La lluita feminista i LGTBI contra el règim vaticanista polonès: crònica de la xerrada-debat a l’Ateneu Llibertari de Gràcia (Bcn)

El passat dijous 26 de novembre, es va realitzar a l’Ateneu Llibertari de Gràcia (alzina, 5) una xerrada sobre les protestes que estan succeint a Polònia, protagonitzades pel moviment feminista i LGTBI, contra l’ultraconservadorisme i ultracatolicisme del govern de “Llei i Justícia”. Per començar, la ponent, una companya àcrata polonesa, va projectar un vídeo d’un míting de l’extrema dreta filonazi polonesa on enmig de proclames anti-immigració es proferien consignes com “la nostra arma és el nacionalisme!” o “visca Crist Rei!”: crec recordar que es tracta del mateix pel qual les xarxes socials van bullir al ser compartit per la impresentable diputada de VOX, Rocío De Meer. Una de les polítiques governamentals que es va denunciar a l’acte va ser l’establiment de “zones lliures de LGTBI” on la manifestació lliure de les sexualitats dissidents a la heteronormativitat està perseguida.

Concretament, la ponent ens va mostrar un mapa de Polònia dividit en zones roges, verdes i grogues (és a dir, les de prohibició, on s’està debatent aquesta i on s’ha votat però no s’ha implantat). Segons l’opinió de la nostra companya llibertària, el pensament reaccionari del Papa Juan Pau II és l’artífex que preparà el terreny per la preocupant situació actual de vulneració dels Drets Humans. A la Polònia governada per “Llei i Justicia”, més a la dreta que VOX en alguns temes segons la ponent, es pot fer “objecció de consciència” entre els farmacèutics per dispensar anticonceptius o entre els metges per negar-se a practicar avortaments: ho poso entre cometes perquè aquest concepte no s’hauria d’aplicar aquí, davant accions que pretenen vulnerar drets, ja que es tracta d’una autèntica perversió del llenguatge.

Com a conseqüència de les polítiques ultraconservadores, que promouen l’estigmatització social, hi ha una alta taxa de suïcidis entre joves LGTBI que, a sobre, molts cops són amagats per les mateixes famílies de les víctimes. Enfront d’aquesta dramàtica situació, existeix un col·lectiu anarquista queer “Stop Bzdurom” que recolza adolescents fent pedagogia i ensenyant estratègies de resistència psicològica per evitar-los, també ha promogut manifestacions que estan a l’origen de l’ampli moviment de masses actual. En una d’aquestes es va detenir a la líder, una persona no binària, durant 3 setmanes. A Polònia et poden detenir durant 72 hores i que la teva família i amistats no sàpiguen on estàs. Una acció, on es van enganxar arcs iris al voltant de diverses esglésies, va acabar amb una condemna de dos anys de presó.

Per l’altra banda, ha sortit un bus del tipus “Hazte Oir” però que relaciona l’homosexualitat amb la pederàstia (aquí a Espanya es va detenir fa temps els joves feixistes del “Proyecto Pilla-Pilla”, inspirat des de Rússia, que feien quelcom molt semblant intimidant a vàries persones). El govern ha implantat una “Carta de Família”, traduïda directament del rus, on es prohibeix parlar d’homosexualitat en públic i la pornografia. Es va comentar que a Rússia, es va voler implementar un projecte de llei, mitjançant el qual, perquè es considerés uns fets com a “violència de gènere”, s’hagués d’acreditar una baixa mínima de 7 dies enlloc d’una agressió. S’està difonent el discurs que la “ideologia de gènere” (concepte inventat per l’ultradreta) és una “doctrina” estrangera incompatible amb la “tradició polonesa”, també que es tracta del nou “marxisme opressor” intentant relacionar demagògicament el moviment feminista i LGTBI amb el passat autoritari soviètic.

Hi ha una líder d’extrema dreta i ultraconservadora, Kaja Godek, de la organització “Konfederacja Korwin-Mikke” (més ultra que el govern de “Llei i Justícia”), que utilitza el fet que té un fill amb síndrome de down, per defensar aferrissadament la prohibició de l’avortament en tots els supòsits. La ponent va comentar que sinó fos perquè la Unió Europea els hi vol parar una mica els peus, els grups d’ultradreta paraestatals ja estarien incendiant el país. Per altra banda, a les manifestacions LGTBI i feministes s’han produït enfrontaments amb la policia però només quan aquesta última ataca als activistes. S’estan produint assetjaments telefònics a l’esmentada líder, Kaja Godek, així com encarregar-li tones de carbó perquè li deixin a la porta de casa i no pugui sortir (a Polònia encara hi ha el costum de fer-lo servir per escalfar les llars). Les manifestants feministes porten perxes com a símbol (doncs, antigament, es feien servir per avortar), també se li ha arribat a posar música, davant de casa seva, fins a les quatre de la matinada.

