pequeñas, pero tangibles que eviten el fortalecimiento de la
“alternativa” organizativa religiosa? Pero considerando, también, que, si el
mal llamado proceso de secularización no ha llevado, siempre y necesariamente,
a la desaparición de las creencias religiosas sino a su refugio en el ámbito
individual ¿No sería mejor cambiar nuestra forma de abordarlas que no pase por
actitudes condescendientes a través de un ateísmo, quizás militante, pero a
menudo mal entendido?</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>2) Karl Marx y la crítica
materialista de la religión<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Se acostumbra a señalar <i>“La
cuestión judía” </i>de 1844 (publicada en los Anales Franco-Alemanes) como la
reseña que indica la transición del democratismo burgués al comunismo en el
pensamiento del joven Karl Marx. Ahora bien, según el filósofo marxista José
Manuel Bermudo Ávila, las posiciones de Marx en este texto solo son, aun,
parcialmente correctas pues pecan de cierto mecanicismo. Ignoran el papel de la
ideología, en este caso, en su forma religiosa. Dice Marx respecto a los judíos
alemanes:<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i>“No estamos afirmando que
tengan que acabar con su limitación religiosa para poder destruir sus barreras
terrenales. Lo que afirmamos es que acabarán con sus limitaciones religiosas en
cuanto destruyan sus barreras terrenales. No estamos convirtiendo los problemas
terrenales en problemas teológicos…El problema de las relaciones de la
emancipación política con la religión, para nosotros se convierte en el
problema de las relaciones de la emancipación política con la emancipación
humana”.<o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0jreImxJGzkngrtpApMBtmBruRqRXgvC93NznJoTTJ2WQqU5xmimD6RQEgu8NdeZAA9DhnujtswxPE-YHgeQEWIqigisKdeDwZ-agvecxTBLW20exubws53JAfAPl8JbhVJ07mHb8ouoQKbdrrUM3evIYTLRK36oF3Uo2tIbrGDGdBuKKl4YVGA76FoBM/s2560/Bermudo-Avila-Praxis-Joven-Marx-scaled.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="2560" data-original-width="1810" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0jreImxJGzkngrtpApMBtmBruRqRXgvC93NznJoTTJ2WQqU5xmimD6RQEgu8NdeZAA9DhnujtswxPE-YHgeQEWIqigisKdeDwZ-agvecxTBLW20exubws53JAfAPl8JbhVJ07mHb8ouoQKbdrrUM3evIYTLRK36oF3Uo2tIbrGDGdBuKKl4YVGA76FoBM/s320/Bermudo-Avila-Praxis-Joven-Marx-scaled.jpg" width="226" /></a></div><div style="text-align: justify;">Para Karl Marx, entonces, la
lucha contra el sistema capitalista y su fundamento en la propiedad privada (y
no, simplemente, por la laicidad del Estado como critica a Bauer) es lo que
permitirá emancipar al judío, en primer lugar, como trabajador y, en segundo
lugar, como creyente. Para Bermudo Ávila, Marx no había comprendido, aun, que
la lucha económica, política e ideológica esta estrechamente interrelacionada y
no se puede, simplemente, hacer derivar una de la otra. Es decir, si hemos
visto que, en ocasiones, el mal llamado proceso de secularización no ha
eliminado el fenómeno religioso, sino que lo ha replegado a una opción
individual, la lucha por las mejoras en las condiciones de vida, aun
consiguiendo pequeñas victorias, no diluirá (o transformará) de por si las
creencias religiosas. Es necesario aunar a esta lucha económica, además de la
política (que, para nosotros, los anarquistas, significa una crítica al Estado
y sus fundamentos) la ideológica: que, en este caso, significa, necesariamente,
una crítica ideológico-teológica.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>3) Mikhail Bakunin y la
crítica ideológica de la religión<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En el año 1871, el teórico y
revolucionario anarquista ruso escribió la que, seguramente, es su obra más
conocida: <i>“Dios y el Estado”</i>. En ella desarrolla, precisamente, aquella
crítica ideológico-teológica que, según Bermudo Ávila, le faltaba al joven Marx
de <i>“La cuestión judía”</i>. En ella afirma:<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i>“El cristianismo es,
precisamente, la religión por excelencia, porque expone y manifiesta, en su
plenitud, la naturaleza, la propia esencia de todo sistema religioso, que es el
empobrecimiento, el sometimiento, el aniquilamiento de la humanidad en beneficio
de la divinidad”.<o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgp1FKMxstvNBfEFuI2yHZAgFIOrYp05CUVs14LY0JklMjlfohnlkvy9LKizRCx3zY0pWU62VkauqOT6wtEB6avPBq8XKvq2xDwE16XV_wU4PWWGboHdDUk0wAlXuwDjn9rGK3YI8x8KjxY6fERdu8zF_KV-48Q6RzNp4RiNvU6fGxd8Kb9Hijwcvv4FAUU/s869/bakunin-dios-y-el-estado.webp" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="869" data-original-width="550" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgp1FKMxstvNBfEFuI2yHZAgFIOrYp05CUVs14LY0JklMjlfohnlkvy9LKizRCx3zY0pWU62VkauqOT6wtEB6avPBq8XKvq2xDwE16XV_wU4PWWGboHdDUk0wAlXuwDjn9rGK3YI8x8KjxY6fERdu8zF_KV-48Q6RzNp4RiNvU6fGxd8Kb9Hijwcvv4FAUU/s320/bakunin-dios-y-el-estado.webp" width="203" /></a></div>En otra parte de la obra,
menciona diferentes credos religiosos y los expone de la siguiente manera:<o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i>“En el mahometismo no existe
ni la sombra del colectivismo nacional y restringido que domina en las
religiones antiguas y del que se encuentran siempre algunos débiles restos
hasta en el culto judaico. El Corán no conoce pueblo elegido; todos los
creyentes, a cualquier nación o comunidad que pertenezcan, son individualmente,
no colectivamente, elegidos de Dios. Así los califas, sucesores de Mahoma, no
se llamarán sino jefes de los creyentes.</i><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Para seguir luego:<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i>“Pero ninguna religión impulsó
tan lejos el culto del individualismo como la religión cristiana. Ante las
amenazas del infierno y las promesas absolutamente individuales del paraíso,
acompañadas de esta terrible declaración que entre los muchos llamados no habrá
sino muy pocos elegidos, la religión cristiana provocó un desorden, un general
sálvese quien pueda (…)”.<o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Es decir, Bakunin critica del
islam y el cristianismo, pero sobre todo del segundo, su “individualismo
disolvente” y su “destrucción de la comunidad humana” al hacer a las personas
solidarias “solo en el pecado” (e individualistas “solo en la salvación” diría yo).
Es curioso, aun así, que considere más disolvente el cristianismo: pues al ser
revelado, según la tradición islámica, el Corán en la lengua árabe (<i>alugá
al-arabiya</i>) se mantiene, entonces, cierto vínculo cultural con un pueblo
determinado, si bien el islam también es, de hecho, una forma de universalismo.
El problema que, personalmente, veo al pensamiento de Bakunin es que al hacer
una crítica al “individualismo liberal” de raíz cristiana, partiendo de las
religiones antigua y judaica, se corre el riesgo de caer en el anacronismo de
basar tu discurso en formas de sociabilidad precapitalistas. Paradójicamente,
la postura de varios anarquistas respecto a la religión cristiana será más
pragmática que el verbo incendiario de Bakunin.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_AywXmiFtGIZzNClPigKj3h3hNm0_u-vhS-I59tQTO8yE50II3putLbw97wgPZxsKROTy1eXYhvYmhoELqN2XuJapUxEYH4f9Nueb6Zsm1iSHoOVk9eIVVmMphk4x7cHSRtJzW4eFq9vPCpPq80Ngvyljdomjpnxf5YFsnDxGidnP5CQq6YhhyphenhyphenySaW4Qz/s1274/978848319917.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1274" data-original-width="850" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_AywXmiFtGIZzNClPigKj3h3hNm0_u-vhS-I59tQTO8yE50II3putLbw97wgPZxsKROTy1eXYhvYmhoELqN2XuJapUxEYH4f9Nueb6Zsm1iSHoOVk9eIVVmMphk4x7cHSRtJzW4eFq9vPCpPq80Ngvyljdomjpnxf5YFsnDxGidnP5CQq6YhhyphenhyphenySaW4Qz/s320/978848319917.jpg" width="214" /></a></div><b>4) Cuando los anarquistas
citaban la Biblia…<o:p></o:p></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Este es el título de una
interesante obra de Joël Delhom y Daniel Attala donde nos muestra que el interés de los anarquistas por el mensaje bíblico se remonta a P. J. Proudhon:
este redactó una extensa obra de cinco volúmenes de comentarios de la Biblia (la
“<i>Bible anotée”</i>,<i> </i>de 1866,<i> </i>de la que salió una traducción al
español, tres años después, del primer tomo <i>“Los Evangelios anotados”</i>).
En ella hace una crítica del Nuevo Testamento, pero reivindica la figura de
Jesús como revolucionario. El mismo Bakunin ensalza también la figura de Jesús
como “predicador del pobre pueblo” y “consolador de los miserables”, aún así,
en su obra vista anteriormente. Y Piotr Kropotkin, se remite a las Escrituras
para acusar a una burguesa de “farisea”. A partir de aquí, en numerosas
ocasiones, la Biblia y las Escrituras serán movilizadas, a favor de la
Revolución Social, en anarquistas franceses, españoles e hispanoamericanos como
Charles Malato, AlmaFuerte (seudónimo de Pedro B. Palacios), Alberto Ghiraldo,
Rafael Barrett, José Domingo Gómez Rojas o Federico Urales.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">¿Por qué? Porque a pesar de las
duras invectivas ateas del <i>“Dios y el Estado” </i>de Bakunin, los
anarquistas, de finales del siglo XIX y principios del XX, se dieron cuenta de
las características del acervo cultural de su auditorio (muchos de ellos
campesinos, recién convertidos en obreros industriales) lo que convirtió, a
muchos de estos propagandistas de la Idea, en verdaderos eruditos en el mensaje
bíblico. Era, simplemente, una posición pragmática de cara a hablar un lenguaje
entendible hacia aquellas personas que se pretendía organizar y movilizar para
la defensa de sus intereses materiales. Cualquier paralelismo, a nivel de
reflexión, que se quiera hacer respecto la sociedad multicultural actual, las
formas de conciencia presentes en ella y el mal llamado proceso de
secularización no es baladí y podría dar lugar a múltiples debates en el seno
del anarquismo (al menos en el que tiene una perspectiva social que, como es
sabido, no es el único). Recordemos, también, las apreciaciones de Bermudo Ávila
sobre las deficiencias en el pensamiento del joven Marx respecto a este tema.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQIA6Hxi_hzYV1AP1j2GnIBg8KDNsgdDHCe_xXLZMr_duB1f8l4bwPQqL_46jZdhpdRoFRcrmkhE-wW7hqMbLgu9DiitgvOmkDscf-cYfqf-0CixZvegtKSKlw0F4BcfCLnmBYSECGxePOdaxrqdGyjJcvV-jqdKXRGtaRm-WLH5NuxZM9jfABf7vi_ckf/s335/9788496710849.webp" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="335" data-original-width="229" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQIA6Hxi_hzYV1AP1j2GnIBg8KDNsgdDHCe_xXLZMr_duB1f8l4bwPQqL_46jZdhpdRoFRcrmkhE-wW7hqMbLgu9DiitgvOmkDscf-cYfqf-0CixZvegtKSKlw0F4BcfCLnmBYSECGxePOdaxrqdGyjJcvV-jqdKXRGtaRm-WLH5NuxZM9jfABf7vi_ckf/s320/9788496710849.webp" width="219" /></a></b></div><b>5) El islam: un debate entre fundamentalismo
capitalista y comunismo<o:p></o:p></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Sayyid Qutb, escritor egipcio
nacido en 1906, se considera uno de los principales teóricos del
fundamentalismo islámico. Se trataba de un ferviente anticomunista y opinaba
que los que consideraban las “barreras a la propiedad privada” como el único
medio para alcanzar la justicia social, defendían:<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i>“(…) teorías imaginarias, no
enraizadas en la experiencia práctica, que suponen que tales limitaciones
pueden imponerse, como sistema de gobierno o ley, a una nación o a un número
determinado de naciones”.<o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Entonces, su concepto de la
justicia social se basaba, fundamentalmente, en el <i>zakat </i>(limosna
obligatoria en el islam). De igual forma, y con anterioridad, reformistas de la
primera <i>salafiyyah </i>como Yamal al-Din al-Afgani o Muhammad Abduh señalaron
la incompatibilidad del comunismo y el islam y, por extensión, del materialismo
estricto (Sayyid Qutb afirmaba, de hecho, que el islam se diferenciaba del
cristianismo por su combinación de aspectos materiales y espirituales). Aún
así, en 1948, el ministerio egipcio del Interior deseó conocer la opinión de
los <i>ulemas </i>(sabios religiosos) de la Universidad Al-Azhar sobre las
doctrinas contenidas en un libro titulado <i>al-Suyuiyya fi’l-islam </i>(el
comunismo en el islam) en el cual se trata de los dichos de Abu Darr al-Gifari
(compañero de Mahoma) y precursor del comunismo islámico. Tal era la
preocupación. Al parecer, Abu Darr al-Gifari opinaba que cada uno debía gastar
en el <i>Sabil Allah </i>(la via de Alá) cuanto no le fuera necesario y que no
era lícito acumular lo superfluo. El intelectual musulmán indio, Ashgar Ali
Engineer, nos aporta mayor información sobre Abu Darr en su obra <i>“Teología
Islámica de la Liberación” </i>donde afirma que sus ideas comunistas estaban
sustentadas en la siguiente aleya coránica:<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i>“¡Creyentes! Muchos doctores y
monjes devoran, si, la hacienda ajena injustamente, desviando a otros del
camino de Dios. A quienes atesoran oro y plata y no lo gastan por la causa de
Dios, anúnciales un castigo doloroso”. </i>(Corán 9: 34).<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6-Zo4i2KHNZApgVeCaKjTznJU6Xj-EdjfMTiChwtlANlp2cJFxx5VE3H8xcOfvI4b8rAGllttI_9-gTSDnNMsGDLDLzOsX2KIx295cCSWvi8O8TIxmUIxMC3aLufsHD_U2Lov4Qaeejq5mbH0TfLy2pMQBgvuI4HL4p0ef7tFECV6Mxp_JKhKK3WhVSzu/s1000/41ODjNkICqL._AC_UF1000,1000_QL80_.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="685" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6-Zo4i2KHNZApgVeCaKjTznJU6Xj-EdjfMTiChwtlANlp2cJFxx5VE3H8xcOfvI4b8rAGllttI_9-gTSDnNMsGDLDLzOsX2KIx295cCSWvi8O8TIxmUIxMC3aLufsHD_U2Lov4Qaeejq5mbH0TfLy2pMQBgvuI4HL4p0ef7tFECV6Mxp_JKhKK3WhVSzu/s320/41ODjNkICqL._AC_UF1000,1000_QL80_.jpg" width="219" /></a></div><div style="text-align: justify;">Así, según la tradición, Abu Darr
solía recitar esta aleya y exhortar a los musulmanes que empezaban a entregarse
al lujo. Parece ser que empezó a ser visto como una molestia, por la clase
emergente de nuevos ricos, y exiliado al desierto de Rabza donde murió en
soledad. Se trata de un precursor que tendría, posteriormente, otros continuadores
como el andalusí Ismail al-Ruayni o la secta herética de los cármatas ismailíes.
En todo caso, entonces, cuestiona las ideas fundamentalistas de Qutb y de la
primera <i>salafiyyah </i>de Al-afgani y Abduh respecto a la supuesta
incompatibilidad de comunismo e islam: y no hace falta decir, creo, que estas
reflexiones también son, en gran medida, válidas para el anarcocomunismo pues,
si bien, a nivel doctrinal este profesa un ateísmo más radical que el
pragmatismo religioso marxista en la práctica ya se ha visto que no siempre fue
así.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>6) Conclusiones<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Quiero puntualizar que cuando hago
estas reflexiones no me refiero, necesariamente, a que la crítica
ideológico-teológica deba estar siempre presente en las luchas sociales
cotidianas. Pero si es posible que surja en las reflexiones que salen, a veces,
de forma informal entre las personas más implicadas. Y si no sale, o sale poco,
puede ser porque no se incentive suficiente la participación. La elaboración de
una teoría revolucionaria no es, aunque pueda parecerlo e incluso a veces
genere algunas risas socarronas, una cuestión menor. Necesitamos entender la
sociedad en la que vivimos para transformarla y sobre todo no debemos echarnos
atrás si vemos que la lucha adquiere, espontáneamente, unas formas ideológicas
que rechazamos o no comprendemos. Eso debe ser, en todo caso, un poderoso aliciente
para romper nuestros límites.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span style="mso-spacerun: yes;">
</span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Alma apátrida<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><o:p> </o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>Bibliografía<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">ESTEBAN SANCHEZ, VALERIANO <i>La
secularización en entredicho: La revisión de un debate clásico de la sociología
</i>Universidad de La Laguna en LUCKMAN, T y otros <i>El fenómeno religioso </i>Fundación
Centro de Estudios Andaluces, 2008. Páginas 299. 300, 301, 303 y 304.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">MARX, KARL <i>La cuestión judía </i>en
<i>Los Anales franco-alemanes</i> Editorial Martínez Roca, Barcelona. Páginas
229-230 en BERMUDO ÁVILA, JOSÉ MANUEL <i>El concepto de praxis en el joven Marx
</i>Ediciones Uno en Dos. Madrid, 2023. Página 189.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">BAKUNIN, MIGUEL <i>Dios y el
Estado </i>Biblioteca y Ediciones Júcar, 1975. Páginas 53, 197 y 198. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">DELHOM, JOËL y ATTALA, DANIEL <i>Cuando
los anarquistas citaban la Biblia: Entre mesianismo y propaganda </i>Los libros
de la Catarata, 2014. Páginas 38, 41, 42 y 70.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">QUTB, SAYYID <i>Justicia social
en el islam </i>Almuzara, 2007. Páginas 159 y 160.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">MARÍA PAREJA, FÉLIX <i>Islamología
(Vol. 2) </i>Athenaica – Ediciones Universitarias, noviembre de 2016. Páginas<i>
</i>843 y 844.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">ENGINEER, ASGHAR ALI <i>Teología
Islámica de la Liberación </i>Universidad Carlos III de Madrid – Cátedra de
Teología y Ciencias de la Religión – Religión y Derechos Humanos y Junta
Islámica, 2010. Páginas 64 y 65.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">CORTÉS, JULIO (Trad.) <i>El Corán
</i>Herder, 2016. Página 192.</p>alma apátridahttp://www.blogger.com/profile/12596680837235718393noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4300673686764524915.post-17870996996608886082023-10-22T07:26:00.000-07:002023-10-22T07:26:16.990-07:00<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLTo3oAlH4Vf6sL0i_DL3aRqORxFCrZr7sTixJK2sWn6GZeL_daw5J_jRF5uftrZ43DVPn2XnyawhvE1L2efbj8qqaWVHtHZu46XoTkh9tt3DPOLIsP3sO5fsmXkzZc5JhClsZxg0E-C3_SbZuuaS6UecBwV4QKfUkGIw-fo3-bX41KOe1PdGOm0ft_29h/s2000/394457161_10212402054122599_2940211881800696149_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1500" data-original-width="2000" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLTo3oAlH4Vf6sL0i_DL3aRqORxFCrZr7sTixJK2sWn6GZeL_daw5J_jRF5uftrZ43DVPn2XnyawhvE1L2efbj8qqaWVHtHZu46XoTkh9tt3DPOLIsP3sO5fsmXkzZc5JhClsZxg0E-C3_SbZuuaS6UecBwV4QKfUkGIw-fo3-bX41KOe1PdGOm0ft_29h/s320/394457161_10212402054122599_2940211881800696149_n.jpg" width="320" /></a></div><b style="text-align: justify;"><span lang="CA">[Martorell-Bcn] Jornades de lluita i organització
pel poble palestí i els drets migrants<br /></span></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">1) Aturem el genocidi! Crònica de la manifestació
en solidaritat amb el poble palestí a Martorell<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El passat dissabte, 21 d’octubre de 2023 sobre les 11: 00 hores, s’havia
convocat a la Plaça de les Puntaires (davant de la benzinera de Pau Claris i a
sota dels locals de la CNT-AIT de Martorell) una manifestació en solidaritat
amb el poble de Palestina i contra el genocidi del qual el responsable n’és
l’Estat d’Israel amb la complicitat de les Nacions Unides, Estats Units i la
Unió Europea (com resava un dels cartells dels manifestants). Una mica més tard
de l’hora convinguda s’hi van arribar a ajuntar unes 450 persones (moltes
d’elles de la comunitat marroquí de Martorell i rodalies) xifra que es va
incrementar una mica més a mesura que avançava la manifestació. La primera
parada fou el mercat del barri de Buenos Aires on es cridaren vàries
contundents consignes com <i>“Israel Asesino”</i>, “<i>Viva Palestina</i>”, “<i>No
al Genocidio</i>” etc., i es va llegir l’octaveta preparada per aquesta
protesta (se’n van arribar a repartir 500 desbordant, en ocasions, els
encarregats perquè els manifestants els hi treien, pràcticament, de les mans).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Malauradament, els Mossos d’Esquadra van aprofitar la situació per
identificar un company de la CNT-AIT de Martorell (al que venien perseguint
feia una estona). El sindicat anarcosindicalista era una de les entitats que ha
estat participant i difonent la convocatòria conjuntament amb l’Assemblea
“Papers per Tothom” de Martorell. Posteriorment, la manifestació va seguir pels
carrers adjacents al barri Verge del Carme enfilant cap a la Rambla de les
Bòbiles amb gran participació de totes les edats i gèneres (i una nodrida
presència de cartells, banderes, galtes pintades etc.). Es va pujar i baixar
aquesta rambla i es tornà al punt de sortida variant una mica el recorregut:
quan estàvem a punt d’arribar van sortir també alguna gent dels balcons i
comerços aplaudint i cridant consignes. Quan vàrem arribar, espontàniament, es
decidí seguir fins a l’entrada del barri de la Vila i tornar a pujar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJ1Uo8J0uiIoA-uQCH9E5Eixj2kTHqURSyqxiYA28QzByNVyCCjbe2nUc5YUpMWIsKAGE9W4fheL0afr_2VYbN-NVQShN9aWhIeJoI1lMVnJY7dDTSEz88oqNBuY1KuM-sk3hV21YHIKud-_GptDvO4tGDFw3aWQfT6Dji81bTz_kcEd-ykh8kCWPky8lF/s2000/394617305_10212402068562960_4032369973370166170_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1500" data-original-width="2000" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJ1Uo8J0uiIoA-uQCH9E5Eixj2kTHqURSyqxiYA28QzByNVyCCjbe2nUc5YUpMWIsKAGE9W4fheL0afr_2VYbN-NVQShN9aWhIeJoI1lMVnJY7dDTSEz88oqNBuY1KuM-sk3hV21YHIKud-_GptDvO4tGDFw3aWQfT6Dji81bTz_kcEd-ykh8kCWPky8lF/s320/394617305_10212402068562960_4032369973370166170_n.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">En aquests moments, la presència de joves i nens era important i amb prou
feines es veia la pancarta de capçalera. Es veien banderes palestines i alguna
d’anarquista i confederal. Finalment, s’ arribà a la Plaça de les Puntaires on es
desconvocà la mobilització, no sense abans cridar a tothom a la manifestació de
Barcelona a les 18:00 hores a Jardinets de Gràcia i recordar que, el dia
següent, hi havia convocada una assemblea oberta de “Papers per Tothom” a les
12: 00 hores al mateix punt per debatre sobre les últimes directives europees
d’immigració i organitzar la lluita per la regularització dels migrants. Algunes
companyes han expressat que no es veia una manifestació així a Martorell, tan
solidària i amb tanta empenta, des de principis dels 90 amb el tema de les
incineradores de Solvay i la lluita ecologista. Seguirem, doncs, en el camí de
la lluita i l’organització per la transformació revolucionària de la societat i
la solidaritat internacionalista.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">2) Assemblea oberta de “Papers per Tothom”
22/10/23<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Avui, 22 d’octubre de 2023 a les 12:00 hores, hi havia convocada una
“assemblea oberta” del nucli local de l’entitat. Per consens, s’ha vist
convenient fer públiques les deliberacions i acords presos, a través d’aquest
mitjà. Un company ha comentat, respecte la manifestació del dissabte, que és
una “pena” perquè amb les explosions populars puntuals no n’hi ha prou. Fa
falta organització. A vegades, després de manifestacions de “Papers per Tothom”
a Barcelona, la gent preguntava si ja s’havien aconseguit. Ens hem de treure
aquesta idea del cap. S’ha comentat que va ser un encert anar al mercat del
barri de Buenos Aires perquè molts venedors són musulmans. Es reafirma la
voluntat de seguir amb la convocatòria pel padró del 15 de novembre a les 11:
00 hores davant de l’Ajuntament de Martorell.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmXLKNPK-Ho9_v11I_UetoJaWD6eFwYEpBwr2pc2SnlocJE6T8WAQLNgfKG11-KOeeen_EB6_KPOc_697RfSHjWIcOCaZOQ06tvVkNJjUtEDGQFOMdSMFAUX9hlbVjQgTIRiRdf24F0OlKMwgFd5wT0fIeae23mecFro0Cx-qKR_eGmkim7PJgDYkSz3iS/s2000/391642154_10212402069642987_3996849311120157247_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1500" data-original-width="2000" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmXLKNPK-Ho9_v11I_UetoJaWD6eFwYEpBwr2pc2SnlocJE6T8WAQLNgfKG11-KOeeen_EB6_KPOc_697RfSHjWIcOCaZOQ06tvVkNJjUtEDGQFOMdSMFAUX9hlbVjQgTIRiRdf24F0OlKMwgFd5wT0fIeae23mecFro0Cx-qKR_eGmkim7PJgDYkSz3iS/s320/391642154_10212402069642987_3996849311120157247_n.jpg" width="320" /></a></div><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><div style="text-align: justify;">Alguns companys han denunciat que a les mesquites de Martorell no es va dir
res de la convocatòria en solidaritat amb Palestina. Un creient es va queixar
però no li van fer cas. Tenen por per les prohibicions a França i Alemanya
però, aquests companys, creuen que és infundada perquè aquí a Espanya no estan
prohibides (aquest fet, en concret, també es va veure convenient fer-lo
públic). Israel vol construir un canal “Ben-Gurión” que agafi aigua del
mediterrani. Hi ha, doncs, interessos econòmics darrere de planejar una invasió
de Gaza. Es considera convenient fer menció, a la propera propaganda, de
l’exitosa manifestació de Martorell d’aquest dissabte amb algun lema del tipus:
es poden aconseguir coses lluitant. Es diu que Israel té por d’entrar a Gaza
pels ostatges però sinó entren serà una derrota per ells. Es vol repartir
propaganda a la sortida de l’oració a esglésies i mesquites.</div><o:p></o:p></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aquest darrer apunt ha vingut seguit d’un petit debat sobre el laïcisme i
el ressorgir del fenomen religiós a la nostra societat: un company ha apuntat a
que és degut a l’erosió de l’Estat del Benestar suplint la religió (amb la seva
idea de comunitat) aquest deteriorament. S’ha comentat que cada cop venen més
immigrants. A l’illa del Hierro, recentment, n’han arribat 350. No per un
“Efecte Crida” sinó per un “Efecte Fugida”. Conflictes socials importants a
Senegal, el nord d’Àfrica i Níger. A Espanya no hi ha població, si hi ha molta
oferta de treballadors baixa el preu de la mà d’obra. No passaria si hi hagués
una igualtat salarial. El Rei de Marroc viu més a França que a Marroc: els
fosfats són seus. La Telefònica l’ha comprat Aràbia Saudita en un 50% per això
el rei emèrit i vividor Juan Carlos està a Qatar. Actualment, s’ha comentat,
Qatar i Aràbia Saudita tenen bones relacions.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieXhBkjw9JgQleufUksPHf7EqPqHTx-K0szQpMFqOzOxL7wx45hLp4iMQA4bE53_Al96mFZdKtFP7wZnSejR0Vmbhf4XajhSvmyF2_XouDAIKda7Kmun_OzI450Gmt7si3lRzi7o1OhFrZlxCsYXnl-9QwY5VOg_14kgJynEsvfa0EQDLDFerSAqnHvOgg/s2000/394324409_10212402069962995_4062316075070969306_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1500" data-original-width="2000" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieXhBkjw9JgQleufUksPHf7EqPqHTx-K0szQpMFqOzOxL7wx45hLp4iMQA4bE53_Al96mFZdKtFP7wZnSejR0Vmbhf4XajhSvmyF2_XouDAIKda7Kmun_OzI450Gmt7si3lRzi7o1OhFrZlxCsYXnl-9QwY5VOg_14kgJynEsvfa0EQDLDFerSAqnHvOgg/s320/394324409_10212402069962995_4062316075070969306_n.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">Històricament, la direcció política exiliada dels Germans Musulmans (<i>al-ijwan
al-muslimun</i>) estava a aquest país i Hamás n’és la branca palestina. Fa un
temps, ha comentat un company, que s’han torçat les coses per ells ja que
Aràbia Saudita està ara amb Qatar i s’oposa als <i>ijwan</i>. Recordem que el
wahabbisme saudita representa una versió molt més rigorista de l’islam que la
dels <i>ijwan </i>(basada, en principi, en la fusió de democràcia burgesa i
islam, tot i la deriva autoritària que han tingut). S’ha comentat, també, que
molts joves migrants en edat de treballar, de fet, no utilitzen els serveis
mèdics i no es jubilen: per tant, tot és rendiment net pel sistema capitalista.