La companya va comentar que, personalment, pensava que mai hauria arribat a veure accions, com pintades a esglésies, pel poder tant gran que té el catolicisme al país. S’està produint també l’acció de pintar números de telèfon de grups que organitzen avortaments a l’estranger: existeixen xarxes de solidaritat que porten a dones gratuïtament a l’estranger a fi de realitzar-los. L’esmentat col·lectiu anarcoqueer “Stop Bzdurom” i el grup “Sirena” (feminista) es defensen dels hooligans d’ultradreta. S’ha de destacar que partits i Ajuntaments d’esquerra estan recolzant les protestes prenent mesures com prohibir els busos homofòbics. Certs col·lectius que hi participen fan servir missatges grollers per connectar millor amb la població: utilitzen consignes com, per exemple, “a la puta merda el Tribunal Constitucional”, ja que els jutges estan posats a dit, o també “a la puta merda la religió a l’escola”.

La ponent va voler destacar, la gran presència d’estudiants adolescents a les manifestacions, alguns professors els recolzen però d’altres no. De fet, un d’aquests alumnes va ser detingut per la policia que se’l va emportar del mateix centre educatiu on es trobava. En una altra ocasió, una noia de només 14 anys i un altre de 17 van ser detinguts, a la primera el mateix jutge es va negar a investigar al no haver proves en contra d’ella. La policia secreta s’infiltra a les protestes armada amb porres extensibles i la gent, al veure-ho, entra en xoc al no estar acostumada: s’ha d’entendre que són les primeres manifestacions importants des de finals dels 80, les primeres en 30 anys. Així, la gent exclamava “És com durant el repressiu règim comunista!”. En aquest context, s’ha detingut també una periodista acusada d’agredir un funcionari policial: una bona i coneguda professional, va indicar la ponent, que ha fet reportatges a Bielorússia i el Donbass.

Per l’altra banda, Kaja Godek, va fer unes polèmiques declaracions afirmant que no feia falta avortar si tenies la possibilitat de vendre la criatura. També proposen empresonar a les dones que beguin alcohol durant l’embaràs perquè, segons aquests ultraconservadors, després no es podrà vendre el nadó a 25.000 euros. Volen, fins i tot, obligar a les dones que se sàpiga que han de tenir un infant amb malformació a ingressar a centres (o sigui, presons encobertes) on tindran assistència sanitària i espiritual (o sigui, un capellà menjant-los l’olla tota l’estona). Sembla ser, segons la ponent, que el govern té contactes estrets amb lobbys ultraconservadors russos que financen, a Polònia, fòrums pro-vida i pro-família. Al país s’han creat, com a resposta a tota aquesta reacció, assemblees antifeixistes on, la companya va voler destacar, no s’hi troba la presència de marxistes sinó només anarquistes.

La ponent va puntualitzar, doncs, que “solo en España se entiende así” (referint-se a la unitat de marxistes i llibertaris dins l’antifeixisme). El govern de “Llei i Justícia” té un ferri control dels mitjans de comunicació. També va senyalar que fiscals i jutges contraris al govern estan sent perseguits per estar en contra de les seves polítiques de control de l’estament judicial (crec recordar que, per aquest motiu, també van rebre algun toc d’atenció de la U.E.). Durant les protestes LGTBI i feministes, alguns polítics s’han arribat a tirar a sobre d’algunes manifestants per evitar la seva detenció, saben el què els hi pot passar a comissaria i aprofiten la seva immunitat per intentar aturar-ho i exigir responsabilitats: en ocasions, però, també els reprimeixen llançant-los gas com a l’alcalde de Varsòvia (de centre-dreta però que recolza les protestes).