S’ha comentat que les condicions d’explotació a Suïssa a la verema són
terribles: et mesuren el rendiment, constantment, amb un rellotge.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">S’ha senyalat que seria bo que el moviment migrant impulsés la solidaritat
internacionalista amb les lluites socials dels països d’origen. S’ha animat a
impulsar-ne iniciatives locals. En aquest sentit, la qüestió de Senegal, amb la
deriva autoritària del govern de Macky Sall (contestada amb importants
manifestacions i disturbis) és un factor a tenir en compte a l’hora d’explicar
l’arribada d’emigrants senegalesos. A Martorell n’hi resideixen, també, a
l’igual que de Nigèria i Ghana (comentava, en una altra ocasió, un company de
la zona que són les dues nacionalitats de l’Àfrica Negra amb més residents al
nostre municipi).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0OHBm9G7EDRmgULS3zVtdRk-EGQzChwon_9w3zM-lUw1iX3hIWVzjhUdt-FHnHmUrcTBpJlBwZDQWink_O6y2QEotdrggRafqRou_LbT-dHow0d5VR0Zo1B3DOutBHKkzZVYqN7f0kJ7Zq92CIrJurJY3isNWStYQNKm5GWMjUDd38lsH9kuNKjpey8Yq/s1024/49041553227_b4eb38543f_b.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="768" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0OHBm9G7EDRmgULS3zVtdRk-EGQzChwon_9w3zM-lUw1iX3hIWVzjhUdt-FHnHmUrcTBpJlBwZDQWink_O6y2QEotdrggRafqRou_LbT-dHow0d5VR0Zo1B3DOutBHKkzZVYqN7f0kJ7Zq92CIrJurJY3isNWStYQNKm5GWMjUDd38lsH9kuNKjpey8Yq/s320/49041553227_b4eb38543f_b.jpg" width="240" /></a></div><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">3) Conclusions<o:p></o:p></span></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Tothom ha estat d’acord en què s’ha d’aprofitar l’impuls de la manifestació
del dissabte passat per aconseguir objectius concrets. Reitero que feia algunes
dècades que no es veia una mobilització així al municipi i s’ha considerat un
gran encert convocar-la ja que és difícil que moltes persones que hi van assistir
de Martorell (i pobles del voltant com Abrera i Olesa de Montserrat)
s’animessin o tinguessin la possibilitat de baixar a Barcelona. De totes
maneres, recordar, que es va fer difusió de la convocatòria al final. El repte
segueix sent lligar aquesta solidaritat amb la lluita del poble palestí amb la
que hem de desenvolupar aquí pels drets bàsics d’una població exclosa dels
serveis bàsics de ciutadania com l’educació o la sanitat. Seguirem lluitant per
aconseguir-ho.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Alma
apátrida<o:p></o:p></span></b></p>alma apátridahttp://www.blogger.com/profile/12596680837235718393noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4300673686764524915.post-40435015566036387802023-10-12T22:43:00.000-07:002023-10-12T22:43:32.302-07:00<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOVD6CyTl3OuwobpzYl1bmCIb6-ULMkYrGCR-LEqtKcTS89vwMcqWbx4cnPX7d1MrjhHzXiaRANigCupCyTW9gMIfuIe_zohBsEf5Pp6HEiP5C0f3hBctaFocf8y09fgK_SWazy9OmOyppO2AWjnMvlvShGlV6TqyJwnZLRSt5HcTr24ahpchUcVVFD961/s450/durr.webp" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="342" data-original-width="450" height="243" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOVD6CyTl3OuwobpzYl1bmCIb6-ULMkYrGCR-LEqtKcTS89vwMcqWbx4cnPX7d1MrjhHzXiaRANigCupCyTW9gMIfuIe_zohBsEf5Pp6HEiP5C0f3hBctaFocf8y09fgK_SWazy9OmOyppO2AWjnMvlvShGlV6TqyJwnZLRSt5HcTr24ahpchUcVVFD961/s320/durr.webp" width="320" /></a></div><b style="text-align: justify;">Sobre la Junta Revolucionaria
y la teoría del poder en el anarquismo comunista<br /></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>1) Introducción: la anarquía y
la cuestión del poder<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El 14 de julio de 2009, el Centro
de Investigación Libertaria y Educación Popular, vinculado a la Red Libertaria Popular
Mateo Kramer (organización anarquista especifista de Colombia) publicaba un
artículo titulado <i>“Anarquismo y Poder Popular” </i>donde, en grandes líneas,
afirmaba que el “error” de algunos anarquistas había sido concebir la categoría
“poder”, exclusivamente, como “dominio”, como “poder-sobre” y no como
“poder-hacer” o “poder-construir”. Este argumento (que guarda estrecha relación
con las nociones liberal y socialista de libertad negativa y positiva,
respectivamente) les servía a estos especifistas para replicar a aquellos
anarquistas más ortodoxos y así deslizar su apuesta por el “Poder Popular”
dentro del movimiento libertario. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Ahora bien, a mi parecer; que
sostengo que la crítica al “Poder Popular” debe dirigirse, sobre todo, al
interclasismo que implica dicha noción, este debate sigue presa de los malos complejos
que afectan a la visión más idealista (en el peor sentido del término) del
anarquismo ¡Por supuesto que el anarquismo revolucionario es partícipe,
también, de las nociones de “dominio” o “poder-sobre”! ¿Acaso no es necesario
actuar “sobre” o “dominar” a las fuerzas contrarrevolucionarias? ¿Acaso no es
contradictorio, muchas veces, pregonar un inmediatismo anarquista y después
pretender que todo el mundo, o la mayor parte de él, estará convencido de la
necesidad de la nueva sociedad? ¿No es de lógica suponer que como más libertad
demos a nuestra impaciencia revolucionaria más oposición vamos a encontrar y no
por eso vamos a caer en el etapismo reformista? Ya Mikhail Bakunin en <i>“La
instrucció Integral” (1869) </i>decía respeto a los objetivos de la <i>“Ciència
de govern”</i>:<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span lang="CA"></span></i></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWrXW8ixbzJNOkLWj5Sm00BBJkRormEnfPRsc3PhhYdB1k_v5GpNfzMdAsRZYAZOOEkDIaXhky_DvZBeAwQ7iRJseyXjr6ErFwaEdEV70ri3V7kGcPHVs4yxqsbtdd2CToexHJv_6iNlpXzy1syTQXvtmZPXk3vc5ThO-A85tFm6-yzoG2DawsQw085nHj/s533/bakunin_recull_escrits_breus.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="533" data-original-width="354" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWrXW8ixbzJNOkLWj5Sm00BBJkRormEnfPRsc3PhhYdB1k_v5GpNfzMdAsRZYAZOOEkDIaXhky_DvZBeAwQ7iRJseyXjr6ErFwaEdEV70ri3V7kGcPHVs4yxqsbtdd2CToexHJv_6iNlpXzy1syTQXvtmZPXk3vc5ThO-A85tFm6-yzoG2DawsQw085nHj/s320/bakunin_recull_escrits_breus.png" width="213" /></a></i></div><i>(...) Una força científicament organitzada,
ciència d’enganyar i dividir a les masses populars, de mantenir-les sempre en
una saludable ignorància perquè no puguin mai, ajudant-se i unint esforços,
crear un poder capaç de derrocar-los (...)”.<o:p></o:p></i><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Es decir, que el revolucionario
anarquista ruso ya indicó, en su momento, que la principal preocupación de los
gobiernos era que las masas populares creasen su propio poder. No, considero
que el anarquismo no está en contra del “Poder” (que así a bote pronto no deja
de ser una abstracción inaprensible) sino en contra del “Estado” y de las
formas de “Poder”, ahora sí, de él derivadas: ya Friedrich Engels en “El Origen
de la Familia, la Propiedad Privada y el Estado”, de 1884, señalaba la
interrelación de todas estas “formas de poder” en la incipiente división de la
sociedad en clases antagónicas. Este análisis (siempre que hagamos de él una
lectura libertaria) tiene la ventaja de convertir el “Estado” en algo concreto,
e históricamente determinado, y, por lo tanto, superable al igual que las
formas de “poder” a él asociadas. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Por el contrario, hacer una
“crítica al Poder”, en un sentido idealista y abstracto, la única consecuencia
que tiene es poner una camisa de fuerza a la revolución transformándonos de
anarquistas a solo rebeldes ¿Realmente queremos transformar la sociedad para
garantizar una vida digna para todos y todas o simplemente queremos resistir
asumiendo la desaparición de cualquier horizonte revolucionario? ¿Estamos tan
convencidos de que toda revolución solo ha generado una nueva forma de
dominación que hemos llegado a la conclusión de que no solamente no es posible
sino, ni siquiera, deseable? ¿No será que esta afirmación parte de un insuficiente
análisis, y desconocimiento por nuestra parte, de los distintos avances y
retrocesos que ha significado cualquier proceso revolucionario? ¿Y no será
también que, a menudo, no nos interesamos por los primeros porque dicho proceso
no tuvo, en esa ocasión, un contenido ideológico anarquista? ¿No le estaremos
fallando a un montón de gente, pero, en primer lugar, a nosotros mismos con ese
escepticismo y derrotismo?<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUrhP9ivzYDiZaWJZ2HPyuraKTjAQjZVI9-oSrCH9K2pe0CNxNUO53KpCtJY-RWRNWPHySPjg-KGC4c4HMsX2TkHr1QU-zBYNW8hObJt-89kGYRIscZINRcTzkt5FQjrUTwYQC4MsZgnnSqyAvVdFbVKS_Q6LRhxameR120SylfLL_fT9SMP16tGwEfMce/s500/9788474460230-es.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="334" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUrhP9ivzYDiZaWJZ2HPyuraKTjAQjZVI9-oSrCH9K2pe0CNxNUO53KpCtJY-RWRNWPHySPjg-KGC4c4HMsX2TkHr1QU-zBYNW8hObJt-89kGYRIscZINRcTzkt5FQjrUTwYQC4MsZgnnSqyAvVdFbVKS_Q6LRhxameR120SylfLL_fT9SMP16tGwEfMce/s320/9788474460230-es.jpg" width="214" /></a></div><b>2) Los Amigos de Durruti, la
Junta y la tradición revolucionaria en España<o:p></o:p></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La Agrupación de “Los Amigos de
Durruti” apareció, por primera vez, en el órgano de la columna “Frente” del 8
de marzo de 1937. El núcleo principal la constituían compañeros
anarcosindicalistas de la Columna Durruti (del sector de Gelsa) que se negaron
a aceptar la militarización. Se trataba de una agrupación que denunciaba,
insistentemente, la colaboración de los Comités superiores de la CNT y la FAI
con las instituciones y ministerios del Estado republicano y abogaba por la
vuelta al “espíritu del 19 de julio”, es decir, la Revolución Social y el
Comunismo Libertario. Era, pues, el ala más izquierdista del anarquismo español
del momento. Uno de sus militantes, e intelectual orgánico de la Agrupación,
era Jaime Balius (quien procedía, por cierto, del separatismo insurreccional
catalán). En un artículo afirma, respecto a la dejación de principios y
abandono de los planteamientos revolucionarios por parte del movimiento
anarquista, lo siguiente:<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i>“Los culpables somos nosotros
mismos, que, teniendo la revolución en nuestras propias manos, nos asustamos
ante la grandiosidad del momento (…)”<o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Así, Jaime Balius, parece
parafrasear a Karl Marx cuando este en el <i>“18 de Brumario de Luis Bonaparte”</i>
afirma que, si bien las revoluciones burguesas avanzaron tan arrolladoramente
como corta fue su vida, las proletarias se interrumpen, se burlan de sus
propias indecisiones y se critican constantemente a sí mismas, así como:<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i>“(…) sólo derriban a su
adversario para que éste saque de la tierra nuevas fuerzas y vuelva a
levantarse más gigantesco frente a ellas, retroceden constantemente aterradas
ante la ilimitada inmensidad de sus propios fines”.<o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7laXSUdTDtIG4UXxwZiI5i3kxf9g2-gkT6aL-cb_Z2tukKJ3Uq6OqjjA3E3B5ifERSSfdJM7pGAjIvETKMyOnnMqncwGbJ7-fu3Oyv8JgV47RcRb2mI1Pa1vmVGOUb1UwHdlP4_qQW_azehGAmoko-_l2jACQ4CFD5IkFwDChMvb6pWzew9mYUYofzuQL/s500/hombre-con-espejo-representando-el-infinito.webp" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="334" data-original-width="500" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7laXSUdTDtIG4UXxwZiI5i3kxf9g2-gkT6aL-cb_Z2tukKJ3Uq6OqjjA3E3B5ifERSSfdJM7pGAjIvETKMyOnnMqncwGbJ7-fu3Oyv8JgV47RcRb2mI1Pa1vmVGOUb1UwHdlP4_qQW_azehGAmoko-_l2jACQ4CFD5IkFwDChMvb6pWzew9mYUYofzuQL/s320/hombre-con-espejo-representando-el-infinito.webp" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">A mí, las afirmaciones de Balius
y Marx me dan mucho que pensar ¿No será que hemos adoptado, por regla general,
una actitud resistencialista ante el pavor que nos produce, en el fondo, el
derrumbe, de todas las “certezas” del sistema? ¿No será que ni siquiera nos
hemos planteado, seriamente, con que sustituiríamos esta mierda (más allá de
iniciativas a pequeña escala) porque se nos hace un mundo y es más cómodo
pensar que eso es prácticamente imposible? ¿No acabaríamos, entonces, llegado
el momento, cayendo en la improvisación y el circunstancialismo más lamentable,
como denunció José Peirats, ante la falta de una teoría revolucionaria? Capaz
que a más de uno esto le pueda sonar a un enfoque ridículamente teleológico
(rayando lo religioso) buscando el gran acontecimiento redentor que
probablemente nunca llegue, pero confiar, únicamente, en las prácticas prefigurativas
(aquellas iniciativas cotidianas que, supuestamente, anticipan lo futuro) es
caer, a mi parecer, en el simple “practicismo mezquino” del que ya hablaba
Lenin.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La Agrupación “Los Amigos de
Durruti” propusieron la constitución de una “Junta Revolucionaria”: sus
miembros se escogerían democráticamente en los sindicatos y tendría funciones
que podríamos entender como “políticas” (dirigir la guerra, orden
revolucionario, asuntos internacionales y propaganda) ¿Estaban los anarquistas
“durrutistas” proponiendo la constitución de un “gobierno revolucionario”
contra el colaboracionismo de los anarquistas de Estado? ¿Se estaba derrumbando
la ideología anarquista ante la fuerza de los hechos? ¿O ya se había derrumbado
con la participación de los ministros anarquistas en el Estado republicano? ¿Tanto,
por tanto, no era mejor pecar de filo-bolcheviques que de colaboracionistas
burgueses? Considero que la respuesta no es tan sencilla: los “durrutistas”
estaban creando algo nuevo, pero, a la vez, enraizado en la tradición
revolucionaria española. Como nos recuerda Miguel Amorós en <i>“La Revolución
Traicionada”:<o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiK8b62AHGoHqeM45QqXOlzzgZrmiCQ8adIZhi1Sg-seXSd69sw9p0sCJoMq15TGHCf0VjaAiJcdOu0Ht0tJHz75K4koZO9fuNdPMFnjBiGobLDcYFjHsc3BnZBFEn7NB6sm_C05LYxmuyIe6zk-S_dg644pCf24EwO3EMRC2e4DsImCnvv-thAnwl4R3WP/s501/la-revolucion-traicionada.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="501" data-original-width="354" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiK8b62AHGoHqeM45QqXOlzzgZrmiCQ8adIZhi1Sg-seXSd69sw9p0sCJoMq15TGHCf0VjaAiJcdOu0Ht0tJHz75K4koZO9fuNdPMFnjBiGobLDcYFjHsc3BnZBFEn7NB6sm_C05LYxmuyIe6zk-S_dg644pCf24EwO3EMRC2e4DsImCnvv-thAnwl4R3WP/s320/la-revolucion-traicionada.png" width="226" /></a></div><i>“Los Amigos de Durruti no
apelaban al purismo ideológico (…) La Agrupación discrepaba del anarquismo
ortodoxo en aspectos tácticos como, por ejemplo, la formulación de un programa
y el uso de la fuerza contra los enemigos de la revolución”.<o:p></o:p></i><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Las “Juntas” nacen durante la Monarquía
Hispánica en el Antiguo Régimen y se caracterizan por su temporalidad (algunas
de ellas estaban destinadas a deliberar sobre un asunto disolviéndose cuando
habían cumplido su cometido) y cierta informalidad (no poseían los formalismos y
burocracia de un Gobierno ordinario). Durante la invasión napoleónica de España
(1808-1814) el mismo pueblo las creó para hacer frente a la invasión. Según el
mismo Karl Marx en un artículo para el <i>New York Daily Tribune </i>del 20 de
octubre de 1854:<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i>“El hecho de que el poder
estuviera dividido entre las juntas provinciales había salvado España de la
primera embestida de la invasión francesa napoleónica. Esto fue así no solo
porque dicha división aumentó los elementos de defensa del país, sino también
porque gracias a ello, el usurpador no tuvo la posibilidad de dar el golpe en
una sola dirección”.<o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El estudio de la Guerra de
Independencia española y la creación de las juntas como proceso revolucionario
me parece un tema apasionante. Ahora bien, el mismo Karl Marx señaló que dichas
nuevas instituciones tuvieron el defecto de confiar en el Antiguo Régimen y sus
representantes, de la nobleza y el clero, para constituirse. Además, en varias
ocasiones, impulsaron la reconstitución de las antiguas instituciones a fin de
que estas ¡les otorgaran la legitimidad para realizar sus nuevas tareas! Como
estaban aun presas, ideológicamente, de lo antiguo se asustaron, pues, ante la
falta de certezas que generaba la nueva situación (recordemos lo que se ha
dicho, anteriormente, de Balius y Marx). Cualquier comparación con el proceso
revolucionario durante la guerra de 1936-1939 no es casual y podría llevarnos a
la siguiente pregunta:<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9yM2KD3N84ro27ky8x5pIMGzB-4necWXP8Qnjql_Vmmy2f2O60IR1iTYYCKxODC5Dtkkj3WbcJbV_kk6AzbAZG5UDzQbflYDr_TI4hmPRq7PLbNiY6-sSMrELp2stAOy9bhTLv5Hc1DB9f5sJeqOQzOs-iDMhp-PUHSYI2A42M_BdvfjJtKKxMfc1mB0l/s500/9788446044178-es.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="333" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9yM2KD3N84ro27ky8x5pIMGzB-4necWXP8Qnjql_Vmmy2f2O60IR1iTYYCKxODC5Dtkkj3WbcJbV_kk6AzbAZG5UDzQbflYDr_TI4hmPRq7PLbNiY6-sSMrELp2stAOy9bhTLv5Hc1DB9f5sJeqOQzOs-iDMhp-PUHSYI2A42M_BdvfjJtKKxMfc1mB0l/s320/9788446044178-es.jpg" width="213" /></a></div>¿Fue la derrota consecuencia de
las insuficiencias teóricas del anarquismo o, más bien, es que la tradición
revolucionaria española se ha caracterizado, históricamente, por la falta de
confianza en las propias fuerzas?<o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>3) Conclusiones<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">¿Constituía el “durrutismo” una
nueva tendencia ideológica del anarquismo español o incluso iba más allá del
mismo anarquismo? De ser así, no tengo demasiado claro que el mismo
Buenaventura Durruti fuera “durrutista” pues, considero, que partía del mismo
error de fiarlo todo a la gestión de la economía y al enfrentamiento armado con
el fascismo, al igual que otros compañeros. Esa perspectiva economicista, hunde
sus raíces en sociólogos como Saint Simon o Proudhon tendientes a pensar que el
aparato político caerá “como una fruta madura” al quitarle su base económica.
Esto se ha demostrado falso ante la relativa autonomía de lo político y su
capacidad de reconstituirse: la Generalitat siguió en funciones y al mando de
algunas palancas económicas como los créditos.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La minusvaloración de las tareas
políticas, criticadas a menudo con socarronería, no llevó a constituir una
alternativa al “gobierno revolucionario de los expertos” que denunciaba Bakunin
sino a caer en la telaraña del Estado republicano burgués. Es necesario, pues,
sacudirse los complejos y tener una teoría revolucionaria y una alternativa de
poder. El miedo a la degeneración de la revolución es, en el fondo, un miedo a
nosotros mismos y una falta de confianza en nuestras propias capacidades. El
aspecto ético del anarquismo, siendo muy importante como ejercicio autocrítico,
no debe derivar, a mi parecer, en la parálisis ante los momentos excepcionales
porque la “victoria moral” con la que se justificaba Juan García Oliver ante la
derrota frente a los militares y fascistas es una triste consolación. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2YrU1yfE27xvmAzeS6Qvbl_dJMqHfz4kB_yVNVGS6oRjY7UETkafWDeFj7pu0I-8VZaTHJKVMjJI-jAJ60OwXWhnYaaejdLTRiNFRn7eQJIsmZY-fbSOC7tUm2ws1Rjlp4a1oUsyvPCyyG6h6FUlLHWT3Dh3Nzm0PjRREr1jSDksfg8zAhj0-T43e59sU/s320/Liberacion-Rebeldia-Anarquismo-Reflexiones-desde-Anarres.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="320" data-original-width="312" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2YrU1yfE27xvmAzeS6Qvbl_dJMqHfz4kB_yVNVGS6oRjY7UETkafWDeFj7pu0I-8VZaTHJKVMjJI-jAJ60OwXWhnYaaejdLTRiNFRn7eQJIsmZY-fbSOC7tUm2ws1Rjlp4a1oUsyvPCyyG6h6FUlLHWT3Dh3Nzm0PjRREr1jSDksfg8zAhj0-T43e59sU/s1600/Liberacion-Rebeldia-Anarquismo-Reflexiones-desde-Anarres.jpg" width="312" /></a></div><div style="text-align: justify;">La “Junta Revolucionaria” fue la
respuesta de Los Amigos de Durruti: a caballo entre el anarquismo comunista y
la tradición revolucionaria española. Queda ver que enseñanzas podemos sacar de
ella hoy en día y que organismos cumplirían el papel de los sindicatos, como
entidades de las cuales emana ese nuevo “poder proletario” que no Estado.
Considero que, actualmente, se ha perdido el contacto con la historia y sus
procesos revolucionarios. Vivimos en un “eterno presente” y no vemos mayor
horizonte que aquél de las luchas puntuales y efímeras. El anarquismo, a mi
parecer, está retrocediendo a la situación de mediados del siglo XIX confundiéndose,
a menudo, con un liberalismo radicalizado bajo la apariencia de algo nuevo. A
mi modo de verlo, entonces, hay que volver a andar el camino des del colectivismo
y el comunismo hasta llegar al “durrutismo” que, sin ser propiamente el
pensamiento de Durruti, fue un intento de extraer lecciones de la práctica para
hacer triunfar la revolución. Porque eso es lo que queremos ¿no?</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>
Alma
apátrida<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b> </b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA">Bibliografia:</span><o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">CENTRO DE INVESTIGACIÓN
LIBERTARIA Y EDUCACIÓN POPULAR <i>Anarquismo y Poder Popular </i>en <i>Anarquismo
y Poder Popular: Teoría y Práctica Suramericana</i>. Ediciones Gato Negro –
Distribuidora Rojinegro. Bogotá-Manresa, junio 2011. Página 10.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">BAKUNIN <i>Recull d’escrits breus. </i>Col·lectiu Llibertari Negres
Tempestes, Biblioteca Social d’Olot, Logofobia, Aldarull Edicions i El Grillo
Libertario. </span>Página 42.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">LA VANGUARDIA <i>La Agrupación
“Los Amigos de Durruti” </i>20-4-1937 en MINTZ, FRANK y PECIÑA, MIGUEL <i>Los
Amigos de Durruti, los Trotsquistas y los Sucesos de Mayo </i>Campo Abierto
Ediciones – Debate Libertario, mayo 1978. Página 10.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">BALIUS, JAIME <i>Atención,
trabajadores ¡Ni un paso atrás! </i>La Noche 2-3-37 en MINTZ, FRANK y PECIÑA,
MIGUEL <i>Los Amigos de Durruti, los Trotsquistas y los Sucesos de Mayo</i>
Campo Abierto Ediciones – Debate Libertario, mayo 1978. Página 14.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">MARX, KARL <i>El 18 de Brumario
de Luis Bonaparte </i>Editorial Ariel, marzo de 1977. Páginas 16 y 17.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">BALIUS, JAIME <i>Hacia una nueva
Revolución </i>GUILLAMÓN, AGUSTÍN (Comp.) <i>Los Amigos de Durruti </i>Descontrol
Editorial, mayo de 2021. Páginas 417 I 418.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">AMORÓS, MIGUEL <i>La revolución
traicionada: la verdadera historia de Balius y Los Amigos de Durruti </i>Virus
Editorial – Colección Memoria, junio 2003. Página 299.<o:p></o:p></p>
<span style="font-size: 11pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: inherit;">K. MARX y F. ENGELS <i>La Revolución Española </i>Akal
/ Básica de Bolsillo, 2017. Página 22.</span></span>alma apátridahttp://www.blogger.com/profile/12596680837235718393noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4300673686764524915.post-40028228572780715602023-09-17T01:52:00.003-07:002023-09-30T04:08:16.365-07:00<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg74gwmj4fDNOKiuCT9mY-8psOd_7-3l23jIb8HmczYQglhLqp9mBwSiDn9CMwOfyIz6U8Mgm9EjZdQOCurPRv47MRvKztwmSBp_WHy_rckW2FqWdoiARU3gZ7nYZS0LuUKRB7aedgVLux92oKLnaJYOSn7kRJ_kFVdp-F26b7eU-xu0QcWFo0LmsDgqxit/s566/BE_antif.png" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="566" data-original-width="400" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg74gwmj4fDNOKiuCT9mY-8psOd_7-3l23jIb8HmczYQglhLqp9mBwSiDn9CMwOfyIz6U8Mgm9EjZdQOCurPRv47MRvKztwmSBp_WHy_rckW2FqWdoiARU3gZ7nYZS0LuUKRB7aedgVLux92oKLnaJYOSn7kRJ_kFVdp-F26b7eU-xu0QcWFo0LmsDgqxit/s320/BE_antif.png" width="226" /></a></div><b style="text-align: justify;">AntifaOst y la praxis
antifascista: crónica de la charla-debate con compañer@s alemanes en el Banc
Expropiat (Gracia-Barna)</b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>1) Introducción: Presentación
por parte de compañer@s de Barcelona<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El pasado sábado 16 de septiembre
de 2023, a las 19: 00 horas, se realizó en el <i>Banc Expropiat</i> (Quevedo,
13) una charla-debate sobre el caso represivo “AntifaOst” en Alemania y las
potencialidades y límites de la lucha antifascista. La charla fue expuesta por
compañer@s de Alemania del Este, pero introducida por anarquistas de Barcelona
que indicaron que es uno de los casos represivos más fuertes de los últimos
tiempos. Se hizo una primera reflexión consistente en plantear el dilema de
enfrentarse en la calle a los nazis sin olvidar, a la vez, que se trata de una
lucha parcial, es decir, que no tiene un contenido revolucionario por si misma.
También se comentó la aparición de actitudes machistas en el movimiento antifascista
y la necesidad de no olvidar que l@s anarquistas somos enemigos de la Policía y
los juzgados: aquí no entendí, concretamente, si se hizo esta apreciación por
la contradicción que supone intentarlos usar contra los nazis o por tenerlo en
cuenta a la hora de hacer un discurso político como acusad@ en una acción
antifascista.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Se hizo hincapié en la necesidad
de ver este caso desde aquí. Se consideró el antifascismo como una praxis y no
una ideología. Los partidos parlamentarios de izquierda se llenan la boca con
el discurso antifascista al igual que la derecha moderada: en este punto,
pienso que no se tuvo en cuenta las características específicas de casos como
el español, donde la herencia del franquismo político hace que la derecha “moderada”
como el PP no participe, o participe poco y solo a través de alguna
individualidad, de este discurso (por ejemplo, frente a los disturbios y
posteriores detenciones en la manifestación antifascista del 12 de octubre de
1999 en Sants solo Josep Piqué de este partido se definió como tal). Otros
países tienen el legado de la lucha contra los nazis en la IIª Guerra Mundial y
esto hace, a mi entender, que las relaciones entre la derecha moderada y la
extrema derecha estén algo más condicionadas.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNSGyS4x-tzz91EONHGJpaf2DodXb7QFmQXinyFQ4ckhtAP3753BX96LaGFT_1ngJPJVBu1aGgSszhAW6z_LLuzvOHQGnN08EXhzpVyXAhNCgXmsodRvDbx6bZb_cOe8nFqKRhF151ho-id76E-jWIKXfucejrJ62I0uPWWb85bTMFhM-CaHb66vn6FCnN/s980/23134753888.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="653" data-original-width="980" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNSGyS4x-tzz91EONHGJpaf2DodXb7QFmQXinyFQ4ckhtAP3753BX96LaGFT_1ngJPJVBu1aGgSszhAW6z_LLuzvOHQGnN08EXhzpVyXAhNCgXmsodRvDbx6bZb_cOe8nFqKRhF151ho-id76E-jWIKXfucejrJ62I0uPWWb85bTMFhM-CaHb66vn6FCnN/s320/23134753888.jpg" width="320" /></a></b></div><b>2) AntifaOst: la charla de los
compañer@s alemanes (contexto histórico)<o:p></o:p></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Los compañer@s señalaron que iban
a hablar de este caso y del movimiento antifascista en Alemania en general.
Partimos de un contexto histórico con fuerte presencia nazi en Alemania del
Este en el escenario de la división del país después de la IIª Guerra Mundial.
O sea, la particularidad es que en el Este hubo presencia de los nazis (de
hecho, el <i>Partido Nacional Democrático de Alemania - NDPD </i>fue una
formación política legal en la RDA integrada por antiguos miembros del NSDAP y
las clases medias). Después de la reunificación, la parte del Este estaba en
desventaja económica y esto tuvo influencia en la autopercepción e identidad.
Los nazis estaban, pues, fuertes en la zona con ideas de
antisocialismo/anticomunismo. Así, nazis organizados, desde los años 70, en
Occidente se fueron al Este a reclutar población simpatizante: empezaron
ataques contra gente refugiada e izquierdistas con gran número de victimas y
muertes. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Al inicio de los años 2000, pero,
la violencia bajó bastante por las protestas ciudadanas masivas contra la situación,
había indignación, pero sin un contenido ideológico antifascista. Una parte de
los nazis abandonó esta violencia callejera y optó por la vía parlamentaria con
partidos como <i>AfD – Alternativa para Alemania</i>. La parte de los nazis que
querían seguir con este tipo de acciones copió a la izquierda autónoma acuñando
el término de “nacionalismo autónomo”. También copiaron aspectos de la estética
y táctica del “Black Block” y una parte de ellos entró en la clandestinidad con
la fundación de grupos armados como NSU quienes asesinaron a inmigrantes y
colocaron varios artefactos explosivos. También se produjo el fenómeno de los “lobos
solitarios”: individuos aislados que atentaban contra inmigrantes.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZM8wQUgLnttH2xNH8WxPoeupqjlOpBpquItKmgbdVQW16LNyeZtGGC2HqL0e0nZdykFuWw9IoCB2fk_i2MBhmQgaR0hI07wFMNgtcJ46-Vo0R8oCHs2YRdHyT0WK5bHVmNtnJBeSaUQas89UOv9ZWuHIAaIR75aGNGzZa-KCKCYaoS2Qxb69DOMVa0Bzw/s720/antifaverteidigen-720x405-1.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="405" data-original-width="720" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZM8wQUgLnttH2xNH8WxPoeupqjlOpBpquItKmgbdVQW16LNyeZtGGC2HqL0e0nZdykFuWw9IoCB2fk_i2MBhmQgaR0hI07wFMNgtcJ46-Vo0R8oCHs2YRdHyT0WK5bHVmNtnJBeSaUQas89UOv9ZWuHIAaIR75aGNGzZa-KCKCYaoS2Qxb69DOMVa0Bzw/s320/antifaverteidigen-720x405-1.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">En ese momento, el movimiento
antagonista-anticapitalista en el Oeste estaba centrado en las okupaciones pero,
a partir de los 90, pasaron a la lucha antifascista por necesidad. A partir del
año 2000, se produce una evolución ciudadanista del antifascismo, con
actividades como poner velas, y el antifascismo se adapta como consecuencia de
este movimiento masivo y pacífico. Había cada vez más distanciamiento de las
acciones directas antifascistas (contra los nazis y sus locales) por parte del
ciudadano que protestaba. Algun@s antifascistas optaron por hacer actos clandestinos,
pero esto tuvo la contraparte negativa de convertirse en especialistas, en una
élite de “pegar a nazis”. Así, se alejaron del conjunto del movimiento.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>3) AntifaOst: la charla de los
compañer@s alemanes (el caso represivo)<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En diciembre de 2019, después de
un ataque de un grupo de afinidad antifascista contra estructuras de los nazis,
son detenidas 4 personas. Similitud con otros ataques en Sajonia. Les acusan de
“organización criminal”. El caso es llevado por la fiscalía general que los
ponentes se encargaron de puntualizar que es una entidad política y no jurídica
como las fiscalías locales (se hizo, de hecho, un símil con la Audiencia
Nacional española que es un tribunal de excepción heredero del Tribunal de
Orden Público franquista). Afirmaron que a la fiscalía general “le daba morbo”
el caso por su vinculación con el terrorismo. En este caso no hay posibilidad
de apelación. Señalaron que en este tribunal no hay funcionarios judiciales que
decidan, sino que son ciudadan@s en conjunto con los jueces (no como Estados
Unidos con los tribunales populares). Si bien, se encargaron de puntualizar,
que no pueden ver los sumarios.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_CZUC6-on33Z7fjG4X8ZO2GhhefcBYnKNAoypM_WcH2pUIsY2tKUMysnPAY0nSUE4vJvksg9E4eHKqUYH1D7o5Kc3qzY_IkDKRK-T0r0-K52aiud9Hcu-oETbVO_wRd90DqGHrwGRo57zD7j8WF5KF_G7JlULrNqey0Dv5QfQR-C63IPfdVXUVzcGGwE0/s400/WMqqQkGQ_400x400.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="400" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_CZUC6-on33Z7fjG4X8ZO2GhhefcBYnKNAoypM_WcH2pUIsY2tKUMysnPAY0nSUE4vJvksg9E4eHKqUYH1D7o5Kc3qzY_IkDKRK-T0r0-K52aiud9Hcu-oETbVO_wRd90DqGHrwGRo57zD7j8WF5KF_G7JlULrNqey0Dv5QfQR-C63IPfdVXUVzcGGwE0/s320/WMqqQkGQ_400x400.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">Desde un primer momento, hubo
mucha atención mediática por haber cogido el caso la fiscalía general. Va a
servir de precedente con la búsqueda de una sentencia ejemplarizante. En julio
de 2020, hubo registros y suben a 10 los investigados. La policía dijo que
estaban siguiendo a un grupo de personas mientras estas seguían a un nazi. Se
produce la prisión preventiva para la compañera Lina en noviembre de 2020. El
proceso judicial se inicia en septiembre de 2021. La acusación es de 6
atentados contra varios nazis en Alemania del Este. Una compañera fue obligada
a declarar como testigo contra los antifascistas. Se negó, la multaron y
registraron su casa. L@s ponentes denunciaron, así, como el sistema te obliga a
declarar contra tus ideales y contra ti mismo.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El Estado aplica medidas de
intimidación como seguimientos y registros de casas, así como expandir el
número de personas investigadas. La sentencia fue ejemplar: solo con indicios y
no con verdaderas pruebas. A Lina la condenaron a 5 años y 3 meses de prisión, a
los otros 2 años y 8 meses, 3 años y 3 años y 3 meses. Estas condenas, además,
significan una presión a los tribunales regionales para que apliquen más mano
dura. L@s ponentes denunciaron que la acusación de “organización criminal” no
se sostenía porque para ello se necesita una estructura clara, una financiación
y una fecha y lugar de fundación del grupo: supuestos que no se daban. También criticaron
la construcción mediática de Lina como “ultraviolenta” y “ultrapeligrosa”. Además,
se usaron estereotipos sexistas como focalizándolo en que era “la novia del” “ultraviolento”
líder del grupo antifascista.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4MI-JMuYopLycnvd4zDoBkjAjuyX1G4SeaBINHVUdh_AkWlLocCy-Dhs8fg1o-v0VX6T_uOSKQCaiEegJrZIy6BOQLrmdMRv7gDqIxfWd5zWfkF3TWvQypdYXvyoxGxEsG1K1yzto47V08nG-6feZ5Wxx98D-D9UJOAVEKEjPIUvnV9mZ_tJh8XuBdtbt/s1486/descarga.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="932" data-original-width="1486" height="201" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4MI-JMuYopLycnvd4zDoBkjAjuyX1G4SeaBINHVUdh_AkWlLocCy-Dhs8fg1o-v0VX6T_uOSKQCaiEegJrZIy6BOQLrmdMRv7gDqIxfWd5zWfkF3TWvQypdYXvyoxGxEsG1K1yzto47V08nG-6feZ5Wxx98D-D9UJOAVEKEjPIUvnV9mZ_tJh8XuBdtbt/s320/descarga.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">L@s compañer@s ponentes comentaron
que las escuchas y los registros no han servido solo para esta investigación
concreta sino para otros casos. Denunciaron la creación de la “Comisión
Extraordinaria de la Izquierda” (Sokolinx) por parte de la policía, para
controlar al espacio antagonista-anticapitalista, pues no se centra solo en
acciones antifascistas sino también en las que se producen para denunciar la
gentrificación de algunos barrios. Además, ofrecían dinero (unos 100.000 euros)
por chivarse de ataques fomentando la delación ciudadana: parece ser que, de
todas maneras, esta medida no ha surtido efecto. Sokolinx recibe generosas
subvenciones y esta reconocida institucional y públicamente. Han salido policías
que son nazis y, en consecuencia, se denunció que pasan información de la
izquierda radical a los grupos ultraderechistas.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Por ejemplo, algunos de estos policías
hacían seguimientos a antifascistas y luego se descubrió que formaban parte de
una red que pasaban armas a los nazis. En el juicio casi no había maderos sin
protección oficial y estos venían incluso disfrazados.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>4) AntifaOst: la charla de los
compañer@s alemanes (la gestión antirepresiva del caso)<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">L@s acusad@s en este caso tenían
diferencias políticas y venían de diferentes ámbitos: al inicio había diferentes
estructuras de solidaridad que luego colaboraron, pero sin una línea política consensuada
y clara. Hubo una campaña grande en Alemania y a nivel internacional. Todos los
días del juicio ha habido presencia solidaria. Una de las autocríticas más presente,
por parte de l@s compañer@s en la charla, fue la crítica a que el miedo te paralice
y rebajes tu discurso político por las consecuencias que pueda tener en la sentencia
(todo esto en referencia a la práctica de una solidaridad más ofensiva). Otra
crítica fue al machismo y a la violencia sexual y las acusaciones por parte del
feminismo a algunos acusados: l@s ponentes resaltaron que la mayor parte del
trabajo solidario feminista se enfocó en confrontar violencias patriarcales en
el ámbito de las personas acusadas.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizSnVuOGTX0nJk0eqNwTq4X1yIOHuwjLFpNB4ayLSULiEdiP4aOPzzOlta6SmEYQygMDvDA18NLA0ydW3qsrGqGdj8zjssNhGtypcA6aEljeuFyt-CMBj5tk_xWK-sURfHeaNP0M3ejZhLnDfINa0yJFfJ8ARt8WBRqDC6hTXPDVrowzPVNnOlQ70MVTVO/s1920/lina-e-100-1920x1080.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1080" data-original-width="1920" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizSnVuOGTX0nJk0eqNwTq4X1yIOHuwjLFpNB4ayLSULiEdiP4aOPzzOlta6SmEYQygMDvDA18NLA0ydW3qsrGqGdj8zjssNhGtypcA6aEljeuFyt-CMBj5tk_xWK-sURfHeaNP0M3ejZhLnDfINa0yJFfJ8ARt8WBRqDC6hTXPDVrowzPVNnOlQ70MVTVO/s320/lina-e-100-1920x1080.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">Salió una acusación pública
contra uno de los investigados. Hubo presión desde fuera a las estructuras
solidarias para confrontar comportamientos patriarcales en este entorno. Han
salido más casos de violencia patriarcal con otros investigados que produjo
mucho distanciamiento hacia la alianza de estructuras solidarias
antirepresivas. Se considera que es importante que las personas que hacen
acciones violentas tengan cuidado porque se puede generar un tipo de cultura
que atrae agresores. Las acciones elevan al militante a un status casi heroico
y esto es peligroso. Hubo, entonces, un acusado que resultó ser un traidor que
empezó a colaborar con la policía y los servicios secretos: actualmente tiene
status de protegido y ya están preparando su huida y una nueva identidad para
él.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Se comentaron otros casos
represivos como el producido por las acciones antifascistas en el marco del “Dia
del Honor” que organizan los nazis en Hungría. En Budapest se atacaron a estos
grupos y hay detenidas 2 personas: una compañera italiana y otro alemán. Están,
actualmente, en la cárcel en condiciones carcelarias malísimas: deficiente
alimentación e higiene y en verano esta prohibido abrir las ventanas a pesar
del calor. Posteriormente, se denunció a la prensa sensacionalista alemana en
su tratamiento machista de la compañera Lina hablando de ella como si fuera un “cebo
de amor” para detener a otro compañero. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5VGCLOhHUq6JSV1RH9oy-dhIMOQGaVVzW4M77E2IUcyNhTsAdk6w4zkqqIl9k9iIx4B1rPd9TIvFCzMZC1-GoWe28sCQum3o_JcAUJjkdh5NtfdgsViXYuGkh4afSJSpzXJ9nyriYNpCeZ7a-0dFp4x_o9wZgRvzLA_bnk7BeiG_jCU7CIlUIsspBdE8x/s327/banderaanarcofem-2.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="218" data-original-width="327" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5VGCLOhHUq6JSV1RH9oy-dhIMOQGaVVzW4M77E2IUcyNhTsAdk6w4zkqqIl9k9iIx4B1rPd9TIvFCzMZC1-GoWe28sCQum3o_JcAUJjkdh5NtfdgsViXYuGkh4afSJSpzXJ9nyriYNpCeZ7a-0dFp4x_o9wZgRvzLA_bnk7BeiG_jCU7CIlUIsspBdE8x/s320/banderaanarcofem-2.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">Se reflexionó acerca de errores
cometidos: como la falta de compromiso con contenidos políticos (critica al
sistema, feminismo), ninguna preparación colectiva para afrontar la represión,
ausencia de comunicación sobre los miedos, critica a la división del trabajo
solidario y conflictos derivados de ello y la creación de jerarquías en las
estructuras antirepresivas entre los acusados y los ámbitos de solidaridad. A pesar
de todo esto, se consideró que había habido una gran y exitosa campaña de solidaridad,
así como que la necesidad de las acciones fue enfatizada y defendida. O sea, que
una primera conclusión fue que estuvo bien a nivel técnico, pero no a nivel
humano. En relación a esto, se defendió que es mucho más importante generar
confianza entre nosotros mismos que buscar el reconocimiento de los demás.
Tenemos que defender políticamente las acciones y responsabilizarnos de ellas.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La lucha contra la represión no
es nuestra finalidad política, pero forma parte de la lucha.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>5) Algunas intervenciones de
l@s asistentes y respuestas de l@s compañer@s ponentes<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Uno de los primeros pregunto si
la lucha es por convicción o por necesidad. La respuesta fue que l@s ponentes
han nacido y crecido en Alemania del Este y desde siempre han tenido que
confrontar esta situación de la violencia nazi. Comentaron que el nacionalismo
y el fascismo son la opresión más fuerte y para alguien que lucha por la
libertad es una consecuencia lógica. Otra intervención fue una reflexión acerca
de si los hombres CIS (heteronormativos) utilizan la violencia como forma de
conseguir relevancia política o si más bien lo que hay que hacer es acercar a
gente no CIS a la violencia política para que esta pierda su carácter heteronormativo.
<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgI0q9WsQ_TmdJmE8BK0BHjW4ICx4JfSj-YwXUzaU-zz-mxIjIGHpA2wJsfGg2MDHutjjURM7x0tcqmGe89AkRMneEwDhXOWJQgPYX-x1mSUAglO50F17IhCnzkopU-RrlSO5E1xYpRS3U7l9WQZhWJO_Q5noUbYlJMLeatYzpMIlT5iFNBoq3cNbDoc33U/s624/141119150104_pueblo_accion_contra_neonazis_624x351_rechtsgegenrechts.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="351" data-original-width="624" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgI0q9WsQ_TmdJmE8BK0BHjW4ICx4JfSj-YwXUzaU-zz-mxIjIGHpA2wJsfGg2MDHutjjURM7x0tcqmGe89AkRMneEwDhXOWJQgPYX-x1mSUAglO50F17IhCnzkopU-RrlSO5E1xYpRS3U7l9WQZhWJO_Q5noUbYlJMLeatYzpMIlT5iFNBoq3cNbDoc33U/s320/141119150104_pueblo_accion_contra_neonazis_624x351_rechtsgegenrechts.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">La respuesta de l@s ponentes fue
que en casi cada pequeño pueblecito ha habido grupos antifascistas, pero es difícil
aguantar la presión de los grupos nazis en el interior del país donde son más
fuertes. En los pueblos, l@s refugiad@s intentan organizarse, pero es difícil porque
no hay tanta presencia ni estructuras antifascistas para apoyarles. Además, se
reflexionó de que la táctica de ir desde la ciudad en maniobra de respuesta a
las agresiones producidas en estas localidades, a menudo, es contraproducente
porque cuando l@s activistas se han marchado los nazis toman represalias contra
la población local. Se insistió en que nuestra lucha no debe ser solo contra el
fascismo sino por una sociedad libre. Ha habido mucho debate sobre la violencia
política, dijeron, pero seria muy largo de exponer. En este caso, creo, no hubo
muy buena comunicación entre la asistente y l@s ponentes y las intervenciones
no se ajustaron del todo a lo que se esperaba.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Otro asistente, dijo que la base
del éxito es la alianza, pero luego hay límites ideológicos en esta. L@s
ponentes contestaron que la alianza ha sido un medio, si hubieran estado
preparad@s políticamente se habría evitado las consecuencias negativas de dicha
alianza. También señalaron que esta confluencia ha sido más bien de personas
que de colectivos. Otra intervención fue de dos militantes de una red de
solidaridad con l@s pres@s palestinos que comentaron que para ellas era
importante la situación del antifascismo en Alemania porque en Berlín hay
bastantes refugiad@s palestin@s nacid@s en Siria. Las autoridades prohibieron
la manifestación de la Nakba (que denuncia la expulsión de l@s palestinos de
sus tierras y hogares por el Estado sionista israelí en 1948) así como otra
protesta. Hace poco un chico recibió una carta del Gobierno alemán para expulsarlo
del país.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlzb5_iXslLMDHYrAceC3M8KRph1IZGBgh3Nb1X_GTgHV3bkjSDH9PsoHl9-o5q1JMWYQRIE0G5PtrhyI0geJi3lPpqE1mBdOz3GXhVNaM7dsFfbAq6NEDySaZ7MvUupF0aSf0FDtUBAAIuBwnqrQEeWWyjRyCS784WGOwgmHDVzb0QhvCkEoqfuPfmcjt/s256/descarga.png" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="197" data-original-width="256" height="197" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlzb5_iXslLMDHYrAceC3M8KRph1IZGBgh3Nb1X_GTgHV3bkjSDH9PsoHl9-o5q1JMWYQRIE0G5PtrhyI0geJi3lPpqE1mBdOz3GXhVNaM7dsFfbAq6NEDySaZ7MvUupF0aSf0FDtUBAAIuBwnqrQEeWWyjRyCS784WGOwgmHDVzb0QhvCkEoqfuPfmcjt/s1600/descarga.png" width="256" /></a></div><div style="text-align: justify;">También le hicieron preguntas
sobre sus ideas políticas ¿Qué piensas del Estado de Israel? Consideran que
Alemania es de los Estados más duros con la causa Palestina por las razones
históricas por tod@s conocidas. También afirmaron tener relación, como
movimiento palestino, con los kurdos de Turquía que residen en Alemania. L@s
ponentes respondieron que la presencia de una corriente antifascista conocida
como “l@s antialemanes” es un problema porque se solidarizan con el Estado de
Israel.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>6) Concluyendo…<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Uno de los objetivos, que se
manifestó al principio, era reflexionar, a un nivel general, sobre la lucha
antifascista y, por lo tanto, también por estos lares. La extensión y
complejidad de la exposición no acabo de hacerlo posible. Personalmente diré
que, por mi experiencia, a veces quienes más bandera hacen de la unidad
antifascista (y lo digo por lo que se comentó de las alianzas y sus problemas
políticos) son l@s primeros en romperla de forma oportunista para evitar que
esta se transforme en una lucha revolucionaria cuando está hegemonizada por
planteamientos anarquistas. Pueden hacerlo aprovechando para hablar de la lucha
en nombre de su grupo particular (rompiendo los consensos sobre las estructuras
que deben ser portavoces) o aprovechando situaciones concretas para hacer su
particular propaganda.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiC7-InNN9-d-ledkkC986qVeX45v3y-5X-jXFyjrMFSPxnw8jhEg5CasEHRDNdIBVSuuWCNVzJlsFBPL3s6LEVgxOkuMRssocL-cbGum0_xB_fxA1RnckIi9Q6xgz3stpTZGMgx6vWlbIsQy3gvyx4o0WQ39Mis62hU_g-x-N5x4HrUpCI0MbZnFyJbfUv/s1440/Hemeroteca-crua-120.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1440" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiC7-InNN9-d-ledkkC986qVeX45v3y-5X-jXFyjrMFSPxnw8jhEg5CasEHRDNdIBVSuuWCNVzJlsFBPL3s6LEVgxOkuMRssocL-cbGum0_xB_fxA1RnckIi9Q6xgz3stpTZGMgx6vWlbIsQy3gvyx4o0WQ39Mis62hU_g-x-N5x4HrUpCI0MbZnFyJbfUv/s320/Hemeroteca-crua-120.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">También se han visto situaciones
de romper la unidad, en cuanto a estrategias de defensa, cuando algún abogado,
familiar o detenido considera que le será más propicio adoptar una postura
apolítica frente al juicio. Bueno, en fin, un montón de situaciones complejas
de sobrellevar. En conclusión, diré que el problema no son las alianzas en sí,
en el marco del antifascismo, sino quien tiene la hegemonía en esta lucha.
Personalmente, aquí en Cataluña, considero que ha habido una lamentable
evolución, en cuanto al antifascismo, desde las posturas libertarias y autónomas
hacia las de la izquierda independentista (que, al margen de que nunca los he
considerado afines sino tácticamente necesarios, a finales de los 90 y
principios de los 2000 ni siquiera tenían este pacato nombre sino “independentismo
revolucionario”) e incluso el independentismo interclasista lo que es una
muestra del cenagal en que se convierte un movimiento de lucha amplio cuando se
apoderan de él l@s reformistas.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Alma apátrida<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><o:p> </o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">P.D: La charla se hizo con
traducción simultánea. Debido a esto y a que estas notas fueron tomadas de
forma un poco atropellada puede que algunos detalles no sean del todo precisos
o haya alguna malinterpretación por mi parte. Cualquier crítica o
puntualización será bienvenida.<o:p></o:p></p>alma apátridahttp://www.blogger.com/profile/12596680837235718393noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4300673686764524915.post-46472309227067625222023-08-16T22:08:00.003-07:002023-08-20T01:10:30.730-07:00<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhc1Zil4zNRlfmd7_RnkkIZVHlwGejNk-h8rn76FX4vOYjY_Xc36pC9ZPzRi_SMYld3WLwZj-nXyymMwRRtJ23dC4joDkoyPq_EPVRnhYkP6Hi1VAPFZkZ8TNTzhWR3CbA1olC8eO8kX9dXug1S6iofGJ3ImZWa0OsGXxLrfXIq6j0F6xuO_E6gc-LjA3iZ/s1000/61iG-61+H4L._AC_UF1000,1000_QL80_.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="737" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhc1Zil4zNRlfmd7_RnkkIZVHlwGejNk-h8rn76FX4vOYjY_Xc36pC9ZPzRi_SMYld3WLwZj-nXyymMwRRtJ23dC4joDkoyPq_EPVRnhYkP6Hi1VAPFZkZ8TNTzhWR3CbA1olC8eO8kX9dXug1S6iofGJ3ImZWa0OsGXxLrfXIq6j0F6xuO_E6gc-LjA3iZ/s320/61iG-61+H4L._AC_UF1000,1000_QL80_.jpg" width="236" /></a></div><b style="text-align: justify;"><span lang="CA">El Profeta
Lot i l’anarquia: reflexions llibertàries sobre islam i lluita LGBT<br /></span></b><p></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify;"><b><span lang="CA">1)
Introducció: aclariments sobre aquest
article</span></b></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify;"><span lang="CA">En aquest escrit
s’exposen vàries idees de l’anomenada “teologia islàmica progressista” sobre
drets LGBT. L’objectiu es desmuntar (o, en tot cas, relativitzar o
contextualitzar) l’associació arbitrària que es fa entre islam, homofòbia i
transfòbia. Lògicament, en vàries ocasions, les postures són tan avançades fins
on permeten unes concepcions que, no oblidem, no deixen de ser de naturalesa religiosa.
Quin interès, doncs, pot tenir això per nosaltres els anarquistes? Segons l’anarco-individualista
francès Émile Armand (1872-1962) a la seva obra </span><i>“El anarquismo
individualista: lo que es, puede y vale”</i>:</p><p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify;"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify;"><i>“Los reformadores religiosos nunca han conseguido más
que dos resultados: o, so pretexto de reformas, hundir a sus discípulos en un
abismo de resignación y de atrofia más profundo del que pretendían sacarles, o
bien, si han dado pruebas de alguna sinceridad, impulsar a sus partidarios a
que les aventajen, es decir, a que lleguen a ser, más que modificadores de las
formas religiosas, verdaderos críticos de la misma base de la religión.”</i></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify;">Molts
intel·lectuals musulmans ja han acceptat el laïcisme afirmant que la relació
entre religió i política és més històrica que teològica. L’Estat islàmic no
esdevé fins la mort del Profeta i l’Alcorà parla més de societat que d’institucions
estatals pròpiament. Per altra banda, el mateix Émile Armand fa una
reivindicació, malgrat el seu ateisme, del cristianisme primitiu i la figura de
Jesús. Si això era degut a unes creences sinceres o a una tàctica per
acostar-se a la mentalitat d’aquells a qui difonia les seves idees no ho sé
pas: potser són les dues coses. A la llum d’aquesta experiència històrica, doncs,
potser no soni tan estranya la motivació d’aquest article: sempre i quan es
tinguin en compte les reflexions finals del company Armand que surten al final
de la cita transcrita aquí.</p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify;"><b><span lang="CA"></span></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEha-ba1EU5f7_yq_x2rIxRNyskXcd843OU1WFeD2N2cbiHUJGsCObU4dC2JFzsFoi2Y40acg5ISvfASKFlGnssRllEdAjIkgbCgibJcwRXit_oKk-NsRdCSsFusnJIYo4lUjegMPxXxSXUMZprMtpdPaL9T5ZVh7V8WTZfnvkUkjDYdgde0sFu6psNeS4_I/s500/41KaRCx8SvL._AC_SY580_.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="341" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEha-ba1EU5f7_yq_x2rIxRNyskXcd843OU1WFeD2N2cbiHUJGsCObU4dC2JFzsFoi2Y40acg5ISvfASKFlGnssRllEdAjIkgbCgibJcwRXit_oKk-NsRdCSsFusnJIYo4lUjegMPxXxSXUMZprMtpdPaL9T5ZVh7V8WTZfnvkUkjDYdgde0sFu6psNeS4_I/s320/41KaRCx8SvL._AC_SY580_.jpg" width="218" /></a></b></div><b>2) Homo-nacionalisme
occidental i homofòbia islàmica: dues cares de la mateixa moneda</b><p></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify;">La sociòloga
Martina Klett-Davies afirma que, s’està produint un procés, on els Estats
nacionals europeus aclamen cada cop més les identitats LGBT com a part dels
valors moderns i seculars. Això, evidentment, no és més que una apropiació sistèmica
de les lluites històriques del col·lectiu. I una de les formes que adquireix
aquesta apropiació és el que anomena “homo-normativitat” on qüestions com el racisme,
el classisme i el sexisme passen a formar part, en vàries ocasions, de les
expressions sociològiques LGBT. Procés que és paral·lel a la seva progressiva
integració i abandó de la perspectiva crítica amb el sistema autoritari i
capitalista. Als Països Baixos, per exemple, la tolerància cap a les minories
sexuals s’utilitza per mesurar el nivell d’integració dels immigrants. Els
discursos dels mitjans de comunicació oposen, en un discurs dicotòmic, la
conquesta de drets LGTB a l’Occident modern amb la falta de llibertats dels
“Estats religiosos”, endarrerits i pre-moderns, en especial, els de confessió
islàmica.</p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify;">És cert que
moltes institucions religioses, entre elles les islàmiques, consideren la
homosexualitat com una forma indesitjable i pecaminosa de sexualitat. Bona part
de la població musulmana també, tot i que la realitat és més complexa i
canviant. Hi ha un creixent activisme islàmic LGTB i, com a dada, es pot
senyalar el vot de la majoria de diputats musulmans, al Regne Unit i Alemanya,
a favor del matrimoni homosexual (el 2013 i el 2017, respectivament) així com
l’obertura de la primera mesquita <i>gayfriendly </i>a París el 2012. Les
postures homòfobes dins de l’islam es basen en el següent versicle de l’Alcorà,
referit al Profeta Lot i l’amonestació al seu poble:</p><p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify;"><i>“Ciertamente, os llegáis a los hombres por
concupiscencia en lugar de llegaros a las mujeres. ¡Si, sois un pueblo
inmoderado! </i>(Alcorà, 7: 81).</p><p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify;"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcuuCO9OgOi5S6XfM1T1xG_lRwS3qfVPhZ08UeIVLjo-iIWXQ3dxevE_CgwSl15WM--aSm-CUzLuD7eKmTNBXrWifxgtCY9z-z2qXwp2WiCtPLyWS-m5tevRWyTKUUCVGFZxU9M0pzqdV-r6DR71kFwsSb3vOaq2GLQISEouPmPlmHcc0IrG0OCoK3x35o/s1000/41vS2foDAdL._AC_UF1000,1000_QL80_.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="646" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcuuCO9OgOi5S6XfM1T1xG_lRwS3qfVPhZ08UeIVLjo-iIWXQ3dxevE_CgwSl15WM--aSm-CUzLuD7eKmTNBXrWifxgtCY9z-z2qXwp2WiCtPLyWS-m5tevRWyTKUUCVGFZxU9M0pzqdV-r6DR71kFwsSb3vOaq2GLQISEouPmPlmHcc0IrG0OCoK3x35o/s320/41vS2foDAdL._AC_UF1000,1000_QL80_.jpg" width="207" /></a></div><div style="text-align: justify;">Sembla que
l’Alcorà només menciona, doncs, la homosexualitat masculina. Al marge del
detall del caràcter polisèmic de la llengua àrab (paraules amb més d’un
significat) i que, per tant, ens trobem (en d’altres ocasions) la traducció per
<i>“desvergonzado” </i>(el que és, sensiblement, diferent i apareix en pàgines
web conservadores com <i>islamqa.info</i>). Així, doncs, totes les escoles
jurídiques de l’islam (excepte la hanafi) han plantejat, històricament, que la
homosexualitat masculina (<i>liwat</i>) és un delicte major (<i>kabïra</i>) que
mereix la pena capital (<i>hadd)</i>. En la pràctica, però, s’aplica a sis
països (entre ells Aràbia Saudita i Iran) i n’és una possibilitat a uns altres
cinc (com Afganistan i Pakistan). A altres països les penes són de presó (com a
Marroc o Senegal). De totes maneres, no hi ha una única interpretació
alcorànica i, en els últims anys, esta prosperant la teologia islàmica
progressista.</div><p></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify;">En aquest
sentit, Asghar Ali Engineer (intel·lectual i activista indi musulmà reformista)
afirma a la seva obra <i>“Teologia Islámica de Liberación” </i>que la forma
correcta d’interpretar l’Alcorà és amb la “fe” (<i>Imam al bi ‘-gayb</i>) però
no una fe qualsevol sinó una “fe raonada” que satisfaci a les persones
d’enteniment (<i>u ‘lil albab)</i>. És a dir, l’Alcorà diria, segons aquesta
interpretació, que acceptem quelcom no només perquè ens ha estat “revelat” sinó
perquè satisfà la raó humana. En aquest mateix sentit, Abdullah Saeed
(professor d’Estudis Islàmics de Maldives) ens recorda que la interpretació
alcorànica basada en la raó (<i>tafsir
bi-l-ra’y</i>) té el seu origen en el sorgiment de diferents grups
politico-religiosos (mu’tazilites, jarigites i xiïtes) o d’altres teològics
(qadaris i ÿabris) i la necessitat, en conseqüència, de buscar un enteniment.
És a dir, la multiplicitat de corrents elevaria la raó com a àrbitre i
llenguatge universal entre elles.</p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify;">Per exemple,
l’islamòleg Scott Kugle, atenent a que l’Alcorà contempla la diversitat humana
a varis versicles (Q 49: 13, Q 11: 118-119, Q 30: 22, Q 2: 62) es pregunta sinó
s’hauria d’interpretar que contempla també la sexual. I afirma que a l’Alcorà s’hi
troben quatre nivells bàsics de personalitat:</p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: Ignore;">a)<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Süra:
aparença externa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: Ignore;">b)<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Shakila:
disposició interior (a través de les experiències de la infància: més enllà de
la decisió conscient).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: Ignore;">c)<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Tabïca:
patró genètic (influència en la nostra disposició interior).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpLast" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: Ignore;">d)<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Fitra:
consciència interior.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjP0GniNiR3Gdwvz2vLwGyXMNU6rkW9lpq8sY32p1374acp7kaLBKC9Qg8hPwilBR0v1Iu9S7z-TI93XZpfOWQc67oFeOHKjlKdoGTpjQe7Vzw2U577i0_pXCEtL2muTzeuX94FK9SjEoQG7gIz6kOv2T160y0Qp3f2UZzDsv9iE2Lq08z7UIiu68jzv5_/s407/978849233305.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="407" data-original-width="270" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjP0GniNiR3Gdwvz2vLwGyXMNU6rkW9lpq8sY32p1374acp7kaLBKC9Qg8hPwilBR0v1Iu9S7z-TI93XZpfOWQc67oFeOHKjlKdoGTpjQe7Vzw2U577i0_pXCEtL2muTzeuX94FK9SjEoQG7gIz6kOv2T160y0Qp3f2UZzDsv9iE2Lq08z7UIiu68jzv5_/s320/978849233305.jpg" width="212" /></a></div><div style="text-align: justify;">Donat que l’Alcora, doncs, contemplaria aquests nivells de personalitat com
a propis de l’ésser humà per voluntat de Déu no hi hauria lloc a la homofòbia
perquè l'orientació sexual seria resultat, segons aquesta interpretació, de la “Tabïca
genètica” i de la “Shakila de la infància”. Segons M.T. Herrero. (de la
Facultat de Medicina de la Universitat de Murcia) ni l’aspecte genètic, ni l’hormonal
ni l’ambiental, pot ser determinant de manera independent. Però publica a <i>“Cuadernos
de Bioética”</i>: revista que arriba a afirmar que la despatologització de la
homosexualitat te més a veure amb les pressions del “lobby gay” que amb
evidències científiques. O sigui, algunes són postures mediates per qüestions
religioses i morals conservadores.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La primera rebutja, en principi, la homofòbia però deixa oberta, en part,
la possibilitat de considerar, l'orientació sexual, fruit de la socialització primària. La segona
gairebé igual. Una postura totalment diferent és la de Badinter qui afirma que
la homosexualitat és una forma fonamental de la sexualitat humana i animal.