Un cop dit això, la companya va citar una reunió que es produí al Kremlin entre grups neonazis i fundacions ultraconservadores per dissenyar un pla que produís un gir reaccionari a Europa. La ponent va indicar també que la intenció del govern era “vender Polonia a los rusos” i que això ja s’havia fet altres vegades. Ens va parlar també de discursos “contra els ucraïnesos” difonent missatges de la suposada presència de soldats d’aquest país a la frontera quan en realitat serien persones disfressades. Va insistir en que la situació de les feministes i les dones en general és molt greu: les primeres acumulen moltes denúncies i, en la pràctica, li correspon a la víctima demostrar que ho ha estat en cas de violació. Les feministes poloneses estan inspirades, ens va dir, per les d’Argentina i Xile però amb més recursos econòmics.

Al torn d’intervencions algú va indicar que la situació actual a Polònia no és tan diferent de la de finals dels 80 a Espanya on et podien insultar per demanar anticonceptius a una farmàcia. En aquest sentit, un altre assistent, va comentar que hi ha una distància actualment entre els dos països però que qualsevol dia, entenc que si no estem alerta i ens mobilitzem, es pot escurçar. Un altre company llibertari es va preguntar pel motiu de que la caiguda de l’URSS hagués produït un gir ultraconservador als seus antics satèl·lits d’Europa de l’Est: la ponent va contestar que això estava promogut pel Kremlin (entenc que es referia que en la ideologia ultraconservadora és on es manifesta actualment la recolonització russa de la seva antiga perifèria). Va insistir en denunciar el discurs de “identitat nacional amenaçada per la Unió Europea” com a fonament de l’extrema dreta local. 

Respecte el què va dir el darrer company, també es va comentar que hi podria haver cert paral·lelisme amb el què s’ha viscut al món àrab. La fi de l’autoritarisme soviètic ha portat a un descrèdit dels ideals d’esquerra i ha fet augmentar l’ultraconservadorisme: en un sentit similar al descrèdit del “socialisme àrab” (una peculiar versió corporativa i nacionalista), pel seu gir repressiu i neoliberal, com a una possible de les explicacions de l’augment del fonamentalisme islàmic. Es va preguntar, també, pel suport social de “Llei i Justícia” i la ponent va indicar la població rural empobrida i sense feina, captiva de les xarxes clientelars i els subsidis del govern. Finalment va denunciar l’activitat de la “Guardia Nacional”, un grup neonazi més extremista que fou comparat amb Alba daurada de Grècia, organitzat de forma paramilitar, al qual l’Episcopat va encarregar la protecció de les esglésies.

Com a reflexió final, voldria destacar la constant presència a la xerrada de la denúncia del nou imperialisme rus portant la bandera de l’ultraconservadorisme. En conseqüència, i segurament degut a la dinàmica de confrontació geopolítica i de la lluita de classes interna a Polònia, em va donar la impressió que es tendia a veure a la Unió Europea com un agent que podia jugar un paper positiu, per equilibrar la balança, en favor de feministes i LGTBI que estan lluitant als carrers. Això no ens hauria de sorprendre: és la bandera del “derrotisme revolucionari” que significa, sempre, anar a la contra de la teva pròpia burgesia i el seu imperialisme aliat. Tot i que, pugui semblar, a vegades, que estàs recolzant a l’altre imperialisme. En aquest sentit, el govern de “Llei i Justícia” s’ha trobat amb l’herència d’una pertinença a la U.E. que s’està plantejant abandonar: ja es parla, doncs, de “Polexit”.

Resumint: l’antiga Guerra Freda entre el capitalisme i el socialisme burocràtic (o capitalisme d’Estat pels més esquerrans) sembla que s’ha substituït, al meu entendre i en certs escenaris, per la “lluita” entre dues versions del primer: el neoliberalisme capitalista, d’austeritat social i “progressisme” moral, i el corporativisme capitalista, de clientelisme social i ultraconservadorisme moral. El primer centrat en l’individu, el segon en la família. Lògicament, hi ha molts matisos en ambdós models, però sembla que l’alternativa que es planteja avui dia, en determinades conjuntures, és: o morir-te de gana però follar amb qui vulguis o recollir les engrunes (sempre que siguis blanc i europeu) i tenir un policia sota el llit. Tot i així, no s’ha d’equiparar tampoc països amb diferents nivells de vida i desenvolupament humà, però si s’ha de tenir clara la postura a adoptar: la de rebuig a ambdós models que representa el comunisme anarquista, una societat el màxim d’igualitària i llibertària a la que puguem aspirar.

                                                                                                                                            Alma apátrida