D’igual forma Fischer (1992) afirma que la pressió evolutiva no només afavoreix
les conductes reproductores: la homosexualitat podria tenir funcions
adaptatives com la d’estrènyer els llaços de la comunitat o reduir la densitat
demogràfica en condicions d’amuntegament. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aquí el primer que es pot objectar és que, el que s’ha exposat aquí, és un
debat simplement acadèmic aliè a la majoria de la població. Veiem, doncs, un
exemple d’aquesta qüestió a una ciutat catalana: Sabadell. Martina Klett-Davies
en una sèrie d’entrevistes a persones LGBT d’aquesta ciutat observà que:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i>“Algunos participantes
perciben el centro de la ciudad, una zona residencial mayoritariamente de clase
media, como una zona amigable y segura para las personas LGBT, mientras que los
suburbios, de mayor diversidad étnica, se perciben como espacios hostiles”.<o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCFik7j4wlVZ36SAOkNkZgLoiQ2lYPT8epWgazVAudMssSSkROxfAXW91gogOal6oaNuwAXeyE742dIzNb41fzMDWjJg_a5VPd2PGjigvfCUQHk7qscAGGrGJixWUCiez6ROKWjqDslXyEjqvqHlTRljGImc-7ao5wDtDnQqPKs7qZlaN-MgSdtW6-Dfrx/s686/hq720.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="386" data-original-width="686" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCFik7j4wlVZ36SAOkNkZgLoiQ2lYPT8epWgazVAudMssSSkROxfAXW91gogOal6oaNuwAXeyE742dIzNb41fzMDWjJg_a5VPd2PGjigvfCUQHk7qscAGGrGJixWUCiez6ROKWjqDslXyEjqvqHlTRljGImc-7ao5wDtDnQqPKs7qZlaN-MgSdtW6-Dfrx/s320/hq720.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">Si bé, pel contrari, una enquesta de l’Euro-baròmetre va mostrar la dada
contrària: hi ha una menor acceptació cap als gais i lesbianes als centres de
les grans ciutats (Comissió Europea, 2019). Alguns participants senyalen zones
específiques més deprimides com el barri de Can Puiggener com a problemàtiques
quan, de fet, un d’ells, que treballa com a professor als barris perifèrics,
després afirma, contradictòriament, no haver tingut problemes quan la seva
orientació sexual era de domini públic. Hi a certa tendència a barrejar el
classisme, doncs, amb un tipus d’homo-nacionalisme: instrumentalització de les
reivindicacions LGBT amb finalitats xenòfobes (quelcom que el <i>youtuber </i>d’extrema
dreta i homosexual <i>infovlogger </i>insisteix a VOX perquè faci a l’igual que
Marine Le Pen a França). Això porta a la sociòloga a parlar de la
instrumentalització de les persones LGBT com a “patrullers fronterers” amb la
creació d’una “geografia sexual” per barris que reprodueix la dominació
capitalista i racista.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">3) Sally i Maryam Khatoon: la lluita pionera de
dues dones trans musulmanes d’Egipte i Iran<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">A principis de la dècada de 1980, el jove Sayyid Abd Allah estudiava a la
Facultat de Medicina d’Al-Azhar a El Caire. Durant el curs va contactar amb un
psicòleg al·legant que patia una depressió extrema. Aquest professional va
indicar que patia “hermafroditisme psicològic” (<i>al-khunutha al-nafsiya). </i>Després
de la visita a una segona psicòloga es va determinar que la cirurgia era l’únic
camí per Sayyid. A finals de la dècada de 1980, després de recuperar-se de
l’operació, va començar a utilitzar el nom de Sally i a reprendre els seus
estudis però el degà es va negar a traslladar-la a la Facultat de Medicina per
dones. Per tant, va sol·licitar a l’Administració d’Assumptes Civils (<i>Maslahat
al-Ahwal al-Madaniya</i>) el canvi de nom de Sayyid a Sally. La qüestió és que
(posteriorment, el 11 de novembre de 1988) el conservador Sindicat de Metges va
expulsar i multar als professionals que havien practicat l’operació (el metge
Izzat Asham Allah Jibra’il i Ramzi Jadd, respectivament). Però el 29 de
desembre, del mateix any, el primer va ser absolt pel Fiscal d’infringir una
“malaltia permanent” a Sally i aquesta, l’octubre de 1989, va rebre el seu
certificat estatal que reconeixia la seva condició. Un dels principals
problemes va venir perquè la fàtua (pronunciament jurídic islàmic) del xeic
al-Tantawi de la Universitat al-Azhar no deixava clar si aquesta operació era
acord a la Sharia: fet que va donar arguments als seus detractors. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijkNLXwYf2LQ3TN_4GZQZJtbbjRpwyDIzaeRBHc8awjfSPR87KUbO-TRwIyWd4fCsH2tnbcfuA0IHeM6hSCw9UCoKCvUP_6xMrHvBM9MaEC1lbxGi2ykp_zoOXcwjl6YSTnxqH7qjltsiDiYILY0H1CACDyu67drR0t60ADbZgx4FQdlceKfP6oRXdJvff/s1500/Maryam_Khatoon_Molkara_wussy.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="711" data-original-width="1500" height="152" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijkNLXwYf2LQ3TN_4GZQZJtbbjRpwyDIzaeRBHc8awjfSPR87KUbO-TRwIyWd4fCsH2tnbcfuA0IHeM6hSCw9UCoKCvUP_6xMrHvBM9MaEC1lbxGi2ykp_zoOXcwjl6YSTnxqH7qjltsiDiYILY0H1CACDyu67drR0t60ADbZgx4FQdlceKfP6oRXdJvff/w320-h152/Maryam_Khatoon_Molkara_wussy.jpeg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">Fereydoon Mulkara, més tard Maryam Khatoon Mulkara (1950-2012) va ser una
dona transgenere d’Iran. Des de petita, la seva família la va pressionar
fent-li la vida impossible. El metge li va proposar que es sotmetés a una
operació de canvi de sexe. Degut a les seves creences musulmanes va visitar a
l’Aiatol·là Behbehani, un líder religiós de Teherán, que li va recomanar
escriure a Jomeini. Aquest, però, va interpretar-ho com un cas
d’intersexualitat (<i>khunta</i>) i va aconsellar-li que es vestís i practiqués
els seus deures religiosos com a dona. Després de la Revolució Islàmica de
1979, va patir assetjaments i tenia por de sortir al carrer. Maryam va tornar a
escriure a Jomeini perquè emetés una fàtua per les persones transgenere. La
resposta va ser la mateixa d’abans. Així que va decidir anar-lo a veure en
persona. Després de sortejar la seguretat, que va arribar a agredir-la, Jomeini
va escoltar de nou el seu cas i va emetre una fàtua que permetia a Maryam i a
totes les persones transsexuals sotmetre’s a una cirurgia de canvi de sexe. Maryam
va morir el 2012 després d’una llarga lluita pels drets del seu col·lectiu.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La fàtua del xeic al-Tantawi, del 8 de juny de 1988, deia així (basant-se
en la Tradició del Profeta):<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i>“Al-Tabari tomó como ejemplo
que el Profeta no prohibió al hermafrodita entrar en las habitaciones de las
mujeres hasta que le oyó dar una descripción de las mujeres con gran detalle.
Entonces lo prohibió. Esto demuestra que no se puede culpar al hermafrodita por
haber sido creado de esta manera. Siendo así, las reglas derivadas de estos y
otros nobles hadices sobre el tratamiento conceden permiso para realizar una
operación que cambie a un hombre en una mujer, o viceversa, siempre que un
médico fiable concluya que hay causas innatas en el propio cuerpo, que indican
una naturaleza femenina enterrada (matmura) o una naturaleza masculina cubierta
(maghmura)…”.<o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixTh4O7ZZUfZcGVelciHkPA7eDNivirQwUCGurC4C6I4bTw7mQ37m8yO7ovFvE2wDhjo_qEmg704T8iYYVpYRB66R0t9Y_qouzP0MujjQcPU_uOdY4uahByOwrrSWMu9wBy6PhE2r0Ax4mpZcqzlHHM-jb3NHRhYjLe-NqYyyOrszSPeMa9Kelrx6ZmnG7/s330/81924_79913.webp" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="220" data-original-width="330" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixTh4O7ZZUfZcGVelciHkPA7eDNivirQwUCGurC4C6I4bTw7mQ37m8yO7ovFvE2wDhjo_qEmg704T8iYYVpYRB66R0t9Y_qouzP0MujjQcPU_uOdY4uahByOwrrSWMu9wBy6PhE2r0Ax4mpZcqzlHHM-jb3NHRhYjLe-NqYyyOrszSPeMa9Kelrx6ZmnG7/s320/81924_79913.webp" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">El gran problema d’aquesta fàtua és que justifica l’operació en base a la
intersexualitat i no la transsexualitat. Per aquest motiu, va ser criticada per
excloent. De totes maneres, tenint en compte l’època en que va ser emesa, la
interpretació heterodoxa que se’n va fer i el fet que no es pot trobar
presència, pròpiament, de la transsexualitat ni a l’Alcorà ni a la Tradició del
Profeta (Hadith) és considerada progressista. Per altra banda, la de Jomeini,
emitida el 1987, és menys ambigua:</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i>“En el nombre de Dios. La
cirugía de reasignación de sexo no está prohibida en la ley de la Sharia si los
médicos de confianza la recomiendan. Inshallah, estarás a salvo (...)”.<o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>4) Conclusions<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aquí s’han vist les potencialitats i limitacions de la teologia islàmica
progressista. També de la lluita del col·lectiu LGBT. Considero que l’intent d’instrumentalització
de la religió per part de fonamentalistes però també de les persones LGBT per
part de l’extrema dreta a Europa (homo-nacionalisme) és un fenomen que no ens
ha de passar desapercebut. Els dos fenòmens provenen tan d’una interpretació
esbiaixada, i interessada políticament, dels textos sagrats de l’islam, per una
part, com de la influència del classisme i el racisme entre part del col·lectiu
LGBT, com de la societat en general, per l’altra. Considero que s’ha de
treballar aquestes qüestions als diferents espais de lluita però també, crec,
que no hi ha massa interès, per regla general, en el primer pol d’aquesta
dialèctica. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguGMibiEjnjPDROqSvHtnllKeDoO0M_6Hb7ivfKaboz_OOY3UFqU0a3ZhhaDsNGpvS5a9-8a4VQ4u2hp-kMeRpEaO4yfJev94yds_oayrVYfy2okooONyR8AFD7k8I8oKAbEkrDom3l34CTgVFt1Cqu4kaPTNqdTIQBW-CWbLiQWFi-bU7KLUS8vZF0GxI/s251/descarga.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="251" data-original-width="201" height="251" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguGMibiEjnjPDROqSvHtnllKeDoO0M_6Hb7ivfKaboz_OOY3UFqU0a3ZhhaDsNGpvS5a9-8a4VQ4u2hp-kMeRpEaO4yfJev94yds_oayrVYfy2okooONyR8AFD7k8I8oKAbEkrDom3l34CTgVFt1Cqu4kaPTNqdTIQBW-CWbLiQWFi-bU7KLUS8vZF0GxI/s1600/descarga.jpg" width="201" /></a></div><div style="text-align: justify;">Lògicament, com a expressió religiosa, la teologia islàmica progressista té
les seves limitacions. La perspectiva atea de l’anarquisme, però, no hauria de
fer-nos rebutjar-la d’entrada ja que, malgrat les nostres concepcions
ideològiques, constitueix una bona forma d’acostar-nos a una intervenció social
i política més eficaç en l’escenari social intercultural actual. Hem d’entendre
que a Europa, en un inici, també es va començar amb una lectura alternativa
dels textos sagrats abans de donar el salt al laïcisme i l’ateisme. A d’altres
indrets del món, el procés històric no ha succeït de la mateixa manera (entre d’altres
coses, pels efectes retardataris que ha provocat el colonialisme i el
neo-colonialisme) aspecte que no pot deixar de tenir-se en compte.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA"><br /></span></b></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA"> Per l’alliberament de totes les opressions!</span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Alma
apátrida</span></b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Bibliografia:</span></b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="margin-left: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify;">ARMAND, ÉMILE <i>El
anarquismo individualista [lo que es, puede y vale] </i>Pepitas de calabaza ed.,
diciembre de 2003. Pàgines 18, 62 i 63..</p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify;">KLETT-DAVIES, MARTINA <i>Regímenes fronterizos: Homofobia y
creación de lugares LGTB en seis ciudades ordinarias de Europa </i>a KHAN
JALALZAI, MUSA <i>La teología de la homosexualidad lesbiana, gay, bisexual e
islámica: la identidad gay y bisexual y la aclaración de las fatuas del jeque al
Tantawi y del imán Jomeini desde el punto de vista musulmán progresista </i>Ediciones
Nuestro Conocimiento, 2022. <span lang="CA">Pàgines</span>
155, 156, 158, 160 i 164.</p><p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify;"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify;">CORTÉS, JULIO (Ed.) EL CORÁN Herder Editorial, 2016. <span lang="CA">Pàgina </span>159.</p><p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify;"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify;">ALIPOUR, M. <i>El esencialismo y la teología islámica de la
homosexualidad: Una reflexión crítica sobre una epistemología esencialista
hacia los deseos y actos del mismo sexo en el Islam </i>a KHAN JALALZAI, MUSA <i>La
teología de la homosexualidad lesbiana, gay, bisexual e islámica: la identidad
gay y bisexual y la aclaración de las fatuas del jeque al Tantawi y del imán Jomeini
desde el punto de vista musulmán progresista </i>Ediciones Nuestro
Conocimiento, 2022. <span lang="CA">Pàgines</span><span lang="CA"> </span>35, 36 i 39.</p><p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify;"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify;">ROSAS, PAULA <i>Qué países castigan la homosexualidad con
la pena de muerte y cuándo fue la última ejecución </i>BBC News Mundo, 22 de
diciembre 2022.</p><p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify;"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify;">REDACCIÓN <i>¿En qué países está penalizada la
homosexualidad? (y cuál es la situación en América Latina) </i>BBC News Mundo,
30 de marzo de 2023.</p><p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify;"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify;">ALI ENGINEER, ASGHAR Teología<i> Islámica de la Liberación </i>Universidad
Carlos III de Madrid – Cátedra de Teología y Ciencias de la Religión – Religión
y Derechos Humanos – Junta Islámica. <span lang="CA">Pàgines</span><span lang="CA"> </span>67, 68 i 90.</p><p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify;"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify;">SAEED, ABDULLAH <i>La interpretación coránica: pistas para
un enfoque contemporáneo </i>Biblioteca Nueva. Madrid, 2011. <span lang="CA">Pàgina</span><span lang="CA"> </span>131.</p><p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify;"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify;">HERRERO M.T. <i>Teorías neurobiologicas sobre el origen de
la homosexualidad</i> Cuadernos de Bioética Vol. 8, Nº 32, 1997, págs.
1322-1343.</p><p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify;"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify;">HERRERA GÓMEZ, CORAL <i>La construcción sociocultural del
amor romántico </i>Editorial Fundamentos, 2020. <span lang="CA">Pàgina</span> 167.</p><p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify;"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify;">ALIPOUR, M. <i>La sharia islámica, los eruditos musulmanes
neotradicionalistas y la cirugía de reasignación de sexo para transexuales. Un
estudio de caso de las fatuas del ayatolá Jomeini y del jeque al-Tantawi </i>a
KHAN JALALZAI, MUSA <i>La teología de la homosexualidad lesbiana, gay, bisexual
e islámica: la identidad gay y bisexual y la aclaración de las fatuas del jeque al
Tantawi y del imán Jomeini desde el punto de vista musulmán progresista </i>Ediciones
Nuestro Conocimiento, 2022. <span lang="CA">Pàgines</span>
45, 47 i 49.</p><p class="MsoListParagraphCxSpLast" style="margin-left: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify;"><o:p></o:p></p>alma apátridahttp://www.blogger.com/profile/12596680837235718393noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4300673686764524915.post-65012223713872417362023-08-11T02:17:00.000-07:002023-08-11T02:17:13.820-07:00<p><b style="text-align: justify;"><span lang="CA"></span></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSd1Xyc9KuFR_3Uc4_R-2hwNJjez7y08gK8zFinDbLRkipTaxvySNpJc5YofvPckFE2JqFlq6X9dZuHbj1XO_i7Ml15hXrEmxa9agpYRNnPfBxeEF0i5qFF6hr17pUECtfC9rMQdFIoUfw4uuuskbst84GNT2snWeNuOPYoM9VgvJxaKn1o1va6_h8C2oC/s1200/d9554588-631a-43e5-ad0a-e11eceebdd2b_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="1200" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSd1Xyc9KuFR_3Uc4_R-2hwNJjez7y08gK8zFinDbLRkipTaxvySNpJc5YofvPckFE2JqFlq6X9dZuHbj1XO_i7Ml15hXrEmxa9agpYRNnPfBxeEF0i5qFF6hr17pUECtfC9rMQdFIoUfw4uuuskbst84GNT2snWeNuOPYoM9VgvJxaKn1o1va6_h8C2oC/s320/d9554588-631a-43e5-ad0a-e11eceebdd2b_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg" width="320" /></a></b></div><b style="text-align: justify;">Àfrica diu prou: reflexions anarquistes improvisades
sobre militars i revolució<br /></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aquests darrers dies les noticies se succeeixen a tota velocitat. Una Junta
Militar a Níger fa un cop d’Estat i diu que aturarà l’enviament d’or i urani a
França i Estats Units. La CEDEAO (organització supraestatal de l’Àfrica de l’Oest)
amenaça amb una intervenció militar. França la recolza. Els governs de Mali i
Burkina Faso diuen que intervindran contra la CEDEAO si Níger és atacat. Se succeeixen
manifestacions de suport en aquests dos països. La Junta Militar de Níger
convoca un míting amb milers de participants recolzant les mesures del nou
Govern. França ataca a la Guardia Nacional de Níger amb un bombardeig selectiu.
Vladimir Putin aplaudeix el discurs antiimperialista del jove oficial que
governa Burkina Faso després d’un altre cop d’Estat. La Junta Militar de Níger
demana el suport dels mercenaris russos de Wagner...<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Les característiques d’aquest procés polític ens deixa astorats. Militars
fent una revolució? El feixista Putin darrere de tot? I, en conseqüència, potser
ens creuem de braços i diem que és una pugna inter-imperialista i que ja s’ho
faran. Mentrestant a Senegal el nombre de morts ascendeix a 16 en les protestes
contra el govern de Macky Sall per haver il·legalitzat al principal partit de l’oposició,
el líder del qual, Ousmane Sonko, fa bandera de la lluita contra el franc CFA
(una moneda neo-colonial controlada per França a les seves antigues colònies) i
es guanya un ampli suport popular. És evident que coses importants estan
passant a l’Àfrica i la qüestió és intentar fer-ne una lectura adient enlloc d’inhibir-nos
perquè la nostra ideologia no acaba d’encaixar en les característiques del
procés. O això pensem.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3Mf-2wdJv93BRKj9ctqYOAtXUD9IVISmZg4QqwXHpRZJUgndNRK5n3ewK0Z1cqFuTWtNGJgd2A4eq8-z_yCDCTXEMMFZUz2FJ0qLuninyJpwAwM93PyipH1g8ka-V4nYpVLK4_XlKLTil6A7_53bN3h52IaCPUULoj6W-xxijhWvBY1gKr2nQkd8WJfm0/s837/131-323-La-revolucion-pendiente.-El-cambio-politico-en-el-Africa-negra.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="837" data-original-width="600" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3Mf-2wdJv93BRKj9ctqYOAtXUD9IVISmZg4QqwXHpRZJUgndNRK5n3ewK0Z1cqFuTWtNGJgd2A4eq8-z_yCDCTXEMMFZUz2FJ0qLuninyJpwAwM93PyipH1g8ka-V4nYpVLK4_XlKLTil6A7_53bN3h52IaCPUULoj6W-xxijhWvBY1gKr2nQkd8WJfm0/s320/131-323-La-revolucion-pendiente.-El-cambio-politico-en-el-Africa-negra.jpg" width="229" /></a></div><div style="text-align: justify;">L’anarquisme va aparèixer a casa nostra perquè hi havia una sèrie de
condicions que ho afavorien: una revolució industrial protegida per l’Estat,
que va provocar una emigració camp-ciutat, on els camperols es converteixen en
proletaris i s’organitzen en sindicats. Un teixit associatiu dens i plural que
afavoreix la socialització d’idees com l’auto-organització i una convivència
quotidiana en els llocs de treball que crea una consciència de classe. És a
dir, la burgesia, com a classe disruptiva de l’Antic Règim, crea les condicions
socials per a la pròpia superació del seu sistema, crea els seus propis
enterradors, com deia Karl Marx. Quan els imperialistes britànics arriben a
Ghana el que fan és destruir la classe de comerciants de la costa i recolzar-se
en les tribus de l’interior (confederació ashanti). Quan els francesos arriben
a Madagascar treuen a la tribu dels merina del poder, interrompent la
construcció de l’Estat-Nació que estaven portant a terme, i imposen una
economia agrícola d’exportació.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">És a dir, són els imperialistes europeus els que impedeixen, des d’un
inici, l’aparició d’una burgesia nacional en aquests països. I si no hi ha
burgesia nacional, no hi ha revolució industrial, no hi ha proletariat i, per
tant, no hi ha anarquisme, ni marxisme tal com els entenem nosaltres. Què hi ha
doncs? Ideologies paradoxals com el “socialisme africà” (barreja de marxisme i
populisme interclassista) o el marxisme-leninisme (versió del marxisme en
països en procés de desenvolupament industrial: d’aquí que Andreu Nin al seu
opuscle <i>“El problema del poder a la revolució” </i>comentés que l’exemple
bolxevic d’un <i>putsch</i> no fos aplicable, mecànicament, a Catalunya per la
presència d’aquest teixit associatiu dens i plural que comentava). <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Una altra qüestió, relacionada, és la dels militars patriòtics. Resulta
que, com hem dit, no hi ha burgesia nacional, ni revolució industrial. Com a
molt el que hi ha és una lumpen-burgesia dedicada a sectors perifèrics de l’economia
i dependent de l’exterior. Els sectors importants estan en mans de multinacionals
estrangeres que, la majoria de les vegades, tenen els seus propis tècnics i
personal. El dèficit d’infraestructures (sanitàries, educatives...) i el baix
nivell de consum fa que la qualitat de vida sigui pèssima. Per revertir això és
necessari crear-ne les condicions materials. Històricament, s’ha intentat amb
una industria lleugera i vinculada a l’agricultura (el model maoista que es va
aplicar a la Tanzania de Julius Nyerere) o amb una industria pesada (el model
soviètic del FRELIMO de Moçambic). <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiR4IlAQWj-OoDII28FIHaGWtcpV5BWkguPokyeV21qqPIDw-VksL9p_AeB1vn_piHbWColx732-mJg1_kmt9nW-FnvRS3rQlagUd_QbVcsdjEcFUCJk6piAEM0K6MTGsGXZcFG58tmMyl79A5yeAtlhFQN9xkuGp2htT5pP6bICAhzBlXEXADPLWs0NU23/s326/220px-Abraham_Guillen.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="326" data-original-width="220" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiR4IlAQWj-OoDII28FIHaGWtcpV5BWkguPokyeV21qqPIDw-VksL9p_AeB1vn_piHbWColx732-mJg1_kmt9nW-FnvRS3rQlagUd_QbVcsdjEcFUCJk6piAEM0K6MTGsGXZcFG58tmMyl79A5yeAtlhFQN9xkuGp2htT5pP6bICAhzBlXEXADPLWs0NU23/s320/220px-Abraham_Guillen.jpg" width="216" /></a></div><div style="text-align: justify;">Cap dels dos models va acabar de reeixir per ser massa verticals i no
consultats amb les comunitats. Ara bé, no necessàriament, crec, per ser
industrialistes: el militant anarcosindicalista i economista manxec Abraham
Guillén també va defensar en el seu moment la industrialització del Tercer Món
sota la inspiració de les col·lectivitzacions de la Revolució Espanyola i un
model socialista autogestionari iugoslau revisat. Ara bé, un cop tenim clar el
model, la qüestió és qui té la força per aplicar-lo. Abraham Guillén, tot i ser
anarcosindicalista, va col·laborar a Llatinoamèrica amb l’esquerra peronista
(el sector més revolucionari d’un moviment dirigit per un militar) i va fer
estudis relacionats amb l’autogestió a Perú sota l’anomenat “Govern
Revolucionari de les Forces Armades” de Velasco Alvarado.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Significa això que el company Abraham Guillén estava recolzant els militars?
No, necessàriament. Significa que va fer una lectura del procés polític i va
veure que s’estava produint una aliança, amb les seves contradiccions, entre
els sectors populars i les Forces Armades i que, davant d’això, la postura més
adient era recolzar els sectors més a l’esquerra d’aquesta entesa civico-militar
conjuntural, precisament, perquè la balança s’inclinés progressivament cap al
pol popular d’aquesta. Una altra situació diferent, i que sens dubte hagués
agradat a Abraham Guillén pels casos d’Argentina i Perú, és la que es va produir
a Barcelona entre anarcosindicalistes i alguns oficials republicans de l’Exèrcit
per parar el Cop d’Estat: van arribar a prestar una avioneta <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>perquè el grup <i>“Nosotros” </i>fes un
reconeixement aeri de les posicions dels sublevats i alguns oficials militars
van entrenar a les milícies anarquistes en tècniques de guerra.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYaOEMOCSTWbU_VM6H3SgIKEtmLawuoehPbx3YsjHE8Ja2_InwZZ8NG526JfoL1PJiP5Im_QPHhZa7CEjnL3dMNgvbT_5JEsZOVjyJjAlXsZwxSaQeMGhcFWzu_AxkwCFUbwKM0NUZOqgOjtaSmgSW08OgN6L9buJ0vIYIhs8ArRrnLZ0KmHX1Q_5oJJVo/s350/9788409192649.gif" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="350" data-original-width="228" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYaOEMOCSTWbU_VM6H3SgIKEtmLawuoehPbx3YsjHE8Ja2_InwZZ8NG526JfoL1PJiP5Im_QPHhZa7CEjnL3dMNgvbT_5JEsZOVjyJjAlXsZwxSaQeMGhcFWzu_AxkwCFUbwKM0NUZOqgOjtaSmgSW08OgN6L9buJ0vIYIhs8ArRrnLZ0KmHX1Q_5oJJVo/s320/9788409192649.gif" width="208" /></a></div><div style="text-align: justify;">Aquí, en un primer moment, la paella pel mànec la tenien els anarquistes.
Malauradament, no era el cas de l’Argentina de Perón, ni del Perú de Velasco Alvarado.
Tot i així, Abraham Guillén es va capbussar al procés en marxa i no en va
restar al marge. Perdoneu, si estic personalitzant massa en el company Abraham
Guillén però és dels militants de la CNT amb el qual tinc més afinitat amb les
seves idees (també amb José Peirats i Teresa Claramunt encara que, aquesta
última, no va arribar a ingressar mai a l’organització confederal). M’atreviria
a dir que, si Abraham Guillén va treballar pel govern de Velasco Alvarado fent
estudis per promoure l’autogestió, potser no seria gaire descabellat pensar que
hagués fet una cosa similar a Níger o si va recolzar els sectors més esquerrans
del peronisme potser ara estaria al carrer amb la població de Niamey veien com
sortejar les contradiccions en un mar de banderes russes i mítings de masses
organitzats per militars.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Errico Malatesta va afirmar, en certa ocasió, que els anarquistes havien de
participar en tota revolta popular amb un contingut social per donar-li un
caràcter revolucionari. L’anarquista xinès Ba Jin va afirmar el mateix, doncs,
era seguidor de les idees del primer. Això no vol dir, en absolut, que pensi
que haguem de sortir fent proclames militaristes ni entusiasmar-nos amb el
patriotisme vestit d’uniforme caqui. Ara bé, el que tampoc es pot fer crec és
ventilar-nos un procés social i polític tan important com el que està succeint
a l’Àfrica Negra posant l’accent en que esta dirigit per militars (això és
degut a que, en nombroses ocasions, les Forces Armades són l’única institució
estable d’aquests països i, en conseqüència, el centre de la lluita de classes
es dona al seu interior) o de que hi ha diferents interessos imperialistes en pugna
(perquè això és apartar la vista de tota la gent que esta sortint al carrer a
Burkina Faso, Mali i Niger).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Alma
apátrida<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></b></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Obres de consulta:<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">ROCA ALVAREZ, ALBERT (ed.) <i>La Revolución Pendiente: El cambio político
en el África Negra </i>Edicions de la Universitat de Lleida, 2005.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">ZIÉGLER, JEAN <i>Sociologia de la nueva Africa </i>Ediciones Era – El hombre
y su tiempo, 1964.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">CARRETERO MIRAMAR, JOSÉ LUIS <i>Abraham Guillén: Guerrilla y autogestión </i>Confederación
Sindical Solidaridad Obrera, julio de 2020.<o:p></o:p></span></p>alma apátridahttp://www.blogger.com/profile/12596680837235718393noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4300673686764524915.post-31276622938503455422023-07-20T05:42:00.003-07:002023-07-20T21:51:04.783-07:00<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCG0JGuJP8JCD3ChJTe_UR4DbO8tj_Ho02Yt36lklJCaqey7cQyXWwGrG6ViPNDFCcVzhS_J36kYHS6vQg5sDJKSgcBqs1ttvEnj7TU8UYuzHrd-I6DvuiAIR89BXbYdObJTdNGsm6ZWIaHvQ2YZWYyPBE3PcDBSKjiTelbWwhSAGmYG5dMg1g0kD9rG3g/s1600/F1aqoQpXgAMtAyr.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="1600" height="144" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCG0JGuJP8JCD3ChJTe_UR4DbO8tj_Ho02Yt36lklJCaqey7cQyXWwGrG6ViPNDFCcVzhS_J36kYHS6vQg5sDJKSgcBqs1ttvEnj7TU8UYuzHrd-I6DvuiAIR89BXbYdObJTdNGsm6ZWIaHvQ2YZWYyPBE3PcDBSKjiTelbWwhSAGmYG5dMg1g0kD9rG3g/s320/F1aqoQpXgAMtAyr.jpg" width="320" /></a></div><b style="text-align: justify;">Solidaridad con la lucha del
pueblo del Perú: reflexiones anarquistas desde Martorell (Barna)<br /></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>1) ¡Dina: el pueblo te
repudia! Breve crónica de la marcha por la lucha del pueblo peruano<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El pasado 19 de julio se convocó,
en la Plaza Urquinaona de Barcelona a las 18:30 horas, una marcha para apoyar
la “Toma de Lima” que sindicatos y movimientos sociales realizan en Perú en
contra del Gobierno golpista de Dina Boluarte. Sobre la hora convenida, ya
había cierta concentración de manifestantes: llevaban banderas de varios países
latinoamericanos (El Salvador, Argentina, Cuba, Brasil, Bolivia y, lógicamente,
Perú), consignas por la renuncia de Dina, en contra de la presencia yanki en el
país, contra la represión, en favor de la cultura y por la libertad (y
restitución) del presidente Pedro Castillo. Ondeaban también “wiphalas” (de los
pueblos originarios de los Andes), banderas peruanas de negro luto, del partido
reformista de izquierda “Perú Libre” y una de los trotskistas brasileños
“Partido de la Causa Obrera”.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Al cabo de un rato de observar, y
sin saber muy bien encajar como anarquista, me encontré a un compañero afín del
Perú asiduo al Ateneo Libertario de Gracia. Mientras esperábamos el inicio de
la manifestación, me comentó que esta estaba politizada y que en las calles de
Perú las consignas contra la Dictadura de Dina Boluarte resonaban más que las
propuestas de restituir a Pedro Castillo. Es por este motivo, pensaba, que la
afluencia era menor de la que cabría esperar. Aún así, decidimos sumarnos a la
marcha, que arrancó con dirección a la Delegación del Gobierno. Mientras
andábamos, en medio de consignas y música por megafonía, puntualizó, en
relación a estas, que el imperialismo yanki no es el único presente en Perú y
que las inversiones españolas y chinas están adquiriendo mayor importancia
(respecto a estas últimas, señaló la construcción de un mega puerto y el saqueo
de los recursos pesqueros).<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqqkoof3VkFSRQMUkqP8SLVV-1WOHf0b9daOuhJzER_FC-dQzJT_pPcR5PAvRHErcpdRJ-SAWReh__4wLG5L-8FGhK0-V1DtmXYVYu0XcLQ0exePiSv10MZpYt6XuKMdR4tFvO7j5xxRx3J40zKZvi7v6gU392BUrKYjFjZBx7mBZtWuwnh7BCfVKitbWE/s4000/2023-07-20%2014.25.49.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="3000" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqqkoof3VkFSRQMUkqP8SLVV-1WOHf0b9daOuhJzER_FC-dQzJT_pPcR5PAvRHErcpdRJ-SAWReh__4wLG5L-8FGhK0-V1DtmXYVYu0XcLQ0exePiSv10MZpYt6XuKMdR4tFvO7j5xxRx3J40zKZvi7v6gU392BUrKYjFjZBx7mBZtWuwnh7BCfVKitbWE/s320/2023-07-20%2014.25.49.jpg" width="240" /></a></div><div style="text-align: justify;">Hay que puntualizar que, incluso
las consignas, estaban acordadas de antemano y que había miembros de la
organización encargadas de distribuirlas y asegurarse que se gritaban. Lo digo
porque no sé cómo habría podido encajar, en este escenario, una hipotética
participación anarquista en forma de bloque o similar. Al cabo de un rato,
llegamos a Delegación del Gobierno (protegida por una modesta presencia de
Mossos de la ARRO y Policía Nacional) donde se iniciaron varios parlamentos.
Ahora mismo, recuerdo el que denunciaba el asesinato de 101 manifestantes y
centenares de heridos, los de solidaridad desde Ecuador y Argentina, el de una
representante de los pueblos originarios y el que nombró los puntos
reivindicativos aprobados en una multitudinaria asamblea de delegados en Lima
(libertad a los presos políticos, cierre del Congreso, destitución de Dina
Boluarte, cese de las privatizaciones, expulsión de las tropas estadounidenses
del Perú, asamblea constituyente…). Posteriormente, entre medio de canciones y
aplausos se dio por finalizado el acto y, el compañero y yo, nos despedimos.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>2) L@s anarquistas peruan@s y
la propuesta de asamblea constituyente<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En un comunicado, publicado el 12
de diciembre de 2022, por la Juventud Anarquista de Lima se afirma:<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i>“La lucha contra los
explotadores no se puede resolver en el camino que te demarca la burguesía, en
el camino institucional, por ende, ninguna constitución resolverá los problemas
que afectan a los/as oprimidos/as ni es un avance para construir nuestra
emancipación.<o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i></i></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOiUZPBziiHv7D_w_h41SXK3yYTv1-_ECdsmYl4qkku7-PgVpCvjH6FShw4yT3fJUhMPSCkVP3n3axtja7WPJLqt29EgdFSHQ_zIzyjV2p_BuKNA4T51lSwyYQtZWVdxrpq6QGIkSL9YqVIK7AidFevHmuJmuGUS65mv0el5H5Qdle2uiDENbRBSkiGnoh/s1874/240518504_2934808193450021_2378410140339774218_n.png" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1874" data-original-width="1874" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOiUZPBziiHv7D_w_h41SXK3yYTv1-_ECdsmYl4qkku7-PgVpCvjH6FShw4yT3fJUhMPSCkVP3n3axtja7WPJLqt29EgdFSHQ_zIzyjV2p_BuKNA4T51lSwyYQtZWVdxrpq6QGIkSL9YqVIK7AidFevHmuJmuGUS65mv0el5H5Qdle2uiDENbRBSkiGnoh/s320/240518504_2934808193450021_2378410140339774218_n.png" width="320" /></a></i></div><i><div style="text-align: justify;"><i>Tenemos el ejemplo de regiones
cercanas, que teniendo muchas más bases que Perú tienen problemas incluso en el
proceso constituyente. Perú con pocas bases sociales (pocas que se arman SOLO
en época de elecciones) y con actores políticos aburguesados, con el
narcotráfico infiltrado hasta la médula de las altas esferas de la derecha e
izquierda ¿Creen que tendrá un buen proceso constituyente? La burguesía nunca
dejara que los verdaderos oprimidos participen de un proceso constituyente. En
este momento histórico una nueva constitución podría ser aún peor que la
delincuencial constitución del 93.”</i></div><o:p></o:p></i><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Ya el anarquista italiano Errico
Malatesta en la <i>“Adunata”</i>,<i> </i>del 4 de octubre de 1930, afirmaba:<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i>“Una Asamblea Constituyente es
el medio utilizado por las clases privilegiadas, cuando una dictadura no es
posible, ya sea para prevenir una revolución, o, cuando una revolución ya ha
estallado, para detener su progreso con la excusa de legalizarla, y retirar
muchos de los posibles logros que el pueblo haya obtenido durante el período
insurreccional.<o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i>La Asamblea Constituyente, con
su adormecimiento y sofoco, y la dictadura, con su aplastar y asesinar, son los
dos peligros que amenazan a toda revolución. Los anarquistas deben apuntar sus
esfuerzos contra ellas.”.<o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEillgWtezlMn49j2bg790RGA_wzKpgMtyOh0vkdxHCBo9YxpmAmw4PBw9jtNxNI5qbuc1jGP6XaIbV_s_2-tC0WIVDCY8Iyl9rG2_HMHNnLQgzi6A2ysQKZn9g8s-n9Nmn0seQAAfWWMD1v8hAozybKiY2JfChWkPOMML9ai5-i-d34anUQt1WgufMqLIOQ/s1000/61W4F+GDrXL._AC_UF1000,1000_QL80_.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="691" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEillgWtezlMn49j2bg790RGA_wzKpgMtyOh0vkdxHCBo9YxpmAmw4PBw9jtNxNI5qbuc1jGP6XaIbV_s_2-tC0WIVDCY8Iyl9rG2_HMHNnLQgzi6A2ysQKZn9g8s-n9Nmn0seQAAfWWMD1v8hAozybKiY2JfChWkPOMML9ai5-i-d34anUQt1WgufMqLIOQ/s320/61W4F+GDrXL._AC_UF1000,1000_QL80_.jpg" width="221" /></a></div><div style="text-align: justify;">De hecho, la insistencia en el
constitucionalismo es una tradición política hispanoamericana de largo
recorrido (desde la independencia, hasta el término del siglo XIX, las 16
naciones de la región produjeron 103 constituciones). Muchas de ellas,
constituían, de hecho, una alternativa de “dictadura constitucional” a los
regímenes oligárquicos de la élite criolla, que excluían a las masas populares
y a la población indígena: para ello se otorgaban poderes especiales al
presidente de la República para implementar “estados de sitio” o confiscar
bienes privados. Liberalismo oligárquico o autoritarismo presidencial populista
(reforma constitucional mediante) han sido las dos “alternativas” históricas en
Hispanoamérica.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El enfoque marxista clásico,
recuperado por León Trotski, señalaba este cesarismo o bonapartismo
presidencialista como producto de un empate entre las clases sociales en pugna:
burguesía y proletariado. Para marxistas latinoamericanos, como el argentino
José Aricó, sociedades de capitalismo dependiente nada más que podían eternizar
dicho empate por la insuficiente estructuración de dichas clases que se
encontraban en una fase emergente. Pero la supuesta “latinoamericanización” del
marxismo de José Aricó no es más que un paso atrás sustituyendo el marxismo
revolucionario por el populismo de izquierda. De ahí la insistencia de los
compañeros anarquistas latinoamericanos (como la Juventud Anarquista de Lima o
El Libertario de Venezuela) en la autonomía de los movimientos sociales: para
recuperar la “independencia de clase” y romper los diques del populismo que
encorseta al proletariado y subproletariado urbano y a las masas campesinas del
interior.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghl82CFTnEfnp3zCtVP_OGtyudxITqGUvU5m1-1IwBjKY7ecnESoWskuR98htrcTq27jdJ0ebEZz3JNHPtAc_XCkLU46DTJDmwlQIc39txoBX1Lp3dhjSeaUBa6oJW_brHNFhRId_3vUyNufBejBcOYAO7KeYAY3JsGjrSMhy6LBCbyJiJ8obO9sSkMzu5/s1024/Peru-Libre.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="682" data-original-width="1024" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghl82CFTnEfnp3zCtVP_OGtyudxITqGUvU5m1-1IwBjKY7ecnESoWskuR98htrcTq27jdJ0ebEZz3JNHPtAc_XCkLU46DTJDmwlQIc39txoBX1Lp3dhjSeaUBa6oJW_brHNFhRId_3vUyNufBejBcOYAO7KeYAY3JsGjrSMhy6LBCbyJiJ8obO9sSkMzu5/s320/Peru-Libre.jpg" width="320" /></a></div><b>3) El falso mariateguismo de
“Perú Libre” y el anarquismo peruano<o:p></o:p></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Una de las cosas que me llamó la
atención fue la presencia de banderas de “Perú Libre” en la manifestación: en
un inicio el partido del presidente Pedro Castillo, hasta que lo abandonó, y
que ahora se suma a las protestas de forma oportunista. Dicha formación
política, fundada en 2008, es una mezcla ideológica ambigua del marxismo-leninismo
de José Carlos Mariátegui (uno de los primeros introductores del ideario de
Karl Marx en Perú y América Latina) y el conservadurismo social (en temas como
el aborto o los derechos LGTBI). Escudan estas contradicciones en que son una “izquierda
del campo” y no una “izquierda caviar” utilizando políticamente la brecha
existente entre el “Perú profundo” campesino e indígena y el clasismo de los
estratos medios de Lima. En el plano de la teoría económica defienden el sector
privado, con regulación estatal, e impulsar la economía popular. Nada muy diferente
del llamado “Socialismo del siglo XXI” ensayado por las revoluciones “ciudadana”
y “bolivariana” en Ecuador y Venezuela.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Se podría decir, pero, que la
confusión ideológica a la que juega “Perú Libre” consiste en ignorar la
evolución ideológica de Mariátegui deteniéndose en su primera fase populista
(donde era seguidor del nacionalismo antiimperialista de Haya de la Torre,
quien se consideraba impulsor de un Kuomintang latinoamericano) sin desembocar
en su etapa marxista posterior defensora de una política independiente del
proletariado y su papel dirigente en el movimiento revolucionario. Esto tiene
una importancia enorme porque podría explicar el conservadurismo social de “Perú
Libre”. El hecho de que Mariátegui valorara la comuna campesina indígena, como
institución que podía evolucionar al comunismo, no significa que negara el
papel de vanguardia del proletariado urbano. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJAYidPE501LB5Gpj1lTdHfW62aYY2bXCZKoeGXz1qplYX_fRNnemB6rA6eIffKbL_ILhUIqpD9J7m5v0eluvRDgOXDzcyjiWFbT17E4lWguFdr0Le2fiHezC9YiKpPFcDyfzlDsKEqeWUFtWBQVVn1GgJlVnIv01DIco_NdJ6aCBkPsaccM3d7uXxAqXk/s1000/41RuSxZimTL._AC_UF1000,1000_QL80_.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="668" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJAYidPE501LB5Gpj1lTdHfW62aYY2bXCZKoeGXz1qplYX_fRNnemB6rA6eIffKbL_ILhUIqpD9J7m5v0eluvRDgOXDzcyjiWFbT17E4lWguFdr0Le2fiHezC9YiKpPFcDyfzlDsKEqeWUFtWBQVVn1GgJlVnIv01DIco_NdJ6aCBkPsaccM3d7uXxAqXk/s320/41RuSxZimTL._AC_UF1000,1000_QL80_.jpg" width="214" /></a></div><div style="text-align: justify;">Y es en las ciudades donde se han
producido, históricamente, los avances en relación a una moral progresista. El
partido “Perú Libre” renuncia, o no quiere, dar esa batalla y se acomoda en un
populismo conservador ruralista con pinceladas de marxismo. En el otoño de 1928,
Mariátegui rompió con Haya de la Torre quien había llegado a acercarse a los
imperialistas ingleses para oponerse a los estadounidenses. Salir del fuego
para caer en las brasas. José Carlos Mariátegui, a su vez, estuvo fuertemente
influenciado por el anarquista peruano Manuel González Prada quien evolucionara
de una “literatura moralizante” que pretendía “educar al indio” a una
perspectiva revolucionaria que ponía el acento en las cuestiones económicas y sociales,
promoviendo el “orgullo y la rebeldía”, a los indígenas, en oposición a la “humildad
y la resignación”.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"> ¿Pues de que servía sermonear con un
pedagogismo anarquista ingenuo sino se atendían primero a las necesidades materiales
de l@s explotad@s? Discurso, por cierto, muy parecido al que hizo la
representante de los pueblos originarios frente a la Delegación del Gobierno.
Estas ideas de Manuel González Prada aparecerán, hasta el año 1909, en el
periódico anarquista peruano <i>“Los Parias”</i>. José Carlos Mariátegui, de
hecho, no dejaba de ser un intelectual, ciertamente, aristocratizante y su
raigambre en las masas indígenas le vendrá gracias al anarcosindicalista Ezequiel
Urviola quien se pasará al campo del socialismo marxista. Ahora bien, lo que no
se acostumbra a decir es que dicha relación anarcosindicalismo-marxismo en Perú
es bidireccional y, al final, el mismo marxismo de Mariátegui fue influenciado por
el anarquismo en sus ideas antiparlamentarias y antielitistas tendientes a ver
la “ruptura revolucionaria” como un movimiento “de abajo” y no fruto de un
partido de vanguardia (ahí también jugaría su papel la influencia del marxismo
consejista de la revista italiana <i>L’Ordine Nuovo)</i>. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxR4SP2pGaKT8nqsFTlMl_8tNgVp3wi8DzFpUeD3S1ALlorAd9h-qmiofrBSqdewKtBP950v0m34N6VkIpj_9dGxNyS2iUNwEsPNKBrzBbwaD4rBZrBWRgq6sn8Uu_3W9nXslrjAh0b0bdjI2kLSeXUZlrmwJrjTlcPNUg1qeIUbIwGXCOM2ZfTmwfoIzn/s842/Cover.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="842" data-original-width="595" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxR4SP2pGaKT8nqsFTlMl_8tNgVp3wi8DzFpUeD3S1ALlorAd9h-qmiofrBSqdewKtBP950v0m34N6VkIpj_9dGxNyS2iUNwEsPNKBrzBbwaD4rBZrBWRgq6sn8Uu_3W9nXslrjAh0b0bdjI2kLSeXUZlrmwJrjTlcPNUg1qeIUbIwGXCOM2ZfTmwfoIzn/s320/Cover.jpg" width="226" /></a></div><div style="text-align: justify;">La heterodoxia mariateguiana fue
rechazada, de hecho, por la Internacional Comunista que lo consideraría un “socialista
pequeño burgués”. Considero que hay una línea de continuidad clara entre Manuel
Gonzalez Prada y José Carlos Mariátegui que transforma, a mi modesto entender,
el pensamiento de este último en un marxismo bastante “anarquizante”. Ahora
bien, nada que ver con la socialdemocracia y el populismo ruralista conservador
de “Perú Libre”: dichas propuestas, supuestamente novedosas, se pueden remontar,
incluso, a cuando el socialdemócrata alemán Eduard Bernstein, durante su
estancia en el Reino Unido, conoció a los miembros de la “Sociedad Fabiana”
quienes defendían, ya en 1889, llegar al socialismo a través del augmento de la
presión fiscal sobre las rentas del suelo y el capital y no mediante la
colectivización de fábricas y campos.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Tanto José Carlos Mariátegui como
Manuel González Prada fueron entusiastas defensores de la causa obrera a la vez
que promotores de la unión de esta con todos los oprimidos del Perú. Y para el
segundo, que es en realidad el primero, era la política el principal obstáculo
para conseguir dicha unidad (algo que repercutiría en el marxismo “anarco-consejista”
de Mariátegui). En su breve artículo “<i>Antipolíticos”</i> (1907) afirma:<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i>“Nada degradó tanto al obrero
nacional, nada le sigue envileciendo tanto como la política: ella le divide, le
debilita y le reduce a la impotencia (…) Desheredados del Perú, uníos todos. Cuando
estéis unidos en una gran comunidad y podáis hacer una huelga donde bullan
todos – des del panadero hasta el barredor – ya veréis si habrá guardias
civiles y soldados para conteneros y fusilaros”.<o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjogNwI7_iuOaZuAJz_jplBl0rIFe5U_ri6Y3UMnnUSj5scwt-GncKQvy3lCfaYLskOJ8KBZlAbpY-Ytqo5yxyiCa7CwjveqWGYtP6ba1ilfSQW4hBqnSo-IRhvQjlWLpr9bPrEhWCJU2PBysJwvBuTVp6869gb3ClvtU6AAin7KxMMW_kW4Y_VDy-QrPHi/s2048/FpMMiUQWYAo_PK8.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjogNwI7_iuOaZuAJz_jplBl0rIFe5U_ri6Y3UMnnUSj5scwt-GncKQvy3lCfaYLskOJ8KBZlAbpY-Ytqo5yxyiCa7CwjveqWGYtP6ba1ilfSQW4hBqnSo-IRhvQjlWLpr9bPrEhWCJU2PBysJwvBuTVp6869gb3ClvtU6AAin7KxMMW_kW4Y_VDy-QrPHi/s320/FpMMiUQWYAo_PK8.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">Pero como dijo el compañero del
Perú, en la manifestación, el marco y las formas en que se desarrolló no parece
suficiente inclusivo para incorporar todas las sensibilidades (aunque en esto
insistió bastante una de las intervenciones frente a Delegación del Gobierno).
Así que, a mi parecer, o se asiste como individualidades o solidarizamos de
otras formas que se nos ocurran.<b> </b><b> </b></div><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>Salud, anarquía
y viva la lucha del pueblo peruano</b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b> <o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b> Alma
apátrida<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i> </i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>Fuentes:<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">JUVENTUD ANARQUISTA DE LIMA <i>Pronunciamiento
Ja – Lima </i>(12 de diciembre de 2022) <a href="https://www.facebook.com/juventudanarquistalima"><i>https://www.facebook.com/juventudanarquistalima</i></a><i><o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">MALATESTA, ERRICO <i>Adunata 4 de
octubre de 1930 </i>en <i>Errico Malatesta contra la Asamblea Constituyente
(1930) </i><a href="https://periodicolaboina.wordpress.com/"><i>https://periodicolaboina.wordpress.com/</i></a><i><o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">SMITH, PETER H. <i>La democracia
en América Latina </i>Marcial Pons (Ediciones Jurídicas y Sociales) -
Universidad de Alcalá - Instituto de Estudios Latinoamericanos.<i> </i>Madrid,
2009. Páginas 34 y 35.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">REDACCIÓN LID PERÚ <i>Crisis
política. Pedro Castillo renunció a su militancia en Perú Libre </i>(viernes, 1
de julio de 2022) <a href="https://www.laizquierdadiario.com/">https://www.laizquierdadiario.com/</a><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">MIROSEVSKI, V. M. <i>El Populismo
en el Perú. Papel de Mariátegui en la historia del pensamiento social latinoamericano
</i>en ARICÓ, JOSÉ (selección y prólogo) <i>Mariátegui y los orígenes del
marxismo latinoamericano </i>Cuadernos de Pasado y Presente (nº60), 1978.
Páginas 58 y 59.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">MAZZEO, MIGUEL <i>El socialismo
enraizado (José Carlos Mariátegui: vigencia de su concepto de “socialismo
práctico”). </i>Fondo de Cultura Económica del Perú S. A. – Política y Derecho,
2013. Páginas 94, 95, 130 y 199.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">GUSTAFSSON, BO <i>Marxismo y
revisionismo: la crítica bernsteiniana del marxismo y sus premisas histórico-</i>ideológicas
Ediciones Uno en Dos, 2022. Páginas 232, 234 y 235.<o:p></o:p></span></p>
<span style="font-size: 11pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: inherit;">GONZALEZ PRADA, MANUEL <i>Antipolíticos </i>en
GONZALEZ PRADA, MANUEL <i>Anarquía </i>Ediciones Ercilla – Documentos Sociales,
Santiago de Chile, 1940. Páginas 107 y 109.</span></span>alma apátridahttp://www.blogger.com/profile/12596680837235718393noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4300673686764524915.post-8645560145892259762023-07-11T04:51:00.001-07:002023-07-12T01:36:57.049-07:00<p><b style="text-align: justify;"><span lang="CA"></span></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCIqO2fr8s4NrqBKGLQ3GtCgidcixiSIMys0MypFgOpJQ03eItFN_SOY5gkAFHRiqk7itwq6Z88jY-vit92LwPANqE84IhYYiYhhbFrJX1oS6Wv5iNUF9CnXrMXUi7NL9zBi-Sk2p3Kji1xyGhCCa0uF4Qrj1lH5TlGqCl8wzx11ONjOj9ouyJ3cJTRWlJ/s2000/Fz9cOaNWIAAultD.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1500" data-original-width="2000" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCIqO2fr8s4NrqBKGLQ3GtCgidcixiSIMys0MypFgOpJQ03eItFN_SOY5gkAFHRiqk7itwq6Z88jY-vit92LwPANqE84IhYYiYhhbFrJX1oS6Wv5iNUF9CnXrMXUi7NL9zBi-Sk2p3Kji1xyGhCCa0uF4Qrj1lH5TlGqCl8wzx11ONjOj9ouyJ3cJTRWlJ/s320/Fz9cOaNWIAAultD.jpg" width="320" /></a></b></div><b style="text-align: justify;">[Martorell-Bcn] 3ª Concentració per l’empadronament
universal: Cap veí sense padró!<br /></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El dimarts, 11 de juliol a les 10:00 hores, a la Plaça de la Vila de
Martorell, s’ha convocat una concentració, per part de l’assemblea “Papers per
tothom”, que ja fa uns mesos està desenvolupant una intensa campanya, de
propaganda i denúncia, a fi d’aconseguir que l’Ajuntament deixi de negar el
dret a l’empadronament a bona part de la ciutadania de Martorell. El padró és
un dret universal: visquis okupant, al carrer, rellogant o de la forma que
sigui i només des del classisme i racisme més repugnant es pot negar a fer-lo
efectiu impedint als veïns i veïnes exercir el seu dret a fer ús dels serveis
sanitaris o educatius. Ja sabem, però i en aquest cas, quin peu calcen els
ex-convergents: com resava la seva darrera campanya electoral, ells i elles són
la “Gent de Debò”, i per aquesta gentola els demés només existeixen, la majoria
de les vegades, per treballar un fotimer d’hores, per quatre duros i sense assegurar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEqzjFM5XuEH1XY9nDagM-E7swMjw7vz9dfIORqMPeQi3pjfsHRef8626Hwz7OwTAz_zGt_rvGy__SWGe86RJifsirgbMC2n2mJZ4Ou_avj48msTTlRSW7V86qSNFa7TWNrYHSR-S0uKf0BE4K1rWexqfcIOLTdJDM5m2eVz883uensWXVl6GpLk5SbkrY/s1709/Fz9cObAWwAQpKUN.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1709" data-original-width="1283" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEqzjFM5XuEH1XY9nDagM-E7swMjw7vz9dfIORqMPeQi3pjfsHRef8626Hwz7OwTAz_zGt_rvGy__SWGe86RJifsirgbMC2n2mJZ4Ou_avj48msTTlRSW7V86qSNFa7TWNrYHSR-S0uKf0BE4K1rWexqfcIOLTdJDM5m2eVz883uensWXVl6GpLk5SbkrY/s320/Fz9cObAWwAQpKUN.jpg" width="240" /></a></div><div style="text-align: justify;">Cap a l’hora convinguda s’han començat a acostar els membres de l’assemblea
i companys de la CNT-AIT de Martorell i Badalona. La gent ha anat arribant a poc
a poc i s’ha aprofitat per repartir propaganda de la campanya als veïns i
veïnes que circulaven. Davant de la porta de l’Ajuntament hi havia alguns
efectius de la Policia Local i dels Mossos d’Esquadra. Al cap d’uns minuts ens
hem assabentat que una de les primeres s’ha dedicat a anar buscant les persones
que anaven arribant (simpatitzants i col·laboradors puntuals de l’assemblea)
per oferir-se “amablement” a acompanyar-les, personalment, a esbrinar, a les
oficines del carrer del Mur, l’estat dels seus tràmits.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Varis companys estem segurs que el seu principal objectiu era rebentar la
concentració intentant confondre als potencials participants: lògicament, no és
el mateix trobar-se la pressió d’una concentració a la porta, mentre exigeixes
a la funcionària de torn que t’informi, que la guàrdia pretoriana del Fonollosa
t’acompanyin fent-se els simpàtics. Un cop ens hem reunit unes 20 persones
(que, tot i que menys que l’altra vegada, hi havia algunes cares noves i més
presència de dones) hem començat a cridar consignes com <i>“El padró és un dret”</i>
o <i>“Fonollosa delincuente” </i>i, agafant la pancarta, s’ha enfilat cap al
carrer del Mur. Un cop a les oficines s’ha començat a cridar pel megàfon consignes
vàries contra l’Ajuntament i l’Alcalde Fonollosa mentre s’informava a les
persones que sortien de les instal·lacions o passejaven pel carrer. Al cap d’una
hora i mitja, més o menys, s’ha desconvocat aquesta concentració que ja és la
tercera organitzada per l’assemblea “Papers per tothom” de Martorell.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEja9NydmvaW7x-uFRpLrRkaABJSd5LkGA0mmWJXVwD2yy_1BUeEGtNCzMV5BgRNYETWqtD9G2wRbIamcvHuu6WduzKWnoc7m4N8PBFsjjEj-30JGUttilue0xYiy4kK0M3MTcIxWpRF0wgN6AdhOeHY3gIhmJaEn_EprJsP_Orc3AQWhMo0hJbQ8Ih4TuwZ/s4000/IMG_20230711_104824.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="3000" data-original-width="4000" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEja9NydmvaW7x-uFRpLrRkaABJSd5LkGA0mmWJXVwD2yy_1BUeEGtNCzMV5BgRNYETWqtD9G2wRbIamcvHuu6WduzKWnoc7m4N8PBFsjjEj-30JGUttilue0xYiy4kK0M3MTcIxWpRF0wgN6AdhOeHY3gIhmJaEn_EprJsP_Orc3AQWhMo0hJbQ8Ih4TuwZ/s320/IMG_20230711_104824.jpg" width="320" /></a></div><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><div style="text-align: justify;">En aquesta ocasió, s’ha fet una campanya informativa més intensa, repartint
propaganda, els dies previs, al mercat del barri de Buenos Aires, enganxant
cartells i penjant una pancarta al Pont de la Benzinera. També s’han enganxat
cartells informatius (de l’assemblea dels diumenges a les 12:00 hores a Pau
Claris, 20) a les localitats de Sant Andreu de la Barca i Pallejà. Si bé, en
aquesta ocasió, no s’ha traduït en més participació, si crec que s’està creant
una matriu d’opinió favorable al poble el que, pot semblar poc, però considero
que es tradueix en que, en cada ocasió, participa gent diferent el que també és
interessant de cara a estendre el missatge.</div><o:p></o:p></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Papers i padró per tothom!<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Fonollosa Oligarca!<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Alma
apátrida<o:p></o:p></span></b></p>alma apátridahttp://www.blogger.com/profile/12596680837235718393noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4300673686764524915.post-88800546389700136842023-06-25T13:39:00.002-07:002023-06-28T10:54:09.873-07:00<p><b style="text-align: justify;"></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjS1pK5eZ0EdphD5Jnb66y84cZiXlz0v9ab-kfciyII7FFeUnqlIoMqHGYMiCIA3tMPDa2RFbhloB8joiX2byYFcnXwqn4yGMjLgJ_-lw7Kz8MbJEibVelPYiOwl87aOKS30A75GuMZuQqubIhnt8k3P3ElRXj0HKqWzGJ3HHsQKIeZK6dfTAreiWf4jU_x/s407/gallo.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="407" data-original-width="295" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjS1pK5eZ0EdphD5Jnb66y84cZiXlz0v9ab-kfciyII7FFeUnqlIoMqHGYMiCIA3tMPDa2RFbhloB8joiX2byYFcnXwqn4yGMjLgJ_-lw7Kz8MbJEibVelPYiOwl87aOKS30A75GuMZuQqubIhnt8k3P3ElRXj0HKqWzGJ3HHsQKIeZK6dfTAreiWf4jU_x/s320/gallo.jpg" width="232" /></a></b></div><b style="text-align: justify;">Los Gallos que cantan en la
oscuridad: reflexiones y enseñanzas actuales del anarquismo en China</b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>1) Introducción: del
terrorismo al trabajo de masas<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Uno de los pioneros del
anarquismo chino (cuyas banderas se plantaron en el país antes del
marxismo-leninismo) fue el militante Liu Szu-fu (más conocido como Shih Fu)
nacido en 1884 cerca de la ciudad de Cantón. En 1906, se estableció en Hong
Kong donde aceptó la dirección de un periódico local. Al planearse un
levantamiento popular en Kwang-tung, se consideró que este debía ser facilitado
mediante el asesinato del comandante naval, Li Chun. Al manipular el explosivo,
este estalló de forma prematura siendo Shih Fu gravemente herido con la pérdida
de todos los dedos de la mano izquierda. Fue arrestado y pasó tres años en la
cárcel. Por aquella época era seguidor de las ideas del periódico <i>Hsin Shih-Chi
(El Nuevo Siglo) </i>publicado, desde junio de 1907, por estudiantes
libertarios chinos en París y del que, con muchas dificultades, llegaban
algunos ejemplares a China. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Cuando finalizó su encierro,
planeó el asesinato del Príncipe Regente, Tsai-Li (coincidiendo con la
Revolución de 1911, que derrocaría a la Dinastia Qing y establecería la
República de China) y del militar y político Yuan Shih-kai. Ahora bien, según
el mismo Liu en su autobiografía <i>Shih Fu wen-tsun </i>(Cantón, 1927) “una
cierta persona” le pidió no actuar “de forma apresurada” lo que produjo un giro
de 180 grados en su estrategia revolucionaria. Así, en 1912, Liu y sus
seguidores fundaron el <i>Hui Ming Hsüe-she (“La Sociedad de los Gallos que
cantan en la Oscuridad”) </i>en Cantón. Según Robert A. Scalapino y George T.
Yu en su obra <i>El movimiento anarquista en China </i>(Berkeley, 1961):<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i></i></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMJDJ0zT2HSjahai87sZs7XHBO_LZwHYzZO2vlc84GxLSry-UDaZEzuEKZPtqVzePilSg706EAiFN5d4oRllt553iCUBlqTAKSmAWYTu7S31gsZ1oTqJ5B7ZoVQi6DyBe8zX2MlOYQ10VYW1C-aV6A322kUYKXexbMvBDhKpXdacBIqLrh0f9cbPkC5Ni7/s483/md30635714398.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="483" data-original-width="300" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMJDJ0zT2HSjahai87sZs7XHBO_LZwHYzZO2vlc84GxLSry-UDaZEzuEKZPtqVzePilSg706EAiFN5d4oRllt553iCUBlqTAKSmAWYTu7S31gsZ1oTqJ5B7ZoVQi6DyBe8zX2MlOYQ10VYW1C-aV6A322kUYKXexbMvBDhKpXdacBIqLrh0f9cbPkC5Ni7/s320/md30635714398.jpg" width="199" /></a></i></div><i>“El objetivo de la nueva
sociedad era propagar el anarquismo a un nivel de masas, pasar del trabajo
‘destructivo’ al ‘constructivo’.”<o:p></o:p></i><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Un año después se funda, en la
misma ciudad, el <i>Hsin-she (“Sociedad del Corazón”) </i>cuyo objetivo era
constituirse como una organización preliminar a la construcción de un
movimiento anarquista completo; así como el <i>Chin-te Hui (Sociedad para el
avance de la moral) </i>cuyo credo era que la corrupción del régimen político
chino se debía a la corrupción de la misma sociedad china. Fue fundada por los
estudiantes regresados de París. Estos estudiantes, además de anarquistas, eran
francófilos como Kropotkin (admiraban el país de la revolución contra el
absolutismo cuyo ejemplo querían para China) y, en 1915, fundaron la <i>Ch’in-kung
chien-hsüe Hui (“La Asociación de Estudio Frugal y Trabajo Diligente”) </i>cuyo
objetivo era mandar estudiantes chinos a cursar estudios en Francia. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>2) El páramo ideológico:
reflexiones sobre el contexto del anarquismo (no solo) chino<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">¿Por qué una de las principales
actividades del anarquismo chino consistió en organizar esta suerte de
“agencias” para enviar estudiantes a Europa? ¿A caso no es lo mismo que había
hecho la Dinastía Manchú? Al parecer esta última seguía la doble estrategia de
mandar a los reformistas a Japón (cuya mezcla de modernidad y tradición era un
referente) y a los radicales a Europa (básicamente, para sacárselos de encima).
Fundamentalmente, porque los anarquistas chinos eran conscientes del nivel de
subdesarrollo y analfabetismo presentes en el país lo cual llevaba a la
reflexión de que ninguna revolución podía hacerse partiendo de bases tan
endebles. La recomendación que “una cierta persona” hizo a Shih Fu, y que
desembocó en su cambio de estrategia política, podría tener que ver con este
contexto de páramo cultural e ideológico: seguramente, ciertas acciones no
serían comprendidas y, por tanto, no tendrían un efecto revolucionario en las
masas trabajadoras, debido a su fatalismo y desfase con las ideas de quienes
las promovían (básicamente, la juventud ilustrada y occidentalizada).<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhlzLtBtFDYKF76AJT3ypXCS7SvdoUwZ5I5Zs9n4zFOfAi_7m8ewYDFLplqvbScP__5tAf-vDXWfolTloD-y2NLFCoaYzObBkpUvHWfhed-RN8wfHlp_3o0yXTr3C4Z3-fY52nnUsEXgcCC9WSUli_rcvmlhSDcTtjfsnm4MBM446HQLnxp8Je1HsY1Goc/s230/48575350.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="230" data-original-width="230" height="230" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhlzLtBtFDYKF76AJT3ypXCS7SvdoUwZ5I5Zs9n4zFOfAi_7m8ewYDFLplqvbScP__5tAf-vDXWfolTloD-y2NLFCoaYzObBkpUvHWfhed-RN8wfHlp_3o0yXTr3C4Z3-fY52nnUsEXgcCC9WSUli_rcvmlhSDcTtjfsnm4MBM446HQLnxp8Je1HsY1Goc/s1600/48575350.jpg" width="230" /></a></div><div style="text-align: justify;">Imaginemos, por ejemplo, que en
cierto territorio o ciudad se llevan años de propaganda anarquista y ocurre una
acción directa contra intereses económicos o políticos. Será fácil, entonces,
que dicha acción sea “leída”, en el sentido deseado por los autores, al haberse
sedimentado dicha propaganda, en la psicología de la gente, por un proceso
rutinario (proceso que implica, necesariamente, perseverancia y relevo
generacional). Al fin y al cabo, lo importante no es la acción en si sino el
hecho de que constituye un instrumento de propagación de las ideas (de ahí, la
expresión anarquista “propaganda por el hecho”, es decir, la función del hecho
es, sobre todo, la propaganda y esta, en consecuencia, debe poder ser “leída”).
Imaginemos ahora, por el contrario, que dicha acción se produce en un lugar que
es un auténtico desierto político de ideas contestatarias: seguramente esta no
podrá ser “leída” (o lo hará en un sentido no deseado por los autores) con lo
cual no se constituirá en “propaganda por el hecho”.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Por quien si podrá ser leída es
por otros anarquistas, con lo que la idea de “reproductibilidad de las acciones”,
que manejan algunos anarcoinsurrecionalistas, se traducirá, según mi opinión,
en reproductibilidad dentro del espacio compartido por quienes profesan las
mismas ideas, es decir, producirá una radicalización de la praxis en el mismo
seno del propio espacio político, pero no su ampliación, propiamente. Ciertas
acciones cumplen un papel importantísimo de catalizador político, pero, por sí
mismas, no rompen los límites en que se desarrolla el espacio ideológico del
que surgen. A lo sumo, a nivel propagandístico, pueden servir para fortalecer
la lucha de líneas de ciertas tendencias anarquistas respecto a otras o incluso
del anarquismo en general respecto a otras corrientes revolucionarias. La
cuestión clave, pero, sigue siendo como ampliamos el espacio anarquista: pues
solo una revolución social puede derrocar al Estado.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilVp8I2A4nSdheaPB4U1tBuh7wWscNx4tM-N23LcxU6GYXxarrjyrFnkOxJ-eZXQUDmp_HwuJyXRn3BHvjDJ7njmyVtIQFkPFF5_W3ImTut2k6_504MoC3TqqOPbHWbjG2DnA597mSjtHqyAfOUwdJeVHJvi2oE5OxjzbDr588bR8pVU6WH5XV0DGcbADB/s264/liu_shi-fu.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="264" data-original-width="211" height="264" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilVp8I2A4nSdheaPB4U1tBuh7wWscNx4tM-N23LcxU6GYXxarrjyrFnkOxJ-eZXQUDmp_HwuJyXRn3BHvjDJ7njmyVtIQFkPFF5_W3ImTut2k6_504MoC3TqqOPbHWbjG2DnA597mSjtHqyAfOUwdJeVHJvi2oE5OxjzbDr588bR8pVU6WH5XV0DGcbADB/s1600/liu_shi-fu.jpg" width="211" /></a></div><div style="text-align: justify;">Seguramente, no sepamos nunca
quien fue esta “cierta persona”, a quien Shih Fu protege en sus memorias, pero
capaz que sus consejos no estaban tan alejados de la argumentación que se ha
desarrollado aquí. A parte de que la nueva orientación social del anarquismo
chino significaba, también, conectar con aquello de ‘potencialmente revolucionario’
que había en la misma psicología del pueblo: pues el “Mandato del Cielo” no era
una prerrogativa absoluta del Estado, sino que existía en función de que
cumpliera la función proveedora que se correspondía a su carácter paternalista.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Esto es una constante en varias
revoluciones en la historia, aunque pueda no agradar a ciertos enfoques
idealistas: el cambio no se produce tanto por la socialización de un conjunto
de ideas opuestas al status quo (esto se produce, más bien, dentro de las
minorías revolucionarias) sino en defensa de los mismos valores sistémicos que
el sistema no cumple (pues estos son, al fin y al cabo, en los que ha sido
socializada la mayor parte de la gente). No en contra del “Mandato del Cielo”,
en sí, sino en contra del Estado, precisamente, por haberlo perdido. Si Karl
Marx consideraba que el comunismo, de hecho, venía a cumplir las promesas
revolucionarias del liberalismo lo decía porque era la mejor forma de conectar
su pensamiento anticapitalista con el liberalismo ‘auténtico’ de las masas
urbanas: revolucionarias, precisamente, por luchar por la materialización de
sus promesas incumplidas. Por este motivo, varios compañeros en los que me
incluyo, nos pusimos en guardia, hace unos años, ante la propaganda carlista
(disfrazada de anarquista) de Félix Rodrigo Mora quien pregonaba un
‘antiliberalismo’ sui generis en espacios afines.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyVZQJHcd2aIa16R2rhhdMResKvj_ik7EY5vzV_R-_5Ujou6-4nsNDWErhJrG1Uh19aX3F_-cz06KnreQZ-U980xsaczMYsFunyBb0xaptarEILhlffUFnn_AH7sN52wG_25W3VbrTmCKlMojy6A_9WquGPYoq1SgFIckN469avy3vf7GSo3LMkGwk2BTH/s1497/page_1.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1497" data-original-width="1055" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyVZQJHcd2aIa16R2rhhdMResKvj_ik7EY5vzV_R-_5Ujou6-4nsNDWErhJrG1Uh19aX3F_-cz06KnreQZ-U980xsaczMYsFunyBb0xaptarEILhlffUFnn_AH7sN52wG_25W3VbrTmCKlMojy6A_9WquGPYoq1SgFIckN469avy3vf7GSo3LMkGwk2BTH/s320/page_1.jpg" width="226" /></a></b></div><b>3) Tras los pasos de Ba Jin:
consideraciones sobre ‘El anarquismo y la cuestión de la práctica’<br /><o:p></o:p></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Ba Jin (Chengdú, 1904- Shangai,
2005) fue un militante anarquista chino a quien, lamentablemente, su obra de
literato eclipsó su faceta política. En su trayectoria se observa la evolución
de un ‘cándido idealismo’ a un anarquismo revolucionario que extrae lecciones
de la praxis. En <i>‘El anarquismo y la cuestión de la práctica’</i> (La
campana del pueblo, 1927) se afirma lo siguiente:<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i>“Ningún problema práctico
puede ser más importante que aquel de la Revolución China. Es el problema de
cómo iniciar aquella revolución social que ocurre en nuestras cabezas todo el
tiempo. Somos materialistas (destacados anarquistas, como Kropotkin o Bakunin,
fueron todos materialistas). Entendemos que la llegada de la revolución social
no puede estar determinada por nuestras buenas intenciones. Se desprende de la
evolución social y está determinada por las necesidades de la historia”.<o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Ba Jin viene a decir que la
‘voluntad humana’ juega un papel importante, pues los seres humanos no son una
‘sustancia pasiva’, pero, a la vez, considera que los esfuerzos individuales no
son el único elemento a tener en cuenta en la ‘evolución social’. Se
consideraba determinista pero no fatalista: lo que recuerda la máxima de Karl
Marx de que los hombres hacen la historia, pero en condiciones no elegidas por
ellos ¿Y cuales eran esas condiciones? El nivel de subdesarrollo y
analfabetismo presente en la sociedad china y que llevó a Shih Fu a
replantearse su estrategia del terrorismo al trabajo de masas. Hacia finales de
los años 20, entonces, Ba Jin no apostaba por el nihilismo insurreccional,
sino por un anarquismo político, con inserción social, en la línea de Errico
Malatesta, lo cual le llevó a defender la disputa ideológica con otras
corrientes, como los nacionalistas burgueses del Kuomintang, dentro de los
movimientos de masas: <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i></i></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfFlhowfKmGheGJ0wZP46cW_wkaHxi6CKorMIoGyTcjFD2DV3sB1nIHKOhYoMFIZ1EOImptHDRleI8gc_w2Oeq8YBesVeWU7HmtcN40_obzBqTsULc1PoHO4AUyj7aCx4p1l5P7FlEyOTzlFnWzKUdqTgE65JLZLBn0qQTl5nbu4Wlgjh2XLDcTP9ao8oQ/s457/Ba_Jin_1938.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="457" data-original-width="350" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfFlhowfKmGheGJ0wZP46cW_wkaHxi6CKorMIoGyTcjFD2DV3sB1nIHKOhYoMFIZ1EOImptHDRleI8gc_w2Oeq8YBesVeWU7HmtcN40_obzBqTsULc1PoHO4AUyj7aCx4p1l5P7FlEyOTzlFnWzKUdqTgE65JLZLBn0qQTl5nbu4Wlgjh2XLDcTP9ao8oQ/s320/Ba_Jin_1938.jpg" width="245" /></a></i></div><i>“Si nos consideramos
revolucionarios, no debiéramos permitirnos el lujo de la palabrería hueca ni de
darnos aires desinteresados. Debemos arrojarnos al torrente revolucionario.”.<o:p></o:p></i><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Los autores de <i>El movimiento
anarquista en China </i>Robert A. Scalapino y George T. Yu insinúan que uno de
los motivos de la derrota del anarquismo chino fue, digámoslo así, su
eurocentrismo al no entender, supuestamente, que la lucha de ‘liberación
nacional’ contra los imperialismos extranjeros, y sus lacayos de la dinastía
Manchú, no podía compararse a los nacionalismos burgueses de Europa occidental.
El Kuomintang burgués podía tener un carácter revolucionario en esa fase. Las
reflexiones de Ba Jin son de una época posterior y ya parten de la necesidad de
disputar con los nacionalistas su influencia en las luchas sociales del
momento. La raigambre del nacionalismo anticolonialista en las masas explotadas
es lo que diferencia, precisamente, a una nación subdesarrollada bajo opresión
imperialista, como la China del momento, de sociedades de capitalismo
desarrollado como las nuestras: un aspecto que tiene significativas
repercusiones políticas.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>4) Conclusiones<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i>La Época de las Pasiones
Tristes </i>(Seuil, 2019) es una obra del sociólogo francés François Dubet. En
ella se hace una interesante reflexión respecto a la relación entre
experimentar múltiples desigualdades y el <i>boom </i>de la comunicación
digital:<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i>“La capacidad de decir
públicamente las propias emociones y opiniones hace de cada uno de nosotros un
militante de su propia causa, un cuasi movimiento social de uno solo, porque ya
no es necesario asociarse a otros y organizarse para acceder al espacio
público. A menudo, las pasiones tristes invaden esta expresión directa cuando
no hay mediaciones ni filtros que aplaquen las reacciones de los internautas”.<o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">François Dubet no es un
revolucionario anarquista, se considera de centroizquierda, y, de hecho, ve
cierto “progreso democrático” en la extensión de internet pues según él:<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i>“reduce la distancia entre quienes
hablan y quienes se callan, entre las palabras autorizadas y las palabras
prohibidas”<o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1SKO03JqR4rAvFp1CIwF0GkgIeEe_dyF6ZN8RZ8f_JYcCcR-uCXz4-hya05KrdnGLFicb4DMto8pNeQAKMB_nCbRX-jhkTizcOQEGk0BlpN287aPrMRj1Z_NkT68os8N6Ml_4UfuxH-h1pQ0IAOdbDwD7jho7WRB3Lp5fbPuZKhgexDik-n8mTHF6kPVN/s344/9789878010021.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="344" data-original-width="229" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1SKO03JqR4rAvFp1CIwF0GkgIeEe_dyF6ZN8RZ8f_JYcCcR-uCXz4-hya05KrdnGLFicb4DMto8pNeQAKMB_nCbRX-jhkTizcOQEGk0BlpN287aPrMRj1Z_NkT68os8N6Ml_4UfuxH-h1pQ0IAOdbDwD7jho7WRB3Lp5fbPuZKhgexDik-n8mTHF6kPVN/s320/9789878010021.jpg" width="213" /></a></div><div style="text-align: justify;">Pero no deja de alertarnos de que
también hace aflorar la ira y el resentimiento que, hasta el momento situados
en la intimidad, afloran como un torrente a la esfera pública. Esto tiene el
efecto de que, muchas veces, se substituya la crítica pública a los políticos y
a los empresarios por la del vecino o el médico. El inmediatismo se explica,
entonces, por la ausencia de las restricciones morales que provoca la
interacción social. Es decir, tenemos, en la actualidad, una sociedad
desorganizada y despolitizada que expresa su descontento en una esfera pública
virtual, mayormente, en aspectos que no acostumbran a ir más allá de su
experiencia social cotidiana. Descontento que no esta organizado ni parte de
una cultura política revolucionaria sino de la inmediatez y la pataleta.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En este contexto, estoy
convencido de que muchas de nuestras acciones no pueden ser ‘leídas’: lectura que
debe producirse en el contexto de la difusión de las ideas que solo los
proyectos estables y a largo plazo pueden facilitar. Considero, entonces, que
nos encontramos en una situación parecida a la que llevó a Shih Fu y a sus
compañeros a fundar <i>La Sociedad de los Gallos que cantan en la Oscuridad </i>en
1912. Y en esta situación, las propuestas del anarquismo más anti-organizacional
y nihilista no me parecen muy adecuadas. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>Hemos tocado fondo.<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>Hay que reconstruirlo todo<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"> <b>Alma
apátrida<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b> </b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>Bibliografia:<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">SCALAPINO, ROBERT A; T. YU,
GEORGE. <i>El movimiento anarquista en China </i>Tusquets Editor – Colección
Acracia. Barcelona, 1975. Páginas 13, 14, 17, 73, 74, 75 y 96.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">MOUNIER, ROLAND <i>Las jerarquías
sociales </i>Amorrortu Editores. Buenos Aires, 1969. Página 74.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">JIN, BA <i>Problemas del
anarquismo y la Revolución en China </i>Anarquismo en PDF. Páginas 23 y 29.<o:p></o:p></span></p>
<span style="font-size: 11pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: inherit;">DUBET, FRANÇOIS <i>La Época de las Pasiones Tristes </i>Siglo
Veintiuno Editores Argentina, 2021. Páginas 78 y 79.</span></span>alma apátridahttp://www.blogger.com/profile/12596680837235718393noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4300673686764524915.post-53373457612749530052023-06-17T09:41:00.001-07:002023-06-17T10:23:14.740-07:00<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEe2dMxhQ2TEXxGI7KKvKUnvO970hS3O9eVDzUFlxuoXgIwV_VEzzhdrF5LSyBbZnFUveHJcY9iSJY1Fyo6FtP5IsgJ9EgtvgIKxPa7pngg44xHhXbjWUETjkgl6TqRU_Rct3Z1U1Llgc8cSCQIAkjXV7qn1-DZg0Yv98pPkEapECkn8pHgDG-6fwBMg/s640/Salellas.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="459" data-original-width="640" height="230" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEe2dMxhQ2TEXxGI7KKvKUnvO970hS3O9eVDzUFlxuoXgIwV_VEzzhdrF5LSyBbZnFUveHJcY9iSJY1Fyo6FtP5IsgJ9EgtvgIKxPa7pngg44xHhXbjWUETjkgl6TqRU_Rct3Z1U1Llgc8cSCQIAkjXV7qn1-DZg0Yv98pPkEapECkn8pHgDG-6fwBMg/s320/Salellas.jpg" width="320" /></a></div><b style="text-align: justify;"><span lang="CA">El “socialisme” JASP de la CUP: sociologia
política d’una classe social en ascens<br /></span></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA">1) Introducció: aquell mític anunci dels 90...<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">L’any 1995, es va emetre, a Espanya, un anunci de Renault Clio que
popularitzaria l’acrònim J.A.S.P (<i>Jóvenes Aunque Sobradamente Preparados</i>)
on la multinacional de l’automòbil mirava d’explotar, en benefici propi,
l’anomenat “conflicte generacional”: un paradigma sociològic que focalitzava en
la <i>Generació X </i>(on, alguns autors, situen als nascuts entre 1960 i 1985)
el ressentiment per la manca d’ascens social que la <i>Generació del Baby-boom </i>de
la post-guerra (que a Espanya apareix, una mica més tard, cap a finals dels 50)
impedia a l’haver ocupat, per massa temps, els principals llocs de
responsabilitat social i política. Lluc Salellas (Girona, 1984), militant de la
CUP, i pròxim Alcalde d’una de les quatre capitals de província de Catalunya,
és un d’aquests membres de la <i>Generació X </i>“sobradament preparat”: és
politòleg i periodista i va fer un màster en estudis del nacionalisme a la
Universitat d’Edimburg (Escòcia).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA"></span></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggrNoCfOizFuAaQU3dP-JrzWVgC8FkvjFESOgSMB7JHiNEgGtMcNXKfh10RnWLgiHiRd5zm9j5f2JRiJP_wR0mxabjOG3bsd-SRwhyxYsGQoTMQIaQ1Zhg9Htw_yqusuWLEwgVjCA3brUBeEPUrN7XuR3ZQbGx6_C4w5bmayWguuuSIp7HYFMJPRMAbA/s5701/30-anos-renault-clio-2070769.webp" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="5701" data-original-width="3840" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggrNoCfOizFuAaQU3dP-JrzWVgC8FkvjFESOgSMB7JHiNEgGtMcNXKfh10RnWLgiHiRd5zm9j5f2JRiJP_wR0mxabjOG3bsd-SRwhyxYsGQoTMQIaQ1Zhg9Htw_yqusuWLEwgVjCA3brUBeEPUrN7XuR3ZQbGx6_C4w5bmayWguuuSIp7HYFMJPRMAbA/s320/30-anos-renault-clio-2070769.webp" width="216" /></a></b></div><b>2) Sobre el nacional-maoisme: un marxisme peculiar<o:p></o:p></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Ara bé, això no el diferenciaria de tants d’altres. El què és rellevant, en
tot cas, és la concepció ideologico-política sobre el paper que ha de jugar el
seu grup social que manifesta el seu moviment. De fet, a Girona, dins de la
CUP, tenen influència les tesis de <i>Poble Lliure </i>(ala dreta de l’Esquerra
Independentista) que defensa, com a tàctica electoral, concorre en plataformes
àmplies (precisament, el que s’ha fet a la ciutat amb <i>Guanyem Girona</i>). <i>Poble
Lliure </i>és una refundació, produïda el 2014, del <i>Moviment de Defensa de
la Terra (MDT)</i>: organització que, matusserament al meu entendre, va
intentar fusionar un marxisme (de reminiscències maoistes) amb
l’independentisme català. Per què matusserament? <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Perquè només des de l’idealisme més exacerbat es pot pensar que una
doctrina nascuda en un país de camperols sense terra sota ocupació imperialista
pot encaixar en una regió industrialitzada d’Europa occidental, però bé...no
insistiré en aquest aspecte: ja vam riure prou quan els vam sentir comparar el
partit d’Artur Mas amb el Kuomintang. Els camperols que seguien a Mao
s’assemblen més als temporers migrants, com a classe social, que no als pagesos
que els exploten per quatre duros. Però, seguim: la tardor de 2010 es van celebrar,
impulsades per l’MDT, les XXV Trobades Independentistes de les que en va sorgir
l’opuscle <i>En defensa del marxisme. </i>Veiem la definició que fan de la “petita
burgesia tecnocràtica” (definició que ens interessa per correspondre, en línies
generals, a les característiques sociològiques dels J.A.S.P. quan aconsegueixen
col·locar-se laboralment):<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpEOijp6ZDnQ4biPbjCzKiFPNhaAmwakiSFLhSmNsn2LDZUXYUf6h93B4mOwuX50wwJYiw11Of6ixezqsKBq6GnSvZRipI4UPWmp1eOXjZBgHaqKQeSQc6-6NhyVtNAsEWmTV0Er1df_wPb3ypTQcFs3EYMhVAqcTq7InhSruKyRPWoDzLCR7qX1CuRQ/s500/defensa-191x300.webp" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="319" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpEOijp6ZDnQ4biPbjCzKiFPNhaAmwakiSFLhSmNsn2LDZUXYUf6h93B4mOwuX50wwJYiw11Of6ixezqsKBq6GnSvZRipI4UPWmp1eOXjZBgHaqKQeSQc6-6NhyVtNAsEWmTV0Er1df_wPb3ypTQcFs3EYMhVAqcTq7InhSruKyRPWoDzLCR7qX1CuRQ/s320/defensa-191x300.webp" width="204" /></a></div><i><div style="text-align: justify;"><i><span lang="CA">“Pel que fa a la petita burgesia tecnocràtica,
situada en un lloc més central i decisiu de l’estructura econòmica, convé
assenyalar que és sensible, per contra, a les ideologies del poder que
justifiquen comportaments elitistes o negadors del conflicte (corrents postmoderns,
socialdemòcrates, etc.) i es mou entre el suport a la burgesia a través de la
justificació ‘tècnica’ del sistema de dominació i el suport a les polítiques
públiques favorables als interessos del Poble Treballador Català”.</span></i></div></i><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">I a la darrera línia és on es manifesta la peculiaritat d’aquest marxisme
al substituir el proletariat per aquesta entelèquia anomenada “Poble Treballador
Català” (escrita per més inri amb inicials en majúscula: no sé si per
impressionar-nos o què). Veiem que entén l’MDT amb aquest concepte:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span lang="CA">“(...) al costat de la classe treballadora assalariada
trobem, per exemple, la petita burgesia tradicional i els estrats baixos de la
petita burgesia tecnocràtica, constituint el que s’ha anomenat, en el
llenguatge polític contemporani de l’independentisme marxista, les ‘classes
populars’ (o amb un concepte lleument diferent, el ‘poble treballador’)".<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Al caràcter oscil·lant, doncs, de la “petita burgesia tecnocràtica” (segons
la demagògia de l’MDT) s’hi sumaria el de la mitjana burgesia. El cert, però,
és que aquesta oscil·lació que planteja l’MDT no és tan equidistant com sembla:
Els professionals i tècnics per compte propi i d’altri (més en aquest últim
cas) eren majoritàriament independentistes al 2020 (com senyala un estudi de la
UAB) a l’igual que les patronals de la mitjana burgesia (CECOT y CEPYME). És
rotundament fals, doncs, que la principal confrontació al Principat sigui entre
una “oligarquia econòmica unionista” i les “classes populars” (o “Poble
Treballador Català”): aquesta afirmació obvia el paper d’avantguarda independentista
de la mitjana burgesia (que és més compacte que el que diu l’MDT) i la fractura
dins d’aquestes “classes populars” que només existeixen, com a homogeneïtat d’interessos,
en la seva imaginació de maoistes d’anar per casa. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEbYctG7blZkOQD4zg9Rubj9j2bWPH2c14NIhRmalhqjQ1mYCrqY90Tjq6PLGzBgQf0-7wJn7u0INyHMI35U6sqd4nmS0nc2OPAECvyagWxFR7TT0ZVDuvl5zZ6jPMIwMC_a1LzAn--AO5_gr9qM7aP9hCxguIF-RwvmdayWzxwA8nFXOIbx1oQHF3nQ/s815/9788416915682.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="815" data-original-width="552" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEbYctG7blZkOQD4zg9Rubj9j2bWPH2c14NIhRmalhqjQ1mYCrqY90Tjq6PLGzBgQf0-7wJn7u0INyHMI35U6sqd4nmS0nc2OPAECvyagWxFR7TT0ZVDuvl5zZ6jPMIwMC_a1LzAn--AO5_gr9qM7aP9hCxguIF-RwvmdayWzxwA8nFXOIbx1oQHF3nQ/s320/9788416915682.jpg" width="217" /></a></div><div style="text-align: justify;">Ja em diràs que té a veure que els <i>yuppie</i>s toquin a un bar de
rockers o vagin a alguna mani: el que volen, la majoria, és fer-se amos del
cotarro. El mateix que vol Poble Lliure que no fa més que seguir la inèrcia de
la seva classe social.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA">3) Si això volen els seus militants...què diran
els seus simpatitzants?<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span lang="CA">Generació Tap: l’herència enverinada dels fills de
la Transició </span></i><span lang="CA">de Josep
Sala i Cullell és una obra tan interessant de llegir com de destruir ideològicament.
Aquest gironí, simpatitzant de la CUP, treballa de professor d’Institut a
Noruega i és llicenciat en Ciències Ambientals. Veiem que diu sobre aquesta
formació:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span lang="CA">“D’aquestes lluites compartides, i de tantes d’altres,
en va sorgir l’únic espai innovador que ha donat la política catalana des del
canvi de segle: la CUP, un món dinàmic, heterogeni i joiós, barreja de
leninistes de barri i regidors enfrontats amb el cacic local, de líders d’assemblees
d’estudiants i exmaulets amb bessonada, de dandis i de feréstecs, d’intel·lectuals
i d’activistes (...) La CUP és, probablement, la gran aportació que ha fet la Generació
X catalana al país. Jo, quan miro al meu voltant, no en veig cap altra.<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Doncs, no deu haver mirat gaire, perquè és difícil fer una afirmació més
fatxenda que aquesta. Ara bé, la gràcia d’aquest llibre és veure el paradigma
teòric del que parteix tan insigne escriptor simpatitzant dels J.A.S.P. indepes
(col·laborador d’editorials nacionalistes com “ara llibres” o hiperventilades pàgines
com “vilaweb”). Si, el del “conflicte generacional”, de la mà de tecnòcrates “progressistes”
com el sociòleg Karl Mannheim o el filòsof liberal-conservador i elitista José
Ortega y Gasset, posant aquesta categoria al mateix nivell que la classe
social. Com a conseqüència, tot el seu llibre no és més que una barreja
ambivalent de crítica al sistema i, a la vegada, de lament perquè la <i>Generació
Tap </i>(nom que dona a la <i>Generació del Baby-boom</i>) ha bloquejat l’ascens
social de la <i>Generació X</i>. Les paraules amb les que acaba el seu llibre
són tan entranyables com els discursos de la Greta Thunberg:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHeCPJHgQAtaw7eml0GAn5foeIHXtCxuH73_mNIo2_onV973fPhzbxCPiabQzK_UeQetCyg8AYvAFFjBfRMM6C3OBMHiPvZe-oV1_I2cwH5pEvLPbHc0FAWmeWLTmERgVmjMyGTYguQHDgXEqhk1D-73TfCTADr9oqIowsN3gyn5ft4ObQiQMGpJfSnQ/s640/logoCUPSueldospblicos.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="360" data-original-width="640" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHeCPJHgQAtaw7eml0GAn5foeIHXtCxuH73_mNIo2_onV973fPhzbxCPiabQzK_UeQetCyg8AYvAFFjBfRMM6C3OBMHiPvZe-oV1_I2cwH5pEvLPbHc0FAWmeWLTmERgVmjMyGTYguQHDgXEqhk1D-73TfCTADr9oqIowsN3gyn5ft4ObQiQMGpJfSnQ/s320/logoCUPSueldospblicos.jpg" width="320" /></a></div><i><div style="text-align: justify;"><i><span lang="CA">“La successió biològica és tan implacable com necessària
i tots plegats passarem avall. El dubte és si serem capaços d’aprendre dels
errors i deixar el món una mica millor als que vinguin a continuació. Perquè,
si no, de què haurà servit tot plegat?</span></i></div></i><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">O sigui, que tots els problemes de la societat es resumeixen en què els que
manen són massa vells i no donen pas a aquests joves dinàmics tan ben
preparats. Ai senyor. És aquesta, doncs, la matriu d’opinió del simpatitzant
mig de la CUP?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA">4) Conclusions<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Ara bé, si Josep Sala i Cullell, parla del pensament sociològic de Karl
Mannheim, no deixa de ser des d’una perspectiva massa simplista: de fet, el
mateix autor utilitzava el concepte de “unitat generacional” per referir-se a
les diferents respostes que poden donar-se davant d’un mateix procés històric.
Segons Mannheim aquest vincle sol ser més fort, de fet, que el que uneix a la
generació en si. Es refereix, lògicament, a la classe social que farà que els
individus responguin de forma similar davant d’una mateixa situació tot i que puguin
no tenir contacte entre ells. Aquesta explicació desfà, doncs, la metafísica
que defensa l’autor de <i>Generació Tap </i>i que no pot tenir altra objectiu
que encimar la seva estimada CUP com a representant inqüestionable de les
generacions més joves. Josep Sala i Cullell és més tecnòcrata, doncs, que el
mateix Mannheim que encara conservava alguna cosa de marxista.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWYMs3PvqUB7Ex2cbFojQmc-RCyl50Q9wHXMVR6c6VYMJX-Ld7ne6TkOaF2DIBAQzfQzXDDdUsZaAyDdKScg6ldpPrD63VG_Yd9k7As3QmB8KdS7SNf5q6dohOljm1gJAUgsDykfsYNx39MdwzNDNLX93DezIFa5lQgFvPiFsXp6qyL3tyJlEQQq4AQA/s425/BVkIIM5CIAAcbs5.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="425" data-original-width="300" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWYMs3PvqUB7Ex2cbFojQmc-RCyl50Q9wHXMVR6c6VYMJX-Ld7ne6TkOaF2DIBAQzfQzXDDdUsZaAyDdKScg6ldpPrD63VG_Yd9k7As3QmB8KdS7SNf5q6dohOljm1gJAUgsDykfsYNx39MdwzNDNLX93DezIFa5lQgFvPiFsXp6qyL3tyJlEQQq4AQA/s320/BVkIIM5CIAAcbs5.jpg" width="226" /></a></div><div style="text-align: justify;">La ideologia tecnocràtica supura, doncs, l’entorn polític de l’Esquerra
Independentista. Només cal observar la repetició insistent de lemes J.A.S.P.
com <i>Preparades per Vèncer! </i>(d’una campanya d’Alerta Solidària el 2013), <i>Estem
preparades! </i>(a vàries campanyes electorals) o inclús el lema leninista
convertit en cançó d’Eina <i>La revolució no es fa, s’organitza</i>. L’exacerbació
de la qüestió de la “preparació” (que no el simple fet de tenir-la en compte
com un element important) per sobre de l’espontaneïtat és de matriu leninista i
potser pot entendre’s en el context d’una societat sense massa tradició de
teixit associatiu i polític, com era la Rússia de principis del segle XX, però
per societats com la nostra ja va ser criticada per revolucionàries com Rosa
Luxemburg o Andreu Nin amb la crítica al dogmatisme avantguardista. Dogmatisme
que, en aquest cas i a més a més, no té objectius pròpiament revolucionaris
sinó de recanvi generacional.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA">
Alma
apátrida<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA"> </span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">P.D: Els i les “joves” (ehem) de la CUP preparades per ocupar els seus nous
càrrecs de responsabilitat...<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=rJrsUnxLlpo">https://www.youtube.com/watch?v=rJrsUnxLlpo</a><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=CafosnNYSHg">https://www.youtube.com/watch?v=CafosnNYSHg</a><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA">Bibliografia<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">FERRER I FORNELLS, MARIONA <i>10 coses que potser no sabies de Lluc
Salellas, el nou alcalde de Girona </i>ara.cat 17/06/23.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">TUGAS VILARDELL, ROGER <i>Què és
Poble Lliure? Sis preguntes amb resposta d'un partit a l'ombra de la CUP</i>
naciodigital.cat 13 de març de 2019. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">MDT <i>En defensa del marxisme </i>CDOCPPCC - Centre de Documentació i Cultura
del Països Catalans – La Veu de Poble Lliure, abril de 2015. Pàgines 32, 34 i
36.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">MEDINA LINDO, LUCÍA i FREIXANET MATEO, MARÍA <i>Quan el procés es trobà amb
la pandèmia: Informe d’explotació de resultats del sondeig d’opinió Catalunya
2020 de l’ICPS</i>. Institut de Ciències Polítiques i Socials (adscrit a la
Universitat Autònoma de Barcelona) 2021. Pàgina 23.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">SALA I CULLELL, JOSEP <i>Generació Tap: L’herència enverinada dels fills de
la Transició </i>ara llibres, octubre de 2020. Pàgines 29, 135 i 226.<o:p></o:p></span></span></p>
<span lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: inherit;">ZEITLIN, IRVING <i>Ideologia y teoria sociológica </i>Amorrortu
editores, julio de 1986. Pàgina 340.</span></span>alma apátridahttp://www.blogger.com/profile/12596680837235718393noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4300673686764524915.post-69111327019283019262023-05-27T02:03:00.002-07:002023-05-27T04:35:37.274-07:00<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiN8uuY_1O3XcwaDHimxd2kf9PsZJ7ZJaAkvKi-LKGhC5SWmlI__71Th2p3UD3ElyhV0loIAAlOWjHMiMqsLKrpchv-Im-wV-Lkhvbe6piUPGZbU6lpwIsSmtSFySR8gNpmxRgWvmVoCL_bkW8iN59YZ8jjO1ihrCB5TxCjX_Jf67TF_kFPwPMbwuzZgA/s818/Fw7YFLvXgAAlzdb.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="818" data-original-width="720" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiN8uuY_1O3XcwaDHimxd2kf9PsZJ7ZJaAkvKi-LKGhC5SWmlI__71Th2p3UD3ElyhV0loIAAlOWjHMiMqsLKrpchv-Im-wV-Lkhvbe6piUPGZbU6lpwIsSmtSFySR8gNpmxRgWvmVoCL_bkW8iN59YZ8jjO1ihrCB5TxCjX_Jf67TF_kFPwPMbwuzZgA/s320/Fw7YFLvXgAAlzdb.jpg" width="282" /></a></div><b style="text-align: justify;"><span lang="CA">Sobre la Unió Anarcocomunista: crònica i reflexions
de la seva presentació a l’Anònims de Granollers (Barna)</span></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">1) Introducció: rere les passes del Front
Anarquista<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El passat divendres, 26 de maig de 2023 a les 18:00 hores, es va presentar,
a l’espai llibertari i bar-restaurant Anònims de Granollers, la organització
política “Unió Anarcocomunista”. Aquest col·lectiu és, de fet, una refundació
del “Front Anarquista” que havia generat, en el passat, algunes suspicàcies, en
alguns companys, degut al que s’interpretava com a coincidències en el seu discurs
amb el del “Front Obrer”: organització estalinista i populista que ha
evolucionat, cada cop més clarament, cap al feixisme nacional-bolxevic.
Personalment, em dona la sensació que, amb la seva refundació com a “Unió
Anarcocomunista”, s’han mitigat vàries d’aquestes suspicàcies d’abans: per
exemple, defensen al seu programa la “protecció de les minories sexuals”, el
que semblaria espantar el fantasma de transfòbia anterior (per el paral·lelisme
que es feia amb el “Front Obrer”) si bé el llenguatge pugui sonar, potser, una
mica arcaic i paternalista.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">2) Especifisme i plataformisme: socialisme o
comunisme?<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El ponent de la Unió Anarcocomunista (d’ara en endavant, UAC) va explicar,
primerament, els motius del naixement d’aquesta organització: afirmà que són
militants anarquistes de procedència diversa (citant, específicament, el món
anarcosindicalista) que coincidien en la seva crítica de l’estat actual del
moviment llibertari que, exceptuant els sindicats va dir, ha “caigut” en
dinàmiques individualistes, anti-organització, egoistes, contràries al
compromís i de hobby: reproduint, al seu entendre, la caricatura que fa el
sistema de l’anarquisme. Aquí m’haig d’aturar un moment: es tracta, sens dubte,
d’una versió bastant més exacerbada de la mateixa crítica que fa Embat. Això és
degut, al meu entendre, a la línia política plataformista (d’arrel makhnovista)
que manté la UAC que és sensiblement diferent a l’especifisme (d’arrel
malatestiana) que sosté Embat. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9j-dcB2VN7zoVyysl0lJS5-El3w-sTIdzzY7lrxznhKsi4pxC7I617hXdpBDU9xMnFEr_tKtLFXozbBqbLCEnnvxFAfESgoR2ndn0O6GgMabqYh6UsAoZ-8MNrHJDz5CUAB12plYgxZ-Ty5r5ohh2Kj8J3vGJWItQcKd0Hnb5Jam10w5hbc7r43ZZwA/s415/zacfront_symbol.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="394" data-original-width="415" height="304" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9j-dcB2VN7zoVyysl0lJS5-El3w-sTIdzzY7lrxznhKsi4pxC7I617hXdpBDU9xMnFEr_tKtLFXozbBqbLCEnnvxFAfESgoR2ndn0O6GgMabqYh6UsAoZ-8MNrHJDz5CUAB12plYgxZ-Ty5r5ohh2Kj8J3vGJWItQcKd0Hnb5Jam10w5hbc7r43ZZwA/s320/zacfront_symbol.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">A vegades, es tendeix a confondre especifisme i plataformisme quan, de fet,
tenen diferències significatives (encara que organitzacions de les dues
tendències comparteixin, sovint, les mateixes iniciatives de confluència
internacional: com la <i>Federación Anarquista Uruguaya </i>o el <i>Front
Anarcocomunista de Sudàfrica – Zabalaza</i>). Per exemple, Errico Malatesta es
considerava un “anarquista sense adjectius” el què vol dir que apostava per l’aplicació
pràctica de les diferents escoles econòmiques de l’anarquisme (mutualisme,
col·lectivisme, comunisme...) depenent del context, mentre que Néstor Makhno
era específicament anarcocomunista i considerava aquesta tendència la única
realment anarquista. La FAU (versió llatinoamericana del pensament de Malatesta)
doncs, defensarà el “socialisme llibertari” (concepte més obert) mentre que
Zabalaza (versió africana del de Makhno) arribarà al punt de negar la condició
d’anarquistes a aquells que no professen l’anarcocomunisme utilitzant adjectius
duríssims contra ells: petit burgesos, reaccionaris etc.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">3) Exclusió o lluita de línies dins de l’anarquisme<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Abans d’estigmatitzar, però, la postura dels companys sud-africans de
dogmàtica no s’ha d’oblidar que aquest país (segons el mateix Banc Mundial el
2022) és el més desigual del món on un 10% de la població controla el 80% de la
riquesa mentre que Uruguai és dels menys desiguals de Llatinoamèrica. Per tant,
el context social condiciona les ideologies fortament el que es pot traduir,
pel cas de l’anarquisme, en l’increment de la seva tendència comunista com més
desigual és el país. Ara bé, parlaré clar, considero que l’aparició de la UAC i
la seva tàctica discursiva (tendent a excloure de l’anarquisme a les tendències
no anarcocomunistes a l’igual que Zabalaza) si bé pot tenir certa justificació
davant de la creixent polarització social no és massa intel·ligent tenint en
compte la relativa rellevància política d’aquestes al si de l’anarquisme: és
millor, al meu entendre, iniciar un debat honest amb elles el que significa,
també, reconèixer els seus mèrits: no hem d’oblidar, per exemple, que l’anarco-individualisme
ibèric (si bé es pot rebutjar la seva escola econòmica) va ser pioner en la
difusió d’una nova moral sexual no repressiva des de finals del segle XIX i que
és la manca d’atenció a aquest fet, així com l’extracció de les ensenyances
pertinents, el que va generar les suspicàcies respecte al Front Anarquista
anterior. Resumint: respecte les tendències llibertàries no anarcocomunistes em
sembla més adient, en el nostre context, una lluita de línies ideològica dins
de l’anarquisme que no la seva exclusió directa com sembla plantejar la UAC.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdmCrnY3unnqRfCdHt0TNaaoPjMkmGCEcQPgkEFYzxcAwMyMsaguIOMEsBuHloUc_-uO1m1Usxnkc1PLU-4E9RxKIkmRjFw4O1TXyew3GPzooWtbvCms28FKI2M2vyb-8FlzkjXjZLUU5hnK809mu2vF625O1Tk7L-niI8i0WtzHFolO5mkRV9l3mMLw/s400/3ERu12X-_400x400.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="400" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdmCrnY3unnqRfCdHt0TNaaoPjMkmGCEcQPgkEFYzxcAwMyMsaguIOMEsBuHloUc_-uO1m1Usxnkc1PLU-4E9RxKIkmRjFw4O1TXyew3GPzooWtbvCms28FKI2M2vyb-8FlzkjXjZLUU5hnK809mu2vF625O1Tk7L-niI8i0WtzHFolO5mkRV9l3mMLw/s320/3ERu12X-_400x400.jpg" width="320" /></a></b></div><b>4) Sobre la Federació Socialista Espanyola: crítica
del programa i estratègia de la UAC <o:p></o:p></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ara bé, trobo una contradicció entre l’aposta ideològica maximalista de la
UAC (basada, a l’igual que Zabalaza, en el plataformisme de Néstor Makhno,
Arxinov i Els Amics de Durruti) i la seva estratègia que interpreto, sense cap
dubte, com a possibilista. M’explico: parteixen d’una concepció etapista on
plantegen una “Federació Socialista Espanyola” (quan, de fet, el plantejament
original de l’anarcosindicalisme era una “Confederació Ibèrica de Comunes
Autònomes Llibertàries”: proposta aprovada al Congrés de Saragossa de la CNT l’any
1936) com a pas previ a la instauració del Comunisme Llibertari. Quan el ponent
de la UAC va ser interpel·lat, en relació a una major concreció d’aquesta idea,
va defensar l’establiment d’un sistema polític que serà una combinació de “democràcia
directa, delegativa i digital”. Però, quins referents històrics podem trobar d’aquesta
proposta que ens ajudin a emmarcar-la i, per tant, situar-la convenientment en
l’escenari de la lluita de classes?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">José Peirats ens explica, a <i>La CNT en la Revolución Española</i>, com el
18 de març de 1938 es concreta, en plena Guerra Civil Espanyola i davant de la
pressió de l’Exèrcit de Franco, el Programa d’Unitat CNT-UGT de cara a establir
un règim republicà “socialment avançat” a Espanya. El pacte (consistent a
promoure un “Govern Sindical”) representa, a grans trets, una aliança entre el
socialisme caballerista (ala esquerra del PSOE) i els anarcosindicalistes,
contra els comunistes estalinistes (PCE, PSUC) i els negrinistes (ala dreta del
PSOE). En ell es substitueix, per part dels llibertaris, la idea del Municipi
Lliure i les Col·lectivitzacions per les municipalitzacions i nacionalitzacions:
processos que estan, lògicament, en el marc de l’Estat republicà i la versió
actual dels quals és defensada al, recentment publicat, Programa Polític de la
UAC. Seria inexacte, doncs, qualificar la postura de la UAC d’anarco-estalinista:
és més aviat un híbrid entre l’anarquisme i l’ala esquerra de la
socialdemocràcia. Un altre reformista de l’anarquisme, Camillo Berneri, va
defensar, pel cas italià, una República “socialment avançada” fruit del pacte
entre anarquistes i els liberal-socialistes de <i>Giustizia e Libertà.<o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyYWLJ6OOK1AqXSzo9Q5Xotd0qk1o4jDsh4OV0PjOMfKa99nniXlZKQO41mqSgUA0f0JvFUD4sogY41xY_xPmb6zDRBAHmYMABZ1rX-v0_Dpy1jdQZ3OSVEG8wGS3Z7erqabHQYZgmmr6bDuLt_zEAStUOACzZJQVM3R9IpctKvPCvQZU_mRmsvbDWIg/s1600/FvMXYMqWIAAy2CR.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyYWLJ6OOK1AqXSzo9Q5Xotd0qk1o4jDsh4OV0PjOMfKa99nniXlZKQO41mqSgUA0f0JvFUD4sogY41xY_xPmb6zDRBAHmYMABZ1rX-v0_Dpy1jdQZ3OSVEG8wGS3Z7erqabHQYZgmmr6bDuLt_zEAStUOACzZJQVM3R9IpctKvPCvQZU_mRmsvbDWIg/s320/FvMXYMqWIAAy2CR.jpg" width="320" /></a></b></div><b>5) Conclusions<o:p></o:p></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La UAC em sembla una organització bastant paradoxal a l’igual que d’altres
grups plataformistes: mantenen un discurs ideològic anarcocomunista de màxims
però la seva estratègia és possibilista, doncs, no és resultat del moment d’ascens
del moviment llibertari sinó que es tracta d’una actualització de les seves
propostes durant el període de retrocés i claudicació en els seus plantejaments
revolucionaris. Els anarquistes, i més concretament els anarcocomunistes, no
podem aspirar a ser furgó de cua dels elements radicalitzats de la
socialdemocràcia (ni fer Programes que, al meu entendre, no es surten d’aquest
marc) sinó tenir una política independent disputant ideològicament amb els
reformistes i contribuint a radicalitzar els moviments socials (que no sé fins
a quin punt tenen una participació de la UAC perquè aquesta pregunta va quedar
sense respondre per part del ponent) en les seves propostes i accions: no
perquè si, sinó perquè és l’única manera d’avançar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Alma apátrida<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA"><br /></span></b></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA">Bibliografia:</span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">PEIRATS, JOSÉ <i>La CNT en la Revolución Española</i> (Tomo 3) Ediciones
Madre Tierra – Asociación Artística La Cuchilla Cali (Colombia) 1988. Pàgina 36.<o:p></o:p></span></p>alma apátridahttp://www.blogger.com/profile/12596680837235718393noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4300673686764524915.post-36812038737464193202023-05-24T09:43:00.001-07:002023-05-24T10:03:31.569-07:00<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUTANEdChdJ5EL5jYebbPskFdUGWWwHnmqEXFZsbOsD9hXqpsk1NCGF2oPOfmT_IeXUUvo82086B370Vrhb_A9ADfIEQah3mDt61tZra72uFFLXi7vWSF1OnMpwdbLtqCAnaZachGXsLHDLWHz9i7YCbOsrQUjH7nBKDmRDuQoqcSIXMQEb6DTYrB0jw/s4000/1684945594062.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="3000" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUTANEdChdJ5EL5jYebbPskFdUGWWwHnmqEXFZsbOsD9hXqpsk1NCGF2oPOfmT_IeXUUvo82086B370Vrhb_A9ADfIEQah3mDt61tZra72uFFLXi7vWSF1OnMpwdbLtqCAnaZachGXsLHDLWHz9i7YCbOsrQUjH7nBKDmRDuQoqcSIXMQEb6DTYrB0jw/s320/1684945594062.jpg" width="240" /></a></div><b style="text-align: justify;">24/05/23 ¡El padrón es un
derecho! ¡Fonollosa da la cara! </b><b style="text-align: justify;"><span lang="CA">Jornada de lluita de “Papers per tothom” a Martorell (Barna)</span></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El passat dimecres, 24 de maig de 2023, s’havia convocat, a les 10:00
hores, una concentració de denúncia a la Plaça de la Vila (davant de l’Ajuntament)
per part de l’assemblea “Papers per tothom”, creada fa uns mesos al municipi.
L’objectiu de la protesta era tornar a denunciar la pràctica caciquil del
Consistori de negar l’empadronament (i, per tant, la sanitat i l’educació) a
les veïnes per motius classistes i racistes: el passat 25 d’abril es va fer la
primera, coordinada amb d’altres localitats com l’Hospitalet de Llobregat o
Badalona, on s’hi van acostar unes 100 persones presentant instàncies i
denunciant amb èmfasis l’actitud dèspota d’aquest Ajuntament; que tracta, per
boca del mateix Alcalde Fonollosa, a les persones sense recursos de
“delinqüents”. El que venint d’algú com ell, que s’amaga com una rata de les
càmeres de TV3 per no donar explicacions, només fa fàstic del tuf d’oligarca
que deixa anar aquest miserable convergent.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Sobre l'hora convinguda, es van començar a acostar els membres de
l’assemblea i alguns militants llibertaris del sindicat local de la CNT-AIT en
solidaritat. Era un dia assolellat de mercat i es van començar a repartir
octavetes i a desplegar la pancarta de l’assemblea que denuncia l’incompliment
de la llei del padró per part de l’Alcalde. Des d’un primer moment, hi havia
presència de la Policia Local a la Plaça i controlant la baixada a aquesta des
del carrer de dalt. Davant de les explicacions dels membres de “Papers per
tothom”, es van començar a sumar més veïns i veïnes, que es trobaven passejant
pel mercat en aquell moment, afectades i en solidaritat amb les reivindicacions
del col·lectiu, arribant a sumar fins a una trentena llarga de persones. En
aquell moment, es va enfilar amb la pancarta cap al carrer del Mur (on estan
les oficines) mentre es cridaven consignes com <i>¡El Padrón es un derecho!</i>
o <i>¡Alcalde racista...y fascista!</i><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRuUAG1sr_hHq_NURk3kev70Ou3L88zsyxSzrx8sBOtb01K_jfytUbAWgWLpnlZLmOQiJZwM98HY9YODUKV_RC--HTYl7dbxRTj7_I-U-fELeG7INx7Oz3YqFH_QQofaPWdQaCfG1YwJDd0Nbke42grlze-nCQosr9cJD292ZTQBNkxZKSF9AktU6ung/s4000/1684945561854.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3000" data-original-width="4000" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRuUAG1sr_hHq_NURk3kev70Ou3L88zsyxSzrx8sBOtb01K_jfytUbAWgWLpnlZLmOQiJZwM98HY9YODUKV_RC--HTYl7dbxRTj7_I-U-fELeG7INx7Oz3YqFH_QQofaPWdQaCfG1YwJDd0Nbke42grlze-nCQosr9cJD292ZTQBNkxZKSF9AktU6ung/s320/1684945561854.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">Un cop a dalt, diverses persones van entrar a les oficines a interessar-se
per l’estat dels seus tràmits d’empadronament o per presentar noves instàncies
(doncs, l’Ajuntament no ha donat resposta, encara) mentre la concentració
seguia a la porta, vigilada de prop per la Policia Local i els Mossos
d’Esquadra, a l’altra vorera. Els manifestants vam cridar <i>¡Fonollosa
oligarca!</i> (com es podia llegir a una pancarta que algunes persones van
col·locar, fa uns dies, al pont de la benzinera i que no va durar ni una hora) <i>¡Fonollosa
delincuente!</i>, <i>¡Queremos respuesta ya!</i> o <i>¡Fonollosa da la cara! </i>També
es van recordar per megafonia, de més a més, alguns dels tripijocs de
l’Ajuntament com el “pelotazo” urbanístic del barri de la Sínia, l’estafa de
Martorell: Ciutat Europea de l’Esport o aquesta enganyosa propaganda electoral
que confon el partit polític amb l’Ajuntament.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Després d’unes dues hores de cridar consignes, contra el classisme i el
racisme de l’Ajuntament, que també té la costum fa anys de retirar ràpidament
tota la propaganda que els acusa directament, es va desconvocar la concentració
al crit de <i>¡Hoy nos vamos pero volveremos! </i>Una estona després ens vàrem
assabentar de l’aparició per xarxes socials de fastigosos missatges xenòfobs i
racistes per part d’ultranacionalistes catalanistes propers ideològicament als
merdosos convergents. Realment, aquesta gentola que corre per Martorell es
pensa, a l’igual que l’Alcalde, que el poble és seu i dels seus quatre amiguets
que deixen anar les mateixes burrades feixistes a la mínima de canvi. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjusQb5IYrOQ9yJdTNNud2nTAt5mcsfjWPLL6rS0mt92rBgzGAs9aulwO7gpDb4gWPKiDFPnVh4VJS2NWZdmoxC4eX9mzjm1AGdegnpDPSw1ipc0mbj6C6DkFwIcT_MaQVLOo7B3h-l1eP2lBiqZUPyl-JbH0dP0WFDcynS0h59GUpErmZZF-GBjxvgVw/s4000/1684945627328.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="3000" data-original-width="4000" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjusQb5IYrOQ9yJdTNNud2nTAt5mcsfjWPLL6rS0mt92rBgzGAs9aulwO7gpDb4gWPKiDFPnVh4VJS2NWZdmoxC4eX9mzjm1AGdegnpDPSw1ipc0mbj6C6DkFwIcT_MaQVLOo7B3h-l1eP2lBiqZUPyl-JbH0dP0WFDcynS0h59GUpErmZZF-GBjxvgVw/s320/1684945627328.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">Seguirem plantant cara a la cacicada oligàrquica d’aquest fotut poble i mirant
que la flama de la protesta s’estengui pels voltants, doncs, aquest no és un
problema exclusiu de Martorell sinó de tots aquells municipis amb Ajuntaments
que es pensen que ser ciutadà és un privilegi i, per això, fan la vista grossa
quan les màfies mercadegen amb el padró municipal mentre estigmatitzen la
pobresa i les seves eines de resistència com l’okupació. L’assemblea “Papers
per tothom” de Martorell es segueix reunint tots els diumenges a les 12: 00
hores a l’avinguda Pau Claris núm. 20 (local de la CNT-AIT) a fi de seguir
organitzant la resposta a les polítiques socialment excloents del Consistori i
construir un Martorell de tots i totes.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Papers i padró per tothom! <o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Que s’estengui la lluita contra tots els Ajuntaments
que exclouen als veïns i veïnes!<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span><o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Alma apátrida<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgml4Cn6eVxtqZbIY7-Vab7kfg4RMuIp_JMK8ECdy_aBX1rbglt-7UkDbwRwDZn2ENrrHdB1PCOBPLurq87UTEZPf1SEnfX4MqMSLXaJjnOSM6YMpxidZr8w2HVVQZA4tIdvQjxEEKYH9Ilc4P2GuUhROCHvl3deO1Hd3ryT0csXOY0vN7L_SwVxndW-A/s1445/IMG-20230524-WA0000%20(1).jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1445" data-original-width="1080" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgml4Cn6eVxtqZbIY7-Vab7kfg4RMuIp_JMK8ECdy_aBX1rbglt-7UkDbwRwDZn2ENrrHdB1PCOBPLurq87UTEZPf1SEnfX4MqMSLXaJjnOSM6YMpxidZr8w2HVVQZA4tIdvQjxEEKYH9Ilc4P2GuUhROCHvl3deO1Hd3ryT0csXOY0vN7L_SwVxndW-A/s320/IMG-20230524-WA0000%20(1).jpg" width="239" /></a></div><br />P.D. L’Assemblea “Papers per tothom” de Martorell i la seva lluita a varis
mitjans de comunicació:<o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">a) La concentració del 25/04/23 al TN Comarques (minut 15:42)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-comarques/telenoticies-comarques-25042023/video/6216856/"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-comarques/telenoticies-comarques-25042023/video/6216856/</span></a><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">b) Noticia a elbaix.cat – La informació del Baix Llobregat<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://www.elbaix.cat/2023/04/25/mala-imatge-per-a-martorell-la-negativa-de-lalcalde-fonollosa-a-respectar-el-dret-a-lempadronament-ha-provocat-laparicio-de-mafies/"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">https://www.elbaix.cat/2023/04/25/mala-imatge-per-a-martorell-la-negativa-de-lalcalde-fonollosa-a-respectar-el-dret-a-lempadronament-ha-provocat-laparicio-de-mafies/</span></a><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"> <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">c) Noticia a elperiodico.com<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://www.elperiodico.com/es/sociedad/problemas-padron-catalunya-ayuntamientos-sh/index.html"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">https://www.elperiodico.com/es/sociedad/problemas-padron-catalunya-ayuntamientos-sh/index.html</span></a><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></p>alma apátridahttp://www.blogger.com/profile/12596680837235718393noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4300673686764524915.post-89412528485399265582023-05-14T10:25:00.000-07:002023-05-14T10:25:27.498-07:00<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3wIsWfk-JcJh5hPGO0UVUZwX_fw8wSUXJJYm5kSDlKBbLLz8z6FK91hOWJMgqS79FqAlfGHgbd7mTyhwazcy4NAssE_b38AJwMMFntCr0Ei50lfQCx0DwGaoQYwlLGMFyjsY92inZf1VeXAV5GJOBxf1w1-BuduHAFCJ9GOv46uLqSd1i3iMnJcLvCw/s1183/photo_5969638653632297774_y.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: left;"><img border="0" data-original-height="1183" data-original-width="865" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3wIsWfk-JcJh5hPGO0UVUZwX_fw8wSUXJJYm5kSDlKBbLLz8z6FK91hOWJMgqS79FqAlfGHgbd7mTyhwazcy4NAssE_b38AJwMMFntCr0Ei50lfQCx0DwGaoQYwlLGMFyjsY92inZf1VeXAV5GJOBxf1w1-BuduHAFCJ9GOv46uLqSd1i3iMnJcLvCw/s320/photo_5969638653632297774_y.jpg" width="234" /></a></div><b style="text-align: justify;">Para un anarquismo
revolucionario: crónica y reflexiones del debate con el <i>Collectif Mur par
Mur </i>de Toulousse en Gracia (Barna)</b><p></p>
<p class="MsoListParagraph" style="margin-left: 14.2pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo2; text-align: justify; text-indent: -14.2pt;"><!--[if !supportLists]--><b>1)<span style="font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variation-settings: normal; font-weight: normal; line-height: normal;">
</span></b><!--[endif]--><b>La charla-debate<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El pasado sábado, 13 de mayo de
2023, se realizó, sobre las 19:00 horas en el <i>Ateneu LLibertari de Gràcia</i>,
una charla-debate-presentación del libro <i>Para un anarquismo revolucionario </i>por
parte de este grupo de afinidad anarquista francés. L@s compañer@s ponentes
formularon la pregunta, que esta en el origen de las motivaciones para la
fundación del grupo <i>¿Cómo podemos superar las contradicciones para hacer un
movimiento más internacionalista y más enfocado en la revolución? </i>El libro,
de momento, no está traducido al español (hay un folleto, más reducido, con las
respuestas a algunas preguntas que sí). Nos explicaron que lo escribieron a
inicios de 2019 coincidiendo con el movimiento de los Chalecos Amarillos y que,
a nivel militante, ell@s venían de la lucha contra el aeropuerto de Notre-Dame:
un ejemplo, entre varios, de los proyectos inútiles que promueve el Gobierno.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Afirmaron que otra motivación
para fundar el grupo es que, a nivel general, no estaban de acuerdo en como “la
gente” (creo que querían decir, más bien, los espacios militantes, aunque se
expresaran así) se refería a la anarquía: no había conexión histórica con el
Comunismo Libertario en España, con la Comuna de París, Bakunin o Kropotkin,
afirmaron, sino que estaban por la interseccionalidad. Todo esto en un contexto
de lucha de clases insurreccional de los Chalecos Amarillos que hacia que, en
este convulso escenario, no tuvieran mucho sentido, siempre según su opinión,
las pequeñas guerras dentro del movimiento libertario. La gente estaba en la
calle y se inspiraron en su participación en el movimiento para retomar el
anarquismo y repensar el sujeto revolucionario. Su enfoque teórico se basa en
los siguientes puntos:<o:p></o:p></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="mso-list: l1 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]-->a)<span style="font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal;"> </span><!--[endif]-->Actualización
del Comunismo Libertario; con una critica radical al trabajo y una crítica
revolucionaria a la industria; lo que había en el medio francés, dijeron, era
una crítica por parte de ecologistas que no era revolucionaria porque se
centraba en la alienación (entiendo que del medio natural) y no en la
explotación.</p>
<p class="MsoListParagraphCxSpLast" style="mso-list: l1 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]-->b)<span style="font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal;"> </span><!--[endif]-->Crítica
de la urbanización y la metropolización; retoman las Comunas de Aragón y la de
París como alternativa, aunque identificando sus límites. Plantean una
Federación de Comunas Libres: en relación a esto, afirmaron que en los medios
anarquistas hay una tendencia a reivindicar estas experiencias “des del punto
de vista de la democracia” y para ell@s no es suficiente ¿Se referían quizás a
que se reivindica la ley de mayorías antes que el consenso o que no se hace
tanto énfasis en los aspectos socioeconómicos para defender, exclusivamente,
los políticos en la línea de un ciudadanismo radical? No lo tengo claro, pues
no dieron más detalles del contenido de esta crítica.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgX9nereDgQXUzlootvxiGqqT9E4P9t7Zqls2jwFBbBOhNv-PGVrkYDtLGhu3uylOGX3hdV3ZLmZBrjtQIZpzb-ZcQlVk9uxUbZepst6LI2hCPWC0Efbx1SWHM9wm3IdZnLHr0JPitQzVbNpUaZ2RIdJHjzeQsEQRZFC-ad-ly6wPyoPt-Mx0LhipKufw/s1000/91uK5EUcjUL._AC_UF1000,1000_QL80_.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="683" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgX9nereDgQXUzlootvxiGqqT9E4P9t7Zqls2jwFBbBOhNv-PGVrkYDtLGhu3uylOGX3hdV3ZLmZBrjtQIZpzb-ZcQlVk9uxUbZepst6LI2hCPWC0Efbx1SWHM9wm3IdZnLHr0JPitQzVbNpUaZ2RIdJHjzeQsEQRZFC-ad-ly6wPyoPt-Mx0LhipKufw/s320/91uK5EUcjUL._AC_UF1000,1000_QL80_.jpg" width="219" /></a></div><div style="text-align: justify;">L@s compañer@s afirmaron que, a
menudo, en las prácticas se pierde el objetivo de la revolución pero que, a su
vez, hacen crítica de la teoría para entender las prácticas. A mi entender, la
teoría sin práctica no es más que un intelectualismo aristocratizante y creo
que, en este aspecto, la crítica puede ser compartida por la mayoría de un
movimiento en el cual la acción directa siempre ha jugado un papel muy
importante. Ahora bien, pienso que uno de los fallos que tenemos como
libertari@s es que, muchas veces, no se entiende que la crítica en sentido
contrario es igualmente válida pues, a su vez, la práctica sin teoría no
consigue sobrepasar el nivel del activismo, sin una estrategia ni un análisis de
que medios queremos usar para llegar a nuestros fines.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El <i>Collectif Mur par Mur </i>hizo
una crítica al <i>appelismo </i>(“llamada”) del “Comité Invisible” e insistió
en su discrepancia con los enfoques de la interseccionalidad: según l@s comp@s
quienes defienden estos enfoques pasan el tiempo redactando códigos de
comportamiento interno o analizando las relaciones de poder entre nosotr@s en
lugar de luchar contra el enemigo común: el capitalismo y el Estado. En cuanto
al “Comité Invisible” denunciaron su táctica neoleninista, donde todo vale,
incluso negociar con el Estado para mantener sus propiedades cooperativas (se
referían a la compra de la mitad de la ZAD). A nivel teórico, señalaron que su
concepción de clase no es una categoría social sino algo que se crea en el
movimiento y, a su vez, como algo a superar (entiendo que en la sociedad sin
clases comunista o anarcocomunista): para ell@s el proletariado no es una
categoría sociológica sino aquell@s que se identifican con el movimiento de
lucha.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En relación a esto, no quieren
tener un programa ni una visión utópica de una sociedad sin conflictos (pues,
por ejemplo, incluso en el anarcocomunismo podrían subsistir los
interpersonales: en consecuencia, citaron a Malatesta cuando afirmaba, para el
lenguaje de su época, que la irresolución de la “cuestión del amor” subsistiría
en la anarquía). L@s compañer@s, entonces, no creen en vanguardias y defienden
los levantamientos populares (de los cuales citaron algunos en Latinoamérica y
el Mundo Árabe) que, aunque durante breves periodos de tiempo, han llegado a
tener en sus manos la reproducción de la vida social cotidiana, bajo un nuevo
paradigma anticapitalista. Señalaron que en Francia se está produciendo una
bunkerización del Estado y que la gente, como contraparte, ya no cree más en
una liberación a través del trabajo. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0apsD_xqaIFshd9y17kdAUgrmQd0Du1KIK1fcxfrJhJlKsVU9ohq0NEuec_tf8Rpd69LU3Vv0OssA5_BGKG0Yl0OlErgBheizmXKRj4BD_hYZZ76h64GugVl7JxtdRvRXWfmanrnGthB062CganWwDYBhzi5NZrbSrt-jAh2tyy1LkOXih3tfWDCjmQ/s1000/capture-decc81cran-2021-10-26-acc80-18.43.14.webp" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="1000" height="160" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0apsD_xqaIFshd9y17kdAUgrmQd0Du1KIK1fcxfrJhJlKsVU9ohq0NEuec_tf8Rpd69LU3Vv0OssA5_BGKG0Yl0OlErgBheizmXKRj4BD_hYZZ76h64GugVl7JxtdRvRXWfmanrnGthB062CganWwDYBhzi5NZrbSrt-jAh2tyy1LkOXih3tfWDCjmQ/w320-h160/capture-decc81cran-2021-10-26-acc80-18.43.14.webp" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">Faltó desarrollar, a mi modesto
entender, que entienden por trabajo: si exclusivamente el asalariado o es que
realmente parten de un optimismo tecnológico que nos pueda librar en un futuro
de cualquier actividad productiva: no queda claro si recordamos su anterior
“critica revolucionaria a la industria” que faltó concretar. Fue interesante su
enfoque de que hay una parte del ser humano que no es resultado de la
socialización y que es en esta en la que debemos apoyarnos para superar el
capitalismo. También afirmaron que la dinámica revolucionaria no sale de la
ideología sino de las practicas (yo creo que es más bien un proceso paralelo:
tampoco hay que hacer, a mi entender, una apología del practicismo pues este,
realmente, es ciego sin teoría). Por otra parte, afirmaron que es en el mismo
proceso de lucha donde se identifican las tendencias reformistas y
revolucionarias dentro del movimiento.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoListParagraph" style="margin-left: 14.2pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo2; text-align: justify; text-indent: -14.2pt;"><!--[if !supportLists]--><b>2)<span style="font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variation-settings: normal; font-weight: normal; line-height: normal;">
</span></b><!--[endif]--><b>Breve esbozo del movimiento contra la reforma
de las pensiones<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">A continuación, uno de los
compañeros del grupo leyó un texto donde se apuntaban algunos aspectos de las
recientes movilizaciones en Francia desde una perspectiva anarquista
revolucionaria. Empezó con la sugerente frase “una vez sale la pasta del tubo
cuesta mucho volver a meterla”: pensar esta metáfora del pueblo en lucha como
resultado de un fenómeno de descompresión es interesante si tenemos en cuenta
que, como citaron y a diferencia de España, el movimiento obrero y popular no
ha podido ser recuperado, hasta el momento, por ningún tipo de socialdemocracia
con nuevos ropajes como aquí. Señaló que, con el decreto 49.3 de Macron, la
izquierda reformista e institucionalizada se limitó a denunciar el “ataque a la
democracia” por haber saltado por encima del legislativo: lo que indica que, en
el fondo, siguen partiendo de la idea que la multitud no tiene legitimidad
frente a las instituciones burguesas.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El Gobierno maneja un discurso
que exagera el carácter de “masa” del movimiento (como si no estuviera formado
por sujetos que piensan) y dice que sus afirmaciones de que no tiene líderes serían,
en realidad, porque los tiene ocultos (repitiendo machaconamente el término
ultraizquierda). En relación a esto, el compañero afirmó que la izquierda no
nos salvará pues son el “poli menos malo”: el que te ofrece el cigarrillo del
cual sacará tu ADN.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZfXEWAIl2KLhho8dwTporP2vfRbgptYnvnJ4QzA2LD53peiznXDnTeBVnkFZoE4N9QhYo5wXtw7D8U0wtGf1LnPLnzvO9GWM1zootUDTje363M9HtHMyo1N42QaxTS_VWXjZwaxbDf9LRoex2aLiUbxEIfsIkqY-QBfzgZ-lTi1j9s6iMSXiptP4URA/s1920/francia-pensiones-diciemnre-19.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="1920" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZfXEWAIl2KLhho8dwTporP2vfRbgptYnvnJ4QzA2LD53peiznXDnTeBVnkFZoE4N9QhYo5wXtw7D8U0wtGf1LnPLnzvO9GWM1zootUDTje363M9HtHMyo1N42QaxTS_VWXjZwaxbDf9LRoex2aLiUbxEIfsIkqY-QBfzgZ-lTi1j9s6iMSXiptP4URA/s320/francia-pensiones-diciemnre-19.jpg" width="320" /></a></b></div><b>3) Algunas reflexiones de los asistentes y
respuestas de <i>Mur par Mur<o:p></o:p></i></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En relación a una pregunta en el
turno de intervenciones, l@s compañer@s afirmaron que cuando decían que el
proletariado no es una categoría social se referían a que piensan que la
revolución (en caso de producirse) no la hará este como tal sino los sectores
que son conscientes (o al menos esto es lo que entendí de sus respuestas)<b> </b>pero,
entonces y reformulando la pregunta ¿Cómo ampliamos este sector consciente?
También, afirmaron, que es diferente votar a la extrema derecha que ser
militante, en relación a la desconfianza, que generaba en algunos asistentes,
el hecho de que, entre los Chalecos Amarillos, hubiera, por ejemplo, votantes
de Marine Le Pen. Las teorías se clarifican en la práctica, entonces, para <i>Mur
par Mur </i>poca importancia tiene lo que haya votado una persona sino el
proceso de toma de consciencia que se da en el mismo fragor de la lucha. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Es, en cambio, en los momentos de
repliegue cuando la gente se encierra en sus espacios: el corporativismo es,
entonces, resultado del retroceso de la ofensiva del movimiento social.
Afirmaron que una diferencia importante entre este movimiento contra la reforma
de las pensiones y el de los Chalecos Amarillos es que en el anterior se
ocupaban las rotondas, día y noche, bloqueando la circulación de mercancías.
Hoy, en cambio, afirmaron que las reservas (económicas, entiendo) son menores y
“la gente” vuelve a trabajar al día siguiente: también habría que saber a que gente se referían ¿Capaz que a cierto sector de la juventud, con empleos
temporales e implicado en la lucha, a quien no importaba dedicarse a tiempo
completo a las movilizaciones porque tenían la posibilidad? ¿Trabajadores desempleados? No tengo idea, la
verdad, faltó concretar en este sentido, a muchos asistentes, en los que me
incluyo, nos falta información más detallada de la lucha en Francia para
entender sus dinámicas y participantes.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>4) Conclusiones<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiw7fRBc57j_cI614V-S4jzyYbEfLtsrghr5xH8ca_gMUdtSKrYpdbz8sFTiZKyycvpTIKRx6DzDcnzsMXy_eB6_ie9SPPowwaOx8NUfO0UUZTOKWRiPUKnHSFud73AOxGQQyntIUjQ7jjMgjOaDVqCF3LsLSBnfy6fw1EEBdm0bft2tMJwbPOJ0y6v1w/s1024/yellow-vests-g9db1f5809_1920.webp" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="682" data-original-width="1024" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiw7fRBc57j_cI614V-S4jzyYbEfLtsrghr5xH8ca_gMUdtSKrYpdbz8sFTiZKyycvpTIKRx6DzDcnzsMXy_eB6_ie9SPPowwaOx8NUfO0UUZTOKWRiPUKnHSFud73AOxGQQyntIUjQ7jjMgjOaDVqCF3LsLSBnfy6fw1EEBdm0bft2tMJwbPOJ0y6v1w/s320/yellow-vests-g9db1f5809_1920.webp" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">Mur par Mur es un colectivo
anarcocomunista que hace, a mi parecer, una crítica interesante a ciertas posiciones endogámicas y autoreferenciales dentro del movimiento libertario: han
sabido leer la situación social y hacer los cambios de paradigma necesarios en
el nuevo contexto. Quizás les haría la crítica, aun compartiendo la mayor parte
de las cosas que dicen, de tener un enfoque demasiado “movimientista” y
espontaneista cuando afirman que el mismo desarrollo de la lucha social es
quien define a los revolucionarios y a los que no lo son. No hay que olvidar
que, muchas veces, es el papel de las minorías activas quienes, a través de su
labor constante de agitación, pueden generar el caldo de cultivo necesario para
una revuelta sin que eso signifique, en absoluto, que deban dirigirla.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Por eso hay que perseverar siempre,
aunque pensemos, en un primer momento, que lo que hacemos no tiene impacto
social: nunca sabemos cuando la indignación popular puede recoger aquello que,
con paciencia y perseverancia, se ha ido sembrando a lo largo de años.<o:p></o:p></p>
<b><span style="font-size: 11pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: Calibri, sans-serif;">
</span><span style="font-family: inherit;">Alma
apátrida</span></span></b>alma apátridahttp://www.blogger.com/profile/12596680837235718393noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4300673686764524915.post-44433009919574020562023-04-25T15:47:00.000-07:002023-04-25T15:47:34.093-07:00<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5hakvXQcHM3M2XerUh765_IMwIP6-TomPkaXyFmXE3op78MFe0sGN1Zt31A-kanUuwNptNXm7_9KqkKQB6CCSkvIQaz2RcTCn42p-oQPcCOHCjYIcPkYm4TDUBxkOGLtYhvLdThRrqE3xV63y-MEAqwbKLZJg5GrN_ZHntcT6ConSAIJem6GVAPwpCQ/s1280/maxresdefault.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="1280" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5hakvXQcHM3M2XerUh765_IMwIP6-TomPkaXyFmXE3op78MFe0sGN1Zt31A-kanUuwNptNXm7_9KqkKQB6CCSkvIQaz2RcTCn42p-oQPcCOHCjYIcPkYm4TDUBxkOGLtYhvLdThRrqE3xV63y-MEAqwbKLZJg5GrN_ZHntcT6ConSAIJem6GVAPwpCQ/s320/maxresdefault.jpg" width="320" /></a></div><b style="text-align: justify;">Sobre el Frente Obrero y los
migrantes: del patriotismo socialista al nacional bolchevismo<br /></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>I<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En sus últimas intervenciones
políticas Roberto Vaquero ha superado su nivel habitual de grima: ya asocia
directamente inmigración, criminalidad e “islamización” así como se lamenta de cosas
como la pérdida de la “cultura española”. Reconozco que, en un primer momento,
ante las críticas de algun@s compañer@s anarquistas a este nauseabundo grupito
no acababa de encajar la acusación que se le hacía de rojipardismo y, como
prefiero hilar fino con los conceptos, le adjudicaba el de stalopopulistas: es
decir, consideraba que se trataba de una peculiar combinación de la ideología
del marxismo-leninismo (estalinista y hoxhaista) con una táctica populista consistente
en utilizar acríticamente aquello de reaccionario que hay en ciertos sectores
populares, como una vía fácil para ganar adherentes. Quizás no entendí que el
hilo que separa ambas cosas es demasiado fino. Y si lo era se acabó de romper.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El Frente Obrero y el Partido
Marxista Leninista (Reconstrucción Comunista) tienen como principal inspiración
política al <i>Frente Revolucionario Antifascista y Patriota (FRAP)</i> y al <i>Partido
Comunista de España (Marxista-Leninista)</i> del tardofranquismo. Estas últimas
organizaciones partían de un paradigma político en el cual España mantenía una
relación neocolonial con Estados Unidos que se traducía en el establecimiento
de bases militares y en su participación en la estrategia de bloque
anticomunista. A su vez, su identificación con la Albania de Enver Hoxha se
traducía en una identificación absoluta con sus críticas al eurocomunismo (como
desviación revisionista consistente en aceptar las reglas de juego de la
democracia burguesa) y al socialimperialismo soviético (consistente en
denunciar las relaciones neocoloniales que mantenía la URSS con los países bajo
su área de influencia, supuestamente, desde el XX Congreso del PCUS que iniciaría
el proceso de desestalinización y la restauración “burguesa”).<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivBmw2zQNybEF36Ze-AoQvVchDxRMb-QQch-R-hvoLdZg2Ye_ScA-xlXxT6st-tyTrNsYrUc_WYUwPlLq848KsW6BI6kbQWTsQyle3VBIUY5qehGcRyunUSm72I8ta7ub7ih0jNRSKjTEvCVd_ATbgWJmxDzn6C3E-VRQAIDGMqFb5FhflF1AJ3QBYbw/s1200/f.elconfidencial.com_original_578_8dc_b2a_5788dcb2a362108d1575ba913de8c6be.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1200" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivBmw2zQNybEF36Ze-AoQvVchDxRMb-QQch-R-hvoLdZg2Ye_ScA-xlXxT6st-tyTrNsYrUc_WYUwPlLq848KsW6BI6kbQWTsQyle3VBIUY5qehGcRyunUSm72I8ta7ub7ih0jNRSKjTEvCVd_ATbgWJmxDzn6C3E-VRQAIDGMqFb5FhflF1AJ3QBYbw/s320/f.elconfidencial.com_original_578_8dc_b2a_5788dcb2a362108d1575ba913de8c6be.jpg" width="320" /></a></b></div><b>II<o:p></o:p></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Lo que no tenía en cuenta, a mi
modesto entender, el discurso del FRAP y el PCE (m-l) y que, en buena parte,
explica la deriva rojiparda del proyecto político de Roberto Vaquero, es que, a
la oligarquía de Estados Unidos, no le interesaba tanto mantener una relación
neocolonial con España en el marco del subdesarrollo político que representa
una dictadura militar fascista y no una democracia burguesa (forma más perfecta
de dominación y neutralización de los conflictos de clase) sino que nuestro
país se sumara al proceso de integración europeo, como forma de imperialismo
subordinado al Tío Sam, pero imperialismo al fin y al cabo. Y en este sentido,
son conocidas las relaciones políticas y financieras de la socialdemocracia
alemana occidental con el PSOE que ayudarían a este partido a encumbrarse como
una de las principales patas del régimen y artífice de la entrada de España en
la OTAN.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El Estado Español, entonces, es
más bien un imperialismo subordinado o de segunda fila que una colonia. Esto se
ha evidenciado, recientemente, con los beneficios que le ha reportado la venta
de armas a Perú dentro de una estrategia para apuntalar al Gobierno golpista de
Dina Boluarte que, en el fondo, no deja de servir a los intereses de Estados
Unidos en la región. Y resulta, ciertamente, chocante que en la crisis
migratoria o el conflicto del Sahara, el Frente Obrero (y también algunos
anarquistas, con un discurso patriótico similar, como el tertuliano Borja
Ascaso) pretendan mostrar a España como una suerte de pobre colonia víctima del
agresivo imperialismo marroquí cuando, de hecho, los neomaoistas de la <i>Vía
Democrática </i>(los cuales, por cierto, aún a día de hoy pertenecen a una
internacional comunista de tendencia hoxhaista ¡la misma que dice defender el
Frente Obrero!) afirman que Marruecos es una neocolonia de Francia y Estados
Unidos (recordar que esta organización defiende la autodeterminación del Sáhara
si bien se muestra contraria al Frente Polisario).<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>III<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhD0x-nbYeXtdFjgBr_r-9cnBFZhGeBdXnhbOUTkwa1bzzFiUv7Cxed1uPQR1LUwYwW4rSn9qSoU33hh4ZDkXjgpiFLuyXmWz-520AVAk264IBKnGo6gV7MUBYYM78f5eMu5EUbCj_r2lWNrd0Kpu6_T_ytpDGbIOiJcg79bv34T3eYErD-RMWU2PWOBA/s800/inmigracion-en-espana.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="656" data-original-width="800" height="262" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhD0x-nbYeXtdFjgBr_r-9cnBFZhGeBdXnhbOUTkwa1bzzFiUv7Cxed1uPQR1LUwYwW4rSn9qSoU33hh4ZDkXjgpiFLuyXmWz-520AVAk264IBKnGo6gV7MUBYYM78f5eMu5EUbCj_r2lWNrd0Kpu6_T_ytpDGbIOiJcg79bv34T3eYErD-RMWU2PWOBA/s320/inmigracion-en-espana.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">El hecho de que España se
constituya en un imperialismo, aunque subordinado, dentro del sistema-mundo
tiene otra consecuencia: la llegada, a partir de finales de la década de los 90, de
trabajadores migrantes de la periferia, al tratarse de una economía de
capitalismo desarrollado. Trabajadores a los que, a fin de no dificultar la
acumulación capitalista, se privará de sus derechos de ciudadanía haciendo
retroceder el sistema político de una democracia burguesa a una suerte de
neoliberalismo oligárquico que se constituye en una sociedad segmentada y
profundamente desigual. Solo la lucha de estos migrantes conseguirá, en algo,
atenuar esta situación con algunas regularizaciones ¿Y por qué explica esto,
volviendo a lo anterior, la deriva rojiparda de Roberto Vaquero? Porque al
reivindicar, el Frente Obrero, en la España imperialista y capitalista del
siglo XXI, el patriotismo socialista del FRAP y el PCE (m-l), nacido durante
las incertidumbres del tardofranquismo, dicho patriotismo se deposita,
preferentemente, en aquellos sectores obreros o de clase media que no están
alienados nacionalmente al poseer, aunque precariamente, dichos derechos de
ciudadanía.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La compleja estratificación
social de la España del siglo XXI produce diferentes ideologías “populares”:
por ejemplo, si el nacionalismo catalán “de izquierdas” (tanto radical como
moderado: CUP o ERC) se constituye, mayoritariamente, en una paradoja de
“clasismo progresista” de la aristocracia obrera, la pequeña burguesía y los
estudiantes contra los trabajadores manuales y de servicios que ocupan,
normalmente, categorías laborales más precarias, a la vez, que adquieren un
suave tono reivindicativo hacia arriba (léase Convergencia) por otra parte, el
nacionalismo español “de izquierdas” (tanto moderado como radical: Más País,
Podemos o Frente Obrero) se constituye, igualmente, en parecida contradicción
al buscar la formación de un bloque de la clase media y los trabajadores
“incluidos” contra aquellos privados de derechos, mientras apoya o critica,
algunos más levemente que otros, el socialimperialismo fascista del PSOE aun
formando Gobierno o compartiendo parte del discurso racista del mismo (los
Ayuntamientos “socialistas” están, junto a los convergentes, entre los que más
dificultades ponen para empadronar a los vecinos migrantes en situación de
vulnerabilidad social). <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilrxIFc8__IKTU9a4hU_aj7vs6JB07zTczmoUmX_mY0tcCSUMHFM7f1-BM1W24zXF4OgyM3joWIzzmQh4_66isP9lkAW8GwCbecK5x-cb_Q0l8es2_gsh6rOS5fREgf026eWJtnHUCgHjtN5DzHgS6mWr72D8XP-uGNGJcpEA4gSJsBCSrEsdtRZUizw/s1002/FtBkRzXXsAAhPeh.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="558" data-original-width="1002" height="178" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilrxIFc8__IKTU9a4hU_aj7vs6JB07zTczmoUmX_mY0tcCSUMHFM7f1-BM1W24zXF4OgyM3joWIzzmQh4_66isP9lkAW8GwCbecK5x-cb_Q0l8es2_gsh6rOS5fREgf026eWJtnHUCgHjtN5DzHgS6mWr72D8XP-uGNGJcpEA4gSJsBCSrEsdtRZUizw/s320/FtBkRzXXsAAhPeh.jpg" width="320" /></a></b></div><b>IV<o:p></o:p></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Es decir, en el contexto de un
país miembro de la OCDE y la UE ningún patriotismo, nacional o regional, puede
tener un carácter progresivo sino reaccionario ya que, por las clases sociales
en las que se deposita, tiende a constituirse en una postura defensiva que
convierte los derechos en privilegios, cuando no en el más burdo asimilacionismo
que es igualmente racista. Ya sea la versión nazbol del FRAP o la CUP de l’Hospitalet
de Llobregat en campaña, buscando “catalanizar” una realidad sociocultural que
le molesta, cual versión cuatribarrada del ministro Wert. En el contexto de
sociedades urbanizadas y cosmopolitas, las versiones locales de la doctrina
estalinista del “socialismo en un solo país” se confunden con el fascismo,
fácilmente. Las posturas estrictamente internacionalistas (o incluso
anacionalistas) del anarquismo, a mi entender, son más proclives a construir un
proyecto en común para una clase trabajadora de orígenes y culturas diversas
(hoy incluso algunos grupos reformistas hablan de ideas como el “laicismo
nacional”).<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Por otra parte, el hecho de que
la segmentación clasista y racista de la sociedad haya hecho retroceder, a mi
parecer, a la democracia burguesa hacia una suerte de neoliberalismo
oligárquico nos sitúa a los anarquistas, o al menos a algun@s, en la paradoja
de apoyar movimientos con reivindicaciones propias (como dirían los marxistas
latinoamericanos) de la fase democrático-burguesa de la revolución. Esto, aparte
de mostrarnos como (a nivel general) el conocimiento de las sociedades
neocoloniales también nos sirve para comprender las nuestras, indica específicamente
como la crítica que los grupos guevaristas hacían a los Partidos Comunistas
latinoamericanos, a partir de los 60, consistente en rechazar que las burguesías
nacionales pudieran liderar ningún tipo de revolución burguesa (por incapacidad
y por miedo a desatar el socialismo) también vale para España.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>V<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5OVU-PNdpggz5qKYmGhf_MnHnuCtoE_JlkTtD-tVKeXT_mh7ir85ca0gqhy-9_fJW3ZtsoAYBpsWEBivfbdqNAXfTvBMpx7gVEdrfU9jcx_yDuw_cNMr3hIuOieqDmfRx7whaRKapMQa_mxICfNFsbCqXk8JCoBWeJqCqd0-6_TR52XqnM9O0JNzpEQ/s1920/Fujr8XaWAAEykXJ.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1080" data-original-width="1920" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5OVU-PNdpggz5qKYmGhf_MnHnuCtoE_JlkTtD-tVKeXT_mh7ir85ca0gqhy-9_fJW3ZtsoAYBpsWEBivfbdqNAXfTvBMpx7gVEdrfU9jcx_yDuw_cNMr3hIuOieqDmfRx7whaRKapMQa_mxICfNFsbCqXk8JCoBWeJqCqd0-6_TR52XqnM9O0JNzpEQ/s320/Fujr8XaWAAEykXJ.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">¿O es que acaso alguien imagina a Convergencia
reivindicar algo tan “democrático y burgués” como el derecho al voto para los
migrantes? ¿O a ERC haciendo algo más allá de gestos simbólicos en el Senado?
Precisamente, dicha segmentación social profunda, ha hecho que ya no pueda
hablarse, propiamente, de democracia burguesa sino de un estadio anterior y sitúa
a los anarquistas, y a los grupos anticapitalistas, en la paradoja de luchar
contra el sistema y la ideología democrático burguesa mientras esta está retrocediendo,
de hecho y a pasos agigantados, hacia una suerte de neoliberalismo oligárquico.
Y es en esta fase de transición regresiva (con la coexistencia de los
diferentes sistemas según el segmento social al que pertenezcas) en la que no
será extraño encontrarnos en situaciones paradójicas que combinen las posturas
revolucionarias que busquen destruir el sistema con las que busquen la
inclusión.</div><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">A mi modo de verlo, las
transformaciones sociales no se han hecho nunca solo con idealismo revolucionario
sino cuando la acumulación de peticiones de reforma es indigerible por el
sistema y le producen un verdadero empacho. La Revolución Rusa de 1917, por
ejemplo, se hizo más por la voluntad de salir del conflicto bélico mundial que
por idealismo socialista, si bien Kerenski y su Gobierno Provisional no fueron capaces
de digerir esta petición popular por los compromisos con Francia y el Reino
Unido. Y la Revolución Española de 1936, igualmente, porque los
anarcosindicalistas fueron los más decididos en enfrentar el fascismo en las calles.
Las colectivizaciones vendrían por casualidad al haber abandonado los patronos
las fábricas y encontrarse los trabajadores en una situación de vacío de poder.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b> Alma
apátrida<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b> </b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>P.D: </b>La Asamblea “Papeles
para tod@s” de Martorell en el TN Comarques<o:p></o:p></p>
<span style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 107%;">https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-comarques/telenoticies-comarques-24042023/video/6216617/</span>alma apátridahttp://www.blogger.com/profile/12596680837235718393noreply@blogger.com